1920 Contes terrorífics PRI6A

Un deixem una nova edició dels ja clàssics "Contes terrorífics". Esperem que gaudiu molt de la seua lectura

1920 Pri6A Contes Terrorifics

Una nau misteriosa

Un dia estava aplegant a l’aniversari del meu cosí i meu vaig passar molt be però hi havia una cosa estranya i misteriosa. Dalt de la nau tenies que escalar per aplegar a una habitació tipus golfa vaig aplegar i era un laberint! Vaig entrar i la guia i va contar una historia que en un aniversari va entrar una xiqueta i estava pel laberint i se va caure d´un forat. Se va quedar allí. Al final del aniversari la van trobar. Estava plorant i plorant. Quan jo vaig entrar era gegant: tenia molts camins, normal que se perdera la xiqueta però era molt tenebrós. Bé al final vaig eixir bé del aniversari. Va ser una passada!

Text escrit per Hugo Martínez. Sisè A

La casa dels misteris 1: el xiquet posseït

Ja, des de que van abandonar la casa del descampat, han passat coses com balons que desapareixen sense sentit, fins que un 31 d’octubre un grup de xiquets van entrar a investigar. Probablement s´esperaven una casa sense més, en panderoles i ratolins.
Aleshores van sentir un soroll ensordidor, a continuació van sentir una hamaca txirriant: xic xap xic xap. A més a més, una xiqueta va dir: « m’haveu tocat l’esquena?"
 A continuació li va tocar als altres xiquets i tots menys un van eixir corrent fora, inclòs la xiqueta. Tots havien descobert una cosa, que no tornarien a entrar. I l’altre xiquet va eixir en els ulls blancs com a posseït i va dir: «no torneu a entrar a la meva casa o no acabareu ben pagats». I els altres deien: «si és una broma no té gràcia». Ja més tard sense estar posseït, va eixir plorant i cridant: «que ve, que ve, ja correu». Per dir-los que fugiren. I va eixir a per ells.

CONTINUARÀ L´ANY QUE VE.

Text escrit per Jaume Moliner. Cinquè A

El petit monstre

Hi havia una vegada una nit, una xiqueta anomenada Lidia. Ella estava dormint fins que alguna cosa li va despertar.

 No se sap molt bé què era. Per curiositat es va alçar del llit i va anar a veure què era. No va veure res. Bé com no va veure res, es va anar a l'habitació i, un altre soroll en el bany.
Sigil·losament es va arrimar i no va veure res. Bé com ja va sentir el soroll dos vegades va baixar a dir-li ho als seus pares. Mentre baixava per les escales va veure un remolí de colors a la paret. No sabia molt bé què era, ella seguia baixant i va veure que algo baixava rodant.
Ella corre hi ho agafa. És un monstre. Crida, però al moment el veu que estava plorant i era tan bonic que li pregunta: «què et passa?»
 I el monstre respon: «Sóc el monstre mascota i m’han tirat del meu regne, estic buscant algú que em cuide»
 Lidia corrent li diu a sa mare: «mamà me’l puc quedar?»
 I sa mare li diu: «què és això?»
 «Es un monstre mascota. Me’l puc quedar, està buscant algú que el cuide». Doncs ma mare diu: «Bé quedar-te’l»
 Jo em vaig ficar tant contenta que el vaig abraçar molt fort

Text escrit per Inés Parra. Cinquè A

La nina que parla

Hi havia una vegada una xiqueta que tenia una nina molt, molt vella. La xiqueta es deia Laura. Dormia amb la nina, hi anava al parc amb ella i jugava molt amb la nina. Una nit, quan Laura va dormir amb la nina, per la nit es va despertar i va sentir una veu que deia: «desperta, desperta»
La primera vegada va dir que era sa mare despertant-li, però no era la seua mare. -Aaaa! Va Cridar Laura.
-Una nina que parla! Es va espantar Laura -Si, jo sóc la teua nina, i volia dir-te que a mi no m´agrada que em portes al parc ni al centre comercial jo vull que jugues amb mi, en casa. Diu la nina. -Aaaa! Va tornar a cridar.
 -Era un somni!
-Que bé, m´havia espantat molt.

FI.

Text escrit per Gabriela Ciobanu. Cinquè A

1819 Contes terrorífics PRI5A

Com ja va sent tradició, una volta més us presentem els contes terrorífics que hem preparat a la classe de valencià. Esperem que us agraden.

1819 Contes Terrorifics Pri5 A

Leer más publicaciones en Calaméo

El misteri del rei Serp

Fa molts anys hi havia una serp diferent a totes les demés: era més gran, més perillosa i més verinosa . Era el rei Serp. El rei Serp tenia un ull pipa i amb el seus colors totes les serp li obeïen. Pareixia un vampir a més d’una serp. La seua picadura era tant mortal que el seu verí era tant gran que te podia parar el cor literalment. El rei Serp volia l’extinció humana. Havia demanat a la resta de serps que començaren l’extinció. Les serps de tot el món estaven amb ell. Però un xic va agafar ciment i la historia del rei serp es va acabar. Les demes serps no li feien res divertit Ploraven per la mort del seu rei Serp.

Text escrit per Pablo Chinchilla. Sisè A

La nit més obscura que ninguna

Açò diu que era una nit de Halloween molt obscura i terrorífica. Com sabeu en Halloween les persones es disfressem. I un grup de xiquets a una casa dels afores del poblet on ells vivien, van anar pels boscos a dir «TRUCO TRATO!» Havien de creuar tot el bosc ells sols. El van creuar en molta por van arribar a la casa, van tocar el timbre i... clar, com per eixa part dels afores no havien anat mai, no sabien el que anava a passar. L’home de la casa va obrir la porta poquet a poquet i quan es va obrir del tot els va donar un esglai. Els xiquets es van trobar a una senyora al final del bosc cridant com si estiguera boja i cada vegada s’apropaven més i més cada vegada més a ells . I a què no sabeu qui era? Eren els seus pares els van donar un esglai de mort. I aquesta va ser la nit més obscura que ninguna.

 Text escrit per Lucia Rodriguez. Sisè A

El cadell

Hi havia una vegada un home que es deia Joan. Una vegada, el seua avió va explotar i va anar a parar a una illa. Va agafar els materials que quedaven a l’avió. Quan estava agafant els materials, va escoltar un soroll estrany i va dir:  "Qui és?". Joan es va espantar. Al dia següent. Joan estava espantat pel que havia passat i va decidir construir una balsa. Quan estava construint-la va escoltar altra vegada un soroll i va dir: "Qui és eixe d'aquí!" Joan agafà un arc, apuntà i quan estava apuntant va veure un cadell. El va agafar i se n’anaren.

Text escrit per Ibrahim Darif. Sisé A

El simulacre misteriós del cole...

Fa 3 anys ací a l’escola tots estàvem fent els deures, tranquils i emocionats per acabar-los. Als minuts següents, la meua classe de quart A vam escoltar sorolls davant de la benzinera, ens vam espantar però poc després va parar. Quan quedaren trenta minuts per anar a casa vam olorar i feia olor a gas! El tutor nostre ens va ficar en fila i vam anar fora de l’escola, als segons... va vindre l’amo de la benzinera i ens va dir que havien fet cursets per a incendis i que estiguérem tranquils! Ens vam tornar a classe i ja era hora de arreplegar! Al dia següents tot estava més tranquil!

Text escrit per Claudia Garcia. Sisè A

Un circ diferent

Era una vegada allà pel segle VIII, a la ciutat d'Àustries va anar un circ. Volia anar tota la ciutat i a les 00:00 de la nit va obrir les portes. Es va omplir en un en un obrir i tancar d’ulls. A les 2:00 es va tancar mentre una família anava al bany. El pare es deia Joan, la mare Lurdes i el fill Mario. Van tancar amb ells dins i van anar al lloc principal. Després es van trobar amb diversos pallassos i ells els van portar al seu portal. Però no va ser un portal qualsevol: era un portal que et portava a altra dimensió i a què no sabeu el que hi havia dins?
 Continuarà......

Text escrit per Alejandro Pérez. Sisè A

Misteri al cementiri

Hi havia una vegada una colla de xiquets i xiquetes. Un d'ells es deia Enric, l´altre es deia Josep, una xiqueta es deia Carmen i l´altra es deia Laura. Van anar al cementiri de nit a buscar la tomba de l´avi d´Enric. Unes hores d'investigació, quan ja quasi havien arribat a la tomba de l´avi d´Enric i van trobar que l´avi estava viu (sense carn, tan sols tenia ossos). Els xiquets es van anar corrent del cementiri. 

Una setmana després van tornar al cementiri i van veure a l'enterrador disfressat i els xiquets van anar tranquils a buscar l´avi d'Enric. Una vegada ja estaven allí van veure la tomba de l´avi de Enric però no estava. Estava darrere d'ells...

Text escrit per Mikel Sagarminaga. Sisè A

El robot alienígena

Açò era un matí a l’any 7777 quan hi havia un rei que es deia Carles XII. Estava amb el seu robot que ajudava als reis. Vivien en un palau reial. Per la nit, el rei va escoltar un soroll i se va alçar del llit. A continuació, va anar al menjador i hi havien coses trencades: el sofà, la taula, els quadres, etc. Va anar a la cuina i estava el robot. Era meitat robot, meitat alienígena. Després el robot el va veure i a continuació li pegà un tir. De sobte se despertà i va dir: «Tot era un somni»

Text escrit per Toni Guijarro. Sisè A

L'esglai

Fa trenta anys,una classe de sisè va anar d'excursió a un bosc, on hi havia una casa encantada...

Els xiquets estaven a l’autobús de l’escola quan ja era de nit. Quan ja van arribar al bosc,

es van seure a terra i van començar a sopar. Una hora després, un xiquet va veure una papallona, i la va seguir fins arribar a la casa... El xiquet es va quedar bocabadat per la casa. Ell es pensava que era una casa normal i corrent, per això va entrar.

Quan va entrar la casa estava buida i molt bruta. El xiquet va escoltar un soroll molt estrany: era en d’un fantasma!

El xiquet va córrer fins que es va salvar. Quin esglai!

Text escrit per Rocio González López. Sisè A

Contes terrorífics Cinquè A 2016/2017

Com tots els anys, a finals d'octubre hem elaborat un llibre de contes terrorífics que hem treballat a classe l'alumnat del tercer cicle. Esperem que us agraden. 

Contes Terrorífics Cinqué A

La mudança

Era una vegada una família molt feliç que van fer una mudança. Aquesta família estava formada pel pare, la mare, el fill i la filla. Van anar a la mansió del seu tio i en eixe moment va canviar tot. De sobte es van donar compte que estava encantada. Es van perdre i al pare i la filla els van poseir per la casa. Els van perseguir per tota la mansió i de cop i volta la mare es va ensopegar i també la van poseir. Sols quedava el fill, es va tancar en l'habitació i va ficar un munt de coses en la porta però al final van passar i no es va saber res.

Text escrit per Alejandro Pérez. Cinquè A

El misteri "Canin"

 Havia una vegada un gos que vivia en una mansió i els seus propietaris van anar a buscar-lo. Tenien molta por. Anaren caminant, el sol grinyolava, els quadres els escoltaren amb la mirada i de cop i volta van escoltar un guuuuuuuuuau. Sabíen que era el gos així que van seguir. Continuaren sentint por, passaren proves, passaren més por... però no encontraven al gos i escoltaren una altra vegada guuuuuuuau i al final encontraren al gos.

Text escrit per Toni Guijarro. Cinquè A

La casa que es menja tot

Era un matí preciós. Hi havia un xiquet que es deia Carlos que vivia davant d'una casa que era molt vella i tenia una gespa perillosa. Però resulta que cada cosa que tocava l'herba se la menjava. Allí vivia un vell molt bruixot i resulta que a una xiqueta se li va caure la bicicleta i ... ZAS! La casa se la va menjar. Una nit, les llums estaven apagades i Carlos va agarrar el telescopi i no va veure a ningú en la casa i va cridar als amics. Se van armar amb pistoles d'aigua i es van preparar per veure què feia. Van tocar la porta, es va obrir a soles i van entrar. De sobte van trobar a la suposada novia del senyor major i era molt molt grossa. Ells van construir la casa fins que un dia ell es va morir. Ells se van quedar molt mal. Per això la casa ha cobrat vida i es van fer més o menys amics. A la casa no li va fer res de gràcia i va cobrar vida. Va anar a per ells i era impossible per què va agarrar una bomba i va explotar. Totes les coses que es va menjar i les va soltar. El veí va donar totes les coses. Al final van ser feliços i van menjar perdius. 

Text escrit per Luisa Bustos. 5è A

IV edició "Contes terrorífics"

Ja ha arribat l'última edició de contes terrorífics del Botànic Calduch. Esperem que gaudiu de la lectura d'aquestes històries de Halloween.

Contes terrorífics 5è A

Leer más publicaciones en Calaméo

contes terrorífics 5èB

Leer más publicaciones en Calaméo

La maledicció

Fa 8 segles (800 anys) un rei que vivia a un castell no parava de portar-se mal: pujava els impostos, cada mes empresonava cent persones... Un dia va arribar un mag que es deia Artur va dir-li al rei que si li podia deixar diners. El rei li va dir que no . El mag es va cabrejar i li va fer una maledicció: el va fer immortal. Van passar els anys i no es va morir. Ara mateix estarà aci i es pobre i el mag també és immortal i és ric.

 Text escrit per Manuel Lopéz. 6èA