dimecres, 30 d’octubre de 2013

Un camí sense fi

Això era i no era unes germanes que es deien Alba i Marta. Les dos tenien onze anys quan es va celebrar el primer Halloween. Elles no sabien què fer per espantar els seus amics aquella nit. Aleshores van anar a trobar a son pare i els va dir que anaren al cementiri a agafar idees. En el moment que van entrar al cementiri tot es va tornar molt obscur. Van avançar molt esglaiades, al cap d'una estona ja volien tornar a casa. Van córrer i córrer però ...Marta es va adonar que per ahí ja havien passat tres vegades i no van aconseguir eixir fins que van veure la tomba del seu avi i Alba va dir: -iaio ajudans!!!!. I de sobte va eixir el sol i ho van passar molt bé aquella nit.

 Text escrit per Elena Almela Màrquez. 6èA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.