3 barres de pa, un rellotge, uns llapis... Això no podia ser.
El pobre xiquet no podia amb tot. Li vaig dir: vols que te portem a ta casa? Ell em va dir:
sí per favor, moltes gràcies.
El meu pare molt amablement va portar al xiquet en el cotxe. Vam estar una bona estona parlant.
Finalment quan vam arribar a sa casa li vaig dir: Vols vindre demà a jugar a ma casa?
Sí me encantaria. Em va dir que es deia Gabriel, jo li vaig dir: em dic Erik.
Ell quan ja se'n anava a s casa em va dir: Gràcies, per portar-me a casa I portar tot el pes de la compra que m'havia manat ma mare.
Text escrit per Erik Villajos. 5èB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.