Anècdotes. L'amagatall

De menut, farà ara uns set anys, a ma casa quan ma mare em cridava per a menjar com hi havia molts armaris, taules, cadires, jo m'amagava als armaris o sota les taules per a que ma mare em buscara. Però ma mare, com es tan llesta, de vegades em buscava, però unes altres vegades deia:
-Ja se n'ha anat al carrer i jo eixia corrent a dir-li que estava allí.
Una vegada no la vaig sentir i se'n va anar de veritat al carrer i quan vaig baixar ella ja havia pujat per les escales i jo hem vaig esglaiar molt. Aleshores vaig anar al parc, al forn de pa, al quiosc, a les tendes... després vaig anar a casa de la meua tia i vam cridar al telèfon de ma mare, però el seu telèfon estava sense bateria i vam cridar a casa i menys mal que estava allí, per què si no... i me'n vaig anara casa per fi.

Autor: David Silva. 5è B