dilluns, 31 d’octubre del 2016

QUAN PASSARÀ?



Un dia vaig conèixer a la núvia del meu oncle. Era agradable,llesta i estava acabant la universitat,jo era molt xicoteta. A dia de hui encara estan junts,i tenen una filla de dos anys. Jo sempre li dic al meu oncle,que li demane matrimoni. M'agradaria vore'ls més feliços del que estan,però no sé quan es decidirà. Estic desitjant que passe!





 Paula Ioana Mariam











EL REGAL DE MA MARE



Un dia d'agost ma mare me va donar una caixeta però molt xicoteta. Me va dir que encara no l' obrira ,li vaig dir perquè i me va dir que de la meua família tots havien obert esta caixa als 10 anys però el dia 31 de desembre .Quan va arribar aquell dia li vaig dir que si podia obrir-la i ella me va dir que encara falta un poquet que l'obriria quan acabem de
prendre-mos el raïm , al acabar me la va donar i me deia: Alejandra, ,esta caixeta es molt especial. Jo amb les llàgrimes als ulls la vaig agarrar. Lo que tenia dins era increïble ,eren fotos de tots els meus familiars i jo tenia que ficar un a altra .
Per a una persona molt important en la meua vida:MAMA.


Alejandra Macian











dimecres, 26 d’octubre del 2016

La mudança

Era una vegada una família molt feliç que van fer una mudança. Aquesta família estava formada pel pare, la mare, el fill i la filla. Van anar a la mansió del seu tio i en eixe moment va canviar tot. De sobte es van donar compte que estava encantada. Es van perdre i al pare i la filla els van poseir per la casa. Els van perseguir per tota la mansió i de cop i volta la mare es va ensopegar i també la van poseir. Sols quedava el fill, es va tancar en l'habitació i va ficar un munt de coses en la porta però al final van passar i no es va saber res.

Text escrit per Alejandro Pérez. Cinquè A

El misteri "Canin"

 Havia una vegada un gos que vivia en una mansió i els seus propietaris van anar a buscar-lo. Tenien molta por. Anaren caminant, el sol grinyolava, els quadres els escoltaren amb la mirada i de cop i volta van escoltar un guuuuuuuuuau. Sabíen que era el gos així que van seguir. Continuaren sentint por, passaren proves, passaren més por... però no encontraven al gos i escoltaren una altra vegada guuuuuuuau i al final encontraren al gos.

Text escrit per Toni Guijarro. Cinquè A

La casa que es menja tot

Era un matí preciós. Hi havia un xiquet que es deia Carlos que vivia davant d'una casa que era molt vella i tenia una gespa perillosa. Però resulta que cada cosa que tocava l'herba se la menjava. Allí vivia un vell molt bruixot i resulta que a una xiqueta se li va caure la bicicleta i ... ZAS! La casa se la va menjar. Una nit, les llums estaven apagades i Carlos va agarrar el telescopi i no va veure a ningú en la casa i va cridar als amics. Se van armar amb pistoles d'aigua i es van preparar per veure què feia. Van tocar la porta, es va obrir a soles i van entrar. De sobte van trobar a la suposada novia del senyor major i era molt molt grossa. Ells van construir la casa fins que un dia ell es va morir. Ells se van quedar molt mal. Per això la casa ha cobrat vida i es van fer més o menys amics. A la casa no li va fer res de gràcia i va cobrar vida. Va anar a per ells i era impossible per què va agarrar una bomba i va explotar. Totes les coses que es va menjar i les va soltar. El veí va donar totes les coses. Al final van ser feliços i van menjar perdius. 

Text escrit per Luisa Bustos. 5è A

dilluns, 20 de juny del 2016

Un amic inoblidable

Soc ximple, sabeu? Vaig tindre l'oportunitat de tindre un amic, i la vaig desaprofitar. I conte les hores, minuts i segons que passen des d'aquell moment i això em turmenta cada dia que passa i no puc viure amb aquesta agonia. Si sapiguéreu l'agonia que tinc pels matins... però escrivint es calma. Espere que vos agrade aquesta finestra al meu interior. 

Aquest escrit està dedicat a una persona molt important per a mi. I eixa persona ha fet que jo siga com soc.


Text escrit per Artur Vila. 6èA

dilluns, 23 de maig del 2016

Escriure...


Ja fa temps que estic trist, sabeu? No tinc ganes de res, no tinc fam últimament, estic deprimit... de l'única manera que m'anime una mica és quan escric, quan estic a soles amb un bolígraf i un paper i ... Quan escric, la gent diu que soc original però, sabeu com intente ser original? Bé, doncs m'imagine què dirien escriptors com Eduardo Mendoza. I escric, pense i escric. Quasi sempre escric. Últimament li dic al meu professor Carlos Bernat que faré una història original que el deixarà bocabadat però jo no pense que puga fer-ho, sabeu? Amb açò vos deixe amb aquest curt relat. Perquè no fa falta fer una llarga història si després no saps de que va, no?

Text escrit per Artur Vila. Sisè A

dilluns, 7 de març del 2016

Lucía con L

Lucía lee libros.
La mayoria de historias largas.
Líneas y líneas de letras,
sobre tierras lejanas,
olores de la luna ,lobos,
laminas de leones...
Ayudan a que la lectura
le de ligeras lecciones.

Ferran con F

Ferran felizmente juega a fútbol
todos los fines de semana
mientras come fuet con Federico,
Facundo,Fernando, Francisco y con Feliciano
que no le gusta ni jugar a fútbol
ni comer fuet con fiambre
le gusta comer fideuá

dijous, 25 de febrer del 2016

ALEXANDRA CON A


Alexandra ama el arte
es artista desde antes de nacer.
En su alma vive el arte.
Su amada arte acariciada
con dulzura cada instante
de su amada locura
De Alexandra

PAU CON P

Pau era un pasajero cualquiera,
de un vuelo cualquiera,
el cual se dirigía, al llamado paraíso.
Un sitio donde él tenia un palacio y
donde se preparaban infinitas bandejas de pasteles.
Un sitio con inmensos jardines para pasear,
donde todos tenían, su propio pedestal.

LEANDRO CON L


Leandro lee un libro
un libro largo
sobre una librería
que vende largos lapices
donde la gente luego de
comprar puede leer cuentos largos
y disfrutar de la literatura
en un lugar especial de la librería

ERIC CON E

Eric educa a estudiantes por ejercitar ejercicios con la espada
y también enseñar Euskera
a estudiantes mas entrenados e interesados en ejercitar
una de la las lenguas españolas
mas habladas por el este de España

SERGIO CON S

Sergio se sienta en el sillón
saludando a su serpiente.
Y ella le sigue con una mirada sebera de repente.
Sergio muy sereno se acerca
 y la sienta en la silla.
Su cena,la sardina le sobrevuela
y la serpiente salta la muy pilla.

ANNA CON A

Anna acaricia a un animal, anima al águila a que pueda andar. A veces anda acobardada y a veces está animada. Anna aprende que el águila no andará que es un ave y el vuelo alzará

dimecres, 24 de febrer del 2016

Leandra con L

Leandra lee un libro largo,
lamentable y lance:
le pone un lazo lila
y lo pone al lado del lavabo.
La lámpara de Leandra es linda
y tiene forma de lirio;
una planta lista de color lila.





Texto escrito por Leandra López. 6ºA

Erik con E

Erik encendió el electrodoméstico,
calentó la empanada,
engulló la ensalada,
y se deleitó con la escalibada.

Erik exploró la enorme embajada,
estudió electrónica,
aprobó la ESO,
embarcó hacia Estados Unidos,
escapó de la enfermedad
y se especializó en electrónica.

Texto escrito por Erik Garcia. 6ºA 

dimarts, 23 de febrer del 2016

Alejandro con A

Abastecido estaba el abedul
 era el más alto y antiguo,
se ampliaba la multitud,
apáticos estaban los animales

Apechugado Alejandro estaba
era la anaconda que se acomodaba.
Los animales apestaban,
por las asquerosidades que la gente tiraba.


Texto escrito por Alejandro Forcada. 6ºA

Artur con A

Artur afronta asustado
el aterrador aullido y
arriesgando con aptitud
arándolo bien arado
y muy arcaico.
Y además de arcaico
y bien arado
aquí acabo mi
arcaico poema.
Y como buen artista
sigo mi buen poema.

Texto escrito por Artur Vila. 6º A