Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Albiol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Albiol. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 d’abril del 2014

Los famosos escaladores

Había una vez en un país llamado Honduras. Allí estaba el puente resbaladizo por la cascada del agua. Sólo 15 países tenían un puente resbaladizo.
Un día un hombre llamado Kin Tang de China pensó ir a Honduras a pasar el puente que nadie había conseguido superar en ningún país. El hombre chino tenía 31 años y era el mejor escalador del mundo. El hombre cogió su mochila y se fue a escalar la montaña para llegar al puente. Se llevó a un hombre de Valencia para asegurarlo, se llamaba Aitor. Aitor iba todos los días al rocódromo. Cuando superó la montaña de 8000 metros de altura se alegraron mucho y pasó por el puente.
Cuando el chino pisó el puente se cayó y Aitor lo salvó con la cuerda. Lo estiró a la otra parte y al final la superó. Kin Tang y Aitor se hicieron famosos y ganaron dinero. Mientras que Honduras construyó otro puente y lo llamó "Escaladores" acordándose de ellos.

Texto escrito por Miquel Albiol. 6ºA

dissabte, 8 de març del 2014

Greguerías

La letra P parece una cuchara del revés.

 La B es la reina del abecedario porque si la giramos parece una corona.

 La T del revés es un palo clavado en el suelo.

 El pez espada acaba en punta para clavar la espada.

 La mochila es la casa de los libros.

Un conjunto de M forman sierras.

 Varias S forman serpientes.

La cebra siempre tiene ganas de dormir.

El burro no ha ido nunca al colegio.

Texto escrito por Miquel Albiol. 6ºA

dijous, 19 de desembre del 2013

Una trobada inesperada

  Un matí de molt de fred hi havia un xiquet que es deia Pere. Era alt, gros, amb els cabells llisos i castanys. Ell tenia un gos que es deia Zeus el qual era molt xicotet i era molt juganer. També era negre i sempre tenia por a tot el que passava.
Un dia Pere es va anar a passejar a Zeus, el gos tenia molta por, i de sobte, va aparèixer un altre gos, però era el quàdruple de gran i de fort que Zeus. El gos gran, en lloc d'anar a per Zeus va anar a pel xiquet. Zeus va rosegar la corretja i es va anar corrent, Pere el va intentar agafar, però no, es va escapar. Pere va ficar cartells per tots els llocs, fins en la seua casa!
El dia següent Pere quan es va despertar, va veure a Zeus que va anar ell a soles a casa. Perquè sabia que complia els anys eixe dia i volia donar-li una sorpresa.Va vindre amb la pilota perquè tenía ganes de jugar.

Text escrit per Miquel Albiol. 6èA

dimarts, 3 de desembre del 2013

Els lleons

Hi havia una vegada un lleó i una lleona que es dien Rito i Rita. Com vivien junts en un hort, i no tenien arbres ni animals es van acostumar a menjar herba i algun insecte. Ells, com no aprofitaven molts nutrients, tenien que estar casi tot el dia menjant, quasi ni dormien. La gent ja ho sabia tot i per això ells, en canvi de portar-los a un zoo, van tapar tot l' hort per què no ixqueren. La gent tots els dies anava a donar-li pells de fruites i verdures. Un dia va anar el que manava de l' hort i va veure que... I un , i dos, i tres! Van tindre fins a sis fills. El que manava no s' ho creia i va començar a donar cries, però no podien mantindre'ls perquè no hi havia menjar suficient. En el temps van dir que podia granissar i aleshores podien morir, van fer un refugi per què quan granissara o nevara no es moriren. Van fer que eixa neu es fera aigua per a beure i així va ser. Aleshores també va créixer molta herba i van tindre fins a cinquanta cries de lleó i tan sols dos pares.

Text escrit per Miquel Albiol. 6èA

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Els vampirs i els zombis cotraataquen!

Hi havia un dia en un poble Egipci va passar algo molt extrany : els vampirs i els zombis van ressucitar. La gent estava esglaiada i lo pitjor es que van anunciar per la ràdio que volien atacar a gent. Tenien previst fer-lo el dia de Halloween. El dia de Halloween la gent no sabia que fer, aleshores van agarrar armes i van lluitar. Els vampirs i els zombis anaven guanyant i van discutir però res, van conquistar Egipte. Van seguir i els vampirs derrotaven a tots. Sols quedava la Unió Europea. La Unió Europea es va preparar i van aconseguir derrotar-los. Al final van tornar a ocupar tot el món. Amb gent que es traslladava a uns altres països.

 Text escrit per Miquel Albiol. 6èA

dilluns, 21 d’octubre del 2013

La caiguda en el parc

Un dia d'un sol brillant, al tornar de l ' escola, estava avorrit. Després de berenar un entrepà de formatge, li vaig dir a mon pare, si podíem anar al parc. Ell em va contestar que sí. Em vaig vestir amb una camiseta blava i un pantaló verd. En el parc, mon pare estava parlant amb un xic. Jo vaig esperar a que acabara de parlar. Al cap d' una estona va acabar de parlar i jo em vaig llançar de peu pel
tobogan. Quan estava arribant mon pare va parlar en mi i jo li vaig mirar i em vaig caure de cara. Al final, quan vaig arribar a casa, ma mare em va reganyar i em vaig anar molt trist al llit.

Text escrit per Miquel Albiol. 6èA

dijous, 28 de febrer del 2013

El meu pare Miguel


El meu pare té els cabells negres i curts, els ulls són blaus també té una boca molt gran i el nas normal. És molt fort i alt.
Vist amb roba normal i cada día es fica una neta.
D' aficions té sobretot d' esports: futbol, bàsquet, tennis de taula etc. També li agrada veure la televisió i fer menjars.
Del menjar li agrada tot.
És molt carinyós!

Text escrit per Miquel Albiol. 5èA

dissabte, 17 de novembre del 2012

Companyerisme IV


Un dia, en bàsquet, vaig recuperar el baló i el vaig llançar a cistella, però sense voler li vaig espentar i es va caure a terra. Estava davant de cistella, però com sabia que li havia fet mal, vaig deixar el baló a terra i vaig córrer a ajudar-li. El vaig alçar de terra, me’l vaig ficar a l’esquena i els dos va anar al poliesportiu dins per a curar-lo. Quan vam eixir del partit li vaig demanar perdó i vam quedar per la vesprada a jugar i, després, al restaurant a sopar.

Text escrit per Miquel Albiol. 5èA

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Companyerisme

Un dia en bàsquet, vaig recuperar el baló i vaig llançar a cistella, però sense voler li vaig espentar a un rival que es va caure a terra. Jo estava davant de cistella, però com sabia que li havia fet mal, vaig deixar el baló a terra, me’l vaig posar a l’esquena i els dos vam anar al poliesportiu per a curar-lo. Quan vam eixir del partit, li vaig demanar perdó i vam quedar per la vesprada, a jugar i després, al restaurant a sopar.

Text escrit per Miquel Albiol. 5èA