Hi havia una vegada dos amics que se volien molt eren: el conill i l'ànec. Un dia van anar a buscar menjar per als dos. El conill va caçar molt però l'ànec no va caçar res de res.
L'ánec es va enfadar per que no tenia res i el seu amic no volia compartir amb ell i els dos amics es van enfadar . Al dia següent van coincidir els dos perquè anaven altra vegada a caçar però per separat, van parlar sobre aquell mal abans que hi havien tingut els dos. Van fer les paus i junts van decidir fer una pancarta ven gran posant: VISCA LA PAU I L'AMISTAD.
I baix posava firmat: el conill i l'ànec .
Text escrit per Claudia de Gregorio. 6èA Botànic Calduch
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Claudia de Gregorio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Claudia de Gregorio. Mostrar tots els missatges
dilluns, 30 de gener del 2012
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Un viatge inoblidable. Anècdotes
Quan era xicoteta que tenia 4 anys me'n vaig anar a Astúries de viatge amb tenda de campanya. Els meus pares van començar a muntar la tenda de campanya i jo, com estava avorrida, vaig decidir que podia anar-me'n a passejar per allí, em vaig trobar un esquirol pel bosc molt bonic. Els meus pares no se van adonar. Ma mare va començar a dir: Clàudia vine ací que vull dir-te una cosa, Clàudia!! Clàudia?? i jo no estava per cap lloc. Els meus pares estaven preocupats i buscant-me per tots els llocs. Als dos minuts va arribar una dona dient:-
-PERDONEU! Vosaltres sabeu de qui és esta xiqueta. Es que ha entrat a ma casa i ha començat a jugar am la meua filla! Els meus pares van dir:
-Si! És nostra, estavem muntant la tenda de campanya i se n'ha anat sense dir res . Els meus pares em van renyir i vaig aprendre la lliçò, no me'n tornaré a anar sense dir res a els meus pares! Quin ensurt!
Autora: Claudia de Gregorio. Sisè A
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

