Un dia estava jugant el
meu equip favorit, el Villarreal, que anava 2 a 1 guanyant. De
moment, estava Marcos Senna apunt de marcar i un defensa de l'altre
equip li va pegar una patada i jo vaig cridar defenent-lo. Van passar
dos dies i a la televisió van dir que estava lesionat i jo li vaig
enviar cartes d'ànims, però ell no em va respondre. A l'endemà jo
estava esperant i tampoc. Un dia li vaig tornar a enviar una altra
carta i tampoc. Al final el vaig veure pel carrer i tenia vergonya.
Ma mare em va ajudar i li va dir que era jo el que li escrivia. I a
més d'uns agraïments i una abraçada, em vaig emportar un autògraf.
Text escrit per Adrià
Gonell. 5èA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.