La polsera del compositor musical.

Hi havia una vegada un músic italià anomenat Marco Del Piero. Era un dels músics més famosos de tota Itàlia i deien que era un d’eixos músics que ho donaria tot per la música, i era veritat. Marco era una persona molt amable i simpàtica, però no sabia actuar davant dels problemes que li provocaven el seu ofici, com per exemple, escriure una melodia d’un dia per al següent sense saber que podia escriure, tindre temps per a ala família…
Per això, un dia la reina d’Itàlia li va demanar que actuara en el seu palau el dia del seu aniversari. A Marco li va parèixer una idea extraordinària i va començar a pensar la melodia perfecta per a aquella ocasió, però aquell no era el seu dia, no li entrava la inspiració i va començar a pensar i pensar i no li eixia. Però, es que a més als pocs minuts entrà per la porta el seu soci Giovani i li va dir que aquesta setmana se’n tenia que anar a arreplegar un premi a Alemanya i que no podria acabar la cançó per a l’aniversari de la reina.
Així que Marco com no sabia afrontar el aquestos problemes se’n va anar molt trist a donar una volta pel parc. Mentre caminava, va tropessar amb una polsera i va caure en terra . Aleshores va dir:
-Maleïda polsera, perquè no podies estar en un altre lloc! I de sobte … la polsera és va canviar de lloc! Així que Marco va pensar que aquella polsera era màgica i que el podia ajudar en la seua obra per a l’aniversari de l,a reina. Aleshores Marco se la va emportar a sa casa, no més va arribar, li va demanar amb totes les seues ganes a ala polsera que les partitures aparegueren a l’instant per a la cançó de la reina. Així que com ja tenia la cançó se n’anà a arreplegar el premi a Alemanya i quan tornà se n’anà a l’aniversari de la reina. Quan acabà.. la cançó fou un exit! I des d’ara Marco Del Piero es convertí en el músic més número 1 del món, i tot gràcies a la polsera, Tot anava perfecte, el cridaven per a tots els events importants i rebia premis de tot el món, però, com tenia la polsera ja no pensava i li demanava que li fera les cançons. Però, els problemes començaren quan començà a quedar-se parat enmig de les cançons, aleshores començà a perdre tota la fama i sobretot la reputació com artista.
Aleshores va compendre que la polsera l’havia castigat perquè abusava del seu poder i que si continuava així acabaria perdent la seua carrera a la qui li havia dedicat tota la seua vida. Després de pensar-ho molt, se n’anà al riu que hi havia al parc on trobà la polsera, i va dir:
-Jure que mai més prendré el camí més fàcil i que afrontaré els problemes! I tirà la polsera. Així que tornà a sa casa, començà a escriure cançons i a tocar en events musicals i a més afrontava els problemes que se li presentaven. Així que poquet a poquet tornà Marco Del Piero tornà ser el millor d’Itàlia i del món.