![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5I3w0ArRfADCdlclTAkeQek58xJzCnjHbLeaeF2s0kulF-ZrQarxrcH-E7GkEaLLzB0y9C9TdGSxzMSkkaMZV8ADpLpUhgidkJWcq-lptIt1PqCMT8nx_AsWqeR_6xF6KFiqRAiFYjc8/s1600/ploma.jpeg)
Ja
fa temps que estic trist, sabeu? No tinc ganes de res, no tinc fam
últimament, estic deprimit... de l'única manera que m'anime una
mica és quan escric, quan estic a soles amb un bolígraf i un paper
i ... Quan escric, la gent diu que soc original però, sabeu com
intente ser original? Bé, doncs m'imagine què dirien escriptors com
Eduardo Mendoza. I escric, pense i escric. Quasi sempre escric.
Últimament li dic al meu professor Carlos Bernat que faré una
història original que el deixarà bocabadat però jo no pense que
puga fer-ho, sabeu? Amb açò vos deixe amb aquest curt relat. Perquè
no fa falta fer una llarga història si després no saps de que va,
no?
Text
escrit per Artur Vila. Sisè A