Si estàs en una presó necessites molta llibertat. Perquè la llibertat és el millor que hi ha. Per aprendre hi ha que vendre, la llibertat sempre es busca.
Poema escrit per Sheila García Navarro. 5èB. Botànic Calduch
Per a ser-te sincer et vaig a dir la veritat, al món no hi ha llibertat. Ja t'he dit la veritat i si no tho creus mira com és la realitat, què no hi ha llibertat.
Poema escrit per Izan Sánchez. 5èB. Botànic Calduch
Fa mil anys en un país asiàtic va haver un emperador era molt avariciós. Un dia un home que venia camisetes es va encontrar un jardí ple d'estàtues, molt paregudes a pandes.
En el mercat, l'home no va vendre res, el dia següent la seua dona estava molt mala de grip, que en aquella època era terrible. Al tornar a casa es va trobar una altra vegada les estàtues i per a que no passaren fred, l'home els va posar camisetes.
La nit següent els pandes van cobrar vida i per agrair-li el favor al home, van capturar a l'emperador avariciós i van deixar medicines a la casa de l'home.
Quan l'home es va despertar es va sentir molt content i agraït. Finalment, els pandes es van quedar quiets fins molt de temps després.
Text escrit per Jose Cayuela. 6èB. Botànic Calduch
L'any passat, els meus pares i jo ens vam anar de viatge a Xina.
Quan vam arribar, ens vam anar a l'hotel a descansar.
Després de descansar, vam anar a sopar a un restaurant.
El dia següent quan ens vam alçar, ens vam vestir i vam anar al zoo d'óssos pandes, n'hi havia 5000 ossos!.
Era la millor sensació d'estar allí dins amb ells.
Fa molt de temps et trobaves un panda fins en "Lidl", però ara no el trobes ni en la selva xinesca ni japonesa, hi ha molt poquets, i els caçadors furtius sempre tornen amb algun osset panda mort per a fer un abric.
A mí em donen pena, i com soc escultor i artista se'm va ocòrrer fer una plaça plena d'escultures de pandes jugant entre ells, així el món els apreciará més, que ara, que els maten a cremaroba per fer abrics.
L'altre dia vaig anar a Xina perquè el meu tio treballa al zoo.
Vaig anar amb el meu cosí Joan.
Joan i jo a l'entrar al zoo vam veure moltíssims ossets pandas. Joan i jo vam anar corrents a tocar-los però el meu tio Pere em va dir que no els tocara perquè eren nadons i podien tindre malalties.
Text escrit per Claudia Escamilla. 6èB. Botànic Calduch.
L'ós panda es un animal que està en perill d'extinció, ho vaig vore en un reportatge en la tele, és una llàstima perquè són molt bonics.
L'altre dia vaig somiar amb ells, vaig somiar que jo era la directora d'un Zoológic, amb només una parella d'óssos als que vaig fer criar. Vam tindre quatre ossets als que vam dur fins a Austràlia.
Aquells també van criar i els van enviar a un altre país, i així vam estar uns anys, fins que vam fer una concentració d'ossets panda a Espanya, i mai més es van extingir.
Text escrit per Nerea Duque. 6èB. Botànic Calduch.
Un dia d'estiu calurós, molt calurós en Barcelona Jordi decidí anar al zoo amb el seu iaio.
Jordi volia vore els animals exòtics que hi havia i d'altres més comuns. Així que agafaren el cotxe i eixiren de casa. Al arribar-hi al zoo, primer, varen anar a vore els elefants, eren enormes! Després van anar a vore els rèptils, van vore molts animals: cocodrils, iguanes, fardatxos... Va vore molts animals! Finalment va vore al lleó...però no hi estava en la gàbia. Els dos s'estranyaren i, de sobte... el lleó va aparèixer darrere seu! Jordi no sabia que fer, estava paralitzat per la por! Però, aleshores, també aparegué un ós panda. L'ós i el lleó lluitaren. Al cap d'uns minuts el lleó caiguè a terra, l'ós havia vençut i havia defensat a Jordi. A continuació, Jordi, lo donà unes carícies a l'ós com a mostra d'agraïment i es feren amics. Eren inseparables.
Cada dia Jordi anava a visitar-lo i a jugar amb ell, s'ho passaven molt bé! Jordi estava tant content de tindre'l com a amic que li va fer una estàtua molt bonica, i li va agradar tant que va fer una altra, i una altra... fins que ja ho li cabien en el pati de sa casa. Aleshores el xiquet va repartir les estàtues per tota la ciutat. Ara, quan passegem per Barcelona en cada racó hi ha una estàtua d'un ós panda.
Text escrit per Cristina Albella. 6èB. Botànic Calduch.
En la ciutat de New York l'escultor i pintor Jonson Placli ha estat treballant en una gran obra, que està oberta a totes les persones recordant-les l'importància de les espècies i que hem de cuidar el seu ecosistema.
Jonson Placli ha volgut expressar en aquesta gran exposició d'art que els osos panda en aquest cas, com qualsevol espècie hem de respetar-los i cuidar-los tant a ells com al seu ecosistema.
Com ens ha explicat ell mateix, els osos panda fóren i són els seus animals preferits, i ja que li van proposar un un treball per a la plaça de New York ha volgut aprofitar aquesta ocasió.
Un dia en Hamburger una plaga d'óssos panda van envair tota la ciutat.
Un xiquet anomenat Roland que anava passejant pel parc, de sobte, es va veure envoltat per óssos panda. Quan es va a apropar a tocar-ne un es va adonar de que eren de pedra... va tindre una gran desil·lusió, era la primera vegada que havia vist un panda.
Quan Roland li ho va contar a la seua mare es va posar-se molt trista. Van tornar al parc i va descobrir que un dels pandes era de veritat. Aleshores van aplegar els del servei de control d'animals i es van emportar a l'ós.
El xiquet es va posar a plorar i se'n va tornar a casa molt despagat.
Al cap d'un temps els del control d'animals van anar a la seua casa a donar-li unes entrades del zoològic per a que veren al l'ós panda i als altres animals
La llibertat és un sentiment de generositat, però un dia se n'anà i la tristesa començà. Oh, llibertat! Quan tornaràs? Oh, llibertat! on estàs amagada?
Poema escrit per Alicia Molina. 5èB. Botànic Calduch
La llibertat és com un pardal, que vola al teu costat, que vola lliure pel camp. No tots els països llibertat tenen, en alguns han de fer el que els manen.
Poema escrit per Nerea Castaño. 5èB. Botànic Calduch
Llibertat i amor, però sense terror, ningú t'ha de manar, i el que el teu cor va desitjar ara fes-ho realitat. Ets lliure, ara toca somriure segueix el teu camí ara toca ser feliç.
Poema escrit per Inés Rodríguez. 5èB Botànic Calduch
No t'acostes al sofà, bufa a l'aire lliure. Compara l'odi amb l'amor, i voràs que és pitjor. L'or està car, però si no corres a per la llibertat no aniràs com un cor!
Poema escrit per Martina Santos. 5èB Botànic Calduch.
Jo sempre he pensat que la llibertat és una veritat. Que de vegades es trenca, però sempre es recupera. La llibertat és un poema amb molts fulls i lletres, la llibertat és un estat de pau i amistat.
Poema escrit per Josep Herráiz. 5è B. Botànic Calduch
En una gran ciutat - un d'aquells llocs tan plens de cases i de gent, on no hi ha prou lloc per a que tots puguen tenir un petit jardí i on, en conseqüència, els que viuen allà han de conformar-se amb uns quants tests - hi havia dos pobres nens que, no obstant això, tenien un jardí una mica més gran que un simple test de flors.
No eren germans, però s'estimaven tant com si ho fossen. Les seves famílies vivien en les respectives golfes, una just en front de l'altre; Allà on el sostre d'una casa tocava gairebé amb al de l'altre, s'obrien un parell de petites finestres, una en cada golfa; Només s'havia de fer un petit salt sobre les canaleres que passaven al costat de les barbacanes per passar d'una finestra a l'altra.
Però un dia va passar un home i va vore que, aquells xiquets necessitaven un lloc on jugar, divertir-se, menjar i on dormir. L'home va anar a parlar amb els pares dels xiquets i les va dir que si volien estar amb ell, i ells li van dir que estaria be per als xiquets i per a ells també.
Tal dia com avui 20 de febrer, però de l'any 1.274 el rei Jaume I va signar un document anomenat Carta Pobla amb el que naixia el nostre poble: Vila-real.
Vila-real al segle XIV
El nostre poble fou protegit per muralles greixudes i defensat per quatre torres anomenades: Martorell, Alcover, Motxa i Folch Miquel. Dins la vila hi havia 3 carrers molt importants Carrer Major, Carrer d’amunt i Carrer d’avall i el Carrer de la Jueria. També la vila era guardada per 4 portes que rebien el nom segons la seva orientació: P. de València, P d’Onda, P. de Castelló i P. de Borriana. Aquella primera construcció es coneix actualment amb el nom de la "vila"
Vila-real també té una senyera i un escut herència del seu rei en els quals apareixen les 4 barres de la corona d’Aragó.
Des d'aleshores han passat 738 anys i Vila-real ha crescut, ha evolucionat, ha canviat i s'ha convertit en la segona localitat amb més habitants de la província i la quinzena de la Comunitat Valenciana.
Encara que no es coneix amb exactitud, es creu que el Carnaval va nàixer anys abans de Crist, quan els camperols, durant l'estiu es reunien al voltant d'una foguera per agraïr el fruits de la collita. Per aquesta celebració homes i dones es pintaven el cos amb pintures i es posaven màscares.
Els antics romans celebraven una festa pareguda a l'inici de la primavera. Aquesta festa es deia "carrus navalis" degut a que passejaven una carrossa amb forma de vaixell.
Més tard el carnaval va prendre força a Venècia des d'on es va estendre per tot el món. Es celebra els dies anterios a la Quaresma cristiana i per això és diu Carnaval, procedent de "carne-levare" que vol dir treure la carn, fent referència a la prohibició cristiana de menjar carn al llarg de la Quaresma.
Actualment els carnavals se celebren a molts països del món i en tots ells hi ha disfresses, carrosses, balls...
Podeu veure la nostra decoració carnavalesca.
Fa molt de temps,en un país ta xicotet que no eixia ni en el millors mapes del món que es deia GALI.
Allí hi vivia un druida anomenat Jeremies, o com els seus amics li deien Remi.
També hi havia uns xiquets molt forts i amb super poders. Però sols eren màgics quan el druida els donava una poció especial.
Un dels xiquets es deia Miquel i que tenia el poder de metamorfosi. Quan tocava una planta es convertia en un animal del bosc, quan tocava l'aigua en un tauró,un cocodril,un peix gegant...
Un altre xiquet que es deia Carles tenia el poder de ser invisible i de parlar amb el animals. I finalment una xiqueta que es deia Marta que tenia el poder de la super-velocitat.
Un dia, un mag de l'obscuritat es va apoderar d'aquell poble. Hi havia robots per tot el poble esclavitzant als habitants, naus que destruïen els boscs...
El druida Jeremies no sabia que fer perquè eren mes forts que l'efecte de la poció màgica que utilitzava amb els superherois. Però ells estaven convençuts de que podrien.
Ho van provar i amb esforç ho van aconseguir, i mai més es van apropar a aquell país tan menut.
Text escrit per Guillem Soler. 5èB Botànic Calduch
Amb el programa Impress d'OpenOffice i cercant dades a Internet els alumnes de Cinquè estem fent un treball sobre el Sistema Solar. Aquest és el que ha fet Guillem Soler de 5èB.
Amb el programa Impress d'OpenOffice i cercant dades a Internet els alumnes de Cinquè estem fent un treball sobre el Sistema Solar.
Aquest és el que ha fet David Silva de 5èB.
Amb el programa Impress d'OpenOffice i cercant dades a Internet els alumnes de Cinquè estem fent un treball sobre el Sistema Solar.
Aquest és el que ha fet Rocío Castrillo de 5èB.
Fa molt de temps en Noksville vivia una familia jueva molt pobra que tenía un fill que es deia Soviar. Era molt llest i ajudava molt en la seua casa. La seua casa era xicoteta i estava ubicada molt lluny de la ciutat, enmig del camp, cada dia caminava uns 2 o 3 quilòmetres i a més cada matí feia un fred que pel·lava. A casa havia de fer moltes tasques, per exemple: cuidar els seus germans, rentar els plats, anar a per aigua al pou…
Era un bon xiquet i molt llest. I a més tenía un futur molt brillant. L’unic problema era que els seus pares no podien comprar-li els llibres ni el material, el seu professor era molt bó i li comprava el material i li donava llibres de l’any passat.
Gràcies al seu professor, va seguir estudiant fins que es va convertir en un bon home, donava diners als pobres, els comprava els llibres i el material, va construïr un col·legi per a xiquets jueus!!!
Era molt bona persona, es va casar amb una dona jueva que es deia Roseline, una dona molt amable i molt simpàtica, van tindre dos fills: John un xiquet molt llest i guapo i Sarah una xiqueta molt simpàtica i agradable.
Un dia va estallar una guerra i no van poder anarse’n del païs es van quedar, va vindre Hitler amb el seu exèrcit i ho van destruïr tot buscant jueus per a enviar-los a els camps de concentració on treballaven fins a la mort.
Van viure com a animals, tots els dies rebien colps i patades mentre picaven el cement. Tots van morir al final tristament.
Resum: A Maider, li preocupa la seua gata Ofèlia perquè diu que els gats se senten molt sols. A ella, també li passa una cosa pareguda: de que la mare ha decidit tornar a treballar en el teatre i el pare ha marxat a viure tot sol una temporada. La qüestió es complica el dia que Ofèlia s'escapa del mas i Maider ix a buscar-la sense importar-li el risc. Comentari: Aquest llibre m'ha agradat molt perquè parla sobre els gats i la preocupació que té la xiqueta per la seua estimada gata. Però és un poc trist perquè la seua gata sempre s'està escapant del mas i la xiqueta es posa tan trista que comença a tindre febra i a trobar-se molt mal. També es posa trista perquè son para se'n va de casa i la mare passa molt de temps al treball.
Puntuació: 8. Llibre llegit per: Lucía Gil. 6è B del Botànic Calduch.
Els xiquets i xiquetes de sisè B hem afagat paper, llapis i hem anat a parlar amb els nostres iaios i iaies per a preguntar-los coses sobre la seua vida... on havien nascut, quan, on van anar al cole, quan se van casar, on van treballar.
El resultat de tot eixe treball d'investigació el publiquem avui en forma d'un llibre digital.
Esperem que us agrade!
Aquesta vesprada al xiquets i xiquetes de sisè B se'ns ha passat pel cap escriure uns quants "Haikús". No saps el que és un "Haikú"?, doncs un poema de tres versos amb cinc, set i cinc síl·labes i que ha de tractar sobre la natura.
Per a començar hem escrit dos sobre la taronja:
La taronja. 1
Fruit d'esta terra, fill de la tarongina. El millor d'ací.
La taronja 2
Típica d'ací, aquest fruit exquisit jugosa per dins.