dimecres, 26 d’octubre de 2016

La casa que es menja tot

Era un matí preciós. Hi havia un xiquet que es deia Carlos que vivia davant d'una casa que era molt vella i tenia una gespa perillosa. Però resulta que cada cosa que tocava l'herba se la menjava. Allí vivia un vell molt bruixot i resulta que a una xiqueta se li va caure la bicicleta i ... ZAS! La casa se la va menjar. Una nit, les llums estaven apagades i Carlos va agarrar el telescopi i no va veure a ningú en la casa i va cridar als amics. Se van armar amb pistoles d'aigua i es van preparar per veure què feia. Van tocar la porta, es va obrir a soles i van entrar. De sobte van trobar a la suposada novia del senyor major i era molt molt grossa. Ells van construir la casa fins que un dia ell es va morir. Ells se van quedar molt mal. Per això la casa ha cobrat vida i es van fer més o menys amics. A la casa no li va fer res de gràcia i va cobrar vida. Va anar a per ells i era impossible per què va agarrar una bomba i va explotar. Totes les coses que es va menjar i les va soltar. El veí va donar totes les coses. Al final van ser feliços i van menjar perdius. 

Text escrit per Luisa Bustos. 5è A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.