divendres, 21 de desembre del 2012

dimecres, 19 de desembre del 2012

Contes de Nadal

Els alumnes de cinquè hem escrit un recull de Contes de Nadal que us oferim amb molt de gust com a regal per a que els llegiu al llarg de les vacances.


divendres, 14 de desembre del 2012

Escrivim sobre valors

Aprofitant que aquest curs al cole estem desenvolupant un projecte sobre valors els alumnes de sisè hem escrit un recull de textos amb aquesta temàtica.
Ací us deixem el llibret que hem publicat i que formarà part de la secció de la biblioteca escolar corresponent a autors del col·legi.
Esperem que us agrade.


Un dia de una mala idea.

Això va passar aquell estiu que vaig acabar tercer. Tot va començar al mig dia, tenia fam i vaig decidir fer-me un ou.
Com no tenia a la mare se'm va ocòrrer la mala idea de posar l'ou al microones, però abans li ho vaig pregunta a Dorina, una cuidadora de la meua iaia Josefa.
Ella em va dir que provara. Aleshores vaig escoltar que el microones feia un soroll estrany.
Quan el vaig obrir l'ou va esclatar i va empastrar tota la cuina. Ma mare em va renyir i damunt em va castigar.

Text escrit per Yaiza Vila. 5èB

Una bona ensabonada

Ahir en les dutxes de la piscina municipal anava a dutxar-me quan de sobte vaig entropessar i em vaig pegar contra la paret. El pot del sabó va caure i va petar, però no pel tap si no per darrere amb tanta mala sort que li va pegar a un amic meu en la boca.
Crec que li va costar digerir-ho...

Text escrit per Joan Bernat. 5èB

L'acampada

L'any passat vam a anar a un campament, vaig anar amb Laura, Yaiza i Esther.
Per la nit Yaiza i jo ens vam quedar adormides i Esther i Laura estaven parlant baixet. De sobte vam sentir.. Pam! Va ser Laura que s'havia caigut de la llitera.
Menys mal que va caure damunt de la seua motxilla.
Al dia següent tots els xiquets i monitor vam fer un joc, a mi em va tocar un que al final del joc em va mullar els pantalons.

Text escrit per Sara Babiloni. 5èB

Galàxies


Una galàxia és un ensems de milers de millons d’estels i de núvols de gas i pols. Tot i que al centre de determinades galàxies hi ha un forat negre super massiu; tanmateix, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d’estels que hi ha a la part central d’una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diferents cúmuls estel·lars.
El Sistema Solar, i per tant també el nostre planeta, es troba dins d’una galàxia, la Via Làctia. L’aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a simple vista des de la Terra, va originar el nom de la Via Làctia, és a dir, camí de llet.
Els diferents materials que constitueixen una galàxia (estels i núvols de gas i de pols) están animats per un moviment de rotació entorn un eix. En determinades zones de les galàxies, l’elevada concentració de pols i gas produeix el naixement de nous estels.
Informació buscada per Pablo Díaz de la pàgina web www.wikipedia.org



Constel·lacions

   
Una contel·lació és un conjunt d’estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari. Se separen en grups arbritaris en què s’han dividit els estels fixos. La Unió Astronòmica Internacional divideix el firmament en 88 constel·lacions, la majoria basades en les antigues constel·lacions gregues.
Informació buscada per Pablo Díaz de la pàgina web www.wikipedia.org

dimarts, 20 de novembre del 2012

Col·leccione minerals

Em dic Joan i una de les meues aficions és col·leccionar minerals.
El mineral que més m'agrada és la rosa del desert.
També tinc fòssils, un tronc d'arbre fossilitzat, una fulla convertida en pedra i una orelleta de mar (un mol·lusc prou comú).
També tinc una pirita quadrada i negra.
Ara vaig a explicar-vos breument els minerals. La calcantita és una pedra semipreciosa de color blau.
La rosa del desert és una roca sedimentària formada en els deserts.

Text escrit per Joan Bernat. 5èB.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Solidaritat XIII


Josep es portava molt mal ( tirava les coses a terra, es barallava amb altres xiquets...) Tenia un millor amic que el seguia a totes parts era molt bon amb ell el es deia de nom Mario i ell era qui es portava bé.                                                                                                                                                                                                                  

Mario va dir a Josep: perquè no fem una col·lecta de diners per als mes ancians?
Josep li va contestar: Clar que sí! Però el que no sabia  Mario era que Josep anava a robar tots el diners que aconseguirà per a la col·lecta.

Mario al següent dia tant content anava a replegar els diners per a portar-los als ancians i va pillar a Josep robant-los els diners. Mario va fer una especie de màgia i al següent dia Josep no va ser el mateix xiquet malo.

Text escrit per Sergi Cortés. 5èB

Solidaritat XII


Antoni era un xiquet molt gandul i que no era gens solidari.
Una volta anava caminant per a comprar-se unes papes. Una anciana cega li va demanar que l'ajudara a creuar el carrer. Ell li va dir que no.
Una altra persona va tindre que ajudar-la.
Antoni es va trobara amb una amiga que li va preguntar com podia ser tan insolidari . Ell va passar d'ella.
Però com tot el món li va dir el mateix, es va arrepentir i es va posar a plora.
Aleshores va començar a treballar en una ONG, ajudant tot el que podia i va tornar a tindre molts amics.

Text escrit per Ana Ponce. 5èB

Solidaritat XI


Un dia, quan tota la família anàvem de vacances amb el cotxe vam veure a una dona major que caminava pel voral.
Com que era un dia en que feia molt de sol i molta calor, mon pare va parar al costat d'ella i li va preguntar si volia que la portarem.
La senyora va dir que sí i la vam portar fins a sa casa.
Ens va donar les gràcies i nosaltres vam quedar molt contents d'haver pogut ajudar-la

Text escrit per José López. 5èB

dissabte, 17 de novembre del 2012

Respecte i companyerisme


Un dia estàvem en la fila i un xiquet es va caure. Ningú es va burlar però jo li vaig ajudar a alçar-se.
Un altre dia estàvem en el pati i un xiquet em va espentar. Els meus amics em van ajudar i el xiquet, al moment, se’n va anar. Al final li vaig perdonar.

Text escrit per Manuel López. 5èA

Companyerisme IX


Un dia em vaig anar a Malta, és una illa al sud d'Itàlia. Estava  en un poble, quan de sobte vaig veure una ventrada de 5 gatets a un racó d'un carreró. Vaig cridar als pares i el primer que vam fer va ser anar a comprar llet per alimentar-los. Com no podíem portar-los ací en avió, vam ficar un cartell que portava escrit: es regalen gatets als primers cinc que vinguen a la zona nord de l’illa. Els vam regalar de seguida. Quan anàvem a tornar ací, de camí a l’aeroport, vam veure un pobre. Paràrem i li donàrem pa i diners. Ens vam sentir molt bé o als que vam ajudar també.

Text escrit per Indra Zarco. 5èA

Companyerisme VIII


Fa temps, en una escola, hi havia un xiquet nou que era d’un país diferent i tots l’insultaven. Al principi no tenia amics. Poc a poc tenia amics que ja el defenien. Al pati sempre jugaven a futbol. Ell era molt bo i va anar fent companys mentre jugava. A classe era molt graciós. Al final era el millor amic de tots. El xiquet es deia Daniel.

Text escrit per Pablo Melchor. 5èA

Companyerisme VII


Un dia anava pel carrer quan, de sobte, vaig veure un gos solt. Li vaig mirar el collar i portava la direcció de la seva casa. El vaig portar i la dona en va dir:
-Gràcies xiqueta però jo no puc cuidar-lo, per això l’he deixat al carrer.
La dona, al veure que m’agradava el gos, em va dir:
-Tinc una idea: com t’agrada tant he pensat que te’l pots quedar.
Jo li vaig dir:
-Val. I me’l vaig quedar. Li vaig posar de nom Luna.

Text escrit per Nerea Céspedes. 5èA

Companyerisme VI


L’altre dia estava en el parc i un xiquet estava tot preocupat i li vaig dir:
-Que et passa? Ell em va contestar:
-No trobe el meu avi i no puc anar-me a casa, no em conec aquesta zona.
Aleshores jo li vaig dir:
-Anem a buscar-lo entre els dos i segur que el trobem.
Vam començar a buscar-lo per tot el parc i no estava. Vaig tindre una idea: anar a buscar-lo a un bar de la tercera edat a veure si està ací. Vam anar i, aleshores, el vam veure. El xiquet li va dir que no
ho fera més, anar-se sense avisos.

Text escrit per Marta Cabedo. 5èA

Companyerisme V


Hi havia una vegada una xiqueta que es va fer un esquinç. Quan va ser l’hora del pati, els seus amics sols jugaven a coses de córrer i de moure’s. La xiqueta es va sentar en un banc a soles, fins que una xiqueta que estava jugant amb els meus amics la va reunir per a què jugarem tots junts.
Ho passàrem molt bé!

Text escrit per Alba Broch. 5èA

Companyerisme IV


Un dia, en bàsquet, vaig recuperar el baló i el vaig llançar a cistella, però sense voler li vaig espentar i es va caure a terra. Estava davant de cistella, però com sabia que li havia fet mal, vaig deixar el baló a terra i vaig córrer a ajudar-li. El vaig alçar de terra, me’l vaig ficar a l’esquena i els dos va anar al poliesportiu dins per a curar-lo. Quan vam eixir del partit li vaig demanar perdó i vam quedar per la vesprada a jugar i, després, al restaurant a sopar.

Text escrit per Miquel Albiol. 5èA

divendres, 16 de novembre del 2012

Companyerisme III


Una vegada, un xiquet que era avariciós, mai deixava res a ningú ni a un sol amic. Un dia, els seus amics van deixar de fer-li cas. El xiquet era així però quan va veure que no li feien cas es va estranyar. Aleshores, ell els deia coses. Va pensar “a lo millor si els dic algo me fan cas”. Els va dir:
-Voleu el meu llapis?
Li van dir que sí però el xiquet no els va donar cap. Continuava sense compartir res però un dia es va dir: -Me pareix que sóc massa avariciós. Des d'aquell dia ho comparteix tot i tots li fan cas. El xiquet i la classe van quedar molt contents.

Text escrit per Pablo Melchor, 5èA

Companyerisme II



Hi havia una vegada en el pati una xiqueta a soles i jo anava amb les meues amigues. A mi i a la meua amiga ens donava pena. Nosaltres vam anar cap a ella li vam dir: -Estàs sola? Ella no ens va dir res i nosaltres ens vam anar. Però després vam tornar i li ho vam preguntar. Ella ens va contestar: -Sí. La meua amiga i jo li vam dir: -Vols vindre a jugar amb nosaltres? Ella ens va contestar que si i vam començar a jugar.

Text escrit per Claudia Jurado. 5èA

Companyerisme

Un dia estava jugant el meu equip favorit, el Villarreal, que anava 2 a 1 guanyant. De moment, estava Marcos Senna apunt de marcar i un defensa de l'altre equip li va pegar una patada i jo vaig cridar defenent-lo. Van passar dos dies i a la televisió van dir que estava lesionat i jo li vaig enviar cartes d'ànims, però ell no em va respondre. A l'endemà jo estava esperant i tampoc. Un dia li vaig tornar a enviar una altra carta i tampoc. Al final el vaig veure pel carrer i tenia vergonya. Ma mare em va ajudar i li va dir que era jo el que li escrivia. I a més d'uns agraïments i una abraçada, em vaig emportar un autògraf.

Text escrit per Adrià Gonell. 5èA

Paciència


Fa dos anys estava al parc d'Orpesa amb els meus amics i ens vam trobar un gatet. Me'l vaig quedar jo i li vaig ficar pinso de la meua gossa mullat en llet perquè era una bebé i no podia mastegar. Aleshores li vam fer un llit amb cartó, i un coixí i estava molt agust. Fins que un dia la meua gossa va passar per davant d'ella, li va arrapar, amb sang i tot. Ho vaig veure i vaig anar a curar-la. A l'acabar de curar-la em vaig ficar nerviosa però vaig tindre paciència. Vaig contar fins a deu, li vaig fer una carícia i li vaig dir que no ho tornara a fer. Finalment ja era diumenge i tenia que anar-me'n. Li vaig comentar als meus amics si se'l podien quedar. Però al final se'l va quedar el cosí d'una amiga.

Text escrit per Elena Almela 5èA

dimarts, 13 de novembre del 2012

Solidaritat X


Un dia assolellat, sense cap núvol en el cel, hi havia un xiquet que anava amb moltes coses a la mà:
3 barres de pa, un rellotge, uns llapis... Això no podia ser.

El pobre xiquet no podia amb tot. Li vaig dir: vols que te portem a ta casa? Ell em va dir:
sí per favor, moltes gràcies.

El meu pare molt amablement va portar al xiquet en el cotxe. Vam estar una bona estona parlant.

Finalment quan vam arribar a sa casa li vaig dir: Vols vindre demà a jugar a ma casa?
Sí me encantaria. Em va dir que es deia Gabriel, jo li vaig dir: em dic Erik.
Ell quan ja se'n anava a s casa em va dir: Gràcies, per portar-me a casa I portar tot el pes de la compra que m'havia manat ma mare.

Text escrit per Erik Villajos. 5èB

Solidaritat IX

Un dia una xiqueta estava veient les noticies amb la seua mare i va vore com algunes families eren pobres no tenien res de menjar ni res per a jugar.
Com jo vivia dalt de Caritas vaig baixar a donar-los alguns joguets i menjar a i tots els meus estalvis.
Perquè si jo em quede sense xutxes unes setmanes ajudarem entre tots a que hi haja menys gent pobra que passe necessitats.

Text escrit per Violeta Fernández. 5èB

Solidaritat VIII


Havia una vegada una anciana que anava per un pont caminant. Jo i el meu pare li vam dir:
-Vostè on va,vol que la portem a qualsevol lloc?
Ella va dir:
-No, gràcies, vaig passejant, i així vaig agafant flors pel voral.
Al dia següent ens vam trobar a un xiquet amb la bici en terra plorant.
Li vam dir:
-Vols que te portem al metge
Va dir el xiquet:
-Sí per favor
El vam pujar al cotxe i vam anar al metge a curar-lo.

Text escrit per Aarón Gómez. 5B

dissabte, 10 de novembre del 2012

Solidaritat VII


Hi havia una vegada un xiquet que sempre ajudava als demés, però a ell mai li ajudaven a res.
Un dia es va fartar i va deixar d'ajudar a la gent.
Al cap d'uns dies els companys es van adonar de que el xiquet ja no els ajudava. Els va explicar perquè i es van disculpar per no haver-lo ajudat també
A partir d'aquell moment tots s'ajudaven els uns als altres.


Text escrit per Sergi Cortés. 5èB

Solidaritat VI


Hi havia un senyor i una senyora que es deien Pau i Helena , eren molt majors volien tindre un xiquet però  no podien.

Un dia van anar a l'orfenat a vore si podien adoptar-ne un.  Allí hi havia un xiquet que ningú volia perquè era cec.
Pau i Helena li van elegir perquè era el que millor es portava. Així sempre estaven ajudant-lo, ell tenia molts  llibres per a cecs , també li van compra un gos, i els companys de la seua escola també l'ajudaven moltíssim.

Text escrit per Sara Babiloni. 5êB

dijous, 8 de novembre del 2012

Solidaritat V


Un dia de Nadal vaig anar a veure els pobres per a donar-los roba.
A un xiquet i una xiqueta els vaig donar dos pantalons, dues camisetes i dos sabatilles d'anar per casa.
A una altra xiqueta li vaig donar el mateix. Es van posar molt alegres quan els vaig donar, també, una motxilla per anar al cole.
Després havia uns homes i dones i els vaig donar molta roba.

Text esrit per Danae García-Carpintero. 5èB

Solidaritat IV


Una vegada vaig vore un home plorant. Li vaig dir que li passava i ell em va contestar......
- Tinc un problema, no puc parar de beure alcohol. Aleshores jo li vaig dir...
- No passa res jo t´ajudaré. Ell em va dir...
- Tu!!!
- Si jo t´ajudaré portant-te a un centre d'ajuda amb l'alcohol.
- Moltíssimes gracies . Em va dir l´home molt content
Al cap d´un mes me'l vaig encontrar . Em va dir que gràcies a mi havia solucionat el problema amb l'alcohol.

Text escrit per Nacho Patuel. 5èB

Solidaritat III


Un dia anàvem al catecisme amb mon pare i el meu germà.
Quant estàvem arribant un home ens va preguntar si portàvem diners, perquè la seua família tenia molta fam i mon pare li va donar tot lo que portava.
Aquell 'home es va quedar molt content, se'n va anar a casa amb il·lusió.

Text escrit per Samuel Bonet. 5èB

dimecres, 7 de novembre del 2012

Col·leccione fils

Tinc molts fils perquè una vegada vaig anar a un campament i les monitores em van ensenyar a fer pulseres amb fil.
Quan vaig tornar del campament li vaig dir a la mamà que em comprara fils de colors distints.
La iaia em va ensenyar a cosir i fer ganxo.
Ara ja tinc molts fils: blaus, rojos, roses, verds, grocs...
No tinc fil morat, però el comprarè prompte.
M'encanta col·leccionar fils i fer coses boniques amb ells.

Text escrit per Ana Ponce. 5èB

dimarts, 6 de novembre del 2012

Solidaritat II

Una vegada estava en un parc quan de prompte un xiquet va insultar al meu cosí xicotet. Jo l'havia de protegir, el xiquet era més gran que el meu cosí, però no més gran que jo. Així que li vaig dir:

Deixa al meu cosí o li ho dirá a ta mare.

Ell va dir que no.
No és veritat que vages a dir-li-ho a ma mare.

El meu cosí va dir:

Sí que és veritat, ella sempre m'està defenent.

El xiquet se'n va anar corrent i plorant, però jo li vaig dir que plore, però que es pose amb els xiquets i xiquetes.
Des d'aquell dia el xiquet ja no va molestar als altres
Gràcies a mi els xiquets dels parcs poden jugar tranquil·lament i el xiquet ara juga amb ells.

Text escrit per Esther Tierraseca. 5èB

Solidaritat I

Solidaritat és ajudar aquelles persones que més ho necessiten: als malalts, als vellets, als xiquets d'Àfrica que no tenen ni un iogur per menjar, a les dones embarassades.
La solidaritat és el procés en el que tens persones al teu costat que et poden ajudar.
Ser una persona solidaria és ser una persona que ajuda als demés, que no és avariciosa, capritxosa i intolerant.
Amb les meues paraules he explicat la solidaritat.
Jo sóc solidària. I vosaltres?

Text escrit per Yaiza Vila. 5èB

divendres, 2 de novembre del 2012

Col·leccione botons

M'agrada molt col·leccionar botons. Vaig començar aquesta col·lecció perquè volia replegar alguna cosa i vaig donar-me compte que tenia molts botons... uns que es descusen, altres que trobe...
Aleshores vaig començar a replegar-los i fer grups:


  • De quatre forats.
  • De tela.
  • Amb dibuixos.
  • Llisos.
  • Sense dibuixos.
  • Sense forats.
  • Amb perletes.
  • Blancs o beix.

Em va agradar des que vaig començar-la i vaig anar ampliant-la demanant ajuda a ma mare. Ara ella em dona els que li sobren, els que se trenquen... De moment ja tinc 31 botons.

Text escrit per Violeta Fernández. 5èB

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Contes Terrorífics II. Halloween 2012

Ho hem aconseguit: millorar el recull de Contes Terrorífics del curs passat. Aquest any la segona part de Contes Terrorífics arreplega 73 històries: 36 contes de cinquè i 37 de sisè plens de terror, pavor, horror... i també humor, ironia, crítica.
Ho heu fet terriblement bé i des d'ací els mestres del Tercer Cicle us volem felicitar i donar l'enhorabona.
Ens ha eixit tan gros que l'hem hagut d'escanejar en dos toms, un per a cinquè i un altre amb els contes de sisè.
Ara, ja podeu llegir els contes i recomanar-los als vostres amics i amigues.

Contes Terrorífics II Cinquè:



El pallasso


Hi havia una vegada una abuela que li va donar al seu nebot un quadre d’un pallasso que tenia cinc dits. Un dia, mentre caminava l’abuela, va encontrar el pallasso i li va dir:
-Tú qui eres?
-El teu nebot – li va contestar.
-Hui, doncs vine.
De sobte va fer màgia i ella va tindre un accident. Aleshores el pallasso es va llevar un dit. Més tard, amb el seu gos va tornar a fer màgia, i es va enverinar. I es va llevar un altre dit. A la segona setmana ja no tenia dits! No m’agradaria tindre un quadre com aquest...
Text escrit per Irene Miró. 5èA

diumenge, 28 d’octubre del 2012

La detectiu Marta: l'escola vivent


Hi havia una vegada una escola que es deia Botànic Calduch. Un divendres 31 d’octubre, a les 17:30, una xiqueta que es diu Noelia va veure com l’escola es va alçar i se’n va anar.
Noelia va cridar a la detectiu Marta i li va dir:
-Detectiu Marta, he vist com la meua escola s’alçava i se n’anava.
-Tranquil·la que ja vaig, li va dir Marta.
Va arribar i va descobrir que un fantasma s’havia apoderat de l’escola. Va vindre i vam entrar, però el fantasma es va apoderar de tots i, el món com el que coneixem va ser un infern.
Text escrit per Noelia Plesu. 5èA

Els zombies amb son


Hi havia una vegada una colla de zombis que vivien a un castell encantat. Aquell castell tenia moltes trampes. Un dia, va entrar un gat i va sonar l’alarma. Tots els zombies, com que tenien son, anaven amb els ulls tancats. Aleshores queien tots com a mosques: els disparaven ballestes amagades, trampilles, els queien boles de les bitlles, es tancaven les portes, començava a caure aigua, eixien ganivets disparats, queien a xarxes… però com eren zombies no es morien. Al final el gat es va quedar de mascota al castell i van fer una festa per a celebrar-ho, en la qual havien invitat tot tipus de criatures màgiques.

Text escrit per Indra Zarco. 5èA

La tragèdia


Era una vegada dos xiquets que eren molt amics. Un dia van anar a casa de Carles que era molt gran. Es va fer de nit i, de sobte, van escoltar un crit: aaaahhhh!
Van anar corrent però ningú de la família de Carles estava, sols el hàmster i el gat. Joan, l’amic, va veure com els animals li miraven amb els ulls morts. De sobte, Joan no va encontrar a Carles! Sols va veure sang!
Ell no sabia com era la casa però va escoltar: mamà, mamà…
Es va girar i va veure una xiqueta de joguet amb un ganivet. Va obrir la porta d’un armari per amagar-se i va veure un mort vivient i… aaaaaaaa!

Text escrit per Ismael Echenni. 5èA

dissabte, 27 d’octubre del 2012

El passadís sense fi

Hi havia una vegada una xiqueta que el dia de halloween va voler anar a casa d'un amic disfressada, però no li van deixar anar. Ella tota la nit estava plorant. De sobte: cataplum!
-Mare, pare! - va cridar la xiqueta però ningú va contestar.
La xiqueta es va alçar i va anar al passadís que era llarg i fosc. Ella caminava i caminava i no arribava al final del passadís on habitualment estava el dormitori de son pare i de sa mare.
Hui en dia està intentant arribar al final del passadís...

Text escrit per Alba Broch. 5èA

La casa del monstre


Hi havia una vegada allí a Vila-real, a l’ermita, una casa encantada. Diuen que no ha eixit ningú viu d’allí. Els policies tenien una agència especial que era per a este tipus de situacions, anomenada ACM (Anti Cases Misterioses). Van anar i no hi havia res. De sobte se sent un crit i van a veure què hi passa. Troben a la xica ferida i amb por. Els va espentar a tots i fugen a una altra habitació. Hi havia un xic assassinat a terra. A continuación van a la sala d’estar i hi havia una trampa que era qui tocava un fil eixien unes cries i el matarien. Miren darrere i estaba el monstre amb la boca oberta. Un policia el veu i li dispara amb una pistola explosiva. El monstre es mor i examinen què era i d’on havia eixit.
Text escrit per Adrià Gonell. 5èA

Un nit misteriosa.


Hi havia una vegada un xiquet que es deia Sergi i una xiqueta que es deia Paula.
Faltaven dos dies per a Halloween, Sergi i Paula van quedar a la porta del col·legi  per a anar a casa de Sergi. La mare de Sergi va preguntar a Paula on era la seua mare.
Li respongué que era a sa casa. Sergi i Paula van començar a dir coses del que podien fer en Halloween.
Ella com que era molt inquieta digué: Sergi podríem anar al cementeri.
Ell dubtava perquè de nit li feia més por. Va arribar la nit de Halloween i... Quan Paula anava cap a casa de Sergi, li va aparéixer un xiquet vestit de vampir. Paula es va esglaiar. Des d'aquell dia Sergi no va tornar a a saber res més de Paula. Peró Sergi encara esta buscant-la i no la trobarà.

Text escrit per Mireia Gómez. 6èB

Truc o tracte.


Això era i no era uns xiquets que, en la nit de Halloween, que anaven a demanar caramels.
Estaven feliços i tenien molts caramels en la bossa. En cada casa els en donaven més i més caramels. En una casa que van veure no van voler entrar perquè donava molta por. Però un dels xiquets va decidir entrar. Els altres xiquets atemorits van esperar un quart d´hora, mitja hora, una hora... I el xiquet no va aparèixer. Així que els xiquets van decidir entrar. I al entrar van veure perquè el xiquet va tardar. Perquè a la casa hi havia una festa!

Text escrit per Paula Girona. 6èA

La fàbrica abandonada


Això era i no era, en un poble llunyà i solitari, una colla de quatere xiquets estaven jugant al baló en una xicoteta plaça quan un dels xiquets calà la pilota a un magatzem abandonat. Aquesta colla tenia por d'entrar al edifici tots sols així que van decidir anar a  cridar a més amics.

Quan ja estaven tots van  entrar en aquell lloc tan atemoritzador.
Només entrar per la porta es va  sentir un crit que venia  de  l'altra part del magatzem justament on es trobava el baló. Quan es van dirigir a pel baló la porta es va tancar bruscament i aleshores aparegué un home amb una moto-serra  i una corda. El que pretenia era  subjectar-los les mans i les cames  per tal de tallar-los el coll. Quan els xiquets el van vore van eixir corrents d'aquell lloc però no recordaren de que la porta s'havia tancat i quan se'n van donar compte ja estaven arraconats i  l'home  ja encenent la motossera els intentà tallar el coll.

Quan ja pareixia que estava tot acabat, un dels xiquets va vore el baló al seu costat i li'l va llançar a l'home. Amb el colp, es va caure de cul, un dels xiquets agafà la moto-serra i el va partir per la meitat.
A continuació eixiren per una finestra que estava trencada i... per fi!!!!! S'havien salvat pel baló!

Text escrit per Guillem Soler. 6èB

Els Dertogas


Una vegada en la ciutat de Blackcity hi havia una xiqueta anomenada Maika. Un dia en sa casa li va dir a sa mare mare. Puc anar a la festa de Halloween amb els meus amics?
Si, li va dir sa mare, però no vingues tard.
El seus amics havien quedat amb ella al bosc cremat de les afores de la ciutat.
Tot i que era Halloween els seus amics no van anar disfressats i quan ella va arribar era la unica disfressada. Passejant pel bosc van vore una espècie de porta rara i la van obrir.
Alli no es veia res, encara que pareixia que era un pou molt fons, van tornar a tancar la porta però no es va quedar del tot tancada.
Eixa porta tenia un significat, al fons d'eixe pou no hi havia aigua. Era un lloc ple de fang, brutícia i animals morts. Era on vivien els Derotgas, que son les criatures de les que va disfresada la gent en Halloween: zombis, esquelets, bruixes...
Com la porta es va quedar un poc oberta, els Dertogas es van fugir.
Tots els grups dels Dertogas tenien un lider que és diu Goyter. El dia de la boda de Goyter la novia es va esfumar de l'església i des d'eixe dia els Dertogas la estan buscant, quan van vore que la porta estava oberta va n eixiral bosc a buscarla i com Maika anava vestida de novia morta la van agafar i se la van endur per sempre al pais dels Dertogas.
Des deixe dia ningú no sap res més de Maika.

Text escrit per Inés Rodríguez. 6èB

La mansió misteriosa.


Hi havia una vegada un poble molt xicotet, tant xicotet que quasi ningú sabia de la seua existència. Un dia una família va arribar a aquell poble. Allí no hi havia ningú, o això pareixia...
Van decidir quedar-se en la casa més bonica del poble. Quan es va fer de nit la família encara no sabia que la casa on vivien no era una casa normal.
El fill major va notar que algo o algú el seguia, el fill xicotet quan s'estava rentant les dents va notar com que per darrere d'ell passava algú. La mare i el pare es van adonar de que els estaven observant...
De sobte van sentir un crit molt agut que venia de la cuina. Van anar tots ràpidament cap allà i van vore sang per tota la cuina, i als tres segons la llum es va apagar per un moment i ja no estaven a la cuina.
Mai més es va saber res d'aquella família...

Text escrit per Sofía Traver. 6èA

El fantasma de Jeckyll

Fa uns quants anys un home assassí va morir. Aquell home raptava gent per a després poder matar-los sense que ningú ho sapiguera. Gràcies a Deu l'home morí en un accident de moto. Ara, es conta que la seva ànima es desperta cada nit amb forma humana, per fer el mateix que feia quan encara estava viu. El fantasma de Jekyll, que era el nom de l'assassí, matava la gent si no no li donava el que volia.
Cada nit el fantasma, surt de Jekyll, agafa una pistola i se l'amaga al calcetí. Després ix al carrer i quan menys t'ho esperes... t'agafa, et posa dins d'un sac i et fica dins d'una camioneta. Et porta a un lloc fosc que ningú sap on està i si no tens el que el fantasma de Jekyll vol, mala sort.
Tingues compte si ixes de nit al carrer perquè et podria passar el mateix que a aquestes persones.

Text escrit per María Carda. 6èA

divendres, 26 d’octubre del 2012

La política mortal

Hi havia una vegada, un home simpàtic i molt agradable, però, tenia un problema, quan en el barri es parlava de política, es convertia en un home llop i es tragava la competència, per això en cada reunió desapareixia una persona.
Un dia, només quedava ell i es va mudar al barri del costat. En el barri del costat hi havia uns veïns molt simpàtics i van apuntar a l'home a les eleccions del president del Partit Popular (PP). Els veïns no sabien que ell era un home llop.
L'home s'anomenava Mariano Popó Pops. Com Mariano es menjava la competència va ser elegit en les eleccions del PP, però com es menjava la competència va acabar molt mal: que si retallades, que si manifestacions, que si pujada de l'IVA..., El pitjor de tot era la crisi, però el dia 12/12/12 es va fartar tant de la política que es va menjar a totes les persones del món. Quan es va menjar a l'últim xiquet, es va sentir molt sol i és tornà boig, va començar a menjar-se els dits dels peus, els genolls, els malucs, els braços i quan va aplegar al cap, se'l va obrir i és va menjar el cervell. Eixa és la raó, de la fi del món!!!

Text escrit per Lledó Sales. 6èB

Misteri

Era una vegada un home que va ser assassinat. Van estar investigant fins que van saber que era Gerad, però això era mentida. Trobaren a un altre sospitós i el van ficar entre reixes.
Al cap d´un mes Isabel, la dona de l'alcalde, va tindre un accident i no la trovabem. Als dos dies la van trobar a 20 km del lloc de l´accident.
Aquella terrible història li havia deixat marca per què no podia parlar o això pensaven els metges per què li va dir a la seua filla: -No tingues por! La filla es va quedar mirant-la una bona estona a sa mare i mai no va saber què volia dir perquè no va tornar a parlar.

Text escrit per Carmen Gil. 6èA

Un monstre del bosc


Hi havia una vegada un xiquet que sempre anava a passejar al bosc amb el seu gos. Corrien i feien moltes coses. Un dia va veure alguna cosa estranya.Sempre anava pel mateix lloc però l'arbre estava pel mig d'on estava normalment,era molt misteriós.Van tornar per un altre lloc. Un dia l'arbre estava enterra però no l'havien tallat en una motosserra ni res, pareixien garres! Vam veure a la mateixa xica però no queta , s'arrimava cap a nosaltres. Tenia la roba esgarrada i la cara amb talls ,després es  va anar corrent i, de sobte, va traure unes garres. Des d'aquell dia ja no va tornar al bosc.

Text escrit per Pablo Melchor. 5èA

El llibre terrorífic de Halloween

Hi havia una vegada en un poble que es deia Estonles en el que hi havia una casa amb un xiquet de 8 anys que es deia Peter i una xiqueta de 16 anys que es deia Lara i era gòtica. Laura odiava al seu germà perquè sempre entrava a la seua habitació i li agafava totes les coses.
Un dia Laura anava a l'institut i en un carreronet va vore una tenda molt estranya. Va entrar, el xic de la tenda sabia que li agradava llegir i li va donar un llibre i Laura el va comprar. Al tornar a casa es va tancar a la seua habitació i va obrir la primera pàgina del llibre on posava: ”No llegisques el llibre en veu alta''.
 Però com el seu germà Peter no parava de molestar i d'entrar a l'habitació ,la xiqueta li va contar el llibre que se va comprar. Explicava la història d'un monstre que es menja a la gent i la cobreix de baves per als seus fills .
 A la nit del dia següent el monstre havia eixit del conte i va agafar a Peter, però Laura va anar amb el xiquet que li agradava i amb el so d'un altre monstre. El monstre va anar on ells, però li va aparèixer un altre cap al monstre. Ràpidament van tirar un pot ple de sang, els dos caps val renyir i tot va tornar a la normalitat.

Text escrit per Sheila García. 6èB

El misteri d'Egipte

 

Hi havia una vegada una família que se'n va anar a Egipte i van entrar en una piràmide, acompanyats d'un guia que ho sabia tot d'ella i tenia el mapa. Van arribar a una cambra secreta. Hi havia or, en van agarrar i es van tancar totes les eixides. De seguida van aparèixer dos mòmies i els van convertir en mòmies. Van anar més persones fins que un dia van eixir de la piràmide i les mòmies es van fer amb Egipte i ningú no va tornar allí. Un dia, un xiquet en una barca, el van convertir en mòmia, i va anar a Rússia. El rei rus quan ho va saber, va manar a l'exèrcit i va acabar amb la mòmia.

Text escrit per Manuel López. 5èA

La casa monstruosa.

Això era i no era una nit de Halloween. Un xiquet anomenat Miquel, va anar a celebrar-ho per tot el poble de Vila-real, va anar a la casa del seu iaio Gustavo i moltes cases més.
Però Miquel va bufar buf! I pensà ... sols em queda una casa que estava encantada, quan va tocar el timbre ningú obrí, va tocar la portar i de sobte es va obrir com si res.
Miquel esglaiat, es va envalentonar i va entrar.
Cridà per tota la casa, però ningú no li va contestar, va sonar el rellotge... eren les dotze i mitja de la nit, va escoltar uns passos...
Eren homes-llop i el xiquet va córrer a la porta però no s'obrigué. Corrents es va amagar darrere d'un sofà, de sobte aparegueren mans verdes, va córrer es va tancar en una habitació que estava coberta de foscor i començaren a eixir rates penades.
Al moment es va obrir la porta de l'habitació i entrà un enorme vampir. Ja no se sap res més de Miquel!

Text escrit per Borja Palacios. 6èA