dimecres, 20 de febrer del 2019

La prova espacial

Un dia, un xiquet anomenat Neil Armstrong va vore una pel·lícula d’astronautes, en la que el seu pare era l’actor principal. Tant li va agradar que de major volia ser astronauta. Quan tenia 30 anys va ingressar a l’escola d’astronautes de la NASA a Florida. Va aprovar totes les proves d’accés i el van fitxar amb els pilots del seu nivell, va demostrar ser dels millors, i el van acceptar al grup d’elit. Va arribar al grup dels professionals. Li van encarregar la missió d’arribar a la Lluna. Durant el viatge van tindre uns problemes amb les comunicacions i van perdre les coordenades per fer l’allunatge. Van tindre que donar unes voltes fins arribar al punt exacte, i només arribar van posar una bandera dels Estats Units. Mai més cap astronauta ha tornat a fer realitat aquest somni.

 Text escrit per Hugo Oller. Cinquè A

dimarts, 12 de febrer del 2019

divendres, 1 de febrer del 2019

Fóra bullying

El bullying també anomenat (acós escolar), el pateixen molts xiquets en el món.Hi han xiquets que per ser baixets,estar més grossos…..etc. pateixen bullying. PER EXEMPLE: Hi ha una xiqueta de JAPÓ anomenada Mar.
Mar sofreix bullying per ser més baixeta que els seus companys.Tots els matins quan va a l’escola sempre li lleven el seu esmorzar……. El pitjor és que la mare de Mar (MARIA) no sap res.
En el col·legi de la xiqueta la mestra (GINA) volia parlar amb Mar: "Mar pots vindre?" -va dir la mestra
"Clar" -Va dir la xiqueta.
Quan va arribar al racó on estava la mestra; “Mar últimament no te veig molt bé, no esmorzes i totes eixes coses”- Va dir GINA.
Mestra, últimament la meva mare no me fica esmorzar i si no me veus bé és perquè………
A les 17:00h (a les cinc), la mestra va cridar a Maria i li va dir: "Últimament la teua xiqueta no esmorza i m’ha dit que no li fiques esmorzar. Me preocupa molt perquè tots els xiquets juguen amb els seus companys excepte Mar."-Va dir la mestra molt molt preocupada.
La mare va ficar una cara de sorpresa: "Com?, jo sempre li fique esmorzar. Últimament Mar està molt solitària, no ens parla ni al seu pare,ni al seu germà ni a mi. Mar sempre escriu en el seu diari, si vols demà te'l porte.
Al matí Mar se'n va anar a l’escola, la mare va agarrar les claus junt amb el diari. "OH,OH…Ací no hi ha res escrit" –Van dir la mestra i la mare de la xiqueta.
"Bona vesprada mare"- va dir Mar.
 La mare va agafar a la xiqueta i li va dir: "A veure Mar, la mestra m’ha dit que no esmorzes" –Va dir Maria.
Mar s’ho va contar, la mare va parlar amb la mestra. La mestra va parlar amb tots els xiquets. Mar mai mes va estar sola.

Text escrit per Alba Olmedo. Cinquè A