La casa monstruosa.

Això era i no era una nit de Halloween. Un xiquet anomenat Miquel, va anar a celebrar-ho per tot el poble de Vila-real, va anar a la casa del seu iaio Gustavo i moltes cases més.
Però Miquel va bufar buf! I pensà ... sols em queda una casa que estava encantada, quan va tocar el timbre ningú obrí, va tocar la portar i de sobte es va obrir com si res.
Miquel esglaiat, es va envalentonar i va entrar.
Cridà per tota la casa, però ningú no li va contestar, va sonar el rellotge... eren les dotze i mitja de la nit, va escoltar uns passos...
Eren homes-llop i el xiquet va córrer a la porta però no s'obrigué. Corrents es va amagar darrere d'un sofà, de sobte aparegueren mans verdes, va córrer es va tancar en una habitació que estava coberta de foscor i començaren a eixir rates penades.
Al moment es va obrir la porta de l'habitació i entrà un enorme vampir. Ja no se sap res més de Miquel!

Text escrit per Borja Palacios. 6èA

L'home de palla

Fa milers d'anys un xiquet molt il·lusionat perquè faltava poc per a Halloween i volia construir un home de palla.
El dia de Halloween tots per el carrer anaven donant sustos, l'home de palla va sentir cels, tants cels que va cobrar vida. Ell estava ansiós per donar sustos, va anar a amagar-se a un cantó i va intentar donar un susto a un xiquet, però aquest es va riure.
Desil·lusionat ho va tornar a intentar, però no li podia donar un susto a ningú, perquè tots se creien que era un xiquet disfressat. Aleshores se li va ocórrer que el xiquet que el va crear si que sabia que era ell.
Al final li va donar un susto de mort al xiquet, i el xiquet es va espantar, al veure que es movia li va donar un abraç i es va tornar a convertir en un home de palla.

Text escrit per Carla Tomás. 6èA

La casa abandonada

Hi havia una vegada en Halloween que tots el xiquets que estaven disfressats demanaven a les cases caramels i deien truc o tracte i si no els donaven res tiraven ous.
Quant ja havien anata a totes les cases, de sobte, se va alçar una boira molt densa i dins la boira una casa desconeguda.
Els xiquets van apropar-se i van tocar a la porta. La porta s'obri ella sola, van entrar, cridaren, però ningú no contestava. Van pujar per l'escala. Al moment els quadres començaren a mure's i els xiquets a cridar. Una veu que no se sabia d'on venia els va dir: No crideu, no crideu... que el despertareu!
Immediatament un vampir es va llançar contra ells i se'ls va menjar, despés va eixir de la casa, el vampir tenia molta fam i es va menjar a tot el poble.

Text escrit per Iñaki García. 6èB

La dona fantasma

Fa molt, molt de temps, en un poble menut, poc habitat, hi visqué una dona, torturada sempre pel seu home, el qual li cridava i parlava malament a tothora. Tot el món es burlava d'ells, perquè deien que el marit estava sord i li pegava, i la muller no es sabia defensar, i això a la dona li donava molta ràbia i la irritava molt.
Segons contaven els habitants d'aquell poble, aquella parella, es va fer major i va morir, quan va passar un any, conten que aquella dona revisqué per  agafar tot tipus d'armes i gastar-les per venjar-se de tota la gent que hi vivia en aquell poble, i matar-les.
Des d'aquell dia ningú s'atrevix a passar per aquell poble, perquè pensen que la dona aquella seguix rondant tots el dies pels carrers, a vore si troba a algú, encara que jo pense que no es així, o pot que si?

Text escrit per Nerea Castaño. 6èB

L'innoblidable dia de Halloween

Fa ja molt de temps en un poble petit anomenat Fanvaspi.

Hi havia una familia que s'acabava de mudar: la mare Mery, el pare Dedy, el fill Youdin i la filla Dana. El dia de Halloween tots el xiquets en lloc d'anar a totes les cases es quedaven en casa per por als vampirs, pero la Mery va donar una idea va dir:

- El que podriem fer es que quedarem a alguna casa per fer una festa i així els xiquets s'ho passarien molt bé!

Van decidir entre tots que podria ser un bona idea; sols que van triar la casa incorrecta .

La casa dels Brenday era la casa més gran i més antiga del poble però... esta casa estava plena de vampirs fantasmes. estava plena pero ningú ho sabia. Només la dona més vella de la ciutat, l'àvia de la nostra veïna del canto; Indey.

El dia de Halloween Indey va anar a casa de la seva àvia i la seva avia li va dir que s'emporatra una carabassa. La carabassa no era normal, era màgica i li va dir que no la malgastara.

Indey es va despedir de la seva àvia per anar a la festa.

Quan van arribar van estar jugant, ballant , menjant ...fins a les deu en punt.

Les deu en punt és l'hora a la que sopen els vampirs que van eixir per a menjar-se als xiquets. Indey va creure que era el moment de traura la carabassa. Amb ajud de Youdina i Dana van sacsejar-la per l'habitaciò i van fer fugir els vampirs que no tornaren mai més al poble.

En agraïment l'ajuntament els va dedicar una plaça, la plaça de Dana – Youdini – Indey.

Text escrit per Ainara Ortiz. 6èB

El bosc encantat

Hi havia una vegada un xiquet que li va caure un llapis de la motxilla. Llavors no sé el que va passar però els arbres tenien ulls, els ulls se'ls van morir i el xiquet xillant va córrer seguint el camí.
Va ensopegar amb una arrel i uns fantasmes li van fer que se ficara en un aiguamoll.
El xiquet no va arribar a casa i sa mare estranyada  va anar a buscar-lo i el va seguir per la veu. L'estava tragant l'aiguamoll.
Al final va agarrar un pal i el va traure i se'nn van anar corrent a casa i al dia després al bosc no se podia entrar.

Text escrit per Quique Flores. 6èA

La casa encantada

Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven, no fa molt de temps, en una casa abandonada, per la nit, anaven zombis. Agafaven coses com ganivets, destrals, tisores. I anaven pel poble matant a gent. Clar i com tanta gent moria la gent ja anava al cementeri i tot per la nit. No hi havia quasi ningú al poble perquè tots estaven al cementeri i , aleshores, els zombis van decidir anar al cementeri.
Allí van acabar de matar a tota la gent del poble. A la següent nit ja no hi havia ningú per a matar.
Ja tots estaven en el cementeri morts convertits en zombis. És va quedar un poble encantat, i cada persona que passava per aquell poble quedava morta o soterrada en terra, i no són morts si encara són vius.

Text escrit per Rocío Castrillo. 6èB

El vell de l'harmònica

Hi havia una vegada, dos xiquets que estaven molt sols. Un dia van vore un grup de xiquets i els van dir que per a entrar al grup tenien que fer un repte i aquells xiquets com no volien estar més sols el van acceptar. Els van dir que havien d'anar al cementeri i agarrar l'harmònica d'un vell que tenia una casa en mig del cementeri. El vell, que tenia l'ofici d'enterrador de taüts, sempre que s'acostava algú a la seva casa treia una destral i li tallava el coll.

 A les dotze de la nit, que era quan havien de fer el repte van tardar un poc i es van pensar que no anaven a vindre, però de sobte van aparéixer. Van saltar la reixa del cementeri i van anar a la casa del vell. Van buscar i buscar però no la van trobar, un dels xiquets va vore unes petjades d'unes botes grans i les van seguir. Van trobar la casa i van vore per la finestra que el vell estava veient la televisió i l'harmònica estava a la taula del seu costat. Al cp d'uns minuts el vell va anar a beure aigua i els xiquets van aprofitar per agarrar l'harmònica. La van agarrar i se'n van anar, però abans de saltar la reixa el vell ja estava  esperant en la reixa amb la destral i s' els va portar a un forat i els va enterrar vius i mai van tornar.

Text escrit per David Silva. 6èB

Els assassins

Hi havia una vegada, una cova terrorífica on vivien tres vampirs joves. El gran es deia Albert, la mitjana Laura i la petita Marta. Una nit de lluna plena van anar a un cementeri i allí hi havia una anciana mirant la tomba de la mare dels vampirs, assombrada perquè era de 1.257 i estaven en 1.004, i com ella va conèixer-la li pareixia rar.
Els vampirs es fan enfadar i van pensar en matar-la, però van esperar perquè de sobte va aparèixer un home no molt major. Els dos van eixir del cementeri, els vampirs van seguir-los fins a sa casa, però com la porta estava tancada la van tirar avall i els van atacar fins quedar morts en terra, i des d'aquella vegada tots els coneixien com els assassins.

Text escrit per María Chinchilla. 6èB

Un zombie al Botànic Calduch

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Samuel i que viu en Madrid, Samuel era molt aficionat als zombis, vampirs, mòmies.
 Un dia va vore un llibre en que deia que en la escola Botaníc Calduch hi havia un zombi que sols eixia per la nit, Samuel es va alegrar molt, li ho va contar al seu amic Ferran i a Jordi el seu cosí.
En uns quans dies es van preparar menjar, llanternes i el seu llibre. Quan van arribar van trobar la porta oberta i van entrar per a quedar-se allí tita la nit.
En fer-se les dues de la matinada van escoltar un soroll molt gran pel pati. Es van assomar i van vore un zombi molt gran.
Als xiquets ningú no els ha tornat a vore mai més ¿fi?

 Text escrit per Sergio Campillo.6èA

L'escola fantasmagòrica

Hi havia una vegada una xiqueta que estava en classe d'Informàtica. Anava a apagar l' ordinador va deixar el ratolí i el ratolí es movia sol. Després en classe de Valencià va escoltar com un clarió escrivia sol...Va quedar-se sola en classe .
Tots hi havien desaparegut, va sortir de la classe, en cap aula hi havia ningú. Ni en el pati, va anar a direcció, hi havia una persona va dir:
 -Perdone no hi ha ningú en la escola.
 Es va girar i tenia el cap mig desformat-- va eixir, i va anar a corrent a casa.

Text escrit per Victoria Gil. 6èA

El rei dels morts

El rei zombi eixia cada nit a les dotze en punt,a la una desapareixia com el fum .
El que més li agradava era entrar ales cases fent fum i apareixent de colp, esglaiava a tot el món. Això ho feia quan era Halloween, també anava amb una metralleta disparant al terra i esglaiant a tots els que veia. Totes i totes les nit el mateix...ho destrossava tot: els cotxes, cremava basura, quan la cremava feia mala pudor, feia pudor a fem cremat.
El que ell volia era venjar-se de la banda sagnant que vivia a prop del cementeri on van soterrar a la seva família.  Quan va aconseguir matar a tota la banda es va convertir en  el rei dels morts.

Text escrit per Ismael Osorio. 6èA

La ciutat morta

Això era una ciutat morta on tots estaven morts. Daniel era un xiquet que li encantava la ciència. Sara era una xiqueta molt rara. Miquel era un bocasses, ho deia tot.
Aquesta ciutat va passar a ser morta quan una ona gegant la va arrasar i van morir tots.
En l´escola, el professor de Daniel va dir que anaven a fer una fira de la ciència. Daniel va fer una maqueta d'una fira. Sara tenia un gat horripilant com ella i Miquel no va fer res perquè no volia. Fins que un dia va vindre una altra ona i es va convertir en una ciutat fantasma.

Text escrit per Jose Dorado. 6èA

El vampir simpàtic

Hi havia una vegada un vampir que es deia Jack, però com tots sabem els vampirs no son simpàtics, ni es porten bé amb els humans... Però Jack no era així es simpàtic, es porta molt bé amb els humans...
 L´únic problema era que ell era l´únic així i tots l´i tenien molta mania perquè els vampirs no son així. Els vampirs del seu món li van dir que per a que es fera un vampir dels roïns, però ell no volia però la seva opinió no valia.
 Al dia següent va fer cap al nostre món però cada vegada que s´aproximava a un humà no podia li tremolava tot el cos i les paraules no les eixia de la boca i un xiquet se va adonar de que davant de ell hi havia un vampir mes o menys de la seva edat el xiquet (Manel) es va emocionar tant que li va dir escolta tu eres un vampir de debò?
 El vampir es va quedar molt aparat i li va dir me estas parlant tu? Un humà i no em tens por? I el xiquet es va quedar molt estrany i es li va preguntar per què te tinc que tindre por? I Jack li va respondre doncs perquè tots em tenen molta por, uy me n'he d'anar, ho sent ja ens vorem. Jack va tornar al seu món hi els va dir a tots els altres vampirs que es va fer un amic al on viuen els humans, i els vampirs com no s´ho van creure van anar al món dels humans i van veure que no es precis ser tan roin que si som un poc més simpàtics amb tot el món la vida es molt millor així que van viure tots molt contents.

Text escrit per Anna Almela. 6èA

La nit dels zombies.

Hi havia una vagada un xiquet que és va quedar atrapat en un cementeri un dia 13 amb lluna plena i amb els udols dels llops. S'atemorí i va anar on fora soterrat el seu avi. De sobte va eixir una mà de pel seu costat... va fugir corrent a saltar la reixa del cementeri, però si va eixir un zombi de la tomba d'un tal Michel que havia mort fea uns dies.
Atemorit s'amagá a dalt d'un arbre i tots els zombis el van acorralar, es va caure del arbre i es va despertar d'un somni seu.
Va anar sa mare a vore que li passava i quan es va anar sa mare... per la finestra va va eixir una mà de zombi.

Text escrit per Jaime Oller. 6èA

Una nit tenebrosa

Un dia en Vila-real un xiquet s'en va anar a un cementeri que va anar a salvar al seu avi, Va agarrar un martell i va colpejar contra la tomba fins que la trencar i va veure el seu avi tot plenet de escarabats i es va desmaiar. Li van fer la autòpsia pensant que estava mort i en veritat estava desmaiat. Als quatre dies d'estar soterrat a sa mare li va donar un atac al cor, abans de morir va dir que la soterraren amb el seu fill. Aleshores, quan van obrir el taüt van veure que el xiquet estava viu. Va ser molt trist veure que el fill estava viu i la mare morta per no haver-se fixat bé abans de soterrar al xiquet.

 Text escrit per Héctor Andrés. 6èA

Bombing Mansion

Ricard i Paloma s' acabaven de casar i ja tenien que mudar-se a Anglaterra. No trobaven treball, i ,encara que no sabien res d'anglés, havien trobat un treball d'oficinista en el que no havien de parlar anglés, sinó espanyol. Van comprar una mansió als afores de la ciutat. Aparcat el cotxe a la cotxera, Ricard i paloma van obrir la gran porta que donava a la casa En el rètol posava: Bombing Mansion.
 - Gnnnyic - grinyolava la porta. Però ells ni s' immutaven. Ells ho veien com algo normal.
Passaren els dies i les coses estranyes, cada vegada ho eren més. Des de finestres que es trencaven a soles fins a aparicions nocturnes de espectres misteriosos. Un dia que Ricard estava malalt, Paloma, al tornar del treball va anar a vore com estava. Ell la va mirar i va dir:
- Ricard no està.
Tot seguit va començar a fer coses estranyes fins que va eixir-li una mà, i va acabant vomitant a la mort. La mort va fer sonar un colp a terra amb la seva arada i la mansió va explotar. Tot el poble es cremà.

Text escrit per Maria Monzó. 6èA

Els zombis ataquen

Un dia vaig eixir de la meua casa quan vaig vore a tot el mon córrer jo també vaig apretar a córrer hi havia gent morta per el terra tots anaven a una base militar quan vam aplegar no hi havia ningú però van aparéixer uns helicòpters que ens van arreplegar i ens van donar armes.
Es va fer de nit i vam eixir a matar però ningú sabia a que ens enfrontavem, per això anàvem en pell de gallina. Es va fer de nit es van encendre els llums de les faroles. De sobte, PLAS!!! es van fundir els llums i es va sentir AAAAAAH! va xillar una dona.
Vaig encendre la llanterna i estava ple de zombis, vam començar a disparar i... van morir. Jo vaig sobreviure,
però molta gent no.

Text escrit per Luis Calero. 6èA

Companyerisme

Un dia en bàsquet, vaig recuperar el baló i vaig llançar a cistella, però sense voler li vaig espentar a un rival que es va caure a terra. Jo estava davant de cistella, però com sabia que li havia fet mal, vaig deixar el baló a terra, me’l vaig posar a l’esquena i els dos vam anar al poliesportiu per a curar-lo. Quan vam eixir del partit, li vaig demanar perdó i vam quedar per la vesprada, a jugar i després, al restaurant a sopar.

Text escrit per Miquel Albiol. 5èA

Respecte

Un dia ben asolellat de sol calent, com sempre, Maria es dirigia a l'escola molt trista. Espereu, una xiqueta que te amics i que juguen sempre amb ella pot estar molt trista? Doncs, clar, perquè sempre hi havia un grapat de xiquets que no se sap perquè li llevaven l'esmorzar. La raó, perquè Maria portava ulleres. Això no hauria de ser cap motiu, però per a ells sí. Així que un dia, tota decidida, va anar i li ho va contar a la senyoreta Rosa. Rosa, de seguida, va cridar als pares d'aquella colla i els va posar un parte. Quan la mare de Maria se va assabentar es va disculpar per renyir-la. La renyia per no menjar-se l'esmorzar. A partir d'aquell moment Maria ja va contenta a l'escola, aquella colla no ha tornat a molestar-la.

Text escrit per Yaiza Vila. 5èB