Había una vez un puente que salía de un pueblo llamado Zugarramundi, que estaba embrujado, y entraba a un pueblo llamado Tormo, una aldea muy muy chiquitita...
Un día una família se fue de vacaciones a Zugarramundi, estuvieron 2 meses, y ya sospechaban algo porque pasaban cosas extrañas. Llegó el día de irse, a la salida del pueblo empezaron a caer del cielo cabezas de brujas. Cuando iban por mitad del puente, les apareció una bruja medio muerta y les dijo:
"-No conseguiréis pasar del puente, jajajaja...."
Los familiares, asustados, se volvieron al pueblo, le preguntaron al alcalde, que era un brujo malvado, y el alcalde no quería que se dieran cuenta de lo que pasaba en el pueblo, y... Les encerró!
Al cabo de tres meses los familiares estaban raquíticos, el padre, consiguió averiguar la pócima para matar a todos los brujos malvados, y lo encontró.
Al final consiguieron escapar y volver a la normalidad.
Texto escrito por Ainara Cantavella. 6ºA
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ainara Cantavella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ainara Cantavella. Mostrar tots els missatges
dimarts, 1 d’abril del 2014
dissabte, 8 de març del 2014
Greguerías
dimecres, 18 de desembre del 2013
La nova gosseta Dame!
Justament arribaven ja els Nadals. El dia de Nit Bona (Pare Noel) li van regalar una corretja i un collar morat. Van començar a sospitar alguna cosa. I diu la germana major:
-Ainara, no te fages il·lusions...
-Vaaaal....-Va respondre Ainara.
Per a reis les dos van demana una "American Stanfor". Els pares no van tindre més remei que comprar-li una cadella. El dia de reis, pel matí, escoltaven lladrucs molt aguts i es van despertar. Trobaren joguets de gos escampats... Es van apropar al sofà i van veure una cadelleta dormint. Li van ficar de nom Dame.
Van ser molt feliços per sempre, encara que la gossa era un terratrèmol!!
Text escrit per Ainara Cantavella. 6èA
dimecres, 30 d’octubre del 2013
Un regal misteriós
Hi havia una vegada un dia de halloween una xiqueta anomenada Ernesta anava per un caminet a casa d'Ambar. Va passar per cases terrorífiques i Ernesta no tenia gens de por. Hi havien esquelets a la porta, rates penades, teranyines d'aranya...Però quan va anar a casa d'Ambar el somriure se li va anar de la cara. Els pares estaven vestits de dimonis i Ambar d'esquelet i, això no es tot: li van donar un regal, el va obrir i bum! óssos d'esquelet.
Text escrit per Irene Miró. 6èA.
Text escrit per Irene Miró. 6èA.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


