diumenge, 8 de novembre del 2015

Còmics

Els alumnes de sisè hem estat el còmic a l'assignatura de plàstica. Primer hem realitzat una sèries d'exercicis i tècniques que ens han ensenyat com dibuixar personatges diferents, expressions, moviments... Després de tant d'esforç, aquest és el llibre de còmics que hem elaborat entre tots i totes.

divendres, 6 de novembre del 2015

V edició dels contes terrorífics

Com ja és tradició al Botànic Calduch, arriba la cinquena edició dels contes terrorífics, inspirats en els relats més temibles de Halloween. Esperem que després de llegir-les no tingueu molta por...

dijous, 5 de novembre del 2015

"Poregós" de Halloween

Fa molt de temps un xiquet, que es deia Javier, estava treballant en el restaurant. Era de nit i ja se n'anava a la seua casa. A ell no li agadava Halloween perquè era molt poruc. El seu cap li va dir que s'esperara perquè volia contar-li una història de por. Ell va preguntar que si donava por, i el seu cap li va dir que no. Mentre li contava la història, el cambrer Felip, es va apropar a Javier poquet a poquet i el va espantar, va anar corrent a la seua casa espantat de por. Allí ell tranquil, estava tallant la seua carabassa. El seu amic Patricio va entrar. Una altra vegada es va esglair i això que ell és el seu amic i no anava disfressat de res. Patricio i ell s'estaven disfressant per anar a demanar caramels. Peró el que ell volia era venjar-se de les persones que es van riure d'ell i ell i Patricio van estar hores planificant el que volien fer. Es van preparar, van anar a la festa que feia el seu restaurant on treballava. De sobte, va començar la venjança i es van apagar els llums, la gent cridava. Després va aparéixer vestit de fantasma i es va esglaiar. Ell per fi es va venjar. I conte contat, ja s'ha acabat.

Text escrit per Edu Bravo. Sisè A

dimecres, 4 de novembre del 2015

La nina de la nit

Fa molt de temps hi havia una xiqueta que es deia Leire qui tenia 4 anys. Ella era pobre i vivia en un poble on tot estava en runes. Un dia, com qualsevol, van obrir al poble una tenda molt estranya on hi havia una jove que es deia Zarimba que venia coses molt estranyes mai vistes: una bola de cristall, una bossa feta d'or... Però hi havia un objecte que a Leire li va cridar l'atenció:una nina. Ella volia eixa nina i li va costar la paga. Eixa nit, quan Leire se n'anava a dormir, va agafar la seva nina i va dormir amb ella Peró eixa nit Leire es va despertar i quan estava ja quasi adormida la nina va girar el cap!!! Leire la va agafar i va guardar-la a l'armari. Una altra vegada, quan estava ja quasi dormida la nina va obrir l'armari, va eixir amb un ganivet i es va ficar damunt de Leire i paaam! Al dia següent ella estava morta.

 Text escrit per Maria Batalla. Sisè A

La mort

Un dia de Halloween cinc xiquets: Pablo, Erik, Artur, Alejandro i Nacho, sempre anaven per les cases demanant llepolies.
-Ja s`ha fet tard - va dir Artur,
-Peró si encara és prompte - va dir Erik,
-Artur te raó, és tard - va dir Pablo.
Adéu. Quan va arribar a casa va vore una carta roja a l`entrada. Deia que la MORT arribaria prompte, i la va tirar.
-Una brometa de halloween- va pensar. A la nit un home encaputxat va tocar el timbre, era la MORT i Pablo va acabar molt mal. Cada any moria una persona en halloween. La MORT sempre et persegueix.


Text escrit per Pablo Bonet. Sisè A
                                                                                   

divendres, 30 d’octubre del 2015

La família misteriosa


Això era i no era, en un barri molt llunyà, on vivia una família que no eixia de casa, que no menjaven ni feien res. A sa casa totes les nits s'escoltaven crits i els veïns no podien dormir. Un dia, un veí els va tocar el timbre i no obria ningú. De sobte, es van obrir les portes soles. El veí, estava atemorit, va anar caminant cap amunt i va trobar molts pots plens d'intestins i parts d'humans, va engolir saliva i va seguir caminant. Va veure ombres i moltes coses més i d'es d'aquell mateix moment ningú va saber res d'ell. Conte contat, conte acabat.

Text escrit per Laura Palacios. Sisè A.

L'assassinat

Han assassinat a una persona en un hotel i jo vaig a investigar-lo. Em va cridar la netejadora de l'hotel, qui es va trobar un cadàver d'un ric que es deia Richar. Aquest havia anat acompanyat amb un altre ric que es deia Marcos. Ells havien anat a aquell hotel perquè un científic, qui tenia la cura de la febra groga, i només podia haver sigut algú d'ells l'assassí: el científic, la netejadora o l'altre ric. Després d'interrogar-los ja sabia qui era. Va ser el ric Marcos, ja que tenia molta por a quedar-se sense la cura.

 Text escrit per Erik Garcia. Sisè A.

El misteri

Fa molt de temps una dona que es deia Clarexia, es va enamorar d'un home llest intel·ligent i bastant guapo que s'anomenava Carlos. Quan estaven apunt de casar-se, Carlos la va portar a una casa abandonada on vivien fa molt de temps els avis dels seus avis. Poc a poc la van pintar, estaven arreglant  el jardí ....
Es va fer de nit i Clarexia es va despertar per a beure un got d'aigua. Però
no va veure a Carlos gitat, es va alçar i va descobrir que se no hi havia llum. Així doncs va agafar un fanalet. Va anar a la cuina i .... no el va trobar! Ella caminava i caminava però no cercava ninguna paret. I al final,  va veure una porta i  paaamm!
Es va caure  perquè no hi havia ni terra ni escales ni res de res. I de sobte es va apagar la llum i com si anara cega, anava tocant les parets. Poc a poc va encendre un interruptor de la llum, i de cop i volta, va mirar............a Carles lligat a un llit estrany i un pallasso de ninot per totes parts i quadres ... i de cop i volta  li apareix el pallasso i la va agafar. Va començar a cridar i la veïna la va escoltar i va donar un avís a la policia. Aquesta va investigar i no li creien perquè deien que sols era un ninot i ho van tirar tot i va tornar el pallasso i..... els va matar. Els policies van investigar i pensaven que tenia la culpa la veïna.

Continuarà...

Text escrit per Nadia Centelles. Sisè A

dimarts, 22 de setembre del 2015

Una casa del revés

Hi havia una vegada en 1993 en el pol nord un xiquet anomenat Juan. Una vegada va anar al bosc per dir-li al constructor, li va dir: "jo vull la meua casa del revés". Dins de sa casa hi havia: una taula, quatre cadires, huit habitacions i dos televisions.Un dia Juan va vendre la seua casa però no sabia el preu. Després de uns minuts va dir: "jo la venc per quatre mil euros". I ho va aconseguir.
 Conte contat, conte acabat.
Text escrit per Nerea Ignoto, sisé A.

Adolf


Hi havia una vegada un xiquet que es deia Adolf. La seua família va sofrir un encantament, a tots els va fer un nas verd i la casa la va ficar del revés. Al principi el nas verd no els molestava però després van descobrir que tenien mala sort. Van anant passant generacions i generacions de la família fins que va nàixer un xiquet que es deia Adolf. Era el més fort de la família, així que el van entrenar i entrenar. Quan ja es va fer suficient fort, va visitar a la bruixa que va fer el encantament. A la primera va ser derrotat, també a la segona però a la tercera va guanyar. La bruixa va desfer el encantament i Adolf va ser recordat durant centenars d'anys i ara la gent conta la història de Adolf com jo vos la conte a vosaltres.



Text escrit per Alejandro Forcada, sisè A.

La casa del revés



Hi havia una vegada un planeta xicotet, no molt lluny de la terra, on vivia una persona. Un dia va ocórrer un terratrèmol, i de sort la casa tenia coets davall del sòl. El xiquet va engegar els coets, va anar a la terra però va  ocórrer una errada tècnica i el xiquet programar la casa per què es pose del revés. Aleshores va  agarrar un paracaigudes d'emergència i va saltar de la casa, i aquesta va caure del revés, i ell va caure a la neu. Així, va decidir finalment fer un iglú per a viure. Conte contat, conte acabat.


Text escrit per Sergio Poveda, sisè A.

dimecres, 3 de juny del 2015

Els lleons juganers


Hi havia dos lleons, que eren germans i a més a més vivien junts. Un es deia Pablo i l'altre Nacho. Eren molt grans, però ells seguien jugant com si foren xicotets. Un dia va ploure tant que no sabien on refugiar-se. Finalment van trovar una cova i es van amagar allí, estaven tots mullats. Van anar més endins de la cova i van vore més lleons amagats aleshores van eixir corrents: havia parat de ploure i, a què no sabeu que van fer? Si penseu que jugar, esteu equivocats, es van tombar a descansar.
Text escrit per Vati Zarco. Cinquè A

dilluns, 18 de maig del 2015

Els últims


En la selva al 1960 hi havien molts però que molts lleons. La gent convivia amb ells, aleshores caçadors de molts països van anar a la selva Africana per caçar-los perquè hi havia una gran quantitat de lleons. Finalment quedaven Ron i Lara, els quals es van amagar en una casa fins que va passar tot. Al cap d'uns anys  van tindre fills, Lara i Nira. Un caçador va tornar i va acavar amb el pare i la mare i els fills es van a amagar, i fins aquell dia,van viure sense caçadors.

Text escrit per Pablo Bonet. Cinquè A

dijous, 5 de març del 2015

El dia de la mala sort

Hi havia una vegada una família que estaven de vacances i volien anar-se en avió a Alemanya perquè a ells els pareixia un país preciós. Uns dies abans del viatge es van fer les maletes. Després al dia següent van anar a l'aeroport, van pujar a l'avió i es van anar. A meitat del viatge, uns pardals van  envair l'avió i, després va aterritzar a terra, Al final la família no va poder anar de vacances a Alemanya i van anar a casa amb un altre avió. Quin dia de mala sort!

Text escrit per Julia Radu. 5èA.


dimecres, 4 de març del 2015

El camí de foc

Fa mil cinc-cents anys, es va formar un imponent volcà, el Kilimanjaro, en Àfrica clar està, en un lloc que es deia Kenya. Un dia va entrar en erupció i en un tres i no res va fer un camí de foc. Mireu si va ser gran l'erupció, que el camí va arribar fins al Massís d'Etiòpia i, això està molt lluny, no? Per això es coneix el Kilimanjaro, com el volcà més gran d'Àfrica; sabeu quant mesura? Doncs mesura 5.895 metres,
Bé, vos estic molt agraït per haver-me escoltat però vos he de deixar. I... conte contat, ja s'ha acabat.

Text escrit per Artur Vila. 5èA

El camí reial

Hi havia una vegada un poble nòmada que vivia en una aldea. El capità de l'aldea tenia un somni: anar a la civilització per complir el somni que havien de creuar un bosc de cent quilòmetres i un riu ple de cocodrils. Entre els esclaus, els cavallers van construir un carrossa , desprès de cinc dies van arribar al riu. Els ajudants van haver de  construir una espècie de  piragua mestre que els ajudants buscaven troncs de bambú, el capità de la tribu va anar pel seu compte. Quan ja estava construïda els ajudants se'n van anar i el  capità es va quedar allí. Estava fart  de buscar al seus ajudants , així que va estar en l'illa fins que se li va ocórrer una idea:  creuar el riu amb tota la valentia. Endevineu què va utilitzar :unes fulles de palmera i un tronc que surava gràcies a uns cocos. Al final va aribar a una carretera i per fi va cumplir es seu somni: anar a la ciutat.

Text escrit per Eduardo Bravo. 5èA

divendres, 27 de febrer del 2015

Una piscina al gratacels


Una de les piscines més luxoses i amb unes increïbles vistes està en Nova York. Un increïble hotel de 5 estreles, al pis més alt, té una piscina de 20m de llarg i 10 de ample. L'aigua de la piscina es cau per una mini cascada, davant de la qual hi ha un cristall per què no caiga la gent. Aquesta baixa a uns 60km per hora, fins que arriba a una font que hi ha baix. Totalment increïble!

Text escrit per Iker Calvo. 5èB

Ciutat Subterrània

Hi havia una vegada una piscina en un apartament al costat de l'entrada. Van tardar cent anys  en construir-la
perquè era més gran que un poble. Quan la van acabar van descobrir que s'hi et banyaves en ella veies el que hi havia baix terra, i van descobrir una ciutat subterrània. Però van pensar que en les noves tecnologies podien fer una baixada tovogan i després també per a pujar un tobogan a l'inversa. Finalment eixa ciutat va ser un descobriment molt important.

Text escrit per Alejandro Forcada.  5èA

La piscina dels déus


 En Dubai s'ha fet la piscina més gran del món. S'inspiraren en que en la mitologia romana es deia que en l' Olimpo hi havia una piscina gegant .La piscina s' anomena Olimpo pool i la construcció està realitzada per Andrew Depp. Aquest és el pròxim destí de molts famosos com Jennifer López, Cristiano Ronaldo ,Jennifer Lewrwns etc. El millor de tot és que van a sortejar en Espanya 10 entrades per anar, quina emoció!

 Text escrit per Pau Montoliu. 5è B

dimecres, 25 de febrer del 2015

La Piscina Voladora



Hi haurà una vegada en el futur una piscina que flotarà en cel de New York però per
a pujar tindrà un tub que amb gravetat zero per a pujar i baixar com en el parc
del futur de la sèrie Doraemon. Aquest tindrà: tobogans altíssims, colxonetes elàstiques i aquàtiques que inventaran etc...La piscina serà molt divertida perquè tindrà ones i un trampolí per a tirar-se de molts llocs diferents. Espere que algun científic invente un tub molt gran per què arribe i un ciment que quan es seque no pesse i una barana especial per a que ningú es faça.Conte contat i conte acabat.

Text escrit per Sergio Poveda Nebot. 5è A

divendres, 20 de febrer del 2015

El grup dels llibres

Un dia pel matí, un xiquet que es deia Mario va anar a buscar als seus amics. Però, quan estaven tots reunits en la plaça no es decidien sobre què podien fer, però una xiqueta que es deia Sofia va dir: "per què no escrivim un llibre?" Els altres van dir que els semblava molt bona idea. Després de dinar, van anar a casa de Carlos i es van seure en una taula redona tots junts. Van pensar, però no se'ls ocorria res, fins que un dia a una xiqueta que li deien Maria se li va ocórrer que podríen fer un llibre de tots els amics de la seua vida. Tots van aplaudir-li, i el van escriure: Marta va fer el títol de la historia, Marc va fer el primer text, Sofia va fer el segon i Mario va fer el tercer; Carlos, Maria i Marta van fer els dibuixos. Van tardar dos setmanes, però al final el van fer. El van posar a la venda i al final es van vendre tots, i com no van poder menjar res, van fer una desfilada i li van tirar quètxup i mostassa, i des d'eixe moment es van  dedicar a escriure llibres.

Text escrit per Ainhoa Carmona. 5èA

El camí de lava

Hi havia una vegada un camí de lava. Vos direu: com es això? Doncs, durant molts anys, els científics van inventar una carretera de lava que per la nit s'il·luminava de lava i pel dia  s'apagava. Però açò no és tot... Podeu visitar la pàgina web: www.elcamidelava.com

Text escrit per Natalia Fernández Cañete. 5è A

dijous, 19 de febrer del 2015

La carretera elèctrica


Hi havia una vegada als Estats Units, on van construir una carretera. Al dia següent un xiquet va passar caminant per la carretera i s´hi va electrocutar. Cada volta que donava un pas el xiquet deia:
"Buff quin dolor. El que ocorre és que les sabates son roïnes i t'electrocuten."

Va decidir descalçar-se per comprovar si era el terra que tenia electricitat.
"Uy,  si es veritat que aquesta carretera és elèctrica. Vaig a avisar per què no passen per ací perquè es van a electrocutar."

I tots els habitants van dir:
"Açò és veritat, jo no passe per ací" I, així va ser,com ningú passà per la nova carretera. Uns nous veïns que venien de Rússia es van electrocutar per què no sabien que la carretera era elèctrica.


Text escrit per Laura Palacios Sanchez. 5è A