Hi havia una vegada una xiqueta que tenia
una nina molt, molt vella. La xiqueta es deia Laura. Dormia amb la nina, hi anava al parc amb ella i jugava molt amb la nina. Una nit, quan Laura va dormir amb la nina, per la nit es va despertar i va sentir una veu que deia: «desperta, desperta»La primera vegada va dir que era sa mare despertant-li, però no era la seua mare. -Aaaa! Va Cridar Laura.
-Una nina que parla! Es va espantar Laura -Si, jo sóc la teua nina, i volia dir-te que a mi no m´agrada que em portes al parc ni al centre comercial jo vull que jugues amb mi, en casa. Diu la nina. -Aaaa! Va tornar a cridar.
-Era un somni!
-Que bé, m´havia espantat molt.
FI.
Text escrit per Gabriela Ciobanu. Cinquè A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.