divendres, 23 de desembre del 2011

El Tercer Cicle us desitja Bon Nadal.

Les xiquetes i els xiquets del Tercer Cicle del col·legi Botànic Calduch us desitgem un Bon Nadal i any 2012 a tots els que passeu i heu passat per aquest raconet per a veure i llegir els nostres treballets. Moltes gràcies a tots i totes, especialment als que ens heu animat felicitant-nos amb correus electrònics.
L'any que ve posarem moltes més coses per ací, ens agrada molt i ho fem amb molt de gust.
Aquestes felicitacions les hem fet amb el programa Gimp. Estem aprenent a utilitzar-lo i encara que amb el ratolí no se dibuixa molt bé anem coneixent les ferramentes i possibilitats que té.
¡¡Bon Nadal!!

dimecres, 21 de desembre del 2011

Els personatges del Nadal IV. Sant Nicolau

“Per Nadal, cada ovella al seu corral”. Segons la dita, cadascú ha de passar el Nadal a sa casa, amb la família, els dolços i les nadales. Però... ¿no t’has preguntat mai com és el Nadal als altres corrals? Què fan els països llunyans que no tenen Reis, ni Pare Noel,  ni Pessebre? Si no has tingut mai l’oportunitat de veure-ho amb els teus propis ulls, aquí t’obrim una finestreta perquè hi treguis el nas!


Polsa l'matge per a llegir millor.



dimarts, 20 de desembre del 2011

Els personatges del Nadal III. Krampus

“Per Nadal, cada ovella al seu corral”. Segons la dita, cadascú ha de passar el Nadal a sa casa, amb la família, els dolços i les nadales. Però... ¿no t’has preguntat mai com és el Nadal als altres corrals? Què fan els països llunyans que no tenen Reis, ni Pare Noel,  ni Pessebre? Si no has tingut mai l’oportunitat de veure-ho amb els teus propis ulls, aquí t’obrim una finestreta perquè hi treguis el nas!


Polsa l'matge per a llegir millor.



dilluns, 19 de desembre del 2011

Els personatges del Nadal II. Namahage

“Per Nadal, cada ovella al seu corral”. Segons la dita, cadascú ha de passar el Nadal a sa casa, amb la família, els dolços i les nadales. Però... ¿no t’has preguntat mai com és el Nadal als altres corrals? Què fan els països llunyans que no tenen Reis, ni Pare Noel,  ni Pessebre? Si no has tingut mai l’oportunitat de veure-ho amb els teus propis ulls, aquí t’obrim una finestreta perquè hi treguis el nas!


Polsa l'matge per a llegir millor.



diumenge, 18 de desembre del 2011

Els personatges del Nadal I. La Babuixca

“Per Nadal, cada ovella al seu corral”. Segons la dita, cadascú ha de passar el Nadal a sa casa, amb la família, els dolços i les nadales. Però... ¿no t’has preguntat mai com és el Nadal als altres corrals? Què fan els països llunyans que no tenen Reis, ni Pare Noel,  ni Pessebre? Si no has tingut mai l’oportunitat de veure-ho amb els teus propis ulls, aquí t’obrim una finestreta perquè hi treguis el nas!

Polsa l'matge per a llegir millor.



divendres, 16 de desembre del 2011

Poemes del 27. ( #poema27 )

Avui 16 i demà 17 se celebra l'aniversari de l'acte fundacional de l'anomenada Generació del 27. Nosaltres volem sumar-nos a la celebració amb la lectura de dos poemes; un de Federico García Lorca i un altre de Rafael Alberti.
Us deixem els textos i la recitació del mateixos.

Fragment de Romance Sonámbulo de Federico García Lorca. Recita Maria Monzó de 5èA. Dibuix de Maria Monzó i Lucía Gil.





Verde que te quiero verde.
Verde viento. Verdes ramas.
El barco sobre la mar
y el caballo en la montaña.
Con la sombra en la cintura
ella sueña en su baranda,
verde carne, pelo verde,
con ojos de fría plata.
Verde que te quiero verde.
Bajo la luna gitana,
las cosas la están mirando
y ella no puede mirarlas.






Nana de la tortuga de Rafael Alberti. Recita Natalia Sanz de 6èA. Dibuix de Laia Sole de 6èA




Verde, lenta, la tortuga.

¡Ya se comió el perejil,
la hojita de la lechuga!

¡Al agua, que el baño está
rebosando!
¡Al agua,
pato!

Y sí que nos gusta a mí
y al niño ver la tortuga
tontita y sola nadando.


dilluns, 12 de desembre del 2011

Anècdotes. El raig


Fa quatre anys en un dia molt nuvolós, la meua cosina i jo vam anar amb  la meua àvia a donar un passeig amb les bicicletes. Quan estavem enmig d’ un carrer, de sobte va començar a caure una tormenta elèctrica. Inesperadament va caure un raig entre la meua bici i la de la meua cosina i ens vam esglaiar molt, vam tornar corrent a la villa dels meus avis.
Ara em pareix molt graciós, però en aquell moment em vaig aterroritzar moltíssim.

Autora: Sheila García. 5è B

diumenge, 11 de desembre del 2011

Anècdotes. L'amagatall


De menut, farà ara uns set anys, a ma casa quan ma mare em cridava per a menjar com hi havia molts armaris, taules, cadires, jo m'amagava als armaris o sota les taules per a que ma mare em buscara. Però ma mare, com es tan llesta, de vegades em buscava, però unes altres vegades deia:
-Ja se n'ha anat al carrer i jo eixia corrent a dir-li que estava allí.
Una vegada no la vaig sentir i se'n va anar de veritat al carrer i quan vaig baixar ella ja havia pujat per les escales i jo hem vaig esglaiar molt. Aleshores vaig anar al parc, al forn de pa, al quiosc, a les tendes... després vaig anar a casa de la meua tia i vam cridar al telèfon de ma mare, però el seu telèfon estava sense bateria i vam cridar a casa i menys mal que estava allí, per què si no... i me'n vaig anara casa per fi.

Autor: David Silva. 5è B

dissabte, 10 de desembre del 2011

La bona xiqueta


Hi havia una vegada una xiqueta que tenia 10 anys, un dia sa mare li va dir: - Clara!, Clara no tinc ous per al frigorífic i ara mateix he de fer el sopar per a demà. Per favor, Clara pots anar a per ous? I la xiqueta no podia dir que no, perquè el menjar es el primer de tot.
Clara va anar tranquil·la a comprar ous, va entrar a la tenda, els va comprar i... en eixir hi havia un home amb un xiquet al braç que li va dir:
- Per favor diners, necessite una casa on viure... per favor,  he d' alimentar a un xiquet de 8 anys i no tinc diners... i la xiqueta s'en va anar a sa casa corrent i li va dir a sa mare:
- Mamà, mamà en el mercat hi havia un home amb un xiquet que no te casa on viure, pot vindre ací a sopar? Es que em dona molta pena i el xiquet tan sols te 8 anys... i la mare va dir:
- Val però sols dos dies.
Clara va tornar al mercat i va dir al xic: veniu-vos a la meua casa que vos done el sopar i vos done un llit.
Van dir que sí i van anar tots contents però amb molta vergonya.
Finalment van sopar i van dormir molt feliços!

Autora: Martina Santos. 5è B.

dijous, 8 de desembre del 2011

Cuando tenga 80 años

Cuando tenga 80 años, seré muy viejo iré con un bastón. Como estaré jubilado, abriré un mercadillo de verduras, criadas en el huerto.
Cuando cierre el mercadillo, me quedaré en casa viendo la televisión mientras me caliento los pies y las manos en la estufa de leña.
Cuando salga a la calle me iré a los bancos de la plaza a charlar con otros abuelos. Si estoy bien de salud me iré de viaje con mis amigos a Grecia o a la antigua Roma.


Autor: Luís Roldán. Sisè B

dimarts, 6 de desembre del 2011

Planeta semblant a la Terra

Polsa sobre l'imatge per a poder llegir-la

Biografies. Ramón y Cajal

Polsa sobre la imatge per a llegir-la

De conte en conte

Titol: De conte en conte.
Autor: Vicent Pardo
Editorial: El Micalet
Pàgines: 88.
Resum: Una increïble quantitat de personatges (pirates, papallones, monstres, llops, nans, iaies informàtiques, prínceps...) i molts personatges més, participen en contes d'històries que presenta i tropessen entre ells creant històries sorprenents.
Comentari: No sé com pot haver-hi tanta aventura i personatges en un conte tan petit amb tan sols 88 pàgines. Recomane aquest llibre a tothom
Puntuació: 10
Llibre llegit per Rocio Castrillo. 5è B Col·legi Botànic Calduch

dilluns, 5 de desembre del 2011

Quan els gats se senten tan sols

Titol: Quan els gats se senten tan sols.
Autor: Mariasun Landa
Editorial: Anaya
Pàgines: 96.
Resum: A Maider li preocupa la seua gata Ofèlia perquè diu que els gats se senten molt sols. A ella també li passa una cosa pareguda des que la mare ha decidit tornar a treballar en el teatre i el pare ha marxat a viure tos sol una temporada. La qüestió és complica el dia que Ofèlia s'escapa del mas i Maider ix a buscar-la sense importar-li el risc.
Comentari: És un llibre molt interessant perquè els llibres d'aventures d'animals i de xiquets que fan el que siga per salvar algú m'agraden molt.
Puntuació: 10
Llibre llegit per Vanessa Pérez. 5è A Col·legi Botànic Calduch

diumenge, 4 de desembre del 2011

Paraules de Caramel

Titol: Paraules de Caramel.
Autor: Gonzalo Moure
Editorial: Anaya
Pàgines: 76.
Resum: Kari és un xiquet de huit anys que reconeix les paraules amb els moviments dels llavis. Per això és capaç de saber el que diu el seu millor amic, un peti camell al que tracta de salvar mentre van cap a eixe desert amb el que somnia. Pot ser la seua aventura mai no acabe, especialment pel missatge tan especial de Caramel.
Comentari: És un dels llibres més bonics que he llegit. M'ha agradat molt i m'agradaria tornar-lo a llegir, éstà molt bé.
Puntuació: 8
Llibre llegit per Victoria Gil. 5è A Col·legi Botànic Calduch

dimecres, 30 de novembre del 2011

La poesia d'octubre: Sol de tardor

Pots llegir i escoltar el poema del mes de novembre. Recita Nerea Castaño de Cinquè B



Sol de tardor


El sol de tardor
és un sol teixidor.
Com l'aranya tix
vestits per a les fulles
amb brillants fils d'or.

El sol de tardor
és un sol pintor.
Pinta de roig les magranes,
les taronges, del seu color
i les castanyes de marró.

El sol de tardor
és un sol corredor.
Sempre va fugint,
sempre amb pressa,
esperant el vent bufador.

El sol de tardor
és un sol vergonyós.
S'amaga entre núvols,
les seues mans ja no calfen
com a l'estiu calorós.

Carles Cano.

L'autor:
Carles Cano va nàixer l’any 1957. És un dels primers autors valencians que, a l’inici dels anys huitanta, es dedicà a la literatura infantil.
Les aventures de Potaconill, que va quedar finalista del Premi Enric Valor de literatura infantil 1983, es va publicar per primera vegada en la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià. Des d’aleshores, el seu autor no ha parat de publicar obres, raó per la qual, a hores d’ara, ha esdevingut un dels autors valencians més reconeguts tant dins com fora de les nostres fronteres lingüístiques, ja que les seues obres han estat traduïdes a altres llengües, sobretot al castellà.
Ha rebut també el Premio Lazarillo de literatura infantil.
Entre les obres que ha publicat podem destacar les Llegendes del Sol i de la Lluna; Pericot Rodaire Voltamón; La fada pastissera; L’últim dels dracs; Contes rosegats; La gallina que pogué ser princesa; Història d’una recepta; Els viatges de Pericot; En què es diferencien el blanc i el negre?; Contes per a tot l’any; Capgirell, l’illa gran; L’arbre de les fulles DIN A-4; No vull anar a l’escola; No vull menjar; No vull posar-me aquesta roba; No vull banyar-me; No vull dormir i La màquina dels contes.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Biografies. Cleopatra


Anècdotes. L'estropici


Una vegada quan jo era xicoteta m'avorria ma mare va cridar a la meua cosina Aitana per a jugar amb ella.
Quan va vindre directament vam anar a jugar, quan ens vam cansar vam fer
una de les nostres; anavem a la cuina agafàvem oli, un paquet de sal, un pintallavis...
Vam agafar l'oli i el vam posar pel sol i damunt la sal escampada i vam
pintar l'espill.
Després quan ens disposavem a eixir per a anar al parc la mare va dir espereu
que he de pentinar-vos, vam anar al bany, va veure el que havíem fet i ens va castigar.
Ens ho haviem merescut.

Autora: Inés Rodríguez. 5è B

La Lluna que riu


Títol: La Lluna que riu.
Autor: Marc Granell.
Editorial: ANAYA.
Pàgines: 88.
Resum: Este llibre és molt poètic i musicalitzat de tradició popular i emoció íntima en un recorregut líric pel món de la natura, dels animals i les estacions de l'any.
Comentari: M'agraden molt els llibres que tenen rimes, però aquest és molt curt. M'agradaria llegir un altre llibre com aquest.
Puntuació: 9
Llibre llegit per: Ana Martínez. 5è B del Botànic Calduch.

dilluns, 28 de novembre del 2011

Poema del mes de novembre: El tres i el quatre

Pots llegir i escoltar el poema del mes de novembre. Recita Paula Rodríguez de Sisè B
 

El Tres i el Quatre.

Tres filles, tres prínceps,
tres porquets, tres óssos,
tres cops, tres taronges,
tres desigs, tres premis,
tres camins, tres somnis,
tres interrogants…

Sempre tres i tres
en els contes màgics!
Com si cap més nombre
fos interessant!

Jo, que sóc el quatre,
doncs, de què serveixo?
sols per “quatre dies”,
o per “quatre fàstics”,
o per “quatre potes”,
o per “quatre quartos”,
o per “quatre gats”?...
Sols per “quatre coses”
Insignificants!


Si jo no fos una
xifra ben quadrada,
de posat altívol
i gest elegant,
us ben asseguro
que em doblegaria;
que moltes vegades,
ai! no em falten ganes
d’esclatar plorant.

Joana Raspall

L'autora:

Joana Raspall (Barcelona, 1913) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris (de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims), cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.

A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre vetlla, sobretot quan el seu país n'està privat. El seu amor per la poesia i els xiquets la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La seua poesia infantil, és molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur.

Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. El seu últim llibre de poemes, Arpegis, apareix el 2004. El mateix any també apareix l'onzè i últim recull de poemes per a infants, Concert de poesia.


Operació iogurt.


Títol: Operació iogurt.
Autor: Juan Carlos Eguillor.
Editorial: ANAYA
Pàgines: 78
Resum: Els xiquets berenaven al pati de l'escola i tots menjaven pastissets coberts de xocolate o farcits d'una crema de color rosa. Només menjaven allò que eixia en la televisió. Un xiquet que duia un entrepà de pernil s'amagava darrer d'un arbre perquè no el veren.
Comentari: Ha sigut al·lucinant i divertidíssim. El recomane molt perquè a tots els va a agradar. Estic segura i contenta.
Puntuació: 10
Llibre llegit per: Alba Ortiz. 5è B del Botànic Calduch.

Anècdotes. La gravació


Quan jo  tenia tres anys o  quatre anys , vaig agafar una càmera , i ma mare gravava mentre jo agarrava una cadira i, me ficava damunt de la cadira i vaig ficar un CD titulat: ''Antes muerta que sencilla'' El va fer  Maria Isabel a mi sempre m'encantava cantar i escoltar-la i ara no està de moda quina pena ...
La setmana anterior el dia 1 de novembre vaig agafar la càmera on ma mare m'havia  gravat i  me vaig a ficar a riure ... ja ja ja ja ja
Desprès vaig pensar ensenyar-los  als meus tios abis i la meua veïna i se'n van riure molt.
Me va donar una vergonya  impressionant. Si ho arribe a saber no li la ensenye a ningú.

Autora: Martina Santos. 5è B

Dos lágrimas por Máquina


Títol: Dos lágrimas por Máquina
Autor: Fina Casalderrey.
Editorial: Anaya.
Pàgines: 136.
Resum: Julia tiene diez años. Ya hace unos cuandos días que no es como siempre. Está triste y se siente perdida. Sus calificaciones escolares han bajado. Todo se debe a un perro llamado Máquina, normalmente es su compañero, que ha desaparecido. Ella no se rinde, sale a buscarlo y...
Comentari: Este libro me ha adentrado en una aventura fantástica. Sobre todo me ha gustado porque participa un perro llamado Máquina. Recomiendo este libro a todos los alumnos del colegio.
Puntuació: 10
Llibre llegit per: Rocío Castrillo 5è B del Botànic Calduch.

diumenge, 27 de novembre del 2011

La Lluna que riu i altres poemes.


Títol: La Lluna que riu i altres poemes.
Autor: Marc Granell.
Editorial: Anaya.
Pàgines: 78. Amb il·lustracions de Paco Giménez.
Resum: Aquest llibre té poemes sobre el món, sobre els animals, sobre les estacions i l'oratge i també té cançons.
Comentari: A mi m'ha agradat molt i si us llegiu aquest llibre espere que us agrade també.
Puntuació: 10
Llibre llegit per: María Chinchilla 5è B del Botànic Calduch.

Anècdotes. El peix dins la camisa.


Fa dos anys, en estiu, un dia quan feia  molta calor, vaig anar al port del grau perquè allí s'està fresquet. Vaig anar amb els meus pares, els meus oncles i la meua cosina.

Vam prendre un refresc i després anàrem al lloc on estan les escales per a donar-li de menjar als peixos. Aquelles escales estaven mullades perquè els peixos esquitxaven. Hem  vaig apropar fins a l'últim escaló, i de repent ... xof! Vaig esvarar i  caigué  a l'aigua.

Vaig eixir tot xopat de dalt a baix amb olor a peix i ple d'algues.

La gent no parava de riure's perquè em va entrar un peix dins la camisa i movent-me com un boig perquè isquera el peix.

Va ser una experiència inoblidable!

Autor: Guillem Soler. 5è B

El hombre invisible


Títol: El hombre invisible.
Autor: Joan de Déu Prats.
Editorial: ANAYA
Pàgines: 53
Resum: Genaro era un hombre tímido y solitario que pasa inadvertido allá por donde va. Un día se encuentra una perrita abandonada a la que le pone el nombre de Greta. A partir de ese momento su vida comienza a cambiar.
Comentari: Me ha parecido un grosería que al pobre Genaro no le hicieran caso, pero era muy bonito que recogiera a una perrita abandonada.
Puntuació: 9
Llibre llegit per: Lledó Sales. 5è B del Botànic Calduch.

dissabte, 26 de novembre del 2011

Anècdotes. La colònia.

El 6 de juny del 2007, era el meu aniversari. La meva germana, em va regalar la colonia d'Ariel, '' la sirenita''.
Estava molt contenta; jugava i jugava amb ella tan contenta. Al final, mentre jugava amb ella, se me va caure i es va trencar.
Era una pena molt gran. Me'n vaig anar a la festa en Multiaventura. A l'hora d'obrir els regals, el meu amic Santiago, em va regalar la colonia!
Quina coicidencia més gran!

Autora: Àngels Vaca. 5èB

Tigres


Títol: Tigres.
Autor: Barbara Taylor
Editorial: ANAYA
Pàgines: 31
Resum: Los tigres son como gatos fuertes y feroces, son los felinos más grandes del mundo. Las hembras son más pequeñas que los machos y se llaman tigresas. Cuando el tigre camina mantiene las garras dentro de los dedos para evitar que pierdan su filo. Viven en montañas frías y nevadas, en bosques, en selvas tropicales, en praderas y en marismas. Casi siempre, los tigres cazan de noche. Dedican mucho tiempo a la búsqueda de alimentos. Una tigresa puede tener hasta 7 cachorros a la vez. Un cachorro de tigre pesa al nacer la mitad que un bebé humano, los cachorros maman hasta los seis meses aproximadamente. En la actualidad sólo quedan 5.000 tigres en libertad.
Comentari: Me ha gustado mucho leer este libro, porque he descubierto cosas que no sabía sobre los tigres: dónde viven, cómo cazan, cómo crecen...
Puntuació: 9,5
Llibre llegit per: Albert Roca. 6è B del Botànic Calduch.

Ales de mosca per a Àngel

Títol: Ales de mosca per a l'Àngel.
Autor: Fina Casalderrey
Editorial: ANAYA
Pàgines: 129
Resum: Tracta sobre una xiqueta que és retardada. Té un gran cor. Creu que son pare està segrestat. Al cap d'uns dies del final del curs desapareix. Els companys de la seua classe i el mestre Carles la busquen.
Comentari: És un llibre un poc llarg però divertit per tots els esglais que hi passen. Però té moments molt tristos. Estrella és una xiqueta inocent i agradable que que ens recorda situacions que passen a altres xiquets.
Puntuació: 9
Llibre llegit per: Josep Herráiz. 5è B del Botànic Calduch.

Puré de pésols.

Títol: Puré de pésols.
Autor: Daniel Nesquens.
Editorial: Anaya.
Pàgines: 102.
Resum: És tracta d'un xiquet que està en un hospital acompanyat d'una mosca que volteja per l'habitació. Ell li conta la seua vida tan divertida.

Comentari: M'ha paregut un bon llibre, curiós i divertit. És una mena de diari del xiquet que està en l'hospital.

Puntuació: 9
Llibre llegit per: Àngels Vaca. 5è B del Botànic Calduch.

divendres, 25 de novembre del 2011

Anècdotes. Les sabates

Un dia d'hivern, mentre ma mare, mon pare Gema i Marc feien la migdiada, creient-se que jo estaria queta perquè m'havien gitat... Però jo no estava disposada a dormir.
Jo portava un vestit i per damunt un batí amb unes sabates que no em feien gens ni mica de gràcia. Aleshores vaig fer una malesa enorme... Em vaig posar les sabates lletges, lletges dins d'unes sabates precioses de tacó de ma mare.
Quasi em trenque un turmell!  
I, clar, als meus pares se'ls va acabar el descans.

Autora: Lledó Sales. 5èB

dimecres, 23 de novembre del 2011

El mercado


Todos los domingos mi padre, mi madre, mi hermana y yo desayunamos juntos, a continuación nos vamos al mercado con la furgoneta.
Cuando llegamos al mercado damos una vuelta por allí y vamos mirando las paradas. Algunas veces compramos: ropa, zapatos, pulseras. Siempre compramos churros.
Finalmente nos comemos los churros y volvemos a casa.
¡ Es divertidísimo!

Autora: Lydia Navarro. Sisè B

dilluns, 21 de novembre del 2011

Les botes roges

Títol: Les botes roges.
Autor: Karlos Linazasora.
Editorial: Anaya.
Pàgines: 76.
Resum: Un xiquet que té una vida molt entretinguda i al que li passen coses meravelloses quan porta les seues botes roges que el duen a poder experimentar somnis en la vida real.

Comentari: No m'ha agradat molt perquè és molt infantil i perquè m'agrada llegir llibres amb històries que han passat o podrien passar.

Puntuació: 4,25
Llibre llegit per: Diego Lugque 6è B del Botànic Calduch.

dissabte, 19 de novembre del 2011

Este pícaro mundo.


Títol: Este pícaro mundo.
Autor: Ana María Shua.
Editorial: Anaya.
Pàgines: 100.
Resum: Este libro contiene dieciséis historias de pícaros que provienen de diferentes sitios del mundo. Una liebre, una arña, un zorro, un hombre... Todos están dispuestos a correr peligros, aventuras, a mentir.
Comentari: Recomiendo este libro porque es interesante saber los diferentes relatos del mundo y las picardías de estos. Lo recomiendo.
Puntuació: 10
Llibre llegit per: Guillem Soler 5è B del Botànic Calduch.

divendres, 18 de novembre del 2011

La porta. Anècdotes


Fa un temps, un dia en el vaig acompanyar a ma mare perquè volia comprar-se un mòbil nou, va passar una cosa molt divertida. Vaig estavellar-me contra una porta de vidre.
El propietari de la tenda em va mirar amb tal cara que em vaig amagar darrere de ma mare i vaig entrar a la tenda molt espaiet.
Una vegada dins, mentre ma mare parlava amb el propietari em vaig arraconar i no em vaig moure en tota l'estona.
Quin esglai!

Autor: Josep Herráiz. 5è B

El meu llibre de poesia

Títol: El meu llibre de poesia.
Autor: Diversos autors valencians.
Editorial: Anaya.
Pàgines: 126.
Resum: És un recull de poemes, alguns són nanes, altres poesia, però tots tenen un sentit molt bonic.
Comentari: Per a mi és molt bonic, el recomane per a les persones que estimen la poesia, com jo l'estime. Algunes són tristes, arriben fins al més profund del cor o altres et fan riure. M'ha agradat molt.
Puntuació: 9
Llibre llegit per: Anna Almela 5è A del Botànic Calduch.

Klaus Nowak, netejador de clavegueres.

Títol: Klaus Nowak, netejador de clavegueres.
Autor: Pedro Mañas Romero
Editorial: Anaya.
Pàgines: 87.
Resum: Klaus Nowak viu amb els avis en una casa humil del Barri Antic. Era la seua casa, com era tan vella deia que era com una cova. Klaus tenia quinze anys i anava a l'escola, però prompte  va ser el seu aniversari i ja no podia anar a l'escola. Aleshores va tindre que busca un ofici i no té altre remei que fer de netejador de clavegueres. Un ofici que li sembla brut i vergonyós. Però no sap que a les clavegueres li espera un món sorprenent i misteriós.
Comentari: M'ha agradat molt aquest llibre perquè és d'aventures i misteris. També perquè encara que a  Klaus li pareixia un ofici brut i vergonyós el feia per a portar diners a casa i ajudar als seus avis.

Puntuació: 9
Llibre llegit per: Andrea Navarro 5è B del Botànic Calduch.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Els cadellets. Històries d'amistat


Hi havia una vegada una xiqueta a la que se li va morir el seu peix, era el seu millor amic.
Però un dia els pares de la xiqueta li van compar un gosset, al que li va posar Coletis. Coletis primer no estava acostumat a estar amb ella, però al llarg del temps el gosset es va fer super amic de la xiqueta.
Paloma, que era la xiqueta, li va posar una caseta dins de la seua habitació i Coletis dormia amb ella .
Als 4 anys de tindre al gosset Coletis va trobar novia i van tindre 5 cadells. Un d’ell se’l va quedar Paloma i quan va morir Coletis tenien a l’altre cadellet que li van posar Diluts i van tindre 4 cadellets. Diluts quan ja tenia 78 anys es van donar compte que era immortal.
Autora: Maria Andrés. Sisè B

El meu poble


dilluns, 14 de novembre del 2011

La cena


Al levantarse abrió la ventana de la casa, afuera la nieve cubría el paisaje.
Encendió la leña de la chimenea, puso agua en la olla y empezó a cocinar la comida.
Iba a cocinar pollo para ella, para su hija y para su marido. La hija se fue al parque con su amiga, era por la tarde cuando la hija se fue, la madre se quedó haciendo la cena.
De repente empezó a llover y a tronar y la hija aún seguía en el parque.
Entonces la madre se fue a buscar ala hija y se dejo la cena puesta, cuando llego la madre a casa la cena estaba por los suelos y quemada.

Autora: Lidia Martín. Sisè B

El meu poble


diumenge, 13 de novembre del 2011

La excursión

Al levantarse abrió la ventana de la casa, afuera la nieve cubría todo el paisaje. Encendió la leña de la chimenea, puso agua en la olla y se vistió. Hoy era un día especial para ella se iba de excursión con sus amigos.
Cuando la olla estaba caliente puso a hervir unas patatas para hacerse la comida. Se preparó la mochila con toda clase de objetos: cuerda, platos, mantel, linterna, pañuelos… Cuando estaba lista se fue con sus amigos a la montaña. Pasaron el día allí comieron, jugaron, charlaron… A la hora de volver de repente se puso a llover así que se resguardaron en una cueva.
Como no paraba de llover decidieron dormir allí. Ala mañana siguiente se despertaron junto a animales y plantas. Les gustó tanto que decidieron hacerse una casita parea dormir siempre que fueran de excursión.


Autora: Cristina Albella

El meu poble


La piscina i el gos. Anècdotes.


Una vegada en el maset ens vam posar dins de la piscina jo, ma mare i la meua iaia.
Però, quan estàvem dins,  el gos de la meua iaia va mosegar la piscina i ens va arrossegar a tots fóra de l'aigua.
En veure el que passava, mon pare i el meu iaio van començar a riure.
La mare i la iaia es van enfadar perquè deien que les ajudaven.

Autora: Ana Peñas. Sisè A

dissabte, 12 de novembre del 2011

El xocolate. Anècdotes


Quan era xicoteta, estava en el bressol i d'alt de mí estava la taula en una caixeta de bombons i jo me vaig alçar i els vaig agafar.
I vaig començar a menjar-me'ls.
Quan va vindre ma mare va vore que tot estava ple de xocolate, i per suposat, jo també estava plena de xocolate. Ma mare es va començar a riure's i com jo no sabia el que passava també vaig començar a en riure'm.

Autora: Eva Pérez. Sisè A

Las gemelas 11 - 11 -11

Pulsa sobre la imagen para poder leerla.