Un dia anava pel
carrer quan, de sobte, vaig veure un gos solt. Li vaig mirar el collar i
portava la direcció de la seva casa. El vaig portar i la dona en va dir:
-Gràcies xiqueta
però jo no puc cuidar-lo, per això l’he deixat al carrer.
La dona, al veure
que m’agradava el gos, em va dir:
-Tinc una idea:
com t’agrada tant he pensat que te’l pots quedar.
Jo li vaig dir:
-Val. I me’l vaig
quedar. Li vaig posar de nom Luna.
Text escrit per Nerea Céspedes. 5èA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.