Hi havia una vegada en un poble que es deia Estonles en el que hi havia una casa amb un xiquet de 8 anys que es deia Peter i una xiqueta de 16 anys que es deia Lara i era gòtica. Laura odiava al seu germà perquè sempre entrava a la seua habitació i li agafava totes les coses.
Un dia Laura anava a l'institut i en un carreronet va vore una tenda molt estranya. Va entrar, el xic de la tenda sabia que li agradava llegir i li va donar un llibre i Laura el va comprar. Al tornar a casa es va tancar a la seua habitació i va obrir la primera pàgina del llibre on posava: ”No llegisques el llibre en veu alta''.
Però com el seu germà Peter no parava de molestar i d'entrar a l'habitació ,la xiqueta li va contar el llibre que se va comprar. Explicava la història d'un monstre que es menja a la gent i la cobreix de baves per als seus fills .
A la nit del dia següent el monstre havia eixit del conte i va agafar a Peter, però Laura va anar amb el xiquet que li agradava i amb el so d'un altre monstre. El monstre va anar on ells, però li va aparèixer un altre cap al monstre. Ràpidament van tirar un pot ple de sang, els dos caps val renyir i tot va tornar a la normalitat.
Text escrit per Sheila García. 6èB
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sheila García. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sheila García. Mostrar tots els missatges
divendres, 26 d’octubre del 2012
dilluns, 27 de febrer del 2012
La llibertat. XVI
Si estàs en una presó
necessites molta llibertat.
Perquè la llibertat és
el millor que hi ha.
Per aprendre hi ha que vendre,
la llibertat sempre es busca.
Poema escrit per Sheila García Navarro. 5èB. Botànic Calduch
dilluns, 12 de desembre del 2011
Anècdotes. El raig
Fa quatre anys en un dia molt nuvolós, la meua cosina i jo vam anar amb la meua àvia a donar un passeig amb les bicicletes. Quan estavem enmig d’ un carrer, de sobte va començar a caure una tormenta elèctrica. Inesperadament va caure un raig entre la meua bici i la de la meua cosina i ens vam esglaiar molt, vam tornar corrent a la villa dels meus avis.
Ara em pareix molt graciós, però en aquell moment em vaig aterroritzar moltíssim.
Autora: Sheila García. 5è B
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

