dissabte, 17 de novembre de 2012

Companyerisme VII


Un dia anava pel carrer quan, de sobte, vaig veure un gos solt. Li vaig mirar el collar i portava la direcció de la seva casa. El vaig portar i la dona en va dir:
-Gràcies xiqueta però jo no puc cuidar-lo, per això l’he deixat al carrer.
La dona, al veure que m’agradava el gos, em va dir:
-Tinc una idea: com t’agrada tant he pensat que te’l pots quedar.
Jo li vaig dir:
-Val. I me’l vaig quedar. Li vaig posar de nom Luna.

Text escrit per Nerea Céspedes. 5èA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.