diumenge, 8 de desembre de 2013

La història oculta de Blancaneus

Açò era una vegada una princesa que a la que va enverinar una bruixa i la van posar dins d'un taüt per a soterrar-la. Aleshores quant estava en el taüt va aparèixer un príncep i li va donar un bes amb el que la va ressuscitar.
La princesa es deia Blancaneus i el príncep Fernando.
Al cap d'uns mesos van decidir casar-se... Quant la mare de Blancaneus, Grimilda, es va assabentar, va cridar i li va dir a Blancaneus que si se casava no acabaria molt bé que el príncep se faria malfeiner i no li ajudaria amb la seua família.
Blancaneus li va dir que no, que ell no era així que li ajudaria molt en tot.
Desgraciadament, Grimilda sabia el que es deia i poc més tard el príncep no li ajudava en res, ni en la atendre als molts xiquets que van tindre ni en replegar les coses ni en res de res...
Blancaneus es va cansar i li va dir al príncep Ferran:
 -Ves-te'n d'ací ja!
Ell li va contestar:
-Perquè?
-No mai fas res! Respongué Blancaneus indignada
 -Com que mai faig res?
-Que mai m'ajudes amb les tasques de casa.
Aleshores el príncep va agarrar la maleta i se'n va anar.
Blancaneus es va quedar molt bé. Va cridar a sa mare i li va dir que tenia raó, que era un malfeiner. Al cap d´un temps va tornar Ferran, prometent-li que anava a canviar i que li ajudaria en tot el que li fera falta.
Blancaneus li va dir que d'acord que durant tot el temps que ell va estar vaguejant va netejar ella i havia de tornar-li eixe temps. El príncep ho va acceptar. I tots se van quedar molt feliços , i sobretot Blancaneus.

Sergi Cortés. 6B Botànic Calduch
                                                                                                       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.