Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laura Palacios. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laura Palacios. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de febrer del 2016

Laura con L

Laura le pone laca,
a la urraca,
le pinta los labios
y le lee el diccionario.

A la urraca,
se le caen las lágrimas,
del lagrimal.

Le duele el ala,
porque se cayó al lago,
y se mordió la lengua.
La niña le da, lechuga y leche,
le lava los platos,
y le da escabeche.

Texto escrito por Laura Palacios Sánchez. 6º A

dimarts, 2 de febrer del 2016

La gosseta Mini

Hi havia una vegada una família que volia una gosseta o un gosset i van anar a la gossera. En la gossera acabava de vindre una gosseta de raça "labrador". El xiquet, quan la va veure, es va enamorar d'ella i s'ho va dir a la seva mare.
La mare va dir:" -Sí, me pareix una gosseta molt bona." Li ho van dir a la xica de la gossera, va traure les claus i la va agafar. El xiquet va pensar que hi havia que comprar-li collar, un transportin, un cinturó per al cotxe... La mare li va dir "Sí, pots agafar tot el que vullgues per a la gosseta però no te passes que te conec". Aleshores  va dir el xiquet: "Val mamà, no me passaré". Li van posar Mini. Quan Mini es va fer major va tindre una malaltia. A més a més, aquella malaltia li feia tindre els símptomes següents: dolor de panxa, no tindre gana... Més tard la van portar al veterinari i van tindre que operar a la pobre gosseta. Per últim, es va curar d'aquella malaltia i ara mateixa està jugant a la seua casa amb la seua pilota de tennis, roent-la.

Text escrit per Laura Palacios Sánchez. 6é A

divendres, 30 d’octubre del 2015

La família misteriosa


Això era i no era, en un barri molt llunyà, on vivia una família que no eixia de casa, que no menjaven ni feien res. A sa casa totes les nits s'escoltaven crits i els veïns no podien dormir. Un dia, un veí els va tocar el timbre i no obria ningú. De sobte, es van obrir les portes soles. El veí, estava atemorit, va anar caminant cap amunt i va trobar molts pots plens d'intestins i parts d'humans, va engolir saliva i va seguir caminant. Va veure ombres i moltes coses més i d'es d'aquell mateix moment ningú va saber res d'ell. Conte contat, conte acabat.

Text escrit per Laura Palacios. Sisè A.

dijous, 19 de febrer del 2015

La carretera elèctrica


Hi havia una vegada als Estats Units, on van construir una carretera. Al dia següent un xiquet va passar caminant per la carretera i s´hi va electrocutar. Cada volta que donava un pas el xiquet deia:
"Buff quin dolor. El que ocorre és que les sabates son roïnes i t'electrocuten."

Va decidir descalçar-se per comprovar si era el terra que tenia electricitat.
"Uy,  si es veritat que aquesta carretera és elèctrica. Vaig a avisar per què no passen per ací perquè es van a electrocutar."

I tots els habitants van dir:
"Açò és veritat, jo no passe per ací" I, així va ser,com ningú passà per la nova carretera. Uns nous veïns que venien de Rússia es van electrocutar per què no sabien que la carretera era elèctrica.


Text escrit per Laura Palacios Sanchez. 5è A