Una galàxia és
un ensems de milers de millons d’estels i de núvols de gas i pols.
Tot i que al centre de determinades galàxies hi ha un forat negre
super massiu; tanmateix, és difícil que es puguen detectar a causa
de la gran densitat d’estels que hi ha a la part central d’una
galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diferents cúmuls
estel·lars.
El Sistema
Solar, i per tant també el nostre planeta, es troba dins d’una
galàxia, la Via Làctia. L’aspecte lletós de la part central de
la nostra galàxia observada a simple vista des de la Terra, va
originar el nom de la Via Làctia, és a dir, camí de llet.
Els diferents
materials que constitueixen una galàxia (estels i núvols de gas i
de pols) están animats per un moviment de rotació entorn un eix. En
determinades zones de les galàxies, l’elevada concentració de
pols i gas produeix el naixement de nous estels.
Informació
buscada per Pablo Díaz de la pàgina web www.wikipedia.org
Una
contel·lació és un conjunt d’estels fixos o estrelles sense
relació entre ells i que formen un dibuix imaginari. Se separen en
grups arbritaris en què s’han dividit els estels fixos. La Unió
Astronòmica Internacional divideix el firmament en 88
constel·lacions, la majoria basades en les antigues constel·lacions
gregues.
Un dia estàvem en
la fila i un xiquet es va caure. Ningú es va burlar però jo li vaig ajudar a
alçar-se.
Un dia em vaig
anar a Malta, és una illa al sud d'Itàlia. Estava en un poble, quan de sobte vaig veure una
ventrada de 5 gatets a un racó d'un carreró. Vaig cridar als pares i el primer
que vam fer va ser anar a comprar llet per alimentar-los. Com no podíem
portar-los ací en avió, vam ficar un cartell que portava escrit: es regalen
gatets als primers cinc que vinguen a la zona nord de l’illa. Els vam regalar
de seguida. Quan anàvem a tornar ací, de camí a l’aeroport, vam veure un pobre.
Paràrem i li donàrem pa i diners. Ens vam sentir molt bé o als que vam ajudar
també.
Fa temps, en una
escola, hi havia un xiquet nou que era d’un país diferent i tots l’insultaven.
Al principi no tenia amics. Poc a poc tenia amics que ja el defenien. Al pati
sempre jugaven a futbol. Ell era molt bo i va anar fent companys mentre jugava.
A classe era molt graciós. Al final era el millor amic de tots. El xiquet es
deia Daniel.
Un dia anava pel
carrer quan, de sobte, vaig veure un gos solt. Li vaig mirar el collar i
portava la direcció de la seva casa. El vaig portar i la dona en va dir: