Això era i no era una xiqueta anomenada Laia, i el seu germà Daniel. Era un dia d'hivern molt fred, inclús es va posar a nevar. Els seus pares no estaven en casa, per tant feien el que volien.
De sobte, Daniel entrà a la cuina i es va trobar un pastís molt petit. Però al costat hi havia una botelleta petita però no molt i posava una carta que deia: si vols fer-te xicotet beute-la i, en el pastisset, posava que si volies fer-te gran que s'ho beguera. Com la seua germana era petita d'edat li va donar per provar la botella i es va fer petita. Daniel la va provar i es va fer de la mida de Laia. Van eixir al carrer per què es pensaven que la casa s'havia fet molt gran però va ser al revés: ells es van fer petits. Per poc els atropella un cotxe, però al fi van poder arribar a la casa de la seua iaia per què els fera gran. Els va fer grans i van anar corrent a casa per si de cas arribaven els seus pares. Per un minut i els seus pares es donen compte . QUINA SORT !
Text escrit per Nadia Centelles. 6èA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.