dilluns, 30 de gener del 2012

El món de la Pau


Hi havia una vegada dues xiquetes que es barallaven sense importància. Però no eren dues xiquetes normals, eren dos reines de Tailàndia un poble molt allunyat  al nostre.
La reina rosa es deia Rosella i l'altra reina blava es deia Blaveta.
Van fer la guerra per saber qui era la més poderosa, i la veritat és que el resultat no va ser molt bo. Va guanyar Blaveta però com va vore plorar a l'altra reina li va dir que eren les dos igual de poderoses. Blaveta li va dir a Rosella si volia ser la seua amiga i Rosella li va dir que sí, i les dos reines van acabar sent amigues.

Text escrit per Adriana Fernández. 6èA Botànic Calduc

Un món en Pau


Havia una ciutat que sempre estava en guerra fins que un vegada que un home va parlar amb tots i va dir :
-Per què estem en guerra ?
La gent es va quedar parada i no sabien que contestar, perquè havia començat feia molt de temps.
Uns deien que era per la raça i uns altres per la religió .
Aleshores l'home els va dir.
-Si no sabeu perquè ha començat la guerra, per què seguim en guerra?, no es hora ja que estem en pau?
Aleshores es van mirar els uns a altres i pensaren que ja havia mort molta gent Aleshores els dos bàndols decidiren estar en pau i oblidar la guerra.
I tots cridaren.¡VISCA LA PAU !

Text escrit per Ana Peñas. 6èA. Botànic Calduch

Què és la Pau?

Fa molt de temps en un poble de Barcelona no sabien que era la pau. Fins que un dia un xiquet i la seva familia de la Comunitat Valenciana van anar a Barcelona, al poble que no sabien res de la pau i el xiquet anava corrents pel carrer dient : ''es el dia de la pau'' '' es el dia de la pau''
Tots pensaven: que era la pau? I el carnisser sense dubtes li va dir... Què es la pau? El xiquet li va contestar: Que no saps que es la pau? La pau és un dia meravellós, un dia que totes les persones s'han d'ajudar, però no nomes eixe dia sinó tots els dies. I  la pau va recòrrer tot el poble i els seus habitants a partir d'eixe dia van viure mes contents i feliços.

Text escrit per Carlos Andrés. 6èA. Botànic Calduch

La Pau


Una vegada, hem vaig alçar del llit i un dia de pau va il·luminar el món sencer. Les guerres es van acabar, els coloms volaven i un arc de Sant Martí, més lluminós que mai, feia la alegria de tots els xiquets.
Jo estava feliç, però...com havia ocorregut tal cosa com aquesta?
Va ser un somni, que si el volem complir haurem de començar per les coses més menudes, com respectar als nostres amics.

Text escrit per Miguel Ángel Pallarés. 6èA Botànic Calduch

El colom de la Pau


Hi havia una vegada un grup de coloms molt roïns.
Havia una que era molt bona i no li pareixia bé que els seus amics feren aquelles coses tan desagradables , i  se'n va anar del grup ``els malvats´. Se´n va anar a tots els llocs buscant la pau i en cap lloc havia pau. Tenia una poció  que podia fer desapareixer la guerra, les armes, i totes les coses roïns per el món. I va prendre la poció i tot el món va fer-se amics i en lloc d'armes van fer uns caramels molt bons.

Text escrit per Omar Amazal. 6èA. Botànic Calduch.

Un dia de Pau en la guerra.


Hi havia una vegada un xiquet que estava en la guerra, i era nou , llavors li tenien mania i tots li gastaven bromes li pegaven pals i l'embrutaven de pintura...
Al dia següent estaven enmig d'una guerra, i a ell un company seu li van pegar els seus companys perquè ell va dir una paraulota a un altre company i tots se van enfadar però al final van entendre que els companys se havien de respectar-se uns als altres.
I es van demanar perdó i tots van ser amics.

Text escrit per Ana Moreno. 6èB Botànic Calduch

Ajudant als demés.


Aquesta història tracta d'una xiqueta que ajuda a dos pobres xiquets abandonats.
Un dia de juliol, una xiqueta alta i morena passejava pels carrers de l'Índia, quan de sobte, escoltà un soroll fort en un carreró. Ella volia saber què passava, aleshores, va vore a dos xiquets.
Com tenia quatre taronges en les butxaques, en va donar una a cada u. Eren rossos i estaven sols i tristos. La xiqueta els va convidar a anar a sa casa i conèixer-los millor.
Conte contat, conte acabat.

Text escrit per María Chinchilla. 5èB. Botànic Calduch

El xiquet amb cadira de rodes.


Un dia d'hivern ens van avisar de que venia un xiquet nou a classe. Al dia següent va vindre a primera hora quan va entrar ens vam quedar tots parats. Era un xiquet amb cadira de rodes! .                  
Llàstima, eixe dijous a segona hora teniem Ed.Fisica. Ens vam anar a Ed.Fisica tots sorpresos ningú no anava amb ell, però jo i els meus amics vam decidir anar. Es deia Jordi i li vam suggerir que vinguera a jugar amb nosaltres, encara que... no sabíem a qu. Al final vam parar de pensar i vam dir que podien anar a presentar-lo a tot el col·legi.
Es va fer un muntó d' amics, excepte alguns xiquets que no paraven de ficar-se amb ell. Al final ens va vindre una idea al cap per a divertir-no. Vaig proposar que jugarem a handbol i a basquet des d'eixe dia ho vam pasar genial.

Text escrit per Luis Calero. 5èA Botànic Calduch

Un dia de Pau


Havia una vegada un poble que estava en guerra amb un altre. Aquell poble era pobre no tenia per a comprar res per a menjar, però l'altre poble era molt ric tenia de tot: fruita,verdura,arrós...
Aquell poble xicotet és deia Vila-soca i l'altre poble és deia Vila-rica.
El Rey de Vila-soca va tindre que anar a Vila-rica perquè si no Vila-soca estava en perill perquè no tenien armes par a lluitar. El Rei de Vila-soca va anar a parlar amb el Rei de Vila-rica.
Li va explicar per que no podien lluitar, quan el Rei de Vila-Rica ho va escoltar ho va comprendre tot i  el va perdonar. Des de aquell dia Vila-soca i Vila-rica és van unir i és van fer una cuitat i és va anomenar Vila-rosca i tampoc va haver mai més guerres de cap tipus.

Text escrit per Eva Pérez. 6èA Botànic Calduch

Pau per a tothom


Hi havia una vegada en una escola d'un petit poble, un grup d'amics. Un dia va arribar a l'escola un xiquet xinés de la mateixa edat que ells.
El xiquet volia pertànyer del grup,però hi havia un xiquet del grup que estava en contra de que se quedara ells, perquè era racista. Com els altres xiquets del grup anaven amb ell , ell també anava amb el grup. I quan van passar uns dies, el xiquet es va adonar de que era una gran persona i que tenia el mateix dret que tots.

Text escrit per Alba Liñan. 6èA Botànic Calduch

Una història de Pau


Hi havia una vegada  un xiquet que es deia Pau, però tots li deien “Guerra” per que sempre es ficava en totes les baralles.
Sempre renyia en els xiquets xicotets, fins que un dia un xiquet més major va fer una baralla amb ell. Pau “guerra” va perdre  i va sentir el sentiments que tenien tots els xiquets xicotets.
Pau va quedar pensant  que no li agradava sentir eixa tristesa per això va decidir no tornar a pegar a ningú mai més.

Text escrit per Pau Ortells. 6èA Botànic Calduch

El president

Hi havia una vegada en un país molt solidari un president que va tindre una idea: acabar amb la guerra. Va anar a Àfrica, Japó, Xina...i va parlar amb els seus presidents, i la majoria volien finalitzar-la però alguns altres no.
La guerra es produïa perquè hi havien països que volien el que tenien els altres. Passats uns mesos es van fer dos grups de presidents, els que volien la pau i els que no la volien. Els que volien la pau mitjançant el diàleg van convencer als que no la volien per a que pobres i rics tingueren per igual i aixi aconseguir un mon millor i amb PAU.

Text escrit per Inés Rodríguez. 5èB Botànic Calduch

El joc de la Pau


Hi havia una vegada en un món de guerra, no sabien com parar la guerra per a que no s' extingisca l'èsser humà, van provar amb: Manifestacions, assassinats als generals...
Un inventor amb el nom de Pasqual Alies Intel·ligent va decidir fer un joc per a que es propagara per tot el món. El joc va tindre èxit per que hipnotitzava per tal de aconseguir la pau en el món, tot va canviar: La guerra era teatre, les bales eren flors, els guerrers eren els millors amants, la odiositat era amor...
Així va acabar la guerra.
(Amb diversió)

Text escrit per Marc Gonell. 6èA Botànic Calduch.

Pau entre els tres pobles


Hi havia una vegada tres pobles eren Poble de dalt,  Poble del mig, Poble de baix. Poble de dalt i Poble de baix no se portaven bé entre ells i sempre estaven en guerra i Poble del mig ja estava fart, aleshores els que poblen el poble del mig van planificar un pla van dir: “Hem de fer alguna cosa per a que estiguen en pau i no estiguen enfadats entre ells”.
Aleshores el mes llest del poble, Manel, va dir anem a reunir-los en el poble, quan vagen a barallar-se doncs els parem i entrem en raons.
Quan van vindre, Pep al que se li dona molt bé parlar, va dir-los.
-    Xics per que vos baralleu?
-    Per a saber qui es el més fort!
-    Però si els dos sou forts.
-    Doncs ens perdonem (va dir un xic del poble de dalt)
-     Val, ja me estava cansant de tant barallar-nos (va dir un altre xic del poble de baix)

Text escrit per Yasmina Osuna. 6èA Botànic Calduch

Volem un món ple de Pau


La pau es una cosa increïble que es tracta d'amor, d'amistat, d'amabilitat.
Si volem tot el món podem treballar per la pau sent amables i amigables.
La pau es forma si tot el món comparteix la mateixa intenció.

Text escrit per Maria Loredana Modoran. 6èA Botànic Calduch

Un món en Pau

Hi havia una vegada dos amics que se volien molt eren: el conill i l'ànec. Un dia van anar a buscar menjar per als dos. El conill va caçar molt però l'ànec no va caçar res de res.
L'ánec es va enfadar per que no tenia res i el seu amic no volia compartir amb ell  i els dos amics es van enfadar . Al dia següent van coincidir els dos perquè anaven altra vegada a caçar però per separat, van parlar sobre aquell mal abans que hi havien tingut els dos. Van fer les paus i junts van decidir fer una pancarta ven gran posant: VISCA LA PAU I L'AMISTAD.
I baix posava firmat: el conill i l'ànec .

Text escrit per Claudia de Gregorio. 6èA Botànic Calduch

La Pau en el món

Una vegada en un poble llunya un germà tenia una germana biològica . El pare estava
malalt ; li van dir que la malaltia que tenia era mortal , els germans volien l'herència del regne . Peró el pare va dir que es ficaren d'acord qui es quedava el regne i qui la casa que hi havia en la muntanya. Quan el pare es va morir van fer un joc , el que guanyava es quedava el regne ; va guanyar la germana . El germà no s'ho esperava per que ell sempre li guanyava a la germana . Ell es va enfadar moltíssim i no va perdonar mai a la seua germana. Després de cinc anys el germà va fer una guerra, volia tindre a la seua germana tancada en una gàbia per sempre . La germana li va dir :
- Pau per què fas axó?
El germà li va dir : - M'agradaria la herència de el regne .
I li va contestar : - Si volies el regne per que no m'ho vas dir? La germana li va donar el regne a Pau Es van perdonar i la germana va ser la princesa .

Text escrit per Salome Fernández. 6è A Botànic Calduch

El colom de la Pau


Hi havia una vegada un colom que no li agradava la violència, hi va començar a créixer.
Els seus pares el van deixar sol al niu per equivocació quan era petit.
Mentre  la guerra, el colom va agafar una rama d'olivera i va cursar l'arena de combat, per els soldats no feien cas. En un moment donat va arribar un exèrcit de coloms amb una rama d'olivera cada un.
Els militars es van parar i  alguns fent comentaris: Acabem amb la guerra!!!!

Text escrit per Joquim Malo. 6èA Botànic Calduch

On ets Pau?


En un país llunyà, que no em recorde del nom, sempre hi havia pau i harmonia. Doncs allò era
perquè la pau sempre s'aturava allí per a descansar pel seu desgast de fer el bé.
Un dia, va decidir que aquell país no necessitava més pau perquè tenien de sobra. Aleshores se'n va anar a buscar un país sense pau. Als dos dies, tota la gent començà a odiar-se i el país es va dividir en dos parts: La Part Nord i la Part Sud. Aleshores es va formar una guerra. La gent només pensava on era la pau i en guanyar als rivals. Al més, la pau (que es representa amb un colom) va passar per allí. Ella va veure que allò estava tot arrasat, cremat i destruït. La pau va descendir i tots quan la van veure van tirar les armes a terra, van baixar dels tancs i van anar corrent als rivals. Cadascú es va abraçar amb algú i la pau va decidir que tots els països (dóna igual que siguen Africans com Asiàtics) han de tindre per igual pau, per més que siguen més feliços o no.

Text escrit per Omar Nieto. 6èA Botànic Calduch.

dissabte, 28 de gener del 2012

La Pau


Hi havia una vegada una xiqueta d'Alemanya, el seu país estava en guerra.
Es deia Irene i el seu aniversari era el  30 de gener, el dia de la Pau. Allà estaven en guerra; tots els pobres es morien i tots el rics vivien...
Ella que era de família pobra, creia que la pau no existia. Sols vivia amb sa mare; el seu pare es va morir quan ella era petita.
La seva millor amiga es deia Maria. Sempre jugaven...
Quan faltava una setmana per al seu aniversari Maria es va mudar.
Pensava que es moriria. Perquè no tenia amics i tampoc diners.
Sa mare li va dir que al seu aniversari tornarien a la normalitat per què era el dia de la Pau.
Finalment va ser  cert. Maria e Irene es van tornar a juntar i sa mare es casà amb un ric...

Text escrit per Ainara Ortiz. 5èB Botànic Calduch

El xiquet Enric i la seua amiga.

Hi havia una vegada un xiquet que li deien Enric, que tenia deu anys i vivia en el país de França, amb els seus pares Marta i Joan. Sols tenien un fill, Enric. Però una vegada van veure per la televisió un continent amb guerres; Africa. I van voler portar a una xiqueta que es deia Alba a França.
Els pares estaven molt contents de portar de ´´vacances ´´ a una xiqueta, però a Enric no li va agradar gens la idea. Però com els pares estaven tant contents va dir que sí.
Als cinc mesos va anar la xiqueta Alba i es va impressionar molt de tot el que veia; tots jugant junts, cases de colors, i no hi havia guerra. El fill Enric va aprendre a ser el seu millor amic. Alba se'n va haver d'anar, però li van donar bosses i bosses de roba, joguets... I van ser amics per sempre.
Conte contat, conte finalitzat.

Text escrit per Alicia Molina. 5éB Botànic Calduch

Història de la Pau.


Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Noelia, estava des dels quatre anys al col·legi ''La Tamobreta''. Mai faltava , home clar sí estava molt malalta sí!
Ella no era tolerant amb ningú, no era alegre, ni comprensiva,ni bona amiga; era una ''mandoneta''.
Era ''burra en els estudis sempre traia menys de cinc, mai sis, set, huit, nou ...
Un dia va arribar a classe i la mestra li va dir que es posara les piles i ella no feia ni cas. A sa mare li mentia.
Després un altre dia a classe ningú li parlava... fins que va cavilar una miqueta i...puf! Va dir: fins ací hem aplegat, he decomençar una vida nova perquè esta que tinc és roïna i ningú em vol.
Des que Noelia va canviar tot el món s'ha juntat amb ella. Noelia no es pareix en rea al que era abans.

Text escrit per Martina Santos. 5èB Botànic Calduch

Un món en Pau.


Hi havia una vegada  una ciutat molt generosa, agradable ... fins i tot a les cases ficaven paraules de pau per exemple: amor, llibertat, pau...

Però un dia el cel es va omplir d' helicòpters, la gent anava amb pistoles... era el exèrcit ! . Tota la gent estava en casa esglaiada. Tot el món cridant. Un home de l'exèrcit no estava d'acord en anar a aquella ciutat, però si ho deia el mataven.

Fins que quan va veure que estaven començant a matar a gent va interposar-se entre els soldats i la gent i va interrompre la lluita. Aquella ciutat va recuperar la Pau i es habitants canviaven i canviaven i la ciutat no va patir res més.
Conte contat conte acabat.

Text escrit per Rocío Castrillo. 5èB Botànic Calduch

divendres, 27 de gener del 2012

El colom de la Pau

 Fa molt de temps, hi va haver una guerra mundial. En aquella època hi havia un pintor que s`anomenava Leo. Com que estava molt trist perquè la seua família lluitava en la guerra, va dibuixar un colom blanc, que representa la pau.
Al cap d`un temps, el colom va prendre vida, i volant per tot el món va anar sembrant la pau mundial. Desprès el colom va tornar al quadre. Dès d`aquell dia, no hi va haver ninguna guerra, si no pau i amistat. I per això, aquell colom representa al pau.

Text escrit per Àngels Vaca. 5èB Botànic Calduch.

Va ocòrrer a Amèrica

Fa molt de temps, a Amèrica, va haver una guerra entre dos països pel petroli.
Estaven en guerra des de feia 5 anys. Però un dia, un xic que ja estava fart de la guerra, va anar a parlar amb el general del seu país. No li va fer cas.
Després va parlar amb l'altre general però, com era d'esperar, tampoc no li va fer cas. Un dia va decidir fer-se passar per un soldat. Quan va poder entrar, va parlar amb els demés, convencent-los de què deixaren la guerra. Després de pensar-ho molt, van decidir deixar la guerra.
Finalment, no va guanyar ningú i, inesperadament, van decidir repartir-se el petroli.
A continuació, van signar un acord de Pau entre els dos països per sempre. Mai més va haver guerra per aquella zona.

Text escrit per Guillem Soler. 5è B Botànic Calduch

La pau

Hi havia una vegada una xiqueta que vivia un lloc que sempre estava en guerra i mai no estava en pau.
Un dia van decidir estar en pau, la xiqueta es va alegrar molt, tots els xiquets podien anar al parc sense port i al col·legi ho van celebrar amb una gran festa.
Van fer decorats, festival de cançons, van llançar coloms i, des d'aquell dia, tot es millor on viu la xiqueta.

Escrit per Alba Ortiz. 5èB Botànic Calduch

dijous, 26 de gener del 2012

El Colom de la Pau i la Pau en el món

Hi havia una vegada un colom que on anava feia que el colom posara la Pau a aquell lloc. Per a reconéixer al colom hem de fixar-nos en el seu bec taronja perquè hi portava sempre una rama d'olivera.
La gent li ho agraïa molt perquè en aquest món hi ha molta injustícia i malícia. Però, només els que tenim bon cor net de maldat podem acabar amb això.
I és per això que el dia de la Pau fem el signe de el colom amb les mans o portem una rama d'olivera. Un dia, la Pau tornarà al món.

Text escrit per Vanessa Pérez. 5èA Botànic Calduch

El colom de la Pau

És el cor de la pau, per evitar les guerres, per les guerres moren molta gent, alguns moren per la gent pobra i la pau vol evitar això, gràcies a la pau ja no ni ha més guerres

Visca la pau!

 Text escrit per Mina Ouidra. 5èA Botànic Calduch

La polsera del compositor musical.


Hi havia una vegada un músic italià anomenat Marco Del Piero. Era un dels músics més famosos de tota Itàlia i deien que era un d’eixos músics que ho donaria tot per la música, i era veritat. Marco era una persona molt amable i simpàtica, però no sabia actuar davant dels problemes que li provocaven el seu ofici, com per exemple, escriure una melodia d’un dia per al següent sense saber que podia escriure, tindre temps per a ala família…
Per això, un dia la reina d’Itàlia li va demanar que actuara en el seu palau el dia del seu aniversari. A Marco li va parèixer una idea extraordinària i va començar a pensar la melodia perfecta per a aquella ocasió, però aquell no era el seu dia, no li entrava la inspiració i va començar a pensar i pensar i no li eixia. Però, es que a més als pocs minuts entrà per la porta el seu soci Giovani i li va dir que aquesta setmana se’n tenia que anar a arreplegar un premi a Alemanya i que no podria acabar la cançó per a l’aniversari de la reina.
Així que Marco com no sabia afrontar el aquestos problemes se’n va anar molt trist a donar una volta pel parc. Mentre caminava, va tropessar amb una polsera i va caure en terra . Aleshores va dir:
-Maleïda polsera, perquè no podies estar en un altre lloc! I de sobte … la polsera és va canviar de lloc! Així que Marco va pensar que aquella polsera era màgica i que el podia ajudar en la seua obra per a l’aniversari de l,a reina. Aleshores Marco se la va emportar a sa casa, no més va arribar, li va demanar amb totes les seues ganes a ala polsera que les partitures aparegueren a l’instant per a la cançó de la reina. Així que com ja tenia la cançó se n’anà a arreplegar el premi a Alemanya i quan tornà se n’anà a l’aniversari de la reina. Quan acabà.. la cançó fou un exit! I des d’ara Marco Del Piero es convertí en el músic més número 1 del món, i tot gràcies a la polsera, Tot anava perfecte, el cridaven per a tots els events importants i rebia premis de tot el món, però, com tenia la polsera ja no pensava i li demanava que li fera les cançons. Però, els problemes començaren quan començà a quedar-se parat enmig de les cançons, aleshores començà a perdre tota la fama i sobretot la reputació com artista.
Aleshores va compendre que la polsera l’havia castigat perquè abusava del seu poder i que si continuava així acabaria perdent la seua carrera a la qui li havia dedicat tota la seua vida. Després de pensar-ho molt, se n’anà al riu que hi havia al parc on trobà la polsera, i va dir:
-Jure que mai més prendré el camí més fàcil i que afrontaré els problemes! I tirà la polsera. Així que tornà a sa casa, començà a escriure cançons i a tocar en events musicals i a més afrontava els problemes que se li presentaven. Així que poquet a poquet tornà Marco Del Piero tornà ser el millor d’Itàlia i del món.

El dofí i el pingüí


Això era un dofí que anava nedant per l’ Antàrtida molt tranquil i alegre, però de repent va xocar amb un iceberg.
Al dofí Joan li fea molt de mal la’ aleta, un pingüí que es deia Pere que nadava per allí va vore a Joan i se’ l va emportar a casa.
Pere li va preguntar si s’ encontrava bé, Joan li va dir que no s’ encontrava molt bé.Joan li va donar les gràcies, però Pere li va dir que no feia falta donar-li les gràcies.
Pere es va passar tots els dies cuidant-lo, però li donava igual cuidar-lo i dormir poc perquè es va fer molt amic de Joan.
Quan Joan es va recuperar, se’n van anar a una cova on vivia un xiquet, atrapat per un os polar que se’l volia menjar.
Joan i Pere van ajudar al xiquet, lluitant amb l’os polar, i van guanyar-lo! El xiquet agraït els va donar les gràcies, i els va donar molt de peix, que havia pescat amb el seu pare.
Joan i Pere, és van emportar el peix a l’ esquena i van tornar a casa molt alegres.
Després de sopar, Joan i Pere van jugar un ratet, i es van com s’ho havien passat, salvant aquell xiquet tan simpàtic, que els va regalar tot aquell peix.

I conte, contat, aquest conte s’ha acabat, i a qui li haja agradat amic meu serà.

Text escrit per Lucía Gil. 6èB Botànic Calduch

La fira


Hi havia una vegada un xiquet que estava fent el deures del col·legi per anar a la fira que hi havia al poble. Volia anar amb el seus amics però, els seus pares no el deixaven anar, perquè no els caien bé als pares, al final va aconseguir anar amb ells, es van muntar en moltes atraccions sobretot en les dels majors, però hi havia una atracció que no podien saber per què era de més majors.
Van intentar pujar ha la atracció, inclús volien pujar pagant el doble, però el dependent els va dir que se n'anaren a cridaria a la policia.
Se'n van anar tristos, després van anar a berenar una hamburguesa i van tornar a casa.

Text escrit per Juanjo Castro. 6eB Botànic Calduch.

Els animals terrestres més alts.


El món subterrani

Hi havia una vegada una familia que vivia en un món subterrani, amb altres famílies. En aquest món tots eren xicotets, en aquesta familia hi havia dues xiquetes bessones.
Quan estaven en el col·legi, una amiga de les bessones, els conta que :-Que dalt hi havia un altre món, on vivien éssers gegants, Nerea els contava a les bessones que els seus pares sempre li deien  Pare de Nerea) Nera, per res del món puges dalt, no sabem si la gen de dalt es bona o roïna. (Diu Anna)-Aleshores hi ha vida dalt!
(Diu Mónica)-Persupost, no ho sabies?
(Diu Anna)-No, no ho sabia.
Per la nit Anna li pregunta a sa mare:-Mare t’agradaria pujar dalt?
(Diu Mónica)-Això, això mare.
(Diu la mare):-M’agradaria pujar dalt però …ací estic bé.
Pel matí Mónica es va alçar prompte i li digué a la seva germana:-Alça’t dormilona!!
(Diu Anna):-Que vols?
(Diu Mónica) Vols que pugem dalt?
(Diu Anna) Estas boja?
(Diu Mónica) No, m’agradaria molt conèixer a la gent que viu dalt.

Mónica va convènçer a l’Anna i les dues quan van aplegar al col·legi van anar cap a l’altre món.
(Diu Anna):-l’has agafat tot? (Diu Mónica):-Si (Diu Nerea):-Ens anem ja, (Diu Mónica):-Si.

Anna, Mónica i Nerea pasaren moltes aventures fins arribar dalt, van vore una fira (Diu Mónica):Perque no anem a jugar?
(Diu Anna).-Es molt perillós
(Diu Nerea:-Vinga, sols sera un momentet, perfa
(Diu Anna):-D’acord, pero sols un poquet
(Diuen Nera i Mónica):-Bééé!!
Mentres, en el món subterani:-Nerea, Mónica, Anna, (Diuen els pares):-On podrien estar?
(Dalt) (Diu Anna):-Ja esta bé, no? Els pares estaran preocupats.S’escolta una campana, tan tan! El parc ja esta obert, la gent comensç a correr, Nerea, Monica i Anna es van esglaiar molt, després van conèixer a dos xiquets :Susana i Andriu, les van portar a sà casa.Allà li van donar menjar a les tres (Diu Andriu):-Que feu vosaltres ací? (Diu Anna):-La meua germana volia pujar d’alt, amb la nostra amiga (Diu Andriu):-Peró açó és molt perillos:(Diu Anna):-Ja ho se (Diu Mónica):-Ens podem quedar aixi fins demà? (Diu Anna:-Però sols demà, he.
A continuació, va vindre els pares de Susana i Andriu, (Mare de Susana i Andriu):-Qui t’ha regalat aquestos joguets? (Diu Susana):-He, he, m’ha tocat en la fira.(Mare de Susana i Andriu)

Text escrit per Mónica Escamilla. 6èB Botànic Calduch

dimecres, 25 de gener del 2012

El colom Riki

Sara em contà que per un carrer d' aquesta ciutat se' n va trobar al colom Riki, el colom de la pau. Diu que ja està molt vellet, que no vol seguir volant amb la branqueta d' olivera com antigament. Té trencada una pota, i un morat destaca en la seua cara. Jo em preguntava per què. Ella em contestà:

- Ves-te' n demà a la placeta que està prop de ta casa i ho descobriràs.

 Ara estic de camí. Falten dos cantons per arribar. Hmmm... Crec que és ací. Observe a dreta i esquerra. Veig arribar al colom, amb un vol defectuós. Em diu:

- Sara m' ha dit que vols que et conte el que em va passar. Doncs, escolta bé. Fa poc em vaig trobar al Corb de la mort amb la seua dona, la Corba de la guerra i m' insultaren. Jo em vaig ofendre, però, no obstant, no vaig discutir amb ells; sé que no és bona eixida. Ells, com no em respecten, em van donar una picotada.

-  No et sentes malament, Riki-. li acabe de dir- Pren, m' ho acabe de trobar- I li estic donant el collaret de la pau que he trobat de camí. Realment, és una bonica imatge: Un colom amb un collar de la pau.

Escrit per Maria Monzó. 5èA Botànic Calduch

Un xiquet somniador

Hi havia un xiquet de un país que estava en guerra. Aquell xiquet va prometre que portaria la pau al país. Aleshores aquell xiquet es va fer major i va estudiar política. Quan van pasar uns anys es va presentar a les eleccions per a ser president del seu país. Al cap dels anys va aconseguir ser president del país i per a ell va ser el dia més meravellós de la seua vida.
Quan va guanyar les eleccions va tindre que donar un discurs i les seues primeres paraules van ser: "Hui comença la fi de la guerra".
Tal com ell va anunciar aquell dia al cap d'uns mesos va acabar amb la guerra.

Text escrit per Sergio Campillo, 5èA Botànic Calduch

La Guerra i la Pau

En una ciutat hi havia guerra en avions tanques soldats...però un dia va caure un meteorit que va deixar les armes sense bales els tanques no tenien canyons i llavors van començar a pensar per que,si tenim guerra no podem ser amics i no anem a renyir ni fer-nos mal. I això va ser no se van fer mal. LA PAU HAVIA ARRIBAT .

Text escrit per Quique Flores. 5èA Botànic Calduch

dimarts, 24 de gener del 2012

El gos desaparegut

En una casa vivía dos xiquets que tenien un gos que es diu TOM que es molt llest. Eixe gos sempre esperava als dos xiquets a la porta de l’escola pero un dia el gos no estava en l’escola esperant-los, els xiquets es varen estranyar. Anaren aa casa corrent a casa i TOM no estava. Els xiquets molt esglaiats van avisar al seu pare de que el gosset ha desparegut. Al dia seguent varen col·locar cartells per si la gent encontrava aa TOM.
Van passar molts dies i ja per fí va vindre Tom a casa pero amb un aspecte distint. Era un gos monstruós !! En eixe moment el pare no estava, aterroritzats els xiquets es varen amagar de TOM però el gos els va encontrar . La xiqueta plorant va dir – Eixe gos és TOM, estic segura.. !!
A TOM li va caure un llàgrima al cap de la xiqueta i.. de pronte el gos es va curar i ja no era monstruòs.
Els xiquets es varen alegrar un montò i feliços TOM es va posar ha jugar amb ells.

Text escrit per Lidia Martín 6èB CEIP Botànic Calduch

Dos pobles sense Pau.

Això eren dos pobles que estaven en guerra, per conquerir uns terrenys. Sempre feien reunions per a vore qui es quedava els terrenys, i no s'aclarien mai. Sempre discutint. Uns xiquets els van dir als dos alcaldes que podrien fer un parc per a tots. Els alcaldes s'ho van pensar. Al final es va decidir fer el parc i des d'aleshores no hi ha guerres, ara són dos pobles en pau. Ara es fa una festa a l'any, de la pau, que es celebra el dia que van fer la pau.

Text escrit per José Dorado. 5èA Botànic Calduch.

El somni de Pau

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Pau que no li agradava el món en el que vivia. Hi havia moltes guerres, hi havia gent dolenta, nens que passaven fam...
Un dia va reunir els seus amics per explicar-los que volia fer un món millor i que necessitava l'ajuda dels seus amics per aconseguir-ho. Entre tots van decidir ajudar a Pau a complir el seu somni.

Text escrit per Victòria Smith. 5è A Botànic Calduch

La guerra de "Guerropolis"

Hi havia una vegada un país poc conegut que es deia “Guerropolis”. Un dia una xiqueta es va trobar un bagul en sa casa, amagat. No sabia per a que servia i per si acàs va portar-lo a la policia.
La policia el va inspeccionar amb rajos X i no hi habia res roí.
Ella el va obrir i un arc de San Martí molt bonic i colorit va eixir d'ell.
La pau havia tornat!

Text escrit per Sofía Traver. 5èA Botànic Calduch

Una classe sense pau

Hi havia una vegada una classe on no regnava la Pau. Discusions, insults... Eren habituals entre els alumnes.
Tota la classe estavem farts de les discusions, havíem de fer alguna cosa. Un dia ens van dir que havíem depreparar coses per al dia de la pau.
Vam tindre una idea genial perquè el dia de la pau es tracta de sobre l´amistat, la comvivencia ... fins que aixó no passe tindrem que aguantar-nos.

Text escrit per Anna Almela. 5èA Botànic Calduch

Els coloms de la Pau i els Reis Mags

Hi havia una vegada uns coloms de la pau que revisaven totes les cartes per als Reis Mags i que miraven que no hi haguera violència, masclisme...
Al mirar les cartes de Vila-real quasi es desmaien, aleshores reemplaçaren les cartes i demanaren nines i cuines per als xics i per a les xiques balons de futbol i monopatins.
Aleshores hi haguè menys masclisme,violència...

Text escrit per Carla Tomás. 5èA Botànic Calduch

L'aventura d'Anna i Clita


Un día molt clar a Vilanova, una xiqueta que es deia Anna va començar a fer una nina anomenada Clita. Un día nuvolós de gener va passar una cosa terrible! El ninot havia desaparegut! Anna és va posar molt trista.
El va robar un lladre anomenat: Gusepil. Era molt malvat, terriblement lleig. Anna no parava de buscar a Clita. A continuació, Gusepil estava a Vila Lletja a quilòmetres de Vila Nova. Després, Anna amb el seu amic Forçabruta van buscar per tota la ciutat a Clita. Però, una vesprada Gusepil va anar a Vila Nova a dir a l’alcalde que:
-Senyor aquest ninot l’he fabricat jo, amb la meua suor, força…
A l’alcalde li va agradar tant que el va posar a vendre a la millor jogueteria de la ciutat. A continuació, Gusepil va anar a donar una volta pel poble. Després, Anna que estava col·locant cartells amb Forçabruta per tota la ciutat: per l’Ajuntament, pels col·legis, per la tenda d’animals, per la tenda de fotos…
A continuació, Gusepil el nostre personatge malvat estava passejant per l’ajuntament, de sobte va vore un cartell que pasava: Es busca ninot anomenat Clita! De sobte, Forçabruta va passar per la jogueteria de l’ajuntament i va vore a Clita. Van tindre que pagar per a agafar-la : vint-i-nou euros per Clita. Finalment, Anna i Forçabruta van estar jugant amb Clita tota la vida. i Gusepil va aprendre una cosa: !No robar!

Text escrit per Rubén Ochando 6èB CEIP Botànic Calduch

dilluns, 23 de gener del 2012

El campionat.


Havia una vegada un corredor de carrers ilegals que es deia Nacho Tacos que era de Mexico, va correr amb un pilot Formula 1 italià que es deia Franchesco Spaguethii, Van fer una carrera, però Nacho corria amb un Audi ES8 i Franchesco amb un coche de F1, quan va començar la carrera Nacho era el primer i Franchesco el segon. Franchesco va desviar a Nacho fins que es va xocar amb un edifici. Afortunadament l'airbag el va salvar.
Quan va eixir del hospital tenía por de córrer en carreres i es van riure d'ell tots els que van estar en la carrera i la seua novia Sofia Kanutchi va tallar amb ell.
Nacho va tornar al seu país natal a Mexico en Tijuana i Franchesco es va quedar en USA.

Text escrit per Isam Khali 6èB CEIP Botànic Calduch

L'amagatall secret

Hi havia, una vegada un xiquet que vivia en New York. Eixe xiquet s'anomenava Joan, tenia un amagatall secret i quan estava trist se n'anava alli a jugar ell a soles.
Joan tenia 7 amics, sempre anava amb Joaquim, Joan i Joaquim eren els millors amics del món i sempre cridava Joaquim xiulant.
Al següent dia ells dos van anar al col·legi i un xiquet  que s'anomenava Ismael sempre els furtava a ells dos el esmorzar.
Un dia Joan i Joaquim estaven farts de que sempre els furtara l'esmorzar i un dia i li van pegar amb por, desprès de que a Ismael el vam pegar es van anar corrents a l'amagatall i Ismael els va seguir fins que els va vore entrar.
Ismael es volia venjar d'ells i va pegar fulles que dien on estava l'amagatall de Joan i Joaquim. Ells se van assabentar i es vam posar molt tristos, però...   ho van dir als seus pares i els seus pares van fer un altre amagatall per a que ningú no ho descobrira.

Text escrit per Claudia Escamilla 6èB CEIP Botànic Calduch

diumenge, 22 de gener del 2012

Les quatre flors i els seus amics


Hi havia una vegada unes flors que eren màgiques i prehistòriques, d’eixes flors sols quedaven quatre!
Una àvia que es deia Margarida vivia en un camp.
Margarida, era l’unica persona que sabia que les flors eren màgiques i prehistoriques.
Les flors eren morades i molt brillants, pareixien de mentida.
Pepet que era un donyet, que vivia entre les quatre flors tenia una caseta minúscula.
Pepet tots els dies agarrava deu garrafes d’aigua per regar les quatre flors.
Un dia Margarida i Pepet que eren molt amiguets, es van posar al costat de les quatre flors a parlar de les flors, a Margarida se li va escapar de la boca i li va dir a Pepet que eixes flors eren màgiques i prehistòriques, Margarida li va dir que no ho diguera a ningú.
Com Pepet era molt entremaliat va anar a els seus amics Estuar, Casimira, Llonganiseta i Botifarreta i els ho va dir!!

Botifarreta era l’única que s’ho va creure, els altres no s’ho creien.
Al dia següent Margarida li va preguntar a Pepet si ho va dir a algú i ella va dir que no, pero com Margarida el coneixia molt bé li va dir, que ella sania que si que ho havia dit Pepet li va dir a Margarida que li ho havia dit als seus amics.
Aleshores Estuar, Casimira i Llonganiseta li ho van preguntar a Margarida i Margarida li va contar la historia de les flors, s’ho van creure a mitges.
Pepet, Margarida, Estuar, Casimira, Botifarreta i Llonganiseta és van posar davant de les flors i van dir; “Nosaltres volem un món millor!!”
Les flors ho van intentar una, dues, tres……… i a la dessetena vegada ho van coneguir,”PER FI!”, des d'eixe moment s’ho van creure.

La 1º flor es deia Florentina
La 2º flor es deia Flatirina
La 3º flor es deia Flotarina
La 4º flor es deia Fernanda

Margarida, Pepet, Estuar, Casimira, Llonganiseta, Botifarreta i les quatre flors van ser amics per sempre!!!!


Text escrit per Maria Andrés. 6èB CEIP Botànic Calduch

Els dinosaures més grans

Polsa sobre l'imatge per a veure-la gran

dissabte, 21 de gener del 2012

La rialla amagada


Una vegada,l’elefant Marco es va inventar un acudit, però a ningú li agradava, així que un dia se’n va anar a buscar algú a que li agradara el seu acudit tan complicat. Va estar molt de temps fora, buscant a alguna persona o animal al qui li agradara el seu acudit, però ningu es va riure , fins que un dia, mentres arreplegaba fruits, una extranya granota li entrega un mapa. En ell indicava un lloc que estava lluny, es deia: El pais dels acudits.
El lloc perfecte per a ell.
Els pares de Marco estaven molt preocupats, per si l’havien segrestat o alguna cosa pareguda. Mentres tantt, Marco havia arribat, perfí, al Pais del acudits, on tots es van riure del seu acudit.
Ell escribia als , i ells contestaven, per mitja de cartes, perquè ell s’avia quedat allí, on era feliç.


Text escrit per Miguel Ángel Ceforo. 6èB CEIP Botànic Calduch

La flor.

Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Carme i un germanet que es deia Max i en el jardí de les flors sols hi havia una flor que si la oloraves te quedaves adormida 100 anys. Un dia qualsevol va anar Carme al jardí i va vore la flor i va decidir olorar-la, va caure en terra i es va quedar dormida. Uns quants segons més tard l’estava buscant Max, però quan va agarrar el telescopi va vore a la seua germana en terra, es va asustar i va anar corrents.
Li va tocar la careta i no es despertava, aleshores li va veure la flor prohibida en la mà. Va cridar a Xavi i a Manuel, junts van obrir el llibre de la flor prohibida i deia: ” Si algú olora la flor prohibida per a rescatar-la de l’encanteri has d'anar al pont, després a l'arbust de l’eco i per últim al laberint de la música”. Decidits es van encaminar al pont, eren les quatre de la vesprada, li quedaven dotze hores per a trencar l’encanteri, ara s’encaminaven a l’arbust de l’eco.
Quant van arribar es varen preguntar com podrien passar l’arbust, al moment l’arbust va repetir el que van dir, pero de sobte va passar un dragonet per la seua boca, aleshores quan obri la boca van saltar, ara li faltava el laberint, quan van arribar cada u havia de buscar l’arpa, Xavi va trobar el violi, Manuel la guitarra i Max l’arpa, van anar corrents a Carme li va tocar i es va despertar en quant la va sentir!!! Conte contat, ja s’ha acabat.

 Text escrit per Ainhoa Guirao. 6èB CEIP Botànic Calduch

divendres, 20 de gener del 2012

El pilot de cotxes


Un dia, Kiko Coma que tenia 8 anys i volia ser pilot de cotxes. Els pares no el deixaven fins que tinguera 9 anys. Aleshores, el van apuntar a una acadèmia  per a que aprenguera a conduir cotxes.
Un mes més tard Kiko Coma conduïa molt bé.
Un dia, va anar a fer un torneig per a vore si podia guanyar, va guanyar, li van donar una medalla i un trofeu.

Ja quan tenia 29 anys va ser pilot de cotxes. Cap conductor no podia para a Kiko Coma, sempre guanyava els trofeus i sempre serà el primer en el torneig.

A l'any següent tenia un torneig dels 10 primers de la classificació. Eixe dia va anar  guanyar el torneig 40 i el dia tenia el torneig va anar però estava escaiolat, Kiko Coma volia fer el torneig.

Finalment, se va escapar i va agafa el seu cotxe, més tard va començar la carrera, anava el primer en la volta 8 i eren 88 voltes, en la ultima volta anava segon, per una milèsima, al girar va adelantar al primer i va guanyar el torneig, va ser el torneig 41. És el millor pilot de cotxes.
Totes les persones l'adoraven. Al dia següent ho va celebrar la seua família i amb el seus amics.

Text escrit per Kiko Varona. 6èB CEIP Botànic Calduch