dimecres, 18 de desembre de 2013

Pobre ocell

Era una vesprada que estava en el pati dels iaios i vaig  trobar un ocell que era molt corrillant. Era molt bonic i el vaig  agafar i me'l vaig emportar a casa. Era  xicotet i li vaig donar aigua i menjar. Al dia següent  es va morir. Quina pena, era massa jove per a morir, tanta vida que li quedava.

Text escrit per Xavier Centelles. 6èA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.