divendres, 27 de febrer del 2015

Una piscina al gratacels


Una de les piscines més luxoses i amb unes increïbles vistes està en Nova York. Un increïble hotel de 5 estreles, al pis més alt, té una piscina de 20m de llarg i 10 de ample. L'aigua de la piscina es cau per una mini cascada, davant de la qual hi ha un cristall per què no caiga la gent. Aquesta baixa a uns 60km per hora, fins que arriba a una font que hi ha baix. Totalment increïble!

Text escrit per Iker Calvo. 5èB

Ciutat Subterrània

Hi havia una vegada una piscina en un apartament al costat de l'entrada. Van tardar cent anys  en construir-la
perquè era més gran que un poble. Quan la van acabar van descobrir que s'hi et banyaves en ella veies el que hi havia baix terra, i van descobrir una ciutat subterrània. Però van pensar que en les noves tecnologies podien fer una baixada tovogan i després també per a pujar un tobogan a l'inversa. Finalment eixa ciutat va ser un descobriment molt important.

Text escrit per Alejandro Forcada.  5èA

La piscina dels déus


 En Dubai s'ha fet la piscina més gran del món. S'inspiraren en que en la mitologia romana es deia que en l' Olimpo hi havia una piscina gegant .La piscina s' anomena Olimpo pool i la construcció està realitzada per Andrew Depp. Aquest és el pròxim destí de molts famosos com Jennifer López, Cristiano Ronaldo ,Jennifer Lewrwns etc. El millor de tot és que van a sortejar en Espanya 10 entrades per anar, quina emoció!

 Text escrit per Pau Montoliu. 5è B

dimecres, 25 de febrer del 2015

La Piscina Voladora



Hi haurà una vegada en el futur una piscina que flotarà en cel de New York però per
a pujar tindrà un tub que amb gravetat zero per a pujar i baixar com en el parc
del futur de la sèrie Doraemon. Aquest tindrà: tobogans altíssims, colxonetes elàstiques i aquàtiques que inventaran etc...La piscina serà molt divertida perquè tindrà ones i un trampolí per a tirar-se de molts llocs diferents. Espere que algun científic invente un tub molt gran per què arribe i un ciment que quan es seque no pesse i una barana especial per a que ningú es faça.Conte contat i conte acabat.

Text escrit per Sergio Poveda Nebot. 5è A

divendres, 20 de febrer del 2015

El grup dels llibres

Un dia pel matí, un xiquet que es deia Mario va anar a buscar als seus amics. Però, quan estaven tots reunits en la plaça no es decidien sobre què podien fer, però una xiqueta que es deia Sofia va dir: "per què no escrivim un llibre?" Els altres van dir que els semblava molt bona idea. Després de dinar, van anar a casa de Carlos i es van seure en una taula redona tots junts. Van pensar, però no se'ls ocorria res, fins que un dia a una xiqueta que li deien Maria se li va ocórrer que podríen fer un llibre de tots els amics de la seua vida. Tots van aplaudir-li, i el van escriure: Marta va fer el títol de la historia, Marc va fer el primer text, Sofia va fer el segon i Mario va fer el tercer; Carlos, Maria i Marta van fer els dibuixos. Van tardar dos setmanes, però al final el van fer. El van posar a la venda i al final es van vendre tots, i com no van poder menjar res, van fer una desfilada i li van tirar quètxup i mostassa, i des d'eixe moment es van  dedicar a escriure llibres.

Text escrit per Ainhoa Carmona. 5èA

El camí de lava

Hi havia una vegada un camí de lava. Vos direu: com es això? Doncs, durant molts anys, els científics van inventar una carretera de lava que per la nit s'il·luminava de lava i pel dia  s'apagava. Però açò no és tot... Podeu visitar la pàgina web: www.elcamidelava.com

Text escrit per Natalia Fernández Cañete. 5è A

dijous, 19 de febrer del 2015

La carretera elèctrica


Hi havia una vegada als Estats Units, on van construir una carretera. Al dia següent un xiquet va passar caminant per la carretera i s´hi va electrocutar. Cada volta que donava un pas el xiquet deia:
"Buff quin dolor. El que ocorre és que les sabates son roïnes i t'electrocuten."

Va decidir descalçar-se per comprovar si era el terra que tenia electricitat.
"Uy,  si es veritat que aquesta carretera és elèctrica. Vaig a avisar per què no passen per ací perquè es van a electrocutar."

I tots els habitants van dir:
"Açò és veritat, jo no passe per ací" I, així va ser,com ningú passà per la nova carretera. Uns nous veïns que venien de Rússia es van electrocutar per què no sabien que la carretera era elèctrica.


Text escrit per Laura Palacios Sanchez. 5è A

dijous, 13 de novembre del 2014

semprefesta

Hi havia una vegada un poble molt llunyà que es deia Semprefesta .
Un dia hi va pensar un xiquet:
-Per què tots els anys fem les mateixes festes? Demà farem una festa diferent: sis persones aniran corrent, anirem tirant-li quetxup i mostassa.
Al dia següent va agafar un megàfon i va pujar a l'helicòpter i va començar a anunciar la festa nova. Tot el món va traure la seua mostassa i el seu quetxup  i ja estaven decidits els que corrien. El primer que va eixir es va embrutar fins la sang de tanta mostassa i quetxup i des d' aquell dia totes les festes eren diferents. Rondalla contada rondalla acabada.

Text escrit per Ashraf Habibi Ilane. 5è A.

dimecres, 5 de novembre del 2014

La marató

Hi havia una vegada un amic meu que li deien Pablo. Era un atleta molt conegut pels seus premis. Fins que un horrible dia va perdre la carrera, el mundial de futbol... molts noms per a dir-ho però es va quedar sense esperança per tornar a veure als companys córrer.
Des d'aquell dia, no va poder córrer més per què es va fer gandul i no volia fer res més que estar en el sofà  menjant ràpidament i veent la televisió

Text escrit per Natalia Fernández. 5èA

dilluns, 3 de novembre del 2014

La tomatina

Això era una ciutat que es diu Thailandia. Era una ciutat molt festiva però molt. Un dia va ser un dia especial. Va ser el dia de la tomatina. La tomatina consistia en què els que havien nascut en Thailandia tiraven quetxup i els que no tiraven mostassa. Cada vegada posaven a sis persones per a que li tiren el que siga. Els primers que van passar van ser: Robert, Kelly, Milena, Emma, Gustavo i Luck. El que més es va embrutar va ser Robert, que en tenia fins a les orelles.                                                 
                                                                                                                           
Text escrit per Leandra López. 5è A.

La tomaca

Hi havia una vegada cinc amics de Toledo, que eren com si foren germans perquè eren molt amics: Carles, Alejandro, Artur, Erik i Pablo. Tota la seua vida junts: des de que van nàixer fins a adolescents, i es que van fer un grup. El cap del grup,Carles, es va fer famós. Un grup al que Carles va guanyar en el concurs de cant, li volien destrossar la carrera que anava a fer.Quan va passar per la rampa la van plenar de ketxup.Al final van cridar a la policia i els va detindre.

Text escrit per Pablo Bonet.5è A

dimarts, 1 d’abril del 2014

El puente embrujado

Había una vez un puente que salía de un pueblo llamado Zugarramundi, que estaba embrujado, y entraba a un pueblo llamado Tormo, una aldea muy muy chiquitita...
Un día una família se fue de vacaciones a Zugarramundi, estuvieron 2 meses, y ya sospechaban algo porque pasaban cosas extrañas. Llegó el día de irse, a la salida del pueblo empezaron a caer del cielo cabezas de brujas. Cuando iban por mitad del puente, les apareció una bruja medio muerta y les dijo:
"-No conseguiréis pasar del puente, jajajaja...."
Los familiares, asustados, se volvieron al pueblo, le preguntaron al alcalde, que era un brujo malvado, y el alcalde no quería que se dieran cuenta de lo que pasaba en el pueblo, y... Les encerró!
Al cabo de tres meses los familiares estaban raquíticos, el padre, consiguió averiguar la pócima para matar a todos los brujos malvados, y lo encontró.
Al final consiguieron escapar y volver a la normalidad.

Texto escrito por Ainara Cantavella. 6ºA

Los famosos escaladores

Había una vez en un país llamado Honduras. Allí estaba el puente resbaladizo por la cascada del agua. Sólo 15 países tenían un puente resbaladizo.
Un día un hombre llamado Kin Tang de China pensó ir a Honduras a pasar el puente que nadie había conseguido superar en ningún país. El hombre chino tenía 31 años y era el mejor escalador del mundo. El hombre cogió su mochila y se fue a escalar la montaña para llegar al puente. Se llevó a un hombre de Valencia para asegurarlo, se llamaba Aitor. Aitor iba todos los días al rocódromo. Cuando superó la montaña de 8000 metros de altura se alegraron mucho y pasó por el puente.
Cuando el chino pisó el puente se cayó y Aitor lo salvó con la cuerda. Lo estiró a la otra parte y al final la superó. Kin Tang y Aitor se hicieron famosos y ganaron dinero. Mientras que Honduras construyó otro puente y lo llamó "Escaladores" acordándose de ellos.

Texto escrito por Miquel Albiol. 6ºA

La Peonza Voladora

Era un 6 de Marzo, mientras veía la televisión, en cuanto vi aquel anuncio de una peonza, que decía:
"Dora. La vendedora
te vende la peonza voladora".
Me quedé pasmado, pero por un momento que giré la mirada vi un cartel que ponía:
"Más de 50€". Me desilusioné y me dije a mí mismo: "Mamá no querrá comprar la peonza. Pero ahora sí la conseguiré".
Me pasé 5 veranos, 5 inviernos, 5 otoños y 6 primaveras.
Estaba muerto de ganas por ir a comprar la peonza pero escuché por la tele:
"La Peonza Acuática
comprate esta cosa tan rica".
Me desilusioné y me puse a llorar porque yo quería La Peonza Voladora para salir a la calle y jugar con algo que seguramente mis amigos no tendrían.

Texto escrito por Ismael Echenni. 6ºA

dilluns, 10 de març del 2014

La escalera misteriosa

Todo empezó en mi oficina una tarde de invierno de 1783. No paraba de sonar el teléfono y cada vez que lo cogía siempre oía el mismo caso: ¡¡¡ el asesinato de Warker Pelings!!!

Varia semanas más tarde apareció por la oficina una mujer desesperada con un vestido rojo llamativo, el pelo largo y las uñas tan largas como agujas de coser. Llevaba unos tacones tan altos como cuchillos... ¡aquella mujer tenía una pinta horrible!

Me habló del mismo caso, el asesinato de Warker Pelings. Dijo que sólo podía confiar en un investigador como yo, eso me dio ciertos motivos para sospechar, también contó que Pelings fue asesinado en un laberinto, aunque a eso no le veía mucho sentido. Como no paraban de llamarme decidí ponerme a investigar.

Fui a la misma casa en la que el señor Pelings había vivido. Recorrí cada rincón de la casa y cuando ya había perdido todas las esperanzas me encontré una puerta que conducía a una buhardilla. En ella vi una escalera con manchas de sangre, más adelante una pared ensangrentada y el cadáver del mismísimo Warker Pelings.

Llegué a la conclusión de que esa escalera no era corriente, daba a una especie de trampilla. Sin embargo fue un caso sin resolver. Nunca se supo quien era el asesino, ni  de donde había salido la escalera.

Aquella mujer nunca volvió a aparecer en mi oficina.

Yaiza Vila 6b

Visita al campanario

El 24 de febrero de 2014, lunes, hemos ido 6A y 6B a hacer una excursión al campanario de Vila-real.

Nos informaron que tiene 175 escalones pero, cuando los subes no notas que sean tantos escalones como dicen.

También hay un cámara en la que está el mecanismo del reloj, se suben más escalones y encuentras el reloj.

Al final nos hicimos una foto en la parte más alta del campanario, un planta más arriba del lugar en el que están las campanas.

¡Al bajar sentí miedo!

Haitam Badoui. 6B

Campanario de Vila-real

El lunes 24 de febrero de 2014 los niños y las niñas de sexto del colegio Botànic Calduch fuimos al campanario.

El campanario es grande, y muy alto, sus escaleras son irregulares y en forma de caracol.

Hay cuatro salas: la primera contiene la maquinaria del reloj; la segunda, un piso más arriba, el reloj; otra planta más arriba están las siete campanas campanas y en la última una terraza desde la que se ve todo el pueblo y en la que ondean las banderas durante las fiestas.

Hay 350 escalones en total!!! 175 para subir y los mismos para bajar. Al bajar no se ve donde pisas porque las ventanas son muy pequeñas.

Nacho Patuel. 6B

dissabte, 8 de març del 2014

Greguerías

La T es un taladro de obra.

La S es el caballito de mar.

La L es una bota.

La A son pantalones.

La O es una tortuga.

La D es un ratón del ordenador.

 La U es un vaso de agua.

Texto escrito por Claudia Jurado. 6ºA

Greguerías

La “P” es un cazo del revés.

 La “O” es una tortuga encogida.

 La “U” es una herradura de caballo.

 El numero “8” un infinito recto.

 La “J” es un anzuelo.

Texto escrito por Noelia Tierraseca. 6ºA