Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pau. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de gener del 2012

El món de la Pau


Hi havia una vegada dues xiquetes que es barallaven sense importància. Però no eren dues xiquetes normals, eren dos reines de Tailàndia un poble molt allunyat  al nostre.
La reina rosa es deia Rosella i l'altra reina blava es deia Blaveta.
Van fer la guerra per saber qui era la més poderosa, i la veritat és que el resultat no va ser molt bo. Va guanyar Blaveta però com va vore plorar a l'altra reina li va dir que eren les dos igual de poderoses. Blaveta li va dir a Rosella si volia ser la seua amiga i Rosella li va dir que sí, i les dos reines van acabar sent amigues.

Text escrit per Adriana Fernández. 6èA Botànic Calduc

Un món en Pau


Havia una ciutat que sempre estava en guerra fins que un vegada que un home va parlar amb tots i va dir :
-Per què estem en guerra ?
La gent es va quedar parada i no sabien que contestar, perquè havia començat feia molt de temps.
Uns deien que era per la raça i uns altres per la religió .
Aleshores l'home els va dir.
-Si no sabeu perquè ha començat la guerra, per què seguim en guerra?, no es hora ja que estem en pau?
Aleshores es van mirar els uns a altres i pensaren que ja havia mort molta gent Aleshores els dos bàndols decidiren estar en pau i oblidar la guerra.
I tots cridaren.¡VISCA LA PAU !

Text escrit per Ana Peñas. 6èA. Botànic Calduch

Què és la Pau?

Fa molt de temps en un poble de Barcelona no sabien que era la pau. Fins que un dia un xiquet i la seva familia de la Comunitat Valenciana van anar a Barcelona, al poble que no sabien res de la pau i el xiquet anava corrents pel carrer dient : ''es el dia de la pau'' '' es el dia de la pau''
Tots pensaven: que era la pau? I el carnisser sense dubtes li va dir... Què es la pau? El xiquet li va contestar: Que no saps que es la pau? La pau és un dia meravellós, un dia que totes les persones s'han d'ajudar, però no nomes eixe dia sinó tots els dies. I  la pau va recòrrer tot el poble i els seus habitants a partir d'eixe dia van viure mes contents i feliços.

Text escrit per Carlos Andrés. 6èA. Botànic Calduch

La Pau


Una vegada, hem vaig alçar del llit i un dia de pau va il·luminar el món sencer. Les guerres es van acabar, els coloms volaven i un arc de Sant Martí, més lluminós que mai, feia la alegria de tots els xiquets.
Jo estava feliç, però...com havia ocorregut tal cosa com aquesta?
Va ser un somni, que si el volem complir haurem de començar per les coses més menudes, com respectar als nostres amics.

Text escrit per Miguel Ángel Pallarés. 6èA Botànic Calduch

El colom de la Pau


Hi havia una vegada un grup de coloms molt roïns.
Havia una que era molt bona i no li pareixia bé que els seus amics feren aquelles coses tan desagradables , i  se'n va anar del grup ``els malvats´. Se´n va anar a tots els llocs buscant la pau i en cap lloc havia pau. Tenia una poció  que podia fer desapareixer la guerra, les armes, i totes les coses roïns per el món. I va prendre la poció i tot el món va fer-se amics i en lloc d'armes van fer uns caramels molt bons.

Text escrit per Omar Amazal. 6èA. Botànic Calduch.

Un dia de Pau en la guerra.


Hi havia una vegada un xiquet que estava en la guerra, i era nou , llavors li tenien mania i tots li gastaven bromes li pegaven pals i l'embrutaven de pintura...
Al dia següent estaven enmig d'una guerra, i a ell un company seu li van pegar els seus companys perquè ell va dir una paraulota a un altre company i tots se van enfadar però al final van entendre que els companys se havien de respectar-se uns als altres.
I es van demanar perdó i tots van ser amics.

Text escrit per Ana Moreno. 6èB Botànic Calduch

Ajudant als demés.


Aquesta història tracta d'una xiqueta que ajuda a dos pobres xiquets abandonats.
Un dia de juliol, una xiqueta alta i morena passejava pels carrers de l'Índia, quan de sobte, escoltà un soroll fort en un carreró. Ella volia saber què passava, aleshores, va vore a dos xiquets.
Com tenia quatre taronges en les butxaques, en va donar una a cada u. Eren rossos i estaven sols i tristos. La xiqueta els va convidar a anar a sa casa i conèixer-los millor.
Conte contat, conte acabat.

Text escrit per María Chinchilla. 5èB. Botànic Calduch

El xiquet amb cadira de rodes.


Un dia d'hivern ens van avisar de que venia un xiquet nou a classe. Al dia següent va vindre a primera hora quan va entrar ens vam quedar tots parats. Era un xiquet amb cadira de rodes! .                  
Llàstima, eixe dijous a segona hora teniem Ed.Fisica. Ens vam anar a Ed.Fisica tots sorpresos ningú no anava amb ell, però jo i els meus amics vam decidir anar. Es deia Jordi i li vam suggerir que vinguera a jugar amb nosaltres, encara que... no sabíem a qu. Al final vam parar de pensar i vam dir que podien anar a presentar-lo a tot el col·legi.
Es va fer un muntó d' amics, excepte alguns xiquets que no paraven de ficar-se amb ell. Al final ens va vindre una idea al cap per a divertir-no. Vaig proposar que jugarem a handbol i a basquet des d'eixe dia ho vam pasar genial.

Text escrit per Luis Calero. 5èA Botànic Calduch

Un dia de Pau


Havia una vegada un poble que estava en guerra amb un altre. Aquell poble era pobre no tenia per a comprar res per a menjar, però l'altre poble era molt ric tenia de tot: fruita,verdura,arrós...
Aquell poble xicotet és deia Vila-soca i l'altre poble és deia Vila-rica.
El Rey de Vila-soca va tindre que anar a Vila-rica perquè si no Vila-soca estava en perill perquè no tenien armes par a lluitar. El Rei de Vila-soca va anar a parlar amb el Rei de Vila-rica.
Li va explicar per que no podien lluitar, quan el Rei de Vila-Rica ho va escoltar ho va comprendre tot i  el va perdonar. Des de aquell dia Vila-soca i Vila-rica és van unir i és van fer una cuitat i és va anomenar Vila-rosca i tampoc va haver mai més guerres de cap tipus.

Text escrit per Eva Pérez. 6èA Botànic Calduch

Pau per a tothom


Hi havia una vegada en una escola d'un petit poble, un grup d'amics. Un dia va arribar a l'escola un xiquet xinés de la mateixa edat que ells.
El xiquet volia pertànyer del grup,però hi havia un xiquet del grup que estava en contra de que se quedara ells, perquè era racista. Com els altres xiquets del grup anaven amb ell , ell també anava amb el grup. I quan van passar uns dies, el xiquet es va adonar de que era una gran persona i que tenia el mateix dret que tots.

Text escrit per Alba Liñan. 6èA Botànic Calduch

Una història de Pau


Hi havia una vegada  un xiquet que es deia Pau, però tots li deien “Guerra” per que sempre es ficava en totes les baralles.
Sempre renyia en els xiquets xicotets, fins que un dia un xiquet més major va fer una baralla amb ell. Pau “guerra” va perdre  i va sentir el sentiments que tenien tots els xiquets xicotets.
Pau va quedar pensant  que no li agradava sentir eixa tristesa per això va decidir no tornar a pegar a ningú mai més.

Text escrit per Pau Ortells. 6èA Botànic Calduch

El president

Hi havia una vegada en un país molt solidari un president que va tindre una idea: acabar amb la guerra. Va anar a Àfrica, Japó, Xina...i va parlar amb els seus presidents, i la majoria volien finalitzar-la però alguns altres no.
La guerra es produïa perquè hi havien països que volien el que tenien els altres. Passats uns mesos es van fer dos grups de presidents, els que volien la pau i els que no la volien. Els que volien la pau mitjançant el diàleg van convencer als que no la volien per a que pobres i rics tingueren per igual i aixi aconseguir un mon millor i amb PAU.

Text escrit per Inés Rodríguez. 5èB Botànic Calduch

El joc de la Pau


Hi havia una vegada en un món de guerra, no sabien com parar la guerra per a que no s' extingisca l'èsser humà, van provar amb: Manifestacions, assassinats als generals...
Un inventor amb el nom de Pasqual Alies Intel·ligent va decidir fer un joc per a que es propagara per tot el món. El joc va tindre èxit per que hipnotitzava per tal de aconseguir la pau en el món, tot va canviar: La guerra era teatre, les bales eren flors, els guerrers eren els millors amants, la odiositat era amor...
Així va acabar la guerra.
(Amb diversió)

Text escrit per Marc Gonell. 6èA Botànic Calduch.

Pau entre els tres pobles


Hi havia una vegada tres pobles eren Poble de dalt,  Poble del mig, Poble de baix. Poble de dalt i Poble de baix no se portaven bé entre ells i sempre estaven en guerra i Poble del mig ja estava fart, aleshores els que poblen el poble del mig van planificar un pla van dir: “Hem de fer alguna cosa per a que estiguen en pau i no estiguen enfadats entre ells”.
Aleshores el mes llest del poble, Manel, va dir anem a reunir-los en el poble, quan vagen a barallar-se doncs els parem i entrem en raons.
Quan van vindre, Pep al que se li dona molt bé parlar, va dir-los.
-    Xics per que vos baralleu?
-    Per a saber qui es el més fort!
-    Però si els dos sou forts.
-    Doncs ens perdonem (va dir un xic del poble de dalt)
-     Val, ja me estava cansant de tant barallar-nos (va dir un altre xic del poble de baix)

Text escrit per Yasmina Osuna. 6èA Botànic Calduch

Volem un món ple de Pau


La pau es una cosa increïble que es tracta d'amor, d'amistat, d'amabilitat.
Si volem tot el món podem treballar per la pau sent amables i amigables.
La pau es forma si tot el món comparteix la mateixa intenció.

Text escrit per Maria Loredana Modoran. 6èA Botànic Calduch

Un món en Pau

Hi havia una vegada dos amics que se volien molt eren: el conill i l'ànec. Un dia van anar a buscar menjar per als dos. El conill va caçar molt però l'ànec no va caçar res de res.
L'ánec es va enfadar per que no tenia res i el seu amic no volia compartir amb ell  i els dos amics es van enfadar . Al dia següent van coincidir els dos perquè anaven altra vegada a caçar però per separat, van parlar sobre aquell mal abans que hi havien tingut els dos. Van fer les paus i junts van decidir fer una pancarta ven gran posant: VISCA LA PAU I L'AMISTAD.
I baix posava firmat: el conill i l'ànec .

Text escrit per Claudia de Gregorio. 6èA Botànic Calduch

La Pau en el món

Una vegada en un poble llunya un germà tenia una germana biològica . El pare estava
malalt ; li van dir que la malaltia que tenia era mortal , els germans volien l'herència del regne . Peró el pare va dir que es ficaren d'acord qui es quedava el regne i qui la casa que hi havia en la muntanya. Quan el pare es va morir van fer un joc , el que guanyava es quedava el regne ; va guanyar la germana . El germà no s'ho esperava per que ell sempre li guanyava a la germana . Ell es va enfadar moltíssim i no va perdonar mai a la seua germana. Després de cinc anys el germà va fer una guerra, volia tindre a la seua germana tancada en una gàbia per sempre . La germana li va dir :
- Pau per què fas axó?
El germà li va dir : - M'agradaria la herència de el regne .
I li va contestar : - Si volies el regne per que no m'ho vas dir? La germana li va donar el regne a Pau Es van perdonar i la germana va ser la princesa .

Text escrit per Salome Fernández. 6è A Botànic Calduch

El colom de la Pau


Hi havia una vegada un colom que no li agradava la violència, hi va començar a créixer.
Els seus pares el van deixar sol al niu per equivocació quan era petit.
Mentre  la guerra, el colom va agafar una rama d'olivera i va cursar l'arena de combat, per els soldats no feien cas. En un moment donat va arribar un exèrcit de coloms amb una rama d'olivera cada un.
Els militars es van parar i  alguns fent comentaris: Acabem amb la guerra!!!!

Text escrit per Joquim Malo. 6èA Botànic Calduch

On ets Pau?


En un país llunyà, que no em recorde del nom, sempre hi havia pau i harmonia. Doncs allò era
perquè la pau sempre s'aturava allí per a descansar pel seu desgast de fer el bé.
Un dia, va decidir que aquell país no necessitava més pau perquè tenien de sobra. Aleshores se'n va anar a buscar un país sense pau. Als dos dies, tota la gent començà a odiar-se i el país es va dividir en dos parts: La Part Nord i la Part Sud. Aleshores es va formar una guerra. La gent només pensava on era la pau i en guanyar als rivals. Al més, la pau (que es representa amb un colom) va passar per allí. Ella va veure que allò estava tot arrasat, cremat i destruït. La pau va descendir i tots quan la van veure van tirar les armes a terra, van baixar dels tancs i van anar corrent als rivals. Cadascú es va abraçar amb algú i la pau va decidir que tots els països (dóna igual que siguen Africans com Asiàtics) han de tindre per igual pau, per més que siguen més feliços o no.

Text escrit per Omar Nieto. 6èA Botànic Calduch.

dissabte, 28 de gener del 2012

La Pau


Hi havia una vegada una xiqueta d'Alemanya, el seu país estava en guerra.
Es deia Irene i el seu aniversari era el  30 de gener, el dia de la Pau. Allà estaven en guerra; tots els pobres es morien i tots el rics vivien...
Ella que era de família pobra, creia que la pau no existia. Sols vivia amb sa mare; el seu pare es va morir quan ella era petita.
La seva millor amiga es deia Maria. Sempre jugaven...
Quan faltava una setmana per al seu aniversari Maria es va mudar.
Pensava que es moriria. Perquè no tenia amics i tampoc diners.
Sa mare li va dir que al seu aniversari tornarien a la normalitat per què era el dia de la Pau.
Finalment va ser  cert. Maria e Irene es van tornar a juntar i sa mare es casà amb un ric...

Text escrit per Ainara Ortiz. 5èB Botànic Calduch