dimarts, 22 d’octubre del 2013

Quin esglai!

Un dia mon pare s'estava dutxant i l'aigua eixia freda. Després va anar a canviar la bombona del gas. Aleshores va encendre el foc i ma mare va anar a vore que feia. Va eixir una flama de foc a la seua cara i va eixir amb el pèl cremat i un poc taronja al cabell i als muscles. Ma mare el va vore, ell feia una cara d'esglai i ella es reia moltíssim perquè li feia gràcia.

Text escrit per Guillem Gil. 6è A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.