divendres, 16 de novembre de 2018

El petit monstre

Hi havia una vegada una nit, una xiqueta anomenada Lidia. Ella estava dormint fins que alguna cosa li va despertar.
 No se sap molt bé què era. Per curiositat es va alçar del llit i va anar a veure què era. No va veure res. Bé com no va veure res, es va anar a l'habitació i, un altre soroll en el bany.
Sigil·losament es va arrimar i no va veure res. Bé com ja va sentir el soroll dos vegades va baixar a dir-li ho als seus pares. Mentre baixava per les escales va veure un remolí de colors a la paret. No sabia molt bé què era, ella seguia baixant i va veure que algo baixava rodant.
Ella corre hi ho agafa. És un monstre. Crida, però al moment el veu que estava plorant i era tan bonic que li pregunta: «què et passa?»
 I el monstre respon: «Sóc el monstre mascota i m’han tirat del meu regne, estic buscant algú que em cuide»
 Lidia corrent li diu a sa mare: «mamà me’l puc quedar?»
 I sa mare li diu: «què és això?»
 «Es un monstre mascota. Me’l puc quedar, està buscant algú que el cuide». Doncs ma mare diu: «Bé quedar-te’l»
 Jo em vaig ficar tant contenta que el vaig abraçar molt fort

Text escrit per Inés Parra. Cinquè A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.