diumenge, 22 de desembre del 2013

dissabte, 21 de desembre del 2013

Llibertat per a les dones.

Hui en dia en tot el món hi ha un fum de masclistes fent la  vida impossible a milions de dones.
Per això vull escriure  aquesta crítica. Per defensar els drets de les dones i fer-los possibles, les dones som iguals amb els mateixos drets .
He ficat aquesta foto per fer-se una idea del dur que pot arribar a ser tot açò.
Jo propose que ens tracten per igual perquè som iguals, podem fer les mateixes coses que els homes.
A més tot el món sap que sense les dones els homes no sabrien fer ni la meitat de coses.
Igualtat a les dones!  Jo les defense, i tú?
Sí vols col·laborar entra en www.llibertatperlesdones.es

Yaiza Vila. Sisè B. Botànic Calduch

dijous, 19 de desembre del 2013

Un dia en la piscina

Fa dos anys la nostra classe vam anar a la piscina municipal a nadar .

Aleshores un dia estàvem en fila, i ens va tocar junts a Adrià, Pablo, Claudia i jo. Estàvem nadant i Claudia em va dir:

- Al fons de la piscina hi han 2 €
I jo vaig dir:
- A on estàs?
Claudia em va dir :
- Espera que tornem i t'ho diré
Doncs que em va dir on estava i jo vaig mirar, i li vaig dir:
- Això és una pesseta! Vaig a dir-li-ho a Pablo i Adrià
Els vaig dir on era i eills es van posar dins la piscina per a agafar-la i van pujar. Claudia i Alba van dir a la mateixa vegada:
- Ho haveu agarrat?
Pablo va contestar...
- Era un xiclet!
Tots van començar a riure... 

Text escrit per Alba Broch. 6èA


Un gos molt avorrit

Hi havia una vegada en un poble xicotet de València, una família que sempre havien volgut tindre algun gos. Com era Nadal els xiquets volien un regal, i quan els pares van preguntar què volien per als reig mags, van dir que un gos. Els pares van dir: val, que sí que podíen. Després, el dia de reis van anar a l'arbre de Nadal per veure que hi havia baix de l'arbre, hi havia un regal que feia soroll i els xiquets van anar a eixe regal corrent. El van obrir i no s'ho podíen creure, era un gos negre molt bonic i xicotet. Els xiquets de seguida es van ficar a jugar amb el gos i no van fer cas als altres regals. Els pares van dir que tenien que ser molt responsables amb el gos. Els van dir que tenien que traure'l a passejar i no jugar a "lo bèstia" dins de casa. Però al final el gos al cap d'uns dies s'avorria molt en casa, el portaven a passejar molt poc sempre estava dins de la cuina amb una pilota negra.

 Text escrit per  Pablo Melchor. 6èA

Una trobada inesperada

  Un matí de molt de fred hi havia un xiquet que es deia Pere. Era alt, gros, amb els cabells llisos i castanys. Ell tenia un gos que es deia Zeus el qual era molt xicotet i era molt juganer. També era negre i sempre tenia por a tot el que passava.
Un dia Pere es va anar a passejar a Zeus, el gos tenia molta por, i de sobte, va aparèixer un altre gos, però era el quàdruple de gran i de fort que Zeus. El gos gran, en lloc d'anar a per Zeus va anar a pel xiquet. Zeus va rosegar la corretja i es va anar corrent, Pere el va intentar agafar, però no, es va escapar. Pere va ficar cartells per tots els llocs, fins en la seua casa!
El dia següent Pere quan es va despertar, va veure a Zeus que va anar ell a soles a casa. Perquè sabia que complia els anys eixe dia i volia donar-li una sorpresa.Va vindre amb la pilota perquè tenía ganes de jugar.

Text escrit per Miquel Albiol. 6èA

Els lleons al zoològic

Un dia els lleons estaven tant tranquil·lament en la selva.
I, de sobte, va anar un home que volia emportar-los perquè era una espècie en perill d'extinció. Aleshores l'home es  va apropar als lleons, no van reaccionar molt bé i es van anar corrent a per ell. I ell tenia una gàbia preparada, aleshores l'home els va tancar, i se'ls va enportar al zoo. Quan van arribar al zoo els van traslladar a un recinte més gran amb menjar.
i, finalment, ells es van adaptar a la seua gàbia ja que estaven adaptats com si fora la selva. Tots els dies estaven menjant i dormint  tranquils.

Text escrit per Alba Romo. 6èA

El terror de la sabana

Hi havia una vegada dos lleons molt presumits que sempre anaven xulejant-se de la resta d'animals, girafes, rinoceronts, guepards, cocodrils, búfals, hipopòtams...
Quan volien menjar-se'n algun animal ho feien sense contemplacions i ningún animal podia parar-los. Com que eren tan forts i ningú podia fer rés al respecte, van decidir, anar un pas més enllà, volien "conquerir" la selva!
Els va costar molt en tots els animals que hi havia com per exemple: els jaguars, les tarantul·les...
Quan ho van aconseguir van tornar a la sabana, es va ficar a ploure, després a dil·luviar, i no va parar fins que la mare natura els va donar una lliçó als lleons.

Text escrit per Indra Zarco. 6èA

dimecres, 18 de desembre del 2013

Pobre ocell

Era una vesprada que estava en el pati dels iaios i vaig  trobar un ocell que era molt corrillant. Era molt bonic i el vaig  agafar i me'l vaig emportar a casa. Era  xicotet i li vaig donar aigua i menjar. Al dia següent  es va morir. Quina pena, era massa jove per a morir, tanta vida que li quedava.

Text escrit per Xavier Centelles. 6èA

Un dia a la fira

Hi havia una vegada, quan em vaig trencar la monyica després de caurem, va entrar una dona corrent, perquè estava de part. Al principi no li donava inportància però al final quan va entrar un altra dona de part que coneixia a ma mare. Aleshores jo vaig pensar que quan eixe xiquet fera el seu aniversari al cap d'un any jo faria un any que m'hagueren posat escaiola.

Text escrit per Nerea Céspedes. 6è A

La nova gosseta Dame!

Hi havia una vegada una família que vivia en Vila-real, el pare es deia Jorge, la mare Carmen, la germana major Marta i la germana xicoteta Ainara. Les germanes volien una gosseta de raça perillosa. La raça era "American Standfor" d'estatura mitjana i negra.
Justament arribaven ja els Nadals. El dia de Nit Bona (Pare Noel) li van regalar una corretja i un collar morat. Van començar a sospitar alguna cosa. I diu la germana major:
-Ainara, no te fages il·lusions...
-Vaaaal....-Va respondre Ainara.
Per a reis les dos van demana una "American Stanfor". Els pares no van tindre més remei que comprar-li una cadella. El dia de reis, pel matí, escoltaven lladrucs molt aguts i es van despertar. Trobaren joguets de gos escampats... Es van apropar al sofà i van veure una cadelleta dormint. Li van ficar de nom Dame.
Van ser molt feliços per sempre, encara que la gossa era un terratrèmol!!


Text escrit per Ainara Cantavella. 6èA

El gos que era un terratremol

Hi havia una vegada un família que tenia un gos. Un dia la família es va deixar la porta oberta, i el gos es va escapar. De sobte, va entrar a la casa de la seua veïna, ella no sabia de qui era eixe gos , però ella el va cuidar com si fora seu fins que trobara el seu amo. El que passa es que sa mare no sabia que tenien un gos dins de sa casa. La xiqueta havia d'anar un moment a comprar, i va deixar el gos a soles, quan va tornar de comprar es va trobar quasi tota la casa feta una porqueria, aleshores va decidir cridar a la seua veïna (la 'a del gos ) per què li ajudara .
Quan va arribar la veïna es va sorprendre per què estava el seu gos allí . L'ama del gos li va demanar perdó per tot el que havia passat . Ho van arreplegar tot i van fer com si no haguera passat res.
Quan va tornar l'estiu es van anar de viatge i es van acordar de tancar la porta amb clau .


Text escrit per : Alba Broch 6éA Botànic Calduch.

El gos avorrit

Hi havia una família amb un gosset, que es deia Boddy, els quals eren molt viatgers. Un dia quan es van anar de viatge i el van deixar molt lluny de casa perquè, se n'anaven una setmana però a ell no li feia molta gràcia. Al final el van deixar, el gos com tenía un olfacte molt bo. Van arribar a casa als dies. Per sort encara tenia aigua i menjar així que podia sobreviure. El que passava és que volia jugar, i  tenia una pilota. Jugava a soles fins que al final van arribar i com sabien que ho havia fet mal el va cuidar millor.

Text escrit per Yeray Escrich. 6èA.

El gos avorrit

Això era i no era un gos  molt avorrit mai feia res i sempre estava avorrit. Doncs un dia, el seu amo Tom, es va cabrejar i el va portar a un parc d' exercicis  per a gossos. Li costava  molt anar ràpid, per tant, li costava molt fer les activitats. Però va arribar un dia en el que van segrestar al seu amo Tom, i no podia entrar en casa. Es moria de fam fins que va decidir anar a buscar-lo. Va tornar a l'escena del crim i els va seguir el rastre.
Va tindre que passar molts obstacles com: creuar un riu, passar per baix d'unes canonades... Però  ell va trencar la corda en el que el tenia nugat i van fugir.

Text escrit per Elena Almela. 6èA

Un dia al museu

Hi havia una vegada una xiqueta  anomenada Naira qui va anar amb sa mare al museu .Com que el museu obria a les 5 doncs es van esperar una estona. Quan va anar al museu hi havien fotos antigues, escriptures de Francesc Tàrrega de Asís, també hi havien moltes antiguetats com nines de porcellana. Però el que més li va sorprendre va ser un quadre pintat per Irene Miró d'11 anys del col·legi Botànic Calduch. Era un quadre que pareixia un tros de bacó i també pareixia una carretera de foc. Com li va agradar tant el quadre, tota la classe va fer un fotorrelat de la pintura.

Text escrit per Irene Miró. 6èA

El gos que no sabia que fer

Un dia de sol el gos Tobi no sabia què fer. Aleshores que va pensar:
vaig a jugar amb la pilota. Va agafar la piloteta i va començar a jugar. Al cap d'una estona es va cansar de jugar i es va tombar al terra de sacasa amb la pilota en la boca. Estava tot avorrit fins que va pensar que podia jugar amb la pilota al jardí del parc, va anar al parc i va començar a jugar.
Al final que ja no es cansava de passejar i tots els dies anava al parc a jugar amb la pilota i no s'avorria, mai al contrari es divertia molt!

 Text escrit per Alba Romo. 6èA

dimarts, 17 de desembre del 2013

A la caça!

Una manada de lleons anaven a caçar, però a meitat de la cacera els va agafar la pluja. Van pensar què podien fer si estave molt lluny del seu refugi. Aleshores el lleó més savi va pensar: i per qu no ens quedem ací com si estiguérem dormint i si ve algun animal despistat el cacem? Van dir tots: -Bona idea!! Van començar a fer-se els adormits i va funcionar, van caçar animals per a la setmana. I des d'eixe dia van fer aquell truc tots els dies.

 Text escrit per Marta Cabedo. 6èA

La meua anècdota

Un dia vaig eixir del col·legi  i anava amb els meus pares i vaig dir:
-On anem?
Pero me deien que era una sorpresa i al final  vam arribar a una perruqueria de gossos  i me va dir ma mare:
Vols aquest gos per a tu?
Jo vaig dir que si entusiasmat i quan eixiem de la tenda, hi havia que portar-lo en braços perquè no podia tocar el terra  i vaig dir que jo el portaria a casa i a meitat de camí estava molt cansat i li vaig dir a mon pare  que si podia portar-lo.

Text escrit per Lolo López. 6èA

La gosseta avorrida

Hi havia un dia, Luna una gosseta que estava molt trista perquè ningú jugava amb ella. Fins que un dia es va escapar de sa casa buscant algú que jugara amb ella.Va anar a molts llocs però l'asustaven: un xiquet xutava pedres i ella va provar a agafar-les. Al xiquet li feia gràcia i xutava pedres fins dur-la a sa casa, però la mare del xiquet no ho sabia. Aleshores ell la tenia dins d'un armari, ella es topetava mala, però ell no li prenia atenció. Al dia següent el xiquet va dur a la gossa a la seva casa de veritat, al xiquet el van castigar i a la gossa la van curar i ja jugaven més en ella.

Text escrit per Adrià Gonell. 6èA

diumenge, 8 de desembre del 2013

La història oculta de Blancaneus

Açò era una vegada una princesa que a la que va enverinar una bruixa i la van posar dins d'un taüt per a soterrar-la. Aleshores quant estava en el taüt va aparèixer un príncep i li va donar un bes amb el que la va ressuscitar.
La princesa es deia Blancaneus i el príncep Fernando.
Al cap d'uns mesos van decidir casar-se... Quant la mare de Blancaneus, Grimilda, es va assabentar, va cridar i li va dir a Blancaneus que si se casava no acabaria molt bé que el príncep se faria malfeiner i no li ajudaria amb la seua família.
Blancaneus li va dir que no, que ell no era així que li ajudaria molt en tot.
Desgraciadament, Grimilda sabia el que es deia i poc més tard el príncep no li ajudava en res, ni en la atendre als molts xiquets que van tindre ni en replegar les coses ni en res de res...
Blancaneus es va cansar i li va dir al príncep Ferran:
 -Ves-te'n d'ací ja!
Ell li va contestar:
-Perquè?
-No mai fas res! Respongué Blancaneus indignada
 -Com que mai faig res?
-Que mai m'ajudes amb les tasques de casa.
Aleshores el príncep va agarrar la maleta i se'n va anar.
Blancaneus es va quedar molt bé. Va cridar a sa mare i li va dir que tenia raó, que era un malfeiner. Al cap d´un temps va tornar Ferran, prometent-li que anava a canviar i que li ajudaria en tot el que li fera falta.
Blancaneus li va dir que d'acord que durant tot el temps que ell va estar vaguejant va netejar ella i havia de tornar-li eixe temps. El príncep ho va acceptar. I tots se van quedar molt feliços , i sobretot Blancaneus.

Sergi Cortés. 6B Botànic Calduch
                                                                                                       

dijous, 5 de desembre del 2013

Una fada meravellosa

Hi havia una vegada una fada que era bona amb tot el món. Tenia una casa dalt de la muntanya i tot el món anava a visitar-la, fins  que un dia es va pedre pel bosc.
Tots es preguntaven on estava amagada.
Un dia un fuster anava pel bosc i es va trobar la fada gita al terra, la va portar a sa casa i li va preguntar com es dia i ella va respondre que es deia Alejandra.
També li va dir que s'havia perdut perdut pel bosc, i si li ajudava a trobar sa casa. El fuster va dir que sí, i van començar a caminar. Després de caminar i més caminar al final van aconseguir aplegar a la casa d'Alejandra i tot va tornar a la normalitat.

Laura Manzanet. 5èB Botànic Calduch

Espectre a la casa

Un dia en la casa número 4 vivia una família, la seua mare va morir fa uns 50 anys. Va ser a causa d'un fanàtic armat amb un ganivet i una pistola. Un dia mentre estaven cuinant ells i el seu pare. Els xiquets se’n van anar al dormitori. Van estar mirant la televisió una estona, de repent van veure unes arrapades en les cortines i van vore un cadàver amb sang. De seguida li ho van dir al seu pare, però van veure que no hi estava .
Van veure una carta que deia: si voleu trobar al vostre pare veniu a les afores del poble sense ningú. Van anar al quarter de la guarida civil i no hi havia ningú, van veure un disquet antic i es va sentir: tarà rara”. Els xiquets se’n van anar corrents a les afores.
Allí estava el seu pare amb el fanàtic que va matar la seua mare, quan el van veure es van espantar i van anar-se corrents, però darrere seu i havia dos morts vivents. A l'instant es van desmaiar. Quan es van despertar estaven en una cova, i es va tornar a sentir la música. Quan anaven caminant van veure un espectre semblant a la seua mare, ell es van pensar que era mentida, que no existia però... en definitiva era de veritat. Anava amb un ganivet, quasi agafa a un xiquet i el mata. Però van estar a temps de fugir anar-se’n a sa casa i tancar totes les portes i les finestres. A l'endemà van anar al cementeri a vore la tomba de sa mare, la van obrir però van vore que no estava. Es van sorprendre, quan es van girar estaven rodejats de morts vivents. I no es va tornar a saber res de la familia.

Nacho Pesudo. 5èB Botànic Calduch

Fira de Santa Caterina

En la fira de Santa Caterina hi havia paradetes molt boniques, com per exemple les paradetes de llepolies, les paradetes de torrons, les paradetes de formatges...
La paradeta que més me va agradar va ser la dels betlems i la de les nines.
Hi havia una paradeta on hi havia unes botelles reciclades que estaven decorades com si foren un habitat de pardals. Jo me vaig comprar dos llibres, coto de sucre, castanyes, llepolies, dos nines, un suc de mandarina amb un bon troç de coca i uns xurros.
Aquesta fira de Santa Caterina ha sigut la millor de totes de les que he anat!

Ibtissam Jmel. 5èB. Botànic Calduch

dimarts, 3 de desembre del 2013

Un dinar inesperat

Un dia mon pare em va dir: vols que ens anem a la pizzeria? Jo li vaig contestar: -Sí per favor. Aleshores ens vam anar tota la família . Estàvem allí esperant mitja hora que s'em va fer eterna. Per fí ja ens van donar les pizzes. Jo la estava gaudint molt, quan de sobte un cambrer que coneixia el meu cosí ens va dir que a la sala del costat estava Alberto Contador. Qasi m'entravesse amb un tros de pizza. Després quan em vaig acabar la Procciuto, que estava boníssima, vaig anar a veure si estava, jo tenia molta vergonya, però, allí estava. Vam esperar a que acabara i li vam demanar una foto. Actualment eixa foto està a la carnissería de mon pare.

Text escrit per Adrià Gonell. 6èA

Un dia plujós

Aixó era i no era, un lleó que li donava por la pluja. Aleshores es tenia que amagar i no podia caçar ni res. Va decir demanar-li ajuda a algun company seu de la manada .No ningú volia ajudar-lo fins que va vore un lleó a soles caçant i li va dir:
-Que fas ací a soles??-li pregunta
-Com que sóc molt vell tinc por que em maten -li va respondre
-Tenim els dos problemes, jo tinc por a la pluja i tu estàs a soles, perquè no passem dels altres i ens anem nosaltres a soles?
-D'acord!!!-li va respondre molt il·lusionat.
Al final quan portaven setmanes junts va ploure i aquest va poder superar el seu por amb el seu amic.

Text escrit per Elena Almela. 6èA

Els lleons

Hi havia una vegada un lleó i una lleona que es dien Rito i Rita. Com vivien junts en un hort, i no tenien arbres ni animals es van acostumar a menjar herba i algun insecte. Ells, com no aprofitaven molts nutrients, tenien que estar casi tot el dia menjant, quasi ni dormien. La gent ja ho sabia tot i per això ells, en canvi de portar-los a un zoo, van tapar tot l' hort per què no ixqueren. La gent tots els dies anava a donar-li pells de fruites i verdures. Un dia va anar el que manava de l' hort i va veure que... I un , i dos, i tres! Van tindre fins a sis fills. El que manava no s' ho creia i va començar a donar cries, però no podien mantindre'ls perquè no hi havia menjar suficient. En el temps van dir que podia granissar i aleshores podien morir, van fer un refugi per què quan granissara o nevara no es moriren. Van fer que eixa neu es fera aigua per a beure i així va ser. Aleshores també va créixer molta herba i van tindre fins a cinquanta cries de lleó i tan sols dos pares.

Text escrit per Miquel Albiol. 6èA

dijous, 28 de novembre del 2013

Els dos lleons golosos

Hi havia una vegada dos lleons que no trobaven animals animals per a caçar perquè on estaven ja els havien caçat. Es van tindre que anar a un altre lloc i quan van arribar es van sorprendre. Hi havia: cent zebres , cinquanta gaseles, seixanta girafes i deu elefants. Eren molt golosos i menjaven molt. En una setmana es van acabar els animals d'aquell terreny, després en dos setmanes, mitja Àfrica, en tres tota Àfrica, en quatre mig món i al mes en tot el món sols quedaven lleons i persones!!!! I al final es van menjar també les persones.  
Text escrit per Manuel Lopez. 6èA

El retrobament dels lleons

Açò eren dos lleons molt templats. Ells eren jòvens, forts, ràpids i guapos. Els van nombrar: els protectors de la manada, però al cap d' uns anys , ja eren vells i eren un pes més per al grup. Un dia els dos lleons, que es deien Nanet i Melenós, es van donar compte de què els jòvens els volien matar a mossos i s'en van anar a les aldees a menjar persones, perquè no podien caçar als animals. Malgrat que els aldeans estigueren dins les cases els atacaven. Els dos lleons se'n van anar al bosc i es van gitar, va començar a ploure i van pensar que estaven acabats, però al moment, cinc científics els van recollir, els van portar al laboratori, els van curar les ferides de guerra i van provar la seva màquina de fer jove. Els van ficar dins i ...va funcionar! Van tornar a la manada i tots es van quedar bocabadats.

Text escrit per Jaume Malo Saura. 6èA

El lleó arrepentit

Eren dos germans que se deien Costelles i Pernil els quals sempre s'ho passaven be jugant en el prat de l'alegria. Però un dia Costelles i Pernil estaven jugant i Pernil es va ensopegar i es va caure per un precipici. Costelles va començar-li a dir arrepentit perquè sempre estava arrepentit de no ajudar a Pernil i se sentia culpable. Una nit plovia i el lleó estava tombat al prat de la culpabiltat i va veure que plovia i es va quedar igualment sense moure's i, de sobte, se li apareix l'esperit del seu germà Pernil.
I diu : - Costeeeelles Costeeeelles .
 -Qui és? -Soc l'esperit de Pernil, germà per què et sents culpable?
-Per què no et vaig ajudar
-Com volies ajudar-me si em vaig caure directament? Tranquil que no va ser culpa teua, gaudeix la vida que no saps quan t'arribarà el moment de reunir-te amb mi.

Text escrit per Xavier Centelles Ramos. 6èA

Vila-real m'agrada i no m'agrada


Indra Zarco i Yaiza Vila. Sisè Botànic Calduch

divendres, 22 de novembre del 2013

El zoo de lleons ja no es el que era.

Fa molts anys al zoo dels lleons anava molta gent a vore'ls. Feien espectacles, deixaven entrar a la gent dins de les gàbies en els lleons. Clar, els lleons ja estaven domesticats. Una vegada van entrar a la gàbia una família. Aquesta estava formada per dos xiquets, una xiqueta, el pare i la mare. La xiqueta estava tocant al lleó més jove. Aleshores no encontaven a la xiqueta i el lleó jove tenia la boca plena de sang. S'havia menjat a la xiqueta. Des d'eixe dia no va gent al zoo. Aleshores els que cuidaven als animals se'n van anar i els lleons es van quedar sols per sempre.

Text escrit per Neres Céspedes. 6èA.

La dansa de la pluja


 Hi havia una vegada en una sabana d' Àfrica i feia mooooooooooolta calorrrr. Els lleons tenien molt de pèl i no ho podíen suportar.Una família d' excursionistes va anar de visita i als fills se li va caure un llibre de bruixeria, els lleons el van vore i van començar a llegir-ho amb veu baixeta i disimuladament. En això que van llegir la dansa de la pluja i el lleó va assenyalar l'encanteri que deia:
Ufi shata Kura sero dancikus plujinus hidraigua.
El lleó ho va cantar i no va funcionar, van veure un dibuix d'un xiquet ballant la dansa de la pluja davall de l'encanteri El ball era fer cercles amb una pata coixa. Van decidir van ballar i va ploure i
tots es van posar molt contents!

Text escrit per Ismael Echenni. 6è A

dimecres, 20 de novembre del 2013

La manada

Hi havia una vegada una manada de lleons que anaven a caçar però, de sobte, plovia i queien llamps. Plovia massa per a caçar! Un llamp quasi dona a la manada. Aleshores es van separar, sols quedaven dos. Hi havien uns animals que no s' espantaven: els elefants i les girafes. Als lleonsels encantaven les girafes i els elefants: van decicir caçar una cria d' elefant i una cria de girafa.Però els elefants i les girafes es van defensar i uns dels lleons va morir i els carroyaires es van menjar la carn morta. Al dia següent la tempestat no va parar i van intentar caçar una cria de rinoceront, una altra cria d' elefant, un nyu i un bufali van morir tres lleons més. Ara queden només tres.

Text escrit per Pablo Diaz. 6èA

Un dia al meu poble

Un dia en el poble del meu pare feia molta calor i vam decidir anar al riu. Vam anar i quan vam arribar al riu, el meu germa buscava una serp. La va encontrar i me la volia tirar. Tot preocupat m'en vaig pujar a una roca. Aleshores ell també em perseguia. Així que em vaig tirar a l'aigua i ell em va tirar la serp. Per sort la vaig poder esquivar. Al final no em va tocar i em vaig quedar tranquil.

 Text escrit per Javier Lozano. 6èA

dilluns, 18 de novembre del 2013

Els alumnes de sisè també han participat en aquesta edició de contes terrorífics. Segur que les seues històries en faran passar una estona de por.
Contes terrorífics sisè

El meu iaio Jose

El meu iaio Jose te 74 anys va nàixer el 1 de maig de 1939 a Marchena, província de Sevilla.
La seua família era pobra i molt treballadora, es dedicava a les feines del camp.
Els seus primers anys van ser difícils perquè no va poder estudiar i va haver de començar a treballar molt prompte.
El seu ofici és llaurador.
La seua afició es el futbol.

Els moments més important van ser la seua boda, el naixement del seu fill i dels seus nets.


Jose López. 6èB. Botànic Calduch
Aquesta és la tercera edició dels contes terrorífics del Botànic Calduch. Els alumnes de cinquè han escrit aquestes històries que ens faran tremolar de por.
 Contes terrorífics 5è

Un dia en el supermercat

Una vegada vaig anar al supermercat en ma mare i el meu germà. Anava jo a comprar fruita i, de sobte diuen per megafonia. -Senyora Blanca vine a la caixa per favor. Jo, doncs clar, em pensava que era una dona vella baixeta amb el cabell blanc grisós, arrisats i que li arribavea fins els muscles. Aproximadament d'1,59 m d'estatura. I, de sobte, apareix una dona jove alta amb el cabell marró i molt llarg i llis i d'uns 1:80 de estatura. Era molt diferent al que m'havia imaginat al principi.

 Text escrit per Irene Miró. 6èA.

La meua iaia Mari

La meua iaia va nàixer el 9 de desembre de 1964 a Castelló, se dedica a netejar una tenda famosa de roba, la seua família és molt graciosa i treballadora.
Els seus primers anys de vida van ser molt feliços perquè va encontrar treball molt ràpidament. El seu ofici és netejador, li agrada molt llegir i el dia més feliç de la seua vida va ser el dia de la seua boda.


Eleazar Ramos. 6èB. Botànic Calduch

dimecres, 13 de novembre del 2013

El meu iaio Vicent


El meu iaio va nàixer el dia 23 de desembre de 1939.
Als 14 anys va començar a treballar d´obrer.
Als 22 anys va conèixer a la iaia Amparo, en eixa època  no era iaia, ni tampoc mare, es va casar quan ell tenia 26 anys, el 27 d'abril de 1966.

Van tindre dos xiquetes, la tia Ampa als 27 anys , i a Ana (La meua mare) als 32. Els meus iaios tenen dos cases, a l'hivern viuen a la casa de Vila-real, i a l'estiu a la casa de Benicassim, a mi m'agrada més aquesta, aixi em banye a la platja.

El meu iaio té un hort i planta de tot, li agrada anar a caçar, també li agrada vore pel·lícules d'indis, caminar i vore el futbol, es del Villarreal F.C, com no!
Unes de les pel·lícules que li agraden son Guerra y Paz y Lo que el viento se llevó.

Ana Ponce. 6èB. Botànic Calduch-
 

dilluns, 11 de novembre del 2013

La meua iaia Maria

La meua àvia va náixer en 1931 a Aielo de Malferit.Ella no va anar a escola perquè tenia que atendre el negoci familiar. La seva família era normal pera aquella època com la meva avia diu sempre era una família amb molt bona voluntat i molt treballadora.
Els  seus primers anys de vida foren normals per aquella època fins que el seu futur va ser trencat perquè al seu pare el van tancar a la presó acusat d'un fet que ell no havia comés. A més, temps més tard, quan la meua iaia tan sols tenia nou anys, el van matar com a molts altres en aquella època.
Uns mesos més tard tard va nàixer la seua germaneta xicoteta i la va tindre que cuidar, fer les feines de casa i anar-se'n a treballar a un forn familiar
Aquells anys van ser molt difícils perquè a més a més es van morir dos germans seus i la família ho va passar molt mal.
Al cap d'uns d'uns quants anys va conèixer al meu avi. Més tard es van casar i van tindre tres fills: la meva tia Remediet, el meu pare i la meua tia Tonyi.
Ella diu que el més important de la seva vida són els seus fills i els seus néts.
Els seus entreteniments son llegir i cantar. Ella ha aprés coneixements sense anar a escola: llegir, cantar, cosir, cuinar, escriure i netejar.
Estic segura de que si haguera anat a escola seria estudiant de primera.
Per això, jo admire a María Castelló Nadal la millor àvia del món.

Yaiza Vila. 6èB. Botànic Calduch.

La meua avia Isabel


Aquesta redacio la faig sobre la meua iaia Isabel. La vull molt doncs he passat amb ella molt de temps en la meua infància i ara també estic molt amb ella.
És molt bona amb mi, sempre em recolza i és molt carinyosa.
És una bona iaia i una bona mare. Desitge que visca molts anys, que tinga bona salut.
M'agrada molt estar amb ella i l'ajude en el que puc.
Quan era més menut m'acompanyava al terrat a jugar en una piscina xicoteta que teníem, em portava a passejar i em comprava xutxes.



Carlos Fernàndez. 6èB. Botànic Calduch.

El meu iaio Gheorghe

El meu iaio Gheorghe, és el pare de la meua mare. És una persona molt amable, molt comprensiva i li agrada molt ajudar a les persones.

M'agrada molt estar amb el meu iaio, perquè em conta histories divertides...

Vaig amb ell a donar aliments als animals... Rl meu iaio té 66 anys, ha nascut a Targoviste a Romania, el 25 d'octubre de 1948.
La seva família eren: la mare era una dona molt treballadora; ajudava al pare al la faena del matí fins a la nit. El iaio era foraster, i ara està jubilat.

El seu moment més important va ser quan va naixer la meua mare, i els meus dos tios.

Andrei Georghe. 6èB. Botànic Calduch

La meua iaia Ino

La meua iaia Ino va nàixer en Ciudad Real té 56 anys va nàixer en 1875.
La seua famìlia es pareix molt a ella. Va tindre 15 fills. El seu pare es dedicava a les obres i la seua mare no tenía treball, alehsores cuidava dels seus fills.
Els seus primers anys van ser molt bonics. Un dia me va ensenyar una foto de quan era xicoteta i anava a una guarderia.
Sempre ha treballat a casa, fent les tasques i cuidant els seus filla.
Les seues aficions són muntar a caval i jugar a les cartes i al parxis. És molt bona jugant al parxis..
Els moments més importants de la seua vida van ser quan se va casar amb el meu iaio i quan va tindre als seus fills.

Alexandra Sánchez. 6èB. Botànic Calduch.



dissabte, 9 de novembre del 2013

La meua iaia Teresa

La meua iaia Teresa, va nàixer a Chiclana de Segura província de Jaén, el dia 25 de febrer de 1940. Els seus pares es deien Domingo i Fuensanta, que van tindre quatre fills, Antonio, Manuel Domingo i Teresa.

La meua iaia era l'única xica i la més menuda,ella, es va ficar a treballar molt joveneta quan a penes tenía nou anys, treballava al poble en les cases de la gent rica fent feines. No va poder anar a l'escola perquè tenia que ajudar a sa mare i als seus germans .

Va conèixer al meu avi perquè eren del mateix poble i es van casar en l'any 1964, de viatge de nuvis van vindre a Vila-real, així van trobar treball i es van quedar . Van tindre dos fills el meu pare Andrés  i el meu oncle Domingo.
La meua iaia va treballar arreplegant bajoques i al temps en el magatzem  de conserves .
Als poc anys l'agarraren al magatzem de la taronja i així va treballar fins que vaig nàixer quan es va jubilar  per a cuidar-me.

Actualment té quatre néts: Andrés Chema, Arantxa i jo.
Ella ara viu molt tranquil·la a sa casa en Vila-real, on nosaltres anem a visitar-la moltes vegades.

Erik Villajos. 6èB. Botànic Calduch


divendres, 8 de novembre del 2013

El meu iaio Pascual


El meu iaio Pasqual té 78 anys. Va nàixer el 19/11/1935, a Vila-real, carrer Penitència.

La seva família era nombrosa, son pare era llaurador i sa mare era ama de casa. Els seus primers anys de vida van ser molt feliços, les seues aficions son el futbol i el ciclisme, els millors moments de la seva vida van ser quan van nàixer els seus fills Samuel i Rosamari, i els seus nets, el meu germà i jo.

Samuel Bonet. 6èB Botànic Calduch

El meu iaio Juan

El meu iaio va naixer el 8 de gener de 1938, en un poble de Castilla la Mancha anomenat " El Jardin " que pertany a la província d'Albacete. El meu iaio tenia 6 germans , els seus pares eren agricultors i pastors.

Als huit anys no va poder anar a l' escola perquè tenía que cuidar ovelles i cabres, per ajudar a l'economía familiar. Quant va tindre desset anys se 'n va anar a Madrid a estudiar mecànica i electricitat, i quan va acabar d'estudiar va començar a treballar de mecànic. Un taller d'arreglar cotxes anomenat "taller hermanos de Haro ".
Les seues aficions són: pilotar avions esportius , a l'aeroclub de Benicàssim doncs se va traure el titol per a poder pilotar avions esportius.
També li agrada molt llegir i inventar coses.
Els moments més importants de la seua vida van ser quan van nàixer els seus fills i nets, i els dies en els que ens reunim tota la família.

Sara Babiloni. 6èB. Botànic Calduch

El meu iaio Saturnino

El meu iaio va nàixer a Carriol, provincia de Ciutat Real.
La seua família era humil, el seu pare es dedicava a l' hort i sa mare també a l' hort. Els seus primers anys de vida van ser molt feliços.
El seu ofici era camioner i li agradava molt estar a sa casa quan no treballava. La seua afició eren els bous. Els moments mes importants van ser els naixements dels seus fills.


José Manuel Roger Díaz. 6é B. Botànic Calduch

El dragón de fuego

Un dia llegó al bosque un dragón con muy malas pulgas, se llamaba el Diablo de Fuego.

El dragón empezó a comerse la fauna del bosque. Los aldeanos de un pueblo cercano veían como cada noche les desaparecían los animales domesticos como vacas y ovejas. Fueron a la cueva del dragón para matarlo.

Pero cuando llegaron el dragón no estaba, de repente el dragon llegó y los mató a todos.

 Joan Bernat Castro 6éB. Botànic Calduch




 





La meua iaia Angelita

La meua iaia Angelita te 82 anys i 5 fills. Va nàixer a Llucena del Cid, província de Castelló el 15 de maig de 1931. La seua familia era normal i correnta.

El seu pare treballava de ferrer i ferrador a Zucaina i la seua mare era ama de casa. Els seus primers anys de vida van ser feliços i divertits. Va anar a l'eescola fins els 14 anys. El seu ofici era fer feines per les cases i portar de la font fins a les cases cànters d'aigua en el cap. Les seues aficions eren anar al ball a ballar amb les seues amigues, jugar a cartes i cosir...

Els seus momemts més importants de la seua vida quan va tindre als seus fills i els va criar.


Aarón Gómez. 6èB. Botànic Calduch.

La contaminación

En todo el mundo se están encontrando miles y miles de desechos de basura, al menos antes respetaban los parques pero ahora ni eso.
En  muchos parques se encuentran  envases de comida, chicles, pan... No solo es ese el problema sino  que los chicles que tiran al suelo los pájaros los cogen , intentando comérselos , acaban ahogados.
No se dice que no se pueda dar de comer a las palomas ni nada de eso para que lo aprovechen, pero no tirar restos de comida.
Intentemos no ensuciar las rutas, como por ejemplo (la ruta botanica), en la  que se ven las bolsas de basura que tira la gente de las casas de al lado.
Yo pasé por allí me fijé y vi la basura.
La contaminación es horrible para la humanidad. Los cigarrillos son parte de la contaminación, que hasta se encuentran colillas en los colegios, con el peligro de que los niños pequeños pueden cogerlos y metérselos en la boca.

Violeta Fernández. 6èB. Botànic Calduch

Aldeas sin agua

Todos los niños de la parte pobre del mundo se dedican a ir a por agua por que sus aldeas no tienen agua por tuberias ni en pozos
Desde que  tienen unos 5 o 6 años o menos hasta que les digan sus padres que paren, o les salga otra faena para mantener a su familia.

Ellos pasan por sitios extremadamente peligrosos y si por el camino se les cae el agua se ven obligados a volver a hacer todo el camino para volver a llenar los recipientes. De pequeños ya deben afrontar grandes problemas.

Aarón Gómez. 6èB. Botànic Calduch

Contaminación

En las calles hay mucha contaminación.
Por ejemplo los chicles en el suelo y loa pájaros se los comen porque piensan que es comida haciendo que se atraganten y se mueran.
Conozco a unos amigos que tiran cosas al suelo. Mis amigas tiran botellitas de zumo, bolsas de chuches.,bolsa de gusanitos y muchas cosas más.

Sé que algunas veces tiró botellas al suelo.Hay gente que tira cigarillos al suelo y eso contamina mucho la ceniza de los cigarillos tambien contaminan y en los colegios se encuentran muchos cigarillos.

Alexandra Sánchez. 6èB. Botànic Calduch.

dijous, 7 de novembre del 2013

La meua iaia Rosario

La meua iaia es diu Rosario.
A ella li agrada molt fer dolços: pastisos de xocolate , galetes , coques... jo li dic "chef" de primera perquè estan molt bons.

Té 59 anys i la seva frase que sempre em diu es: "Te vull moltíssim". La veritat es que jo també la vull molt.

Quan vaig a sa casa me conta històries de por o de gràcia , mirem peli-cules o fem dolços i, de vegades, me quede a dormir. M'ho passe molt bé !!!!

Al final la meua iaia hem fa cigolletes i massatges i me dorm.

Nacho Patuel. 6éB. Botànic Calduch

dimecres, 6 de novembre del 2013

El meu iaio Antonio

Hola, em dic Esther, tinc un iaio que es diu Antonio. Et vaig a contar la seua vida.
Primer va nàixer el dia 19 de setembre de 1935, es a dir abans de la guerra civil espanyola.Va viure uns anys a una casa en mig del camp perquè el seu pare era guarda forestal, als 16 anys el meu iaio treballava de pastor i va conèixer al pare de la meua iaia i es enamorar d'ella i es van fer novios,
Més tard el meu iaio se'n va anar a la mili. Quan va tornar de la mili i es va casar amb la meua iaia, van tindre al meu tío Ángel. Com el meu iaio no trobava treball a Ciudad Real van anar a viure a Borriana i alli van tindre al meu tío Javi, aleshores va trobar un treball ací a Vila-real i tota la familia va vindre a viure a aquest poble.Van començar a treballar de casers en un masset. Es va posar a estudiar per a saber soldar i va trobar un bon treball. Aleshores va nàixer  ma mare, Ana.
Amb el pas dels anys ha tingut tres nets: el meu germà Sergio, la meua cosina Alejandra i jo


Esther Tierraseca. 6èB. Botànic Calduch

La meua iaia Dora

La meua àvia es diu Dora, va nàixer  el 22 de febrer de 1933 a Perú.
Va tindre 11 fills, però ara té 9 perquè els dos majors van morir amb 20 anys els dos.

També té quinze nets i tres besnets, ella encara viu a Perú amb 8 fills, sempre vaig a visitar-la dos mesos i dues o tres setmanes a l'any.

Me va visitar l'any 2007 amb una cosina, van estar ací un mes, me va mostrar moltes fotos amb la meua família de xicotets, també em va ensenyar un plat típic d'allí de Perú.

Cristian Soler. 6èB. Botànic Calduch.

dimarts, 5 de novembre del 2013

El meu iaio Eduardo

El meu iaio tenia 87 anys quan va morir fa unes setmanes.
Li agradava anar a passejar totes les dies. Quan arribava a casa se posava molt content perquè li agradava estar amb nosaltres.

Un dia se'n va anar a passejar i em va vore, em va donar diners per a comprar xutxes. En casa jugava molt amb el gos que tenim, jugava a la pilota, anava al parc a passejar-lo i a jugar amb ell a moltes coses.

De vegades, per les vesprades cridava als seus amics per anar al parc a jugar a les cartes. Se divertia molt xarrant de les seues coses i entretenit-se amb els amics.

Moltes voltes jo anava amb el i amb el gos a jugar a les cartes o a passejar pel poble. De vegades anàvem a comprar menjar per a dinar o sopar.

Danae García-Carpintero. 6èB. Botànic Calduch.