El dia del Sol

Avui es el dia mundial del Sol i per a celebrar-ho hi ha una festa a Anglaterra. En el mateix moment va i desapareix el Sol. En eixe moment, un xiquet va vore una nau espacial en la que va vore com se’n duien el Sol. Sense pensar-ho ES va pujar a una altra nau i va aconseguir agafar el Sol i endur-se’l al seu lloc. Va acabar el dia mundial del Sol amb un superheroi anomenat: CRISTHOPER UNDOLÉHRS OLDERTENSEN II

Text escrit per Jaume Moliner. Cinquè A

El Sol

Havia una vegada un paisatge a les muntanyes de Nova York que quan el sol eixia el tenies davant. Era impressionant! I una vegada un grup d’amics volien anar a veure si era veritat el que deia la gent. Es van alçar a les 5:00 de la matinada, van tardar una hora i mitja en pujar. Estaven esperant a que sortira el Sol, fins que va eixir. Era tot veritat. Era la millor foto del món.

Text escrit per Álvaro Fuentes. Cinquè A

L'home que ha arribat al Sol

Havia una vegada, un home que va arribar al Sol. No es va cremar! Eixe home va ser molt famós va eixir en tots els canals: Antena 3, Telecinco, La sexta, La 1... Però a l'any 1.980 eixe home va tindre una filla que va ser molt pesada. Eixe home ja va ser vell. En 2018 la filla va arribar a Mart. I van viure feliços.

Text escrit per Sergio De Matos. Cinquè A

L'aniversari de Miquel

Hi havia una vegada una família: el pare es deia Pau; la mare, Rosa i el xiquet, Miquel. La família volien fer un viatge a Califòrnia. I, a més a més, es volien anar en desembre que era l'aniversari de Miquel. Per als regals de Miquel van anar a una tenda d'animals i li van comprar una tortuga però Miquel no volia una tortuga, ell volia una aranya. Al final se la van comprar. Més tard quan es va acabar la festa estaven en la casa de la germana de la mare. Quan van arribar al parc estava ple de neu i no podien passar però al final ho van aconseguir: van arribar a l'hotel, i van escoltar un soroll molt fort: dos cotxes s'havien xocat. Quan van finalitzar les vacances Miquel va dir: "Ha sigut el millor aniversari del món."

 Text escrit per Ainhoa Carmona. Sisè A

Un cadell amb molta experiència

Fa temps, una parella, que es deien Marta i Marcos, que no tenien fills, van decidir comprar un gosset molt bonic. Aquest l'anaven a sacrificar perquè ja portava molt de temps en la gossera. Li van posar de nom Cleident. Cleident era un gosset molt graciós i alegre. Peró quan es va fer gran era molt lleig, així que el van abandonar. Després d'un temps el va trobar una xiqueta que passava per allí. El va veure i li va parèixer graciós. Eixa xiqueta era la filla de Marta i Marcos! Marta i Marcos li van donar una segona oportunitat. Més tard la xiqueta i la parella estaven jugant amb Cleident amb la pilota,a Cleident se li veia molt feliç de nou. 

Text escrit per Maria Batalla. Sisè A

La gosseta Mini

Hi havia una vegada una família que volia una gosseta o un gosset i van anar a la gossera. En la gossera acabava de vindre una gosseta de raça "labrador". El xiquet, quan la va veure, es va enamorar d'ella i s'ho va dir a la seva mare.

La mare va dir:" -Sí, me pareix una gosseta molt bona." Li ho van dir a la xica de la gossera, va traure les claus i la va agafar. El xiquet va pensar que hi havia que comprar-li collar, un transportin, un cinturó per al cotxe... La mare li va dir "Sí, pots agafar tot el que vullgues per a la gosseta però no te passes que te conec". Aleshores  va dir el xiquet: "Val mamà, no me passaré". Li van posar Mini. Quan Mini es va fer major va tindre una malaltia. A més a més, aquella malaltia li feia tindre els símptomes següents: dolor de panxa, no tindre gana... Més tard la van portar al veterinari i van tindre que operar a la pobre gosseta. Per últim, es va curar d'aquella malaltia i ara mateixa està jugant a la seua casa amb la seua pilota de tennis, roent-la.

Text escrit per Laura Palacios Sánchez. 6é A

Una casa del revés

Hi havia una vegada en 1993 en el pol nord un xiquet anomenat Juan. Una vegada va anar al bosc per dir-li al constructor, li va dir: "jo vull la meua casa del revés". Dins de sa casa hi havia: una taula, quatre cadires, huit habitacions i dos televisions.Un dia Juan va vendre la seua casa però no sabia el preu. Després de uns minuts va dir: "jo la venc per quatre mil euros". I ho va aconseguir.

 Conte contat, conte acabat.

Text escrit per Nerea Ignoto, sisé A.

Adolf

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Adolf. La seua família va sofrir un encantament, a tots els va fer un nas verd i la casa la va ficar del revés. Al principi el nas verd no els molestava però després van descobrir que tenien mala sort. Van anant passant generacions i generacions de la família fins que va nàixer un xiquet que es deia Adolf. Era el més fort de la família, així que el van entrenar i entrenar. Quan ja es va fer suficient fort, va visitar a la bruixa que va fer el encantament. A la primera va ser derrotat, també a la segona però a la tercera va guanyar. La bruixa va desfer el encantament i Adolf va ser recordat durant centenars d'anys i ara la gent conta la història de Adolf com jo vos la conte a vosaltres.

Text escrit per Alejandro Forcada, sisè A.

Els lleons juganers

Hi havia dos lleons, que eren germans i a més a més vivien junts. Un es deia Pablo i l'altre Nacho. Eren molt grans, però ells seguien jugant com si foren xicotets. Un dia va ploure tant que no sabien on refugiar-se. Finalment van trovar una cova i es van amagar allí, estaven tots mullats. Van anar més endins de la cova i van vore més lleons amagats aleshores van eixir corrents: havia parat de ploure i, a què no sabeu que van fer? Si penseu que jugar, esteu equivocats, es van tombar a descansar.
Text escrit per Vati Zarco. Cinquè A

Els últims

En la selva al 1960 hi havien molts però que molts lleons. La gent convivia amb ells, aleshores caçadors de molts països van anar a la selva Africana per caçar-los perquè hi havia una gran quantitat de lleons. Finalment quedaven Ron i Lara, els quals es van amagar en una casa fins que va passar tot. Al cap d'uns anys  van tindre fills, Lara i Nira. Un caçador va tornar i va acavar amb el pare i la mare i els fills es van a amagar, i fins aquell dia,van viure sense caçadors.

Text escrit per Pablo Bonet. Cinquè A

El dia de la mala sort

Hi havia una vegada una família que estaven de vacances i volien anar-se en avió a Alemanya perquè a ells els pareixia un país preciós. Uns dies abans del viatge es van fer les maletes. Després al dia següent van anar a l'aeroport, van pujar a l'avió i es van anar. A meitat del viatge, uns pardals van  envair l'avió i, després va aterritzar a terra, Al final la família no va poder anar de vacances a Alemanya i van anar a casa amb un altre avió. Quin dia de mala sort!

Text escrit per Julia Radu. 5èA.

El camí de foc

Fa mil cinc-cents anys, es va formar un imponent volcà, el Kilimanjaro, en Àfrica clar està, en un lloc que es deia Kenya. Un dia va entrar en erupció i en un tres i no res va fer un camí de foc. Mireu si va ser gran l'erupció, que el camí va arribar fins al Massís d'Etiòpia i, això està molt lluny, no? Per això es coneix el Kilimanjaro, com el volcà més gran d'Àfrica; sabeu quant mesura? Doncs mesura 5.895 metres,
Bé, vos estic molt agraït per haver-me escoltat però vos he de deixar. I... conte contat, ja s'ha acabat.

Text escrit per Artur Vila. 5èA

El camí reial

Hi havia una vegada un poble nòmada que vivia en una aldea. El capità de l'aldea tenia un somni: anar a la civilització per complir el somni que havien de creuar un bosc de cent quilòmetres i un riu ple de cocodrils. Entre els esclaus, els cavallers van construir un carrossa , desprès de cinc dies van arribar al riu. Els ajudants van haver de  construir una espècie de  piragua mestre que els ajudants buscaven troncs de bambú, el capità de la tribu va anar pel seu compte. Quan ja estava construïda els ajudants se'n van anar i el  capità es va quedar allí. Estava fart  de buscar al seus ajudants , així que va estar en l'illa fins que se li va ocórrer una idea:  creuar el riu amb tota la valentia. Endevineu què va utilitzar :unes fulles de palmera i un tronc que surava gràcies a uns cocos. Al final va aribar a una carretera i per fi va cumplir es seu somni: anar a la ciutat.

Text escrit per Eduardo Bravo. 5èA

Una piscina al gratacels

Una de les piscines més luxoses i amb unes increïbles vistes està en Nova York. Un increïble hotel de 5 estreles, al pis més alt, té una piscina de 20m de llarg i 10 de ample. L'aigua de la piscina es cau per una mini cascada, davant de la qual hi ha un cristall per què no caiga la gent. Aquesta baixa a uns 60km per hora, fins que arriba a una font que hi ha baix. Totalment increïble!

Text escrit per Iker Calvo. 5èB

Ciutat Subterrània

Hi havia una vegada una piscina en un apartament al costat de l'entrada. Van tardar cent anys  en construir-la
perquè era més gran que un poble. Quan la van acabar van descobrir que s'hi et banyaves en ella veies el que hi havia baix terra, i van descobrir una ciutat subterrània. Però van pensar que en les noves tecnologies podien fer una baixada tovogan i després també per a pujar un tobogan a l'inversa. Finalment eixa ciutat va ser un descobriment molt important.

Text escrit per Alejandro Forcada.  5èA

La piscina dels déus

 En Dubai s'ha fet la piscina més gran del món. S'inspiraren en que en la mitologia romana es deia que en l' Olimpo hi havia una piscina gegant .La piscina s' anomena Olimpo pool i la construcció està realitzada per Andrew Depp. Aquest és el pròxim destí de molts famosos com Jennifer López, Cristiano Ronaldo ,Jennifer Lewrwns etc. El millor de tot és que van a sortejar en Espanya 10 entrades per anar, quina emoció!

 Text escrit per Pau Montoliu. 5è B

El grup dels llibres

Un dia pel matí, un xiquet que es deia Mario va anar a buscar als seus amics. Però, quan estaven tots reunits en la plaça no es decidien sobre què podien fer, però una xiqueta que es deia Sofia va dir: "per què no escrivim un llibre?" Els altres van dir que els semblava molt bona idea. Després de dinar, van anar a casa de Carlos i es van seure en una taula redona tots junts. Van pensar, però no se'ls ocorria res, fins que un dia a una xiqueta que li deien Maria se li va ocórrer que podríen fer un llibre de tots els amics de la seua vida. Tots van aplaudir-li, i el van escriure: Marta va fer el títol de la historia, Marc va fer el primer text, Sofia va fer el segon i Mario va fer el tercer; Carlos, Maria i Marta van fer els dibuixos. Van tardar dos setmanes, però al final el van fer. El van posar a la venda i al final es van vendre tots, i com no van poder menjar res, van fer una desfilada i li van tirar quètxup i mostassa, i des d'eixe moment es van  dedicar a escriure llibres.

Text escrit per Ainhoa Carmona. 5èA

El camí de lava

Hi havia una vegada un camí de lava. Vos direu: com es això? Doncs, durant molts anys, els científics van inventar una carretera de lava que per la nit s'il·luminava de lava i pel dia  s'apagava. Però açò no és tot... Podeu visitar la pàgina web: www.elcamidelava.com

Text escrit per Natalia Fernández Cañete. 5è A

La carretera elèctrica

Hi havia una vegada als Estats Units, on van construir una carretera. Al dia següent un xiquet va passar caminant per la carretera i s´hi va electrocutar. Cada volta que donava un pas el xiquet deia:
"Buff quin dolor. El que ocorre és que les sabates son roïnes i t'electrocuten."

Va decidir descalçar-se per comprovar si era el terra que tenia electricitat.
"Uy,  si es veritat que aquesta carretera és elèctrica. Vaig a avisar per què no passen per ací perquè es van a electrocutar."

I tots els habitants van dir:
"Açò és veritat, jo no passe per ací" I, així va ser,com ningú passà per la nova carretera. Uns nous veïns que venien de Rússia es van electrocutar per què no sabien que la carretera era elèctrica.


Text escrit per Laura Palacios Sanchez. 5è A

semprefesta

Hi havia una vegada un poble molt llunyà que es deia Semprefesta .

Un dia hi va pensar un xiquet:

-Per què tots els anys fem les mateixes festes? Demà farem una festa diferent: sis persones aniran corrent, anirem tirant-li quetxup i mostassa.

Al dia següent va agafar un megàfon i va pujar a l'helicòpter i va començar a anunciar la festa nova. Tot el món va traure la seua mostassa i el seu quetxup  i ja estaven decidits els que corrien. El primer que va eixir es va embrutar fins la sang de tanta mostassa i quetxup i des d' aquell dia totes les festes eren diferents. Rondalla contada rondalla acabada.

Text escrit per Ashraf Habibi Ilane. 5è A.