Li he posat de nom Facebook perquè una amiga meua i jo estàvem parlant del Facebook, que és una xarxa social molt famosa, i aquest es va posar a cantar com un boig.
Facebook era un lloro que hi havia en una tenda que es diu Interzoo, que visitàvem de volta en quan per a vore a les mascotes que hi havia, però ell era la meua obsessió. Sempre l' estava observant i escoltant quan soltava una espècie de crit que emetia quan m' arrimava a la seua gàbia. Com ma mare va vore que m' obsessionava tant per ell, al final me' l va comprar.
El guarde a casa en una gàbia mot gran, al costat de la del Rufo i la de Brandy i Mr. Blue. No té lloc concret, a l'hivern, primavera i tardor el tinc al menjador, a la cuina o la terrassa i en estiu, ens el enduguem al Grao de Castelló, on passem el estiu.
El cuidem entre jo, ma mare i la meua germana. Mon pare sols s' ocupa d'ell si estem fora de casa.
Menja, generalment, fruita i pinso. També li donem pipes, però sols com a recompensa.
Jugue amb ell amb trastos que comprem i cantant-li. És el lloro més divertit del món!!!
Text escrit per Maria Monzó. 5èA Botànic Calduch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.