La flor.

Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Carme i un germanet que es deia Max i en el jardí de les flors sols hi havia una flor que si la oloraves te quedaves adormida 100 anys. Un dia qualsevol va anar Carme al jardí i va vore la flor i va decidir olorar-la, va caure en terra i es va quedar dormida. Uns quants segons més tard l’estava buscant Max, però quan va agarrar el telescopi va vore a la seua germana en terra, es va asustar i va anar corrents.
Li va tocar la careta i no es despertava, aleshores li va veure la flor prohibida en la mà. Va cridar a Xavi i a Manuel, junts van obrir el llibre de la flor prohibida i deia: ” Si algú olora la flor prohibida per a rescatar-la de l’encanteri has d'anar al pont, després a l'arbust de l’eco i per últim al laberint de la música”. Decidits es van encaminar al pont, eren les quatre de la vesprada, li quedaven dotze hores per a trencar l’encanteri, ara s’encaminaven a l’arbust de l’eco.
Quant van arribar es varen preguntar com podrien passar l’arbust, al moment l’arbust va repetir el que van dir, pero de sobte va passar un dragonet per la seua boca, aleshores quan obri la boca van saltar, ara li faltava el laberint, quan van arribar cada u havia de buscar l’arpa, Xavi va trobar el violi, Manuel la guitarra i Max l’arpa, van anar corrents a Carme li va tocar i es va despertar en quant la va sentir!!! Conte contat, ja s’ha acabat.

 Text escrit per Ainhoa Guirao. 6èB CEIP Botànic Calduch