Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes terrorífics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes terrorífics. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de desembre del 2019

dilluns, 21 d’octubre del 2019

Una nau misteriosa


Un dia estava aplegant a l’aniversari del meu cosí i meu vaig passar molt be però hi havia una cosa estranya i misteriosa. Dalt de la nau tenies que escalar per aplegar a una habitació tipus golfa vaig aplegar i era un laberint! Vaig entrar i la guia i va contar una historia que en un aniversari va entrar una xiqueta i estava pel laberint i se va caure d´un forat. Se va quedar allí. Al final del aniversari la van trobar. Estava plorant i plorant. Quan jo vaig entrar era gegant: tenia molts camins, normal que se perdera la xiqueta però era molt tenebrós. Bé al final vaig eixir bé del aniversari. Va ser una passada!

Text escrit per Hugo Martínez. Sisè A

divendres, 23 de novembre del 2018

La casa dels misteris 1: el xiquet posseït

Ja, des de que van abandonar la casa del descampat, han passat coses com balons que desapareixen sense sentit, fins que un 31 d’octubre un grup de xiquets van entrar a investigar. Probablement s´esperaven una casa sense més, en panderoles i ratolins.
Aleshores van sentir un soroll ensordidor, a continuació van sentir una hamaca txirriant: xic xap xic xap. A més a més, una xiqueta va dir: « m’haveu tocat l’esquena?"
 A continuació li va tocar als altres xiquets i tots menys un van eixir corrent fora, inclòs la xiqueta. Tots havien descobert una cosa, que no tornarien a entrar. I l’altre xiquet va eixir en els ulls blancs com a posseït i va dir: «no torneu a entrar a la meva casa o no acabareu ben pagats». I els altres deien: «si és una broma no té gràcia». Ja més tard sense estar posseït, va eixir plorant i cridant: «que ve, que ve, ja correu». Per dir-los que fugiren. I va eixir a per ells.

CONTINUARÀ L´ANY QUE VE.

Text escrit per Jaume Moliner. Cinquè A

divendres, 16 de novembre del 2018

El petit monstre

Hi havia una vegada una nit, una xiqueta anomenada Lidia. Ella estava dormint fins que alguna cosa li va despertar.
 No se sap molt bé què era. Per curiositat es va alçar del llit i va anar a veure què era. No va veure res. Bé com no va veure res, es va anar a l'habitació i, un altre soroll en el bany.
Sigil·losament es va arrimar i no va veure res. Bé com ja va sentir el soroll dos vegades va baixar a dir-li ho als seus pares. Mentre baixava per les escales va veure un remolí de colors a la paret. No sabia molt bé què era, ella seguia baixant i va veure que algo baixava rodant.
Ella corre hi ho agafa. És un monstre. Crida, però al moment el veu que estava plorant i era tan bonic que li pregunta: «què et passa?»
 I el monstre respon: «Sóc el monstre mascota i m’han tirat del meu regne, estic buscant algú que em cuide»
 Lidia corrent li diu a sa mare: «mamà me’l puc quedar?»
 I sa mare li diu: «què és això?»
 «Es un monstre mascota. Me’l puc quedar, està buscant algú que el cuide». Doncs ma mare diu: «Bé quedar-te’l»
 Jo em vaig ficar tant contenta que el vaig abraçar molt fort

Text escrit per Inés Parra. Cinquè A

dimecres, 14 de novembre del 2018

La nina que parla

Hi havia una vegada una xiqueta que tenia una nina molt, molt vella. La xiqueta es deia Laura. Dormia amb la nina, hi anava al parc amb ella i jugava molt amb la nina. Una nit, quan Laura va dormir amb la nina, per la nit es va despertar i va sentir una veu que deia: «desperta, desperta»
La primera vegada va dir que era sa mare despertant-li, però no era la seua mare. -Aaaa! Va Cridar Laura.
-Una nina que parla! Es va espantar Laura -Si, jo sóc la teua nina, i volia dir-te que a mi no m´agrada que em portes al parc ni al centre comercial jo vull que jugues amb mi, en casa. Diu la nina. -Aaaa! Va tornar a cridar.
 -Era un somni!
-Que bé, m´havia espantat molt.

FI.

Text escrit per Gabriela Ciobanu. Cinquè A

dimecres, 7 de novembre del 2018

1819 Contes terrorífics PRI5A

Com ja va sent tradició, una volta més us presentem els contes terrorífics que hem preparat a la classe de valencià. Esperem que us agraden.

dilluns, 5 de novembre del 2018

La Xiqueta i La Nina

En principi, una xiqueta anava pel carrer amb la seua mare i com la xiqueta Marta va portar-se bé, la seua mare li va comprar una nina. A la nit, la xiqueta Marta es va gitar amb la seua nina. Després d'uns minuts, quan Marta es va dormir la nina, es va moure per l'habitació i es va amagar en l'armari. Al dia següent Marta, es va alçar i la nina no estava en el seu llit. Va buscar però no la va encontrar. Va obrir l'armari per ficar-se la roba però... La nina estava en l'armari i feliç com sempre i la xiqueta Marta va pensar com la nina es podia moure per l'habitació. A la nit següent Marta es va fer la dormida per veure si la nina es movia per l'habitació. La nina es va començar a moure. Marta va agafar la nina però algú estirava de la nina. Marta va estirar molt fort i finalment va descobrir qui movia la nina: era perquè el seu gat Missi agafava la nina i la ficava a l'armari.

Text escrit per Maria Nuñez. Cinquè A

dimarts, 30 de gener del 2018

El misteri del rei Serp

Fa molts anys hi havia una serp diferent a totes les demés: era més gran, més perillosa i més verinosa . Era el rei Serp. El rei Serp tenia un ull pipa i amb el seus colors totes les serp li obeïen. Pareixia un vampir a més d’una serp. La seua picadura era tant mortal que el seu verí era tant gran que te podia parar el cor literalment. El rei Serp volia l’extinció humana. Havia demanat a la resta de serps que començaren l’extinció. Les serps de tot el món estaven amb ell. Però un xic va agafar ciment i la historia del rei serp es va acabar. Les demes serps no li feien res divertit Ploraven per la mort del seu rei Serp.

Text escrit per Pablo Chinchilla. Sisè A

La nit més obscura que ninguna

Açò diu que era una nit de Halloween molt obscura i terrorífica. Com sabeu en Halloween les persones es disfressem. I un grup de xiquets a una casa dels afores del poblet on ells vivien, van anar pels boscos a dir «TRUCO TRATO!» Havien de creuar tot el bosc ells sols. El van creuar en molta por van arribar a la casa, van tocar el timbre i... clar, com per eixa part dels afores no havien anat mai, no sabien el que anava a passar. L’home de la casa va obrir la porta poquet a poquet i quan es va obrir del tot els va donar un esglai. Els xiquets es van trobar a una senyora al final del bosc cridant com si estiguera boja i cada vegada s’apropaven més i més cada vegada més a ells . I a què no sabeu qui era? Eren els seus pares els van donar un esglai de mort. I aquesta va ser la nit més obscura que ninguna.

 Text escrit per Lucia Rodriguez. Sisè A

divendres, 10 de novembre del 2017

El cadell

Hi havia una vegada un home que es deia Joan. Una vegada, el seua avió va explotar i va anar a parar a una illa. Va agafar els materials que quedaven a l’avió. Quan estava agafant els materials, va escoltar un soroll estrany i va dir:  "Qui és?". Joan es va espantar. Al dia següent. Joan estava espantat pel que havia passat i va decidir construir una balsa. Quan estava construint-la va escoltar altra vegada un soroll i va dir: "Qui és eixe d'aquí!" Joan agafà un arc, apuntà i quan estava apuntant va veure un cadell. El va agafar i se n’anaren.

Text escrit per Ibrahim Darif. Sisé A

dimecres, 8 de novembre del 2017

El simulacre misteriós del cole...


Fa 3 anys ací a l’escola tots estàvem fent els deures, tranquils i emocionats per acabar-los. Als minuts següents, la meua classe de quart A vam escoltar sorolls davant de la benzinera, ens vam espantar però poc després va parar. Quan quedaren trenta minuts per anar a casa vam olorar i feia olor a gas! El tutor nostre ens va ficar en fila i vam anar fora de l’escola, als segons... va vindre l’amo de la benzinera i ens va dir que havien fet cursets per a incendis i que estiguérem tranquils! Ens vam tornar a classe i ja era hora de arreplegar! Al dia següents tot estava més tranquil!


Text escrit per Claudia Garcia. Sisè A

Un circ diferent

Era una vegada allà pel segle VIII, a la ciutat d'Àustries va anar un circ. Volia anar tota la ciutat i a les 00:00 de la nit va obrir les portes. Es va omplir en un en un obrir i tancar d’ulls. A les 2:00 es va tancar mentre una família anava al bany. El pare es deia Joan, la mare Lurdes i el fill Mario. Van tancar amb ells dins i van anar al lloc principal. Després es van trobar amb diversos pallassos i ells els van portar al seu portal. Però no va ser un portal qualsevol: era un portal que et portava a altra dimensió i a què no sabeu el que hi havia dins?
 Continuarà......

Text escrit per Alejandro Pérez. Sisè A

dimarts, 7 de novembre del 2017

Misteri al cementiri



Hi havia una vegada una colla de xiquets i xiquetes. Un d'ells es deia Enric, l´altre es deia Josep, una xiqueta es deia Carmen i l´altra es deia Laura. Van anar al cementiri de nit a buscar la tomba de l´avi d´Enric. Unes hores d'investigació, quan ja quasi havien arribat a la tomba de l´avi d´Enric i van trobar que l´avi estava viu (sense carn, tan sols tenia ossos). Els xiquets es van anar corrent del cementiri. 
Una setmana després van tornar al cementiri i van veure a l'enterrador disfressat i els xiquets van anar tranquils a buscar l´avi d'Enric. Una vegada ja estaven allí van veure la tomba de l´avi de Enric però no estava. Estava darrere d'ells...

Text escrit per Mikel Sagarminaga. Sisè A

divendres, 3 de novembre del 2017

El robot alienígena


Açò era un matí a l’any 7777 quan hi havia un rei que es deia Carles XII. Estava amb el seu robot que ajudava als reis. Vivien en un palau reial. Per la nit, el rei va escoltar un soroll i se va alçar del llit. A continuació, va anar al menjador i hi havien coses trencades: el sofà, la taula, els quadres, etc. Va anar a la cuina i estava el robot. Era meitat robot, meitat alienígena. Després el robot el va veure i a continuació li pegà un tir. De sobte se despertà i va dir: «Tot era un somni»

Text escrit per Toni Guijarro. Sisè A

divendres, 27 d’octubre del 2017

L'esglai


Fa trenta anys,una classe de sisè va anar d'excursió a un bosc, on hi havia una casa encantada...
Els xiquets estaven a l’autobús de l’escola quan ja era de nit. Quan ja van arribar al bosc,
es van seure a terra i van començar a sopar. Una hora després, un xiquet va veure una papallona, i la va seguir fins arribar a la casa... El xiquet es va quedar bocabadat per la casa. Ell es pensava que era una casa normal i corrent, per això va entrar.
Quan va entrar la casa estava buida i molt bruta. El xiquet va escoltar un soroll molt estrany: era en d’un fantasma!
El xiquet va córrer fins que es va salvar. Quin esglai!

Text escrit per Rocio González López. Sisè A

dimecres, 2 de novembre del 2016

Contes terrorífics Cinquè A 2016/2017


Com tots els anys, a finals d'octubre hem elaborat un llibre de contes terrorífics que hem treballat a classe l'alumnat del tercer cicle. Esperem que us agraden. 

Contes Terrorífics Cinqué A


divendres, 6 de novembre del 2015

V edició dels contes terrorífics

Com ja és tradició al Botànic Calduch, arriba la cinquena edició dels contes terrorífics, inspirats en els relats més temibles de Halloween. Esperem que després de llegir-les no tingueu molta por...

dijous, 5 de novembre del 2015

"Poregós" de Halloween

Fa molt de temps un xiquet, que es deia Javier, estava treballant en el restaurant. Era de nit i ja se n'anava a la seua casa. A ell no li agadava Halloween perquè era molt poruc. El seu cap li va dir que s'esperara perquè volia contar-li una història de por. Ell va preguntar que si donava por, i el seu cap li va dir que no. Mentre li contava la història, el cambrer Felip, es va apropar a Javier poquet a poquet i el va espantar, va anar corrent a la seua casa espantat de por. Allí ell tranquil, estava tallant la seua carabassa. El seu amic Patricio va entrar. Una altra vegada es va esglair i això que ell és el seu amic i no anava disfressat de res. Patricio i ell s'estaven disfressant per anar a demanar caramels. Peró el que ell volia era venjar-se de les persones que es van riure d'ell i ell i Patricio van estar hores planificant el que volien fer. Es van preparar, van anar a la festa que feia el seu restaurant on treballava. De sobte, va començar la venjança i es van apagar els llums, la gent cridava. Després va aparéixer vestit de fantasma i es va esglaiar. Ell per fi es va venjar. I conte contat, ja s'ha acabat.

Text escrit per Edu Bravo. Sisè A

dimecres, 4 de novembre del 2015

La nina de la nit

Fa molt de temps hi havia una xiqueta que es deia Leire qui tenia 4 anys. Ella era pobre i vivia en un poble on tot estava en runes. Un dia, com qualsevol, van obrir al poble una tenda molt estranya on hi havia una jove que es deia Zarimba que venia coses molt estranyes mai vistes: una bola de cristall, una bossa feta d'or... Però hi havia un objecte que a Leire li va cridar l'atenció:una nina. Ella volia eixa nina i li va costar la paga. Eixa nit, quan Leire se n'anava a dormir, va agafar la seva nina i va dormir amb ella Peró eixa nit Leire es va despertar i quan estava ja quasi adormida la nina va girar el cap!!! Leire la va agafar i va guardar-la a l'armari. Una altra vegada, quan estava ja quasi dormida la nina va obrir l'armari, va eixir amb un ganivet i es va ficar damunt de Leire i paaam! Al dia següent ella estava morta.

 Text escrit per Maria Batalla. Sisè A

La mort

Un dia de Halloween cinc xiquets: Pablo, Erik, Artur, Alejandro i Nacho, sempre anaven per les cases demanant llepolies.
-Ja s`ha fet tard - va dir Artur,
-Peró si encara és prompte - va dir Erik,
-Artur te raó, és tard - va dir Pablo.
Adéu. Quan va arribar a casa va vore una carta roja a l`entrada. Deia que la MORT arribaria prompte, i la va tirar.
-Una brometa de halloween- va pensar. A la nit un home encaputxat va tocar el timbre, era la MORT i Pablo va acabar molt mal. Cada any moria una persona en halloween. La MORT sempre et persegueix.


Text escrit per Pablo Bonet. Sisè A