-->
Els
grecs i els romans de l'Edat antiga donaren
als planetes noms motòlogic.Mercuri,
que es veia en fer-se de dia i en fosquejar, era el missatjer del Sol
Venus,
el planeta més lluminós, recordava la deesa de la bellesa.Mart,
de color rogenc, era el senyor de la
guerra.
Júpiter,
el més alt cel, el déu suprem...
Durant
segles es va creure que el cel estava ple de presagis i que el destí
de les persones tenia a veure a veure amb el moviment dels
astres.Quan
veien una estrela fugaç,
pensaven que era una estrela real que queia del cel i que anunciava
ena desgràcia.I si apareixia un cometa,
s'atemorien,ja que creien que portaria guerres o desastres naturals.
Hui
sabem que aquells supersticions són falses.Els astres
formen part de l'univers,que està construit per objectes de
dimensions molt variades i de característiques sorprenents, com és
el cas del nostre planet:la Terra.
De
tota manera, algunes tradicions són inofensives i, fins i tot,
divertides. Qui no ha demanat que que se li concedisca algun desig
després de veure al cel una estrela fugaç?
Text escrit per Claudia Jurado. 5èA
