dimarts, 20 de novembre del 2012

Col·leccione minerals

Em dic Joan i una de les meues aficions és col·leccionar minerals.
El mineral que més m'agrada és la rosa del desert.
També tinc fòssils, un tronc d'arbre fossilitzat, una fulla convertida en pedra i una orelleta de mar (un mol·lusc prou comú).
També tinc una pirita quadrada i negra.
Ara vaig a explicar-vos breument els minerals. La calcantita és una pedra semipreciosa de color blau.
La rosa del desert és una roca sedimentària formada en els deserts.

Text escrit per Joan Bernat. 5èB.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Solidaritat XIII


Josep es portava molt mal ( tirava les coses a terra, es barallava amb altres xiquets...) Tenia un millor amic que el seguia a totes parts era molt bon amb ell el es deia de nom Mario i ell era qui es portava bé.                                                                                                                                                                                                                  

Mario va dir a Josep: perquè no fem una col·lecta de diners per als mes ancians?
Josep li va contestar: Clar que sí! Però el que no sabia  Mario era que Josep anava a robar tots el diners que aconseguirà per a la col·lecta.

Mario al següent dia tant content anava a replegar els diners per a portar-los als ancians i va pillar a Josep robant-los els diners. Mario va fer una especie de màgia i al següent dia Josep no va ser el mateix xiquet malo.

Text escrit per Sergi Cortés. 5èB

Solidaritat XII


Antoni era un xiquet molt gandul i que no era gens solidari.
Una volta anava caminant per a comprar-se unes papes. Una anciana cega li va demanar que l'ajudara a creuar el carrer. Ell li va dir que no.
Una altra persona va tindre que ajudar-la.
Antoni es va trobara amb una amiga que li va preguntar com podia ser tan insolidari . Ell va passar d'ella.
Però com tot el món li va dir el mateix, es va arrepentir i es va posar a plora.
Aleshores va començar a treballar en una ONG, ajudant tot el que podia i va tornar a tindre molts amics.

Text escrit per Ana Ponce. 5èB

Solidaritat XI


Un dia, quan tota la família anàvem de vacances amb el cotxe vam veure a una dona major que caminava pel voral.
Com que era un dia en que feia molt de sol i molta calor, mon pare va parar al costat d'ella i li va preguntar si volia que la portarem.
La senyora va dir que sí i la vam portar fins a sa casa.
Ens va donar les gràcies i nosaltres vam quedar molt contents d'haver pogut ajudar-la

Text escrit per José López. 5èB

dissabte, 17 de novembre del 2012

Respecte i companyerisme


Un dia estàvem en la fila i un xiquet es va caure. Ningú es va burlar però jo li vaig ajudar a alçar-se.
Un altre dia estàvem en el pati i un xiquet em va espentar. Els meus amics em van ajudar i el xiquet, al moment, se’n va anar. Al final li vaig perdonar.

Text escrit per Manuel López. 5èA

Companyerisme IX


Un dia em vaig anar a Malta, és una illa al sud d'Itàlia. Estava  en un poble, quan de sobte vaig veure una ventrada de 5 gatets a un racó d'un carreró. Vaig cridar als pares i el primer que vam fer va ser anar a comprar llet per alimentar-los. Com no podíem portar-los ací en avió, vam ficar un cartell que portava escrit: es regalen gatets als primers cinc que vinguen a la zona nord de l’illa. Els vam regalar de seguida. Quan anàvem a tornar ací, de camí a l’aeroport, vam veure un pobre. Paràrem i li donàrem pa i diners. Ens vam sentir molt bé o als que vam ajudar també.

Text escrit per Indra Zarco. 5èA

Companyerisme VIII


Fa temps, en una escola, hi havia un xiquet nou que era d’un país diferent i tots l’insultaven. Al principi no tenia amics. Poc a poc tenia amics que ja el defenien. Al pati sempre jugaven a futbol. Ell era molt bo i va anar fent companys mentre jugava. A classe era molt graciós. Al final era el millor amic de tots. El xiquet es deia Daniel.

Text escrit per Pablo Melchor. 5èA

Companyerisme VII


Un dia anava pel carrer quan, de sobte, vaig veure un gos solt. Li vaig mirar el collar i portava la direcció de la seva casa. El vaig portar i la dona en va dir:
-Gràcies xiqueta però jo no puc cuidar-lo, per això l’he deixat al carrer.
La dona, al veure que m’agradava el gos, em va dir:
-Tinc una idea: com t’agrada tant he pensat que te’l pots quedar.
Jo li vaig dir:
-Val. I me’l vaig quedar. Li vaig posar de nom Luna.

Text escrit per Nerea Céspedes. 5èA

Companyerisme VI


L’altre dia estava en el parc i un xiquet estava tot preocupat i li vaig dir:
-Que et passa? Ell em va contestar:
-No trobe el meu avi i no puc anar-me a casa, no em conec aquesta zona.
Aleshores jo li vaig dir:
-Anem a buscar-lo entre els dos i segur que el trobem.
Vam començar a buscar-lo per tot el parc i no estava. Vaig tindre una idea: anar a buscar-lo a un bar de la tercera edat a veure si està ací. Vam anar i, aleshores, el vam veure. El xiquet li va dir que no
ho fera més, anar-se sense avisos.

Text escrit per Marta Cabedo. 5èA

Companyerisme V


Hi havia una vegada una xiqueta que es va fer un esquinç. Quan va ser l’hora del pati, els seus amics sols jugaven a coses de córrer i de moure’s. La xiqueta es va sentar en un banc a soles, fins que una xiqueta que estava jugant amb els meus amics la va reunir per a què jugarem tots junts.
Ho passàrem molt bé!

Text escrit per Alba Broch. 5èA

Companyerisme IV


Un dia, en bàsquet, vaig recuperar el baló i el vaig llançar a cistella, però sense voler li vaig espentar i es va caure a terra. Estava davant de cistella, però com sabia que li havia fet mal, vaig deixar el baló a terra i vaig córrer a ajudar-li. El vaig alçar de terra, me’l vaig ficar a l’esquena i els dos va anar al poliesportiu dins per a curar-lo. Quan vam eixir del partit li vaig demanar perdó i vam quedar per la vesprada a jugar i, després, al restaurant a sopar.

Text escrit per Miquel Albiol. 5èA

divendres, 16 de novembre del 2012

Companyerisme III


Una vegada, un xiquet que era avariciós, mai deixava res a ningú ni a un sol amic. Un dia, els seus amics van deixar de fer-li cas. El xiquet era així però quan va veure que no li feien cas es va estranyar. Aleshores, ell els deia coses. Va pensar “a lo millor si els dic algo me fan cas”. Els va dir:
-Voleu el meu llapis?
Li van dir que sí però el xiquet no els va donar cap. Continuava sense compartir res però un dia es va dir: -Me pareix que sóc massa avariciós. Des d'aquell dia ho comparteix tot i tots li fan cas. El xiquet i la classe van quedar molt contents.

Text escrit per Pablo Melchor, 5èA

Companyerisme II



Hi havia una vegada en el pati una xiqueta a soles i jo anava amb les meues amigues. A mi i a la meua amiga ens donava pena. Nosaltres vam anar cap a ella li vam dir: -Estàs sola? Ella no ens va dir res i nosaltres ens vam anar. Però després vam tornar i li ho vam preguntar. Ella ens va contestar: -Sí. La meua amiga i jo li vam dir: -Vols vindre a jugar amb nosaltres? Ella ens va contestar que si i vam començar a jugar.

Text escrit per Claudia Jurado. 5èA

Companyerisme

Un dia estava jugant el meu equip favorit, el Villarreal, que anava 2 a 1 guanyant. De moment, estava Marcos Senna apunt de marcar i un defensa de l'altre equip li va pegar una patada i jo vaig cridar defenent-lo. Van passar dos dies i a la televisió van dir que estava lesionat i jo li vaig enviar cartes d'ànims, però ell no em va respondre. A l'endemà jo estava esperant i tampoc. Un dia li vaig tornar a enviar una altra carta i tampoc. Al final el vaig veure pel carrer i tenia vergonya. Ma mare em va ajudar i li va dir que era jo el que li escrivia. I a més d'uns agraïments i una abraçada, em vaig emportar un autògraf.

Text escrit per Adrià Gonell. 5èA

Paciència


Fa dos anys estava al parc d'Orpesa amb els meus amics i ens vam trobar un gatet. Me'l vaig quedar jo i li vaig ficar pinso de la meua gossa mullat en llet perquè era una bebé i no podia mastegar. Aleshores li vam fer un llit amb cartó, i un coixí i estava molt agust. Fins que un dia la meua gossa va passar per davant d'ella, li va arrapar, amb sang i tot. Ho vaig veure i vaig anar a curar-la. A l'acabar de curar-la em vaig ficar nerviosa però vaig tindre paciència. Vaig contar fins a deu, li vaig fer una carícia i li vaig dir que no ho tornara a fer. Finalment ja era diumenge i tenia que anar-me'n. Li vaig comentar als meus amics si se'l podien quedar. Però al final se'l va quedar el cosí d'una amiga.

Text escrit per Elena Almela 5èA

dimarts, 13 de novembre del 2012

Solidaritat X


Un dia assolellat, sense cap núvol en el cel, hi havia un xiquet que anava amb moltes coses a la mà:
3 barres de pa, un rellotge, uns llapis... Això no podia ser.

El pobre xiquet no podia amb tot. Li vaig dir: vols que te portem a ta casa? Ell em va dir:
sí per favor, moltes gràcies.

El meu pare molt amablement va portar al xiquet en el cotxe. Vam estar una bona estona parlant.

Finalment quan vam arribar a sa casa li vaig dir: Vols vindre demà a jugar a ma casa?
Sí me encantaria. Em va dir que es deia Gabriel, jo li vaig dir: em dic Erik.
Ell quan ja se'n anava a s casa em va dir: Gràcies, per portar-me a casa I portar tot el pes de la compra que m'havia manat ma mare.

Text escrit per Erik Villajos. 5èB

Solidaritat IX

Un dia una xiqueta estava veient les noticies amb la seua mare i va vore com algunes families eren pobres no tenien res de menjar ni res per a jugar.
Com jo vivia dalt de Caritas vaig baixar a donar-los alguns joguets i menjar a i tots els meus estalvis.
Perquè si jo em quede sense xutxes unes setmanes ajudarem entre tots a que hi haja menys gent pobra que passe necessitats.

Text escrit per Violeta Fernández. 5èB

Solidaritat VIII


Havia una vegada una anciana que anava per un pont caminant. Jo i el meu pare li vam dir:
-Vostè on va,vol que la portem a qualsevol lloc?
Ella va dir:
-No, gràcies, vaig passejant, i així vaig agafant flors pel voral.
Al dia següent ens vam trobar a un xiquet amb la bici en terra plorant.
Li vam dir:
-Vols que te portem al metge
Va dir el xiquet:
-Sí per favor
El vam pujar al cotxe i vam anar al metge a curar-lo.

Text escrit per Aarón Gómez. 5B

dissabte, 10 de novembre del 2012

Solidaritat VII


Hi havia una vegada un xiquet que sempre ajudava als demés, però a ell mai li ajudaven a res.
Un dia es va fartar i va deixar d'ajudar a la gent.
Al cap d'uns dies els companys es van adonar de que el xiquet ja no els ajudava. Els va explicar perquè i es van disculpar per no haver-lo ajudat també
A partir d'aquell moment tots s'ajudaven els uns als altres.


Text escrit per Sergi Cortés. 5èB

Solidaritat VI


Hi havia un senyor i una senyora que es deien Pau i Helena , eren molt majors volien tindre un xiquet però  no podien.

Un dia van anar a l'orfenat a vore si podien adoptar-ne un.  Allí hi havia un xiquet que ningú volia perquè era cec.
Pau i Helena li van elegir perquè era el que millor es portava. Així sempre estaven ajudant-lo, ell tenia molts  llibres per a cecs , també li van compra un gos, i els companys de la seua escola també l'ajudaven moltíssim.

Text escrit per Sara Babiloni. 5êB

dijous, 8 de novembre del 2012

Solidaritat V


Un dia de Nadal vaig anar a veure els pobres per a donar-los roba.
A un xiquet i una xiqueta els vaig donar dos pantalons, dues camisetes i dos sabatilles d'anar per casa.
A una altra xiqueta li vaig donar el mateix. Es van posar molt alegres quan els vaig donar, també, una motxilla per anar al cole.
Després havia uns homes i dones i els vaig donar molta roba.

Text esrit per Danae García-Carpintero. 5èB

Solidaritat IV


Una vegada vaig vore un home plorant. Li vaig dir que li passava i ell em va contestar......
- Tinc un problema, no puc parar de beure alcohol. Aleshores jo li vaig dir...
- No passa res jo t´ajudaré. Ell em va dir...
- Tu!!!
- Si jo t´ajudaré portant-te a un centre d'ajuda amb l'alcohol.
- Moltíssimes gracies . Em va dir l´home molt content
Al cap d´un mes me'l vaig encontrar . Em va dir que gràcies a mi havia solucionat el problema amb l'alcohol.

Text escrit per Nacho Patuel. 5èB

Solidaritat III


Un dia anàvem al catecisme amb mon pare i el meu germà.
Quant estàvem arribant un home ens va preguntar si portàvem diners, perquè la seua família tenia molta fam i mon pare li va donar tot lo que portava.
Aquell 'home es va quedar molt content, se'n va anar a casa amb il·lusió.

Text escrit per Samuel Bonet. 5èB

dimecres, 7 de novembre del 2012

Col·leccione fils

Tinc molts fils perquè una vegada vaig anar a un campament i les monitores em van ensenyar a fer pulseres amb fil.
Quan vaig tornar del campament li vaig dir a la mamà que em comprara fils de colors distints.
La iaia em va ensenyar a cosir i fer ganxo.
Ara ja tinc molts fils: blaus, rojos, roses, verds, grocs...
No tinc fil morat, però el comprarè prompte.
M'encanta col·leccionar fils i fer coses boniques amb ells.

Text escrit per Ana Ponce. 5èB

dimarts, 6 de novembre del 2012

Solidaritat II

Una vegada estava en un parc quan de prompte un xiquet va insultar al meu cosí xicotet. Jo l'havia de protegir, el xiquet era més gran que el meu cosí, però no més gran que jo. Així que li vaig dir:

Deixa al meu cosí o li ho dirá a ta mare.

Ell va dir que no.
No és veritat que vages a dir-li-ho a ma mare.

El meu cosí va dir:

Sí que és veritat, ella sempre m'està defenent.

El xiquet se'n va anar corrent i plorant, però jo li vaig dir que plore, però que es pose amb els xiquets i xiquetes.
Des d'aquell dia el xiquet ja no va molestar als altres
Gràcies a mi els xiquets dels parcs poden jugar tranquil·lament i el xiquet ara juga amb ells.

Text escrit per Esther Tierraseca. 5èB

Solidaritat I

Solidaritat és ajudar aquelles persones que més ho necessiten: als malalts, als vellets, als xiquets d'Àfrica que no tenen ni un iogur per menjar, a les dones embarassades.
La solidaritat és el procés en el que tens persones al teu costat que et poden ajudar.
Ser una persona solidaria és ser una persona que ajuda als demés, que no és avariciosa, capritxosa i intolerant.
Amb les meues paraules he explicat la solidaritat.
Jo sóc solidària. I vosaltres?

Text escrit per Yaiza Vila. 5èB

divendres, 2 de novembre del 2012

Col·leccione botons

M'agrada molt col·leccionar botons. Vaig començar aquesta col·lecció perquè volia replegar alguna cosa i vaig donar-me compte que tenia molts botons... uns que es descusen, altres que trobe...
Aleshores vaig començar a replegar-los i fer grups:


  • De quatre forats.
  • De tela.
  • Amb dibuixos.
  • Llisos.
  • Sense dibuixos.
  • Sense forats.
  • Amb perletes.
  • Blancs o beix.

Em va agradar des que vaig començar-la i vaig anar ampliant-la demanant ajuda a ma mare. Ara ella em dona els que li sobren, els que se trenquen... De moment ja tinc 31 botons.

Text escrit per Violeta Fernández. 5èB