La casa dels misteris 1: el xiquet posseït

Ja, des de que van abandonar la casa del descampat, han passat coses com balons que desapareixen sense sentit, fins que un 31 d’octubre un grup de xiquets van entrar a investigar. Probablement s´esperaven una casa sense més, en panderoles i ratolins.
Aleshores van sentir un soroll ensordidor, a continuació van sentir una hamaca txirriant: xic xap xic xap. A més a més, una xiqueta va dir: « m’haveu tocat l’esquena?"
 A continuació li va tocar als altres xiquets i tots menys un van eixir corrent fora, inclòs la xiqueta. Tots havien descobert una cosa, que no tornarien a entrar. I l’altre xiquet va eixir en els ulls blancs com a posseït i va dir: «no torneu a entrar a la meva casa o no acabareu ben pagats». I els altres deien: «si és una broma no té gràcia». Ja més tard sense estar posseït, va eixir plorant i cridant: «que ve, que ve, ja correu». Per dir-los que fugiren. I va eixir a per ells.

CONTINUARÀ L´ANY QUE VE.

Text escrit per Jaume Moliner. Cinquè A