La maledicció

Fa 8 segles (800 anys) un rei que vivia a un castell no parava de portar-se mal: pujava els impostos, cada mes empresonava cent persones... Un dia va arribar un mag que es deia Artur va dir-li al rei que si li podia deixar diners. El rei li va dir que no . El mag es va cabrejar i li va fer una maledicció: el va fer immortal. Van passar els anys i no es va morir. Ara mateix estarà aci i es pobre i el mag també és immortal i és ric.

 Text escrit per Manuel Lopéz. 6èA

Els vampirs i els zombis cotraataquen!

Hi havia un dia en un poble Egipci va passar algo molt extrany : els vampirs i els zombis van ressucitar. La gent estava esglaiada i lo pitjor es que van anunciar per la ràdio que volien atacar a gent. Tenien previst fer-lo el dia de Halloween. El dia de Halloween la gent no sabia que fer, aleshores van agarrar armes i van lluitar. Els vampirs i els zombis anaven guanyant i van discutir però res, van conquistar Egipte. Van seguir i els vampirs derrotaven a tots. Sols quedava la Unió Europea. La Unió Europea es va preparar i van aconseguir derrotar-los. Al final van tornar a ocupar tot el món. Amb gent que es traslladava a uns altres països.

 Text escrit per Miquel Albiol. 6èA

Un camí sense fi

Això era i no era unes germanes que es deien Alba i Marta. Les dos tenien onze anys quan es va celebrar el primer Halloween. Elles no sabien què fer per espantar els seus amics aquella nit. Aleshores van anar a trobar a son pare i els va dir que anaren al cementiri a agafar idees. En el moment que van entrar al cementiri tot es va tornar molt obscur. Van avançar molt esglaiades, al cap d'una estona ja volien tornar a casa. Van córrer i córrer però ...Marta es va adonar que per ahí ja havien passat tres vegades i no van aconseguir eixir fins que van veure la tomba del seu avi i Alba va dir: -iaio ajudans!!!!. I de sobte va eixir el sol i ho van passar molt bé aquella nit.

 Text escrit per Elena Almela Màrquez. 6èA

Un regal misteriós

Hi havia una vegada un dia de halloween una xiqueta anomenada Ernesta anava per un caminet a casa d'Ambar. Va passar per cases terrorífiques i Ernesta no tenia gens de por. Hi havien esquelets a la porta, rates penades, teranyines d'aranya...Però quan va anar a casa d'Ambar el somriure se li va anar de la cara. Els pares estaven vestits de dimonis i Ambar d'esquelet i, això no es tot: li van donar un regal, el va obrir i bum! óssos d'esquelet.

Text escrit per Irene Miró. 6èA.

La casa encantada

Açò era una família que va alquilar per al dia de Halloween una mansió. Els pares van preparar els ensurts però els xiquets no sabien res!Va arribar el dia de Halloween i els xiquets molt il·lusionats de que fora la nit. Eren les 21:00, ja estava obscur. Van arribar a la mansió, per fora era tota fosca...amb teranyines ... els xiquets van ficar cara d'esglai però els pares es reien. Van passar corrent a la porta de la casa i un ninot es va tirar damunt d'un xiquet. Ells van pegar un crit, es van girar i els pares no estaven. Es peguen la volta i la porta estava oberta. Ells entraren tranquil·lament amb cara d'esglai. De sobte s'escolta una veu molt fineta “vaig a per tuu, vaig a per tuu”, entren cap a dins i obrin la llum i es veuen mòmies , persones mortes...un es fica a tremolar i peguen un crit “aaaaaa” i s'escolta veus finetes “no vos asusteeuu, no vos asusteeuu". Ells estaven tremolant de por i de sobte van ixir els pares disfressats. Ells no van ficar cara de gràcia si no d'esglai els pares es van riure van sopar i tot.... i a l'hora d'anar-se'n a dormir, ells teníen por però ho van superar... ha ha haa

Text escrit per Claudia Jurado. 6èA

Els globus d'aigua

Un dia van quedar Elena Noelia jo i la germana de Noelia i vam a anar al parc amb globus d'aigua. La germana de Noelia li va dir a ella:  no em llances globus d'aigua. Després Noelia no li va fer cas i li va tirar a la seua germana globus d'aigua i la va banyar tota.
Després jo li volia donar a Noelia amb un globus d'aigua i se'l va esquivar i li vaig donar a un senyor sense voler.
Text escrit per Alex Cruz . 6èA

Un ensurt impressionant!

Una nit estaven Paula i Lidia, maquillant-se per a anar a 'Meleta' una discoteca. Estaven al bany i la llum va començar a parpellejar i la porta a pegar portades, fins que Paula es va cansar i va dir: -Si! Doncs ara ja no pegarà més portades. I la llum va começar a parpellejar més ràpid, seguidament van escoltar un soroll baix i no van voler encendre els llums i se'n van anar, quan van tornar.... Al l'espill del bany van trobar escrit "Gràcies per no encendre les llums..."

Text escrit per Ainara Cantavella. 6èA

La mansió de la morta

Hi havia una vegada en un poble molt gran, unes xiquetes teníen una festa amb molts amics, una festa molt molt gran. Tota la nit amb discomòbil i tot tipus de begudes. Molts xiquets deien que al costat hi havia una mansió abandonada que qui entrava no eixia d'allí. Quan les xiquetes van arribar a la festa es van descontrolar i van veure massa alcohol. Com anaven “begudes” quan anaven a sa casa van passar per la mansió i van entrar perquè no sabien el que feien. Van entrar a la casa i era gegant. En el grup anava una xiqueta que no anava “beguda” i no li pareixeia bona idea però va pensar que no passaria res. Quan estaven dins algú o algo va pegar una portà però no sabien que era. En la casa es sentien sorolls extranys, van entrar a una habitació totes i es van encontrar a una xiqueta de cara. La xiqueta que no havia begut es va quedar mirant-la, tenia un vestit beix tot desgarrat i el pèl que li tapava la cara. La xiqueta va es va girar i tenia la cara tota plena de sang. La xiqueta la va mirar i va dir: "anem a per tu”. Des d'aquell dia no es va saber res més d'elles.

Text escrit per Pablo Melchor. 6éA

El goril·la furiós

Un dia quan era xicotet, estava en una excursó amb tota la classe i vam anar al Bioparc. Estavem veient els animals i, de moment vam observar un goril·la. Vam començar a moure els braços i donar crits per a veure què feia. Al final ell es va apropar enfadat i va pegar un cop al cristal. Ens vam emportar un esglai! Després ens vam riure.

Text escrit per Yeray Escrich. 6èA

Una granissada inesperada!

Un bon dia d'aquest estiu, estava en el Pirineu aragonés, en un poblet molt xicotet que es deia Buesa.

Vam decidir anar al refugi de Bujaruelo i a més a més donar un passeig, de dos o tres Km. Quan portàvem quasi dos Km, va començar a ploure, però això sols era el principi.

Més tard, va començar a ploure i després ... Va començar a granissar!

El pitjor de tot era que jo a sols portava un impermeable, uns pantalons curts i unes sandàlies. Finalment vam arribar al refugi i l'aigua que queia de la pluja feia mal de tant gelada que estava.

Text escrit per Indra Zarco. 6è A

El drac malvat

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà vivia un drac molt ferotge i gran.

Un dia va veure molta gent passar per davant la seva cova, quan se'n van anar el drac els va seguir silenciosament. Al cap d'una estona va passar pel bosc, es va menjar a tres despistats i ningú es va adonar, l'olor dels arbres li va arribar al nas i va decidir provar-ne un, li van encantar.

Però es va menjar un vesper i li van picar a la llengua, es va enfadar tant que va decidir no menjar cap arbre més i va continuar menjant persones.

Samuel Bonet i Joan Bernat. 6èB. CEIP Botànic Calduch.

El meu mòbil!

El dia que em van donar el meu mòbil per el meu sant es va trencar. Primer vaig instal·larme aplicacions com el Tuenti, el Whatsapp, el Pou... Em vaig agregar tots el contactes, vaig baixar les escales del portal de ma casa per a ensenyar-li el mòbil a la meua àvia i em vaig caure a la penùltima escala. Al final el mòbil es va trencar.
Vaig estar dos setmanes castigada!!

Text escrit per Elena Almela Márquez. 6èA

Quin esglai!

Un dia mon pare s'estava dutxant i l'aigua eixia freda. Després va anar a canviar la bombona del gas. Aleshores va encendre el foc i ma mare va anar a vore que feia. Va eixir una flama de foc a la seua cara i va eixir amb el pèl cremat i un poc taronja al cabell i als muscles. Ma mare el va vore, ell feia una cara d'esglai i ella es reia moltíssim perquè li feia gràcia.

Text escrit per Guillem Gil. 6è A

El engaño

Dos niños paseaban por el bosque y se encontraron un búho observándoles con sus grandes ojos amarillos. Caminaron un buen rato mas y aún seguía observándolos, apresuraron el paso pero el búho echó a volar tras ellos, de repente oyeron una voz que les decía: alto deteneos y ellos se detuvieron. Miraron atrás y... ¡el búho les estaba hablando!

Les quería ayudar a regresar a su casa, notaron que se estaban transformando en animales. ¡El buho les había engañado y se habían covertido en ratones!

Nunca más se supo de ellos.

Joan Bernat. 6èB. Botànic Calduch. Vila-real.

La princesa y la piedra

Hace muchísimos años una princesa que vivía en un reino muy lejano. La princesa salia a pasear todas las mañanas al bosque. Un día paseando se encontró una piedra que brillaba mucho y soltaba un polvo de oro, la princesa sorprendida la cogió, volvió al castillo pero cuando llegó no estaba la piedra, así que volvió para cogerla y pasó lo mismo.
Tuvo que pedir ayuda a un sabio que le dijo que esa piedra era mágica por que la piedra tiene vida propia.
Buscó en un libro para saber más sobre la piedra y vió que la piedra concedía un deseo, la princesa fu corriendo a buscar la piedra y como ella era un poco avariciosa le pidió ser aún mas rica. Cómo la piedra no sabía de que quería ser rica, si de dinero, de juguetes... La hizo rica de comida.

Sara Babiloni 6éB. CEIP Botànic Calduch. Vila-real

La caiguda inesperada.

Era un día d' estiu i era molt assolellat. Jo anava amb la meva bici nova per les piscines del pinar. Anava tranquil mirant el cel clar en el que no hi havia ni un núvol. Anant cap a les piscines hi havia una rampa molt empinada cap a baix. Jo estava dalt de la rampa i anava a baixar, però la cadena es va soltar i vaig caure cap a  baix, els frens no anaven i vaig girar. Però vaig eixir disparat cap a la gespa verda i blaneta de cara. Vaig acabar amb la cara molt rascada, no creïa que sobreviuria.

Text escrit per Jaume Malo. 6éA

La caiguda en el parc

Un dia d'un sol brillant, al tornar de l ' escola, estava avorrit. Després de berenar un entrepà de formatge, li vaig dir a mon pare, si podíem anar al parc. Ell em va contestar que sí. Em vaig vestir amb una camiseta blava i un pantaló verd. En el parc, mon pare estava parlant amb un xic. Jo vaig esperar a que acabara de parlar. Al cap d' una estona va acabar de parlar i jo em vaig llançar de peu pel
tobogan. Quan estava arribant mon pare va parlar en mi i jo li vaig mirar i em vaig caure de cara. Al final, quan vaig arribar a casa, ma mare em va reganyar i em vaig anar molt trist al llit.

Text escrit per Miquel Albiol. 6èA

Dormida en la sopa

Una nit, quan era menuda, la meua mare va fer sopa per a sopar. Com era un poc tard tenia son  i estava asseguda a la meua cadira per a menjar i em vaig dormir. Sense voler vaig posar el cap al plat del sopar. La meua germana, el meu pare i la meua mare es reien de mi perquè estava dormida en el plat de la sopa.

                                                                                              Text escrit per Noelia Tierraseca. 6èA

La guerra ente els castells

Hi havia una vegada un castell que es deia el castell de Renclinhausen en Michalegua estaven barallats. L'altre castell estava molt protegit amb fusells, metralletes...Es deia,el castell de Refensi en Lucabega hi havia sempre soldats de Rencinhausen a combatre però els mataven. Va anar un avió i va tirar molta gasolina,es van gastar quasi 10.000 euros. Després es va tirar un home des de l'avió i mentre anava caient anava tirant amb un arc fletxes amb foc, a la segona es va pendre tot i ell va desviar la caiguda a un altre costat. Al final el castell Reclinhausen es va cremar.

Text escrit per Aarón Gómez 6B

Un oso malhumorado

Hola me llamo Miquel y soy fotógrafo. Una vez fui al bosque; para hacer un reportaje con mis compañeros. Fuimos al bosque a fotografiar animales: un león, una pitón, una pantera, un jabato, y un búfalo. Cuando acabamos vimos a un oso, fuimos despacio para no hacer ruido. Crujió una rama y ¡¡chas!! Rompió la rama y el oso nos vio Salimos pitando de allí. Mi amigo se tropezó y cayó. nos levantamos y al fin llegamos al coche y nos fuimos a casa.



Texto escrito por Jose Manuel Roger 6B