Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irene Miró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irene Miró. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de març del 2014

Greguerías

La letra “C” es media luna.

La letra “B” es una señora embarazada.

La letra “V” son pájaros que vuelan.

 La letra “O” es un balón de básquet.

La letra “ll” son palillos chinos.

La letra “W” es como un peine para caballos.

Texto escrito por Irene Miró. 6ºA

dimecres, 18 de desembre del 2013

Un dia al museu

Hi havia una vegada una xiqueta  anomenada Naira qui va anar amb sa mare al museu .Com que el museu obria a les 5 doncs es van esperar una estona. Quan va anar al museu hi havien fotos antigues, escriptures de Francesc Tàrrega de Asís, també hi havien moltes antiguetats com nines de porcellana. Però el que més li va sorprendre va ser un quadre pintat per Irene Miró d'11 anys del col·legi Botànic Calduch. Era un quadre que pareixia un tros de bacó i també pareixia una carretera de foc. Com li va agradar tant el quadre, tota la classe va fer un fotorrelat de la pintura.

Text escrit per Irene Miró. 6èA

dilluns, 18 de novembre del 2013

Un dia en el supermercat

Una vegada vaig anar al supermercat en ma mare i el meu germà. Anava jo a comprar fruita i, de sobte diuen per megafonia. -Senyora Blanca vine a la caixa per favor. Jo, doncs clar, em pensava que era una dona vella baixeta amb el cabell blanc grisós, arrisats i que li arribavea fins els muscles. Aproximadament d'1,59 m d'estatura. I, de sobte, apareix una dona jove alta amb el cabell marró i molt llarg i llis i d'uns 1:80 de estatura. Era molt diferent al que m'havia imaginat al principi.

 Text escrit per Irene Miró. 6èA.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Un regal misteriós

Hi havia una vegada un dia de halloween una xiqueta anomenada Ernesta anava per un caminet a casa d'Ambar. Va passar per cases terrorífiques i Ernesta no tenia gens de por. Hi havien esquelets a la porta, rates penades, teranyines d'aranya...Però quan va anar a casa d'Ambar el somriure se li va anar de la cara. Els pares estaven vestits de dimonis i Ambar d'esquelet i, això no es tot: li van donar un regal, el va obrir i bum! óssos d'esquelet.

Text escrit per Irene Miró. 6èA.

dimarts, 30 d’octubre del 2012

El pallasso


Hi havia una vegada una abuela que li va donar al seu nebot un quadre d’un pallasso que tenia cinc dits. Un dia, mentre caminava l’abuela, va encontrar el pallasso i li va dir:
-Tú qui eres?
-El teu nebot – li va contestar.
-Hui, doncs vine.
De sobte va fer màgia i ella va tindre un accident. Aleshores el pallasso es va llevar un dit. Més tard, amb el seu gos va tornar a fer màgia, i es va enverinar. I es va llevar un altre dit. A la segona setmana ja no tenia dits! No m’agradaria tindre un quadre com aquest...
Text escrit per Irene Miró. 5èA