Quan era xicoteta que tenia 4 anys me'n vaig anar a Astúries de viatge amb tenda de campanya. Els meus pares van començar a muntar la tenda de campanya i jo, com estava avorrida, vaig decidir que podia anar-me'n a passejar per allí, em vaig trobar un esquirol pel bosc molt bonic. Els meus pares no se van adonar. Ma mare va començar a dir: Clàudia vine ací que vull dir-te una cosa, Clàudia!! Clàudia?? i jo no estava per cap lloc. Els meus pares estaven preocupats i buscant-me per tots els llocs. Als dos minuts va arribar una dona dient:-
-PERDONEU! Vosaltres sabeu de qui és esta xiqueta. Es que ha entrat a ma casa i ha començat a jugar am la meua filla! Els meus pares van dir:
-Si! És nostra, estavem muntant la tenda de campanya i se n'ha anat sense dir res . Els meus pares em van renyir i vaig aprendre la lliçò, no me'n tornaré a anar sense dir res a els meus pares! Quin ensurt!
Autora: Claudia de Gregorio. Sisè A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.