dimarts, 30 d’octubre del 2012

Contes Terrorífics II. Halloween 2012

Ho hem aconseguit: millorar el recull de Contes Terrorífics del curs passat. Aquest any la segona part de Contes Terrorífics arreplega 73 històries: 36 contes de cinquè i 37 de sisè plens de terror, pavor, horror... i també humor, ironia, crítica.
Ho heu fet terriblement bé i des d'ací els mestres del Tercer Cicle us volem felicitar i donar l'enhorabona.
Ens ha eixit tan gros que l'hem hagut d'escanejar en dos toms, un per a cinquè i un altre amb els contes de sisè.
Ara, ja podeu llegir els contes i recomanar-los als vostres amics i amigues.

Contes Terrorífics II Cinquè:



El pallasso


Hi havia una vegada una abuela que li va donar al seu nebot un quadre d’un pallasso que tenia cinc dits. Un dia, mentre caminava l’abuela, va encontrar el pallasso i li va dir:
-Tú qui eres?
-El teu nebot – li va contestar.
-Hui, doncs vine.
De sobte va fer màgia i ella va tindre un accident. Aleshores el pallasso es va llevar un dit. Més tard, amb el seu gos va tornar a fer màgia, i es va enverinar. I es va llevar un altre dit. A la segona setmana ja no tenia dits! No m’agradaria tindre un quadre com aquest...
Text escrit per Irene Miró. 5èA

diumenge, 28 d’octubre del 2012

La detectiu Marta: l'escola vivent


Hi havia una vegada una escola que es deia Botànic Calduch. Un divendres 31 d’octubre, a les 17:30, una xiqueta que es diu Noelia va veure com l’escola es va alçar i se’n va anar.
Noelia va cridar a la detectiu Marta i li va dir:
-Detectiu Marta, he vist com la meua escola s’alçava i se n’anava.
-Tranquil·la que ja vaig, li va dir Marta.
Va arribar i va descobrir que un fantasma s’havia apoderat de l’escola. Va vindre i vam entrar, però el fantasma es va apoderar de tots i, el món com el que coneixem va ser un infern.
Text escrit per Noelia Plesu. 5èA

Els zombies amb son


Hi havia una vegada una colla de zombis que vivien a un castell encantat. Aquell castell tenia moltes trampes. Un dia, va entrar un gat i va sonar l’alarma. Tots els zombies, com que tenien son, anaven amb els ulls tancats. Aleshores queien tots com a mosques: els disparaven ballestes amagades, trampilles, els queien boles de les bitlles, es tancaven les portes, començava a caure aigua, eixien ganivets disparats, queien a xarxes… però com eren zombies no es morien. Al final el gat es va quedar de mascota al castell i van fer una festa per a celebrar-ho, en la qual havien invitat tot tipus de criatures màgiques.

Text escrit per Indra Zarco. 5èA

La tragèdia


Era una vegada dos xiquets que eren molt amics. Un dia van anar a casa de Carles que era molt gran. Es va fer de nit i, de sobte, van escoltar un crit: aaaahhhh!
Van anar corrent però ningú de la família de Carles estava, sols el hàmster i el gat. Joan, l’amic, va veure com els animals li miraven amb els ulls morts. De sobte, Joan no va encontrar a Carles! Sols va veure sang!
Ell no sabia com era la casa però va escoltar: mamà, mamà…
Es va girar i va veure una xiqueta de joguet amb un ganivet. Va obrir la porta d’un armari per amagar-se i va veure un mort vivient i… aaaaaaaa!

Text escrit per Ismael Echenni. 5èA

dissabte, 27 d’octubre del 2012

El passadís sense fi

Hi havia una vegada una xiqueta que el dia de halloween va voler anar a casa d'un amic disfressada, però no li van deixar anar. Ella tota la nit estava plorant. De sobte: cataplum!
-Mare, pare! - va cridar la xiqueta però ningú va contestar.
La xiqueta es va alçar i va anar al passadís que era llarg i fosc. Ella caminava i caminava i no arribava al final del passadís on habitualment estava el dormitori de son pare i de sa mare.
Hui en dia està intentant arribar al final del passadís...

Text escrit per Alba Broch. 5èA

La casa del monstre


Hi havia una vegada allí a Vila-real, a l’ermita, una casa encantada. Diuen que no ha eixit ningú viu d’allí. Els policies tenien una agència especial que era per a este tipus de situacions, anomenada ACM (Anti Cases Misterioses). Van anar i no hi havia res. De sobte se sent un crit i van a veure què hi passa. Troben a la xica ferida i amb por. Els va espentar a tots i fugen a una altra habitació. Hi havia un xic assassinat a terra. A continuación van a la sala d’estar i hi havia una trampa que era qui tocava un fil eixien unes cries i el matarien. Miren darrere i estaba el monstre amb la boca oberta. Un policia el veu i li dispara amb una pistola explosiva. El monstre es mor i examinen què era i d’on havia eixit.
Text escrit per Adrià Gonell. 5èA

Un nit misteriosa.


Hi havia una vegada un xiquet que es deia Sergi i una xiqueta que es deia Paula.
Faltaven dos dies per a Halloween, Sergi i Paula van quedar a la porta del col·legi  per a anar a casa de Sergi. La mare de Sergi va preguntar a Paula on era la seua mare.
Li respongué que era a sa casa. Sergi i Paula van començar a dir coses del que podien fer en Halloween.
Ella com que era molt inquieta digué: Sergi podríem anar al cementeri.
Ell dubtava perquè de nit li feia més por. Va arribar la nit de Halloween i... Quan Paula anava cap a casa de Sergi, li va aparéixer un xiquet vestit de vampir. Paula es va esglaiar. Des d'aquell dia Sergi no va tornar a a saber res més de Paula. Peró Sergi encara esta buscant-la i no la trobarà.

Text escrit per Mireia Gómez. 6èB

Truc o tracte.


Això era i no era uns xiquets que, en la nit de Halloween, que anaven a demanar caramels.
Estaven feliços i tenien molts caramels en la bossa. En cada casa els en donaven més i més caramels. En una casa que van veure no van voler entrar perquè donava molta por. Però un dels xiquets va decidir entrar. Els altres xiquets atemorits van esperar un quart d´hora, mitja hora, una hora... I el xiquet no va aparèixer. Així que els xiquets van decidir entrar. I al entrar van veure perquè el xiquet va tardar. Perquè a la casa hi havia una festa!

Text escrit per Paula Girona. 6èA

La fàbrica abandonada


Això era i no era, en un poble llunyà i solitari, una colla de quatere xiquets estaven jugant al baló en una xicoteta plaça quan un dels xiquets calà la pilota a un magatzem abandonat. Aquesta colla tenia por d'entrar al edifici tots sols així que van decidir anar a  cridar a més amics.

Quan ja estaven tots van  entrar en aquell lloc tan atemoritzador.
Només entrar per la porta es va  sentir un crit que venia  de  l'altra part del magatzem justament on es trobava el baló. Quan es van dirigir a pel baló la porta es va tancar bruscament i aleshores aparegué un home amb una moto-serra  i una corda. El que pretenia era  subjectar-los les mans i les cames  per tal de tallar-los el coll. Quan els xiquets el van vore van eixir corrents d'aquell lloc però no recordaren de que la porta s'havia tancat i quan se'n van donar compte ja estaven arraconats i  l'home  ja encenent la motossera els intentà tallar el coll.

Quan ja pareixia que estava tot acabat, un dels xiquets va vore el baló al seu costat i li'l va llançar a l'home. Amb el colp, es va caure de cul, un dels xiquets agafà la moto-serra i el va partir per la meitat.
A continuació eixiren per una finestra que estava trencada i... per fi!!!!! S'havien salvat pel baló!

Text escrit per Guillem Soler. 6èB

Els Dertogas


Una vegada en la ciutat de Blackcity hi havia una xiqueta anomenada Maika. Un dia en sa casa li va dir a sa mare mare. Puc anar a la festa de Halloween amb els meus amics?
Si, li va dir sa mare, però no vingues tard.
El seus amics havien quedat amb ella al bosc cremat de les afores de la ciutat.
Tot i que era Halloween els seus amics no van anar disfressats i quan ella va arribar era la unica disfressada. Passejant pel bosc van vore una espècie de porta rara i la van obrir.
Alli no es veia res, encara que pareixia que era un pou molt fons, van tornar a tancar la porta però no es va quedar del tot tancada.
Eixa porta tenia un significat, al fons d'eixe pou no hi havia aigua. Era un lloc ple de fang, brutícia i animals morts. Era on vivien els Derotgas, que son les criatures de les que va disfresada la gent en Halloween: zombis, esquelets, bruixes...
Com la porta es va quedar un poc oberta, els Dertogas es van fugir.
Tots els grups dels Dertogas tenien un lider que és diu Goyter. El dia de la boda de Goyter la novia es va esfumar de l'església i des d'eixe dia els Dertogas la estan buscant, quan van vore que la porta estava oberta va n eixiral bosc a buscarla i com Maika anava vestida de novia morta la van agafar i se la van endur per sempre al pais dels Dertogas.
Des deixe dia ningú no sap res més de Maika.

Text escrit per Inés Rodríguez. 6èB

La mansió misteriosa.


Hi havia una vegada un poble molt xicotet, tant xicotet que quasi ningú sabia de la seua existència. Un dia una família va arribar a aquell poble. Allí no hi havia ningú, o això pareixia...
Van decidir quedar-se en la casa més bonica del poble. Quan es va fer de nit la família encara no sabia que la casa on vivien no era una casa normal.
El fill major va notar que algo o algú el seguia, el fill xicotet quan s'estava rentant les dents va notar com que per darrere d'ell passava algú. La mare i el pare es van adonar de que els estaven observant...
De sobte van sentir un crit molt agut que venia de la cuina. Van anar tots ràpidament cap allà i van vore sang per tota la cuina, i als tres segons la llum es va apagar per un moment i ja no estaven a la cuina.
Mai més es va saber res d'aquella família...

Text escrit per Sofía Traver. 6èA

El fantasma de Jeckyll

Fa uns quants anys un home assassí va morir. Aquell home raptava gent per a després poder matar-los sense que ningú ho sapiguera. Gràcies a Deu l'home morí en un accident de moto. Ara, es conta que la seva ànima es desperta cada nit amb forma humana, per fer el mateix que feia quan encara estava viu. El fantasma de Jekyll, que era el nom de l'assassí, matava la gent si no no li donava el que volia.
Cada nit el fantasma, surt de Jekyll, agafa una pistola i se l'amaga al calcetí. Després ix al carrer i quan menys t'ho esperes... t'agafa, et posa dins d'un sac i et fica dins d'una camioneta. Et porta a un lloc fosc que ningú sap on està i si no tens el que el fantasma de Jekyll vol, mala sort.
Tingues compte si ixes de nit al carrer perquè et podria passar el mateix que a aquestes persones.

Text escrit per María Carda. 6èA

divendres, 26 d’octubre del 2012

La política mortal

Hi havia una vegada, un home simpàtic i molt agradable, però, tenia un problema, quan en el barri es parlava de política, es convertia en un home llop i es tragava la competència, per això en cada reunió desapareixia una persona.
Un dia, només quedava ell i es va mudar al barri del costat. En el barri del costat hi havia uns veïns molt simpàtics i van apuntar a l'home a les eleccions del president del Partit Popular (PP). Els veïns no sabien que ell era un home llop.
L'home s'anomenava Mariano Popó Pops. Com Mariano es menjava la competència va ser elegit en les eleccions del PP, però com es menjava la competència va acabar molt mal: que si retallades, que si manifestacions, que si pujada de l'IVA..., El pitjor de tot era la crisi, però el dia 12/12/12 es va fartar tant de la política que es va menjar a totes les persones del món. Quan es va menjar a l'últim xiquet, es va sentir molt sol i és tornà boig, va començar a menjar-se els dits dels peus, els genolls, els malucs, els braços i quan va aplegar al cap, se'l va obrir i és va menjar el cervell. Eixa és la raó, de la fi del món!!!

Text escrit per Lledó Sales. 6èB

Misteri

Era una vegada un home que va ser assassinat. Van estar investigant fins que van saber que era Gerad, però això era mentida. Trobaren a un altre sospitós i el van ficar entre reixes.
Al cap d´un mes Isabel, la dona de l'alcalde, va tindre un accident i no la trovabem. Als dos dies la van trobar a 20 km del lloc de l´accident.
Aquella terrible història li havia deixat marca per què no podia parlar o això pensaven els metges per què li va dir a la seua filla: -No tingues por! La filla es va quedar mirant-la una bona estona a sa mare i mai no va saber què volia dir perquè no va tornar a parlar.

Text escrit per Carmen Gil. 6èA

Un monstre del bosc


Hi havia una vegada un xiquet que sempre anava a passejar al bosc amb el seu gos. Corrien i feien moltes coses. Un dia va veure alguna cosa estranya.Sempre anava pel mateix lloc però l'arbre estava pel mig d'on estava normalment,era molt misteriós.Van tornar per un altre lloc. Un dia l'arbre estava enterra però no l'havien tallat en una motosserra ni res, pareixien garres! Vam veure a la mateixa xica però no queta , s'arrimava cap a nosaltres. Tenia la roba esgarrada i la cara amb talls ,després es  va anar corrent i, de sobte, va traure unes garres. Des d'aquell dia ja no va tornar al bosc.

Text escrit per Pablo Melchor. 5èA

El llibre terrorífic de Halloween

Hi havia una vegada en un poble que es deia Estonles en el que hi havia una casa amb un xiquet de 8 anys que es deia Peter i una xiqueta de 16 anys que es deia Lara i era gòtica. Laura odiava al seu germà perquè sempre entrava a la seua habitació i li agafava totes les coses.
Un dia Laura anava a l'institut i en un carreronet va vore una tenda molt estranya. Va entrar, el xic de la tenda sabia que li agradava llegir i li va donar un llibre i Laura el va comprar. Al tornar a casa es va tancar a la seua habitació i va obrir la primera pàgina del llibre on posava: ”No llegisques el llibre en veu alta''.
 Però com el seu germà Peter no parava de molestar i d'entrar a l'habitació ,la xiqueta li va contar el llibre que se va comprar. Explicava la història d'un monstre que es menja a la gent i la cobreix de baves per als seus fills .
 A la nit del dia següent el monstre havia eixit del conte i va agafar a Peter, però Laura va anar amb el xiquet que li agradava i amb el so d'un altre monstre. El monstre va anar on ells, però li va aparèixer un altre cap al monstre. Ràpidament van tirar un pot ple de sang, els dos caps val renyir i tot va tornar a la normalitat.

Text escrit per Sheila García. 6èB

El misteri d'Egipte

 

Hi havia una vegada una família que se'n va anar a Egipte i van entrar en una piràmide, acompanyats d'un guia que ho sabia tot d'ella i tenia el mapa. Van arribar a una cambra secreta. Hi havia or, en van agarrar i es van tancar totes les eixides. De seguida van aparèixer dos mòmies i els van convertir en mòmies. Van anar més persones fins que un dia van eixir de la piràmide i les mòmies es van fer amb Egipte i ningú no va tornar allí. Un dia, un xiquet en una barca, el van convertir en mòmia, i va anar a Rússia. El rei rus quan ho va saber, va manar a l'exèrcit i va acabar amb la mòmia.

Text escrit per Manuel López. 5èA

La casa monstruosa.

Això era i no era una nit de Halloween. Un xiquet anomenat Miquel, va anar a celebrar-ho per tot el poble de Vila-real, va anar a la casa del seu iaio Gustavo i moltes cases més.
Però Miquel va bufar buf! I pensà ... sols em queda una casa que estava encantada, quan va tocar el timbre ningú obrí, va tocar la portar i de sobte es va obrir com si res.
Miquel esglaiat, es va envalentonar i va entrar.
Cridà per tota la casa, però ningú no li va contestar, va sonar el rellotge... eren les dotze i mitja de la nit, va escoltar uns passos...
Eren homes-llop i el xiquet va córrer a la porta però no s'obrigué. Corrents es va amagar darrere d'un sofà, de sobte aparegueren mans verdes, va córrer es va tancar en una habitació que estava coberta de foscor i començaren a eixir rates penades.
Al moment es va obrir la porta de l'habitació i entrà un enorme vampir. Ja no se sap res més de Miquel!

Text escrit per Borja Palacios. 6èA

L'home de palla


Fa milers d'anys un xiquet molt il·lusionat perquè faltava poc per a Halloween i volia construir un home de palla.
El dia de Halloween tots per el carrer anaven donant sustos, l'home de palla va sentir cels, tants cels que va cobrar vida. Ell estava ansiós per donar sustos, va anar a amagar-se a un cantó i va intentar donar un susto a un xiquet, però aquest es va riure.
Desil·lusionat ho va tornar a intentar, però no li podia donar un susto a ningú, perquè tots se creien que era un xiquet disfressat. Aleshores se li va ocórrer que el xiquet que el va crear si que sabia que era ell.
Al final li va donar un susto de mort al xiquet, i el xiquet es va espantar, al veure que es movia li va donar un abraç i es va tornar a convertir en un home de palla.

Text escrit per Carla Tomás. 6èA

La casa abandonada


Hi havia una vegada en Halloween que tots el xiquets que estaven disfressats demanaven a les cases caramels i deien truc o tracte i si no els donaven res tiraven ous.
Quant ja havien anata a totes les cases, de sobte, se va alçar una boira molt densa i dins la boira una casa desconeguda.
Els xiquets van apropar-se i van tocar a la porta. La porta s'obri ella sola, van entrar, cridaren, però ningú no contestava. Van pujar per l'escala. Al moment els quadres començaren a mure's i els xiquets a cridar. Una veu que no se sabia d'on venia els va dir: No crideu, no crideu... que el despertareu!
Immediatament un vampir es va llançar contra ells i se'ls va menjar, despés va eixir de la casa, el vampir tenia molta fam i es va menjar a tot el poble.

Text escrit per Iñaki García. 6èB

La dona fantasma


Fa molt, molt de temps, en un poble menut, poc habitat, hi visqué una dona, torturada sempre pel seu home, el qual li cridava i parlava malament a tothora. Tot el món es burlava d'ells, perquè deien que el marit estava sord i li pegava, i la muller no es sabia defensar, i això a la dona li donava molta ràbia i la irritava molt.
Segons contaven els habitants d'aquell poble, aquella parella, es va fer major i va morir, quan va passar un any, conten que aquella dona revisqué per  agafar tot tipus d'armes i gastar-les per venjar-se de tota la gent que hi vivia en aquell poble, i matar-les.
Des d'aquell dia ningú s'atrevix a passar per aquell poble, perquè pensen que la dona aquella seguix rondant tots el dies pels carrers, a vore si troba a algú, encara que jo pense que no es així, o pot que si?

Text escrit per Nerea Castaño. 6èB

dijous, 25 d’octubre del 2012

L'innoblidable dia de Halloween


Fa ja molt de temps en un poble petit anomenat Fanvaspi.
Hi havia una familia que s'acabava de mudar: la mare Mery, el pare Dedy, el fill Youdin i la filla Dana. El dia de Halloween tots el xiquets en lloc d'anar a totes les cases es quedaven en casa per por als vampirs, pero la Mery va donar una idea va dir:
- El que podriem fer es que quedarem a alguna casa per fer una festa i així els xiquets s'ho passarien molt bé!
Van decidir entre tots que podria ser un bona idea; sols que van triar la casa incorrecta .
La casa dels Brenday era la casa més gran i més antiga del poble però... esta casa estava plena de vampirs fantasmes. estava plena pero ningú ho sabia. Només la dona més vella de la ciutat, l'àvia de la nostra veïna del canto; Indey.
El dia de Halloween Indey va anar a casa de la seva àvia i la seva avia li va dir que s'emporatra una carabassa. La carabassa no era normal, era màgica i li va dir que no la malgastara.
Indey es va despedir de la seva àvia per anar a la festa.
Quan van arribar van estar jugant, ballant , menjant ...fins a les deu en punt.
Les deu en punt és l'hora a la que sopen els vampirs que van eixir per a menjar-se als xiquets. Indey va creure que era el moment de traura la carabassa. Amb ajud de Youdina i Dana van sacsejar-la per l'habitaciò i van fer fugir els vampirs que no tornaren mai més al poble.
En agraïment l'ajuntament els va dedicar una plaça, la plaça de Dana – Youdini – Indey.


Text escrit per Ainara Ortiz. 6èB

El bosc encantat


Hi havia una vegada un xiquet que li va caure un llapis de la motxilla. Llavors no sé el que va passar però els arbres tenien ulls, els ulls se'ls van morir i el xiquet xillant va córrer seguint el camí.
Va ensopegar amb una arrel i uns fantasmes li van fer que se ficara en un aiguamoll.
El xiquet no va arribar a casa i sa mare estranyada  va anar a buscar-lo i el va seguir per la veu. L'estava tragant l'aiguamoll.
Al final va agarrar un pal i el va traure i se'nn van anar corrent a casa i al dia després al bosc no se podia entrar.

Text escrit per Quique Flores. 6èA

La casa encantada


Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven, no fa molt de temps, en una casa abandonada, per la nit, anaven zombis. Agafaven coses com ganivets, destrals, tisores. I anaven pel poble matant a gent. Clar i com tanta gent moria la gent ja anava al cementeri i tot per la nit. No hi havia quasi ningú al poble perquè tots estaven al cementeri i , aleshores, els zombis van decidir anar al cementeri.
Allí van acabar de matar a tota la gent del poble. A la següent nit ja no hi havia ningú per a matar.
Ja tots estaven en el cementeri morts convertits en zombis. És va quedar un poble encantat, i cada persona que passava per aquell poble quedava morta o soterrada en terra, i no són morts si encara són vius.

Text escrit per Rocío Castrillo. 6èB

dimecres, 24 d’octubre del 2012

El vell de l'harmònica


Hi havia una vegada, dos xiquets que estaven molt sols. Un dia van vore un grup de xiquets i els van dir que per a entrar al grup tenien que fer un repte i aquells xiquets com no volien estar més sols el van acceptar. Els van dir que havien d'anar al cementeri i agarrar l'harmònica d'un vell que tenia una casa en mig del cementeri. El vell, que tenia l'ofici d'enterrador de taüts, sempre que s'acostava algú a la seva casa treia una destral i li tallava el coll.

 A les dotze de la nit, que era quan havien de fer el repte van tardar un poc i es van pensar que no anaven a vindre, però de sobte van aparéixer. Van saltar la reixa del cementeri i van anar a la casa del vell. Van buscar i buscar però no la van trobar, un dels xiquets va vore unes petjades d'unes botes grans i les van seguir. Van trobar la casa i van vore per la finestra que el vell estava veient la televisió i l'harmònica estava a la taula del seu costat. Al cp d'uns minuts el vell va anar a beure aigua i els xiquets van aprofitar per agarrar l'harmònica. La van agarrar i se'n van anar, però abans de saltar la reixa el vell ja estava  esperant en la reixa amb la destral i s' els va portar a un forat i els va enterrar vius i mai van tornar.

Text escrit per David Silva. 6èB

Els assassins

Hi havia una vegada, una cova terrorífica on vivien tres vampirs joves. El gran es deia Albert, la mitjana Laura i la petita Marta. Una nit de lluna plena van anar a un cementeri i allí hi havia una anciana mirant la tomba de la mare dels vampirs, assombrada perquè era de 1.257 i estaven en 1.004, i com ella va conèixer-la li pareixia rar.
Els vampirs es fan enfadar i van pensar en matar-la, però van esperar perquè de sobte va aparèixer un home no molt major. Els dos van eixir del cementeri, els vampirs van seguir-los fins a sa casa, però com la porta estava tancada la van tirar avall i els van atacar fins quedar morts en terra, i des d'aquella vegada tots els coneixien com els assassins.

Text escrit per María Chinchilla. 6èB

Un zombie al Botànic Calduch

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Samuel i que viu en Madrid, Samuel era molt aficionat als zombis, vampirs, mòmies.
 Un dia va vore un llibre en que deia que en la escola Botaníc Calduch hi havia un zombi que sols eixia per la nit, Samuel es va alegrar molt, li ho va contar al seu amic Ferran i a Jordi el seu cosí.
En uns quans dies es van preparar menjar, llanternes i el seu llibre. Quan van arribar van trobar la porta oberta i van entrar per a quedar-se allí tita la nit.
En fer-se les dues de la matinada van escoltar un soroll molt gran pel pati. Es van assomar i van vore un zombi molt gran.
Als xiquets ningú no els ha tornat a vore mai més ¿fi?

 Text escrit per Sergio Campillo.6èA

L'escola fantasmagòrica

Hi havia una vegada una xiqueta que estava en classe d'Informàtica. Anava a apagar l' ordinador va deixar el ratolí i el ratolí es movia sol. Després en classe de Valencià va escoltar com un clarió escrivia sol...Va quedar-se sola en classe .
Tots hi havien desaparegut, va sortir de la classe, en cap aula hi havia ningú. Ni en el pati, va anar a direcció, hi havia una persona va dir:
 -Perdone no hi ha ningú en la escola.
 Es va girar i tenia el cap mig desformat-- va eixir, i va anar a corrent a casa.

Text escrit per Victoria Gil. 6èA

El rei dels morts

El rei zombi eixia cada nit a les dotze en punt,a la una desapareixia com el fum .
El que més li agradava era entrar ales cases fent fum i apareixent de colp, esglaiava a tot el món. Això ho feia quan era Halloween, també anava amb una metralleta disparant al terra i esglaiant a tots els que veia. Totes i totes les nit el mateix...ho destrossava tot: els cotxes, cremava basura, quan la cremava feia mala pudor, feia pudor a fem cremat.
El que ell volia era venjar-se de la banda sagnant que vivia a prop del cementeri on van soterrar a la seva família.  Quan va aconseguir matar a tota la banda es va convertir en  el rei dels morts.

Text escrit per Ismael Osorio. 6èA

La ciutat morta

Això era una ciutat morta on tots estaven morts. Daniel era un xiquet que li encantava la ciència. Sara era una xiqueta molt rara. Miquel era un bocasses, ho deia tot.
Aquesta ciutat va passar a ser morta quan una ona gegant la va arrasar i van morir tots.
En l´escola, el professor de Daniel va dir que anaven a fer una fira de la ciència. Daniel va fer una maqueta d'una fira. Sara tenia un gat horripilant com ella i Miquel no va fer res perquè no volia. Fins que un dia va vindre una altra ona i es va convertir en una ciutat fantasma.

Text escrit per Jose Dorado. 6èA

El vampir simpàtic

Hi havia una vegada un vampir que es deia Jack, però com tots sabem els vampirs no son simpàtics, ni es porten bé amb els humans... Però Jack no era així es simpàtic, es porta molt bé amb els humans...
 L´únic problema era que ell era l´únic així i tots l´i tenien molta mania perquè els vampirs no son així. Els vampirs del seu món li van dir que per a que es fera un vampir dels roïns, però ell no volia però la seva opinió no valia.
 Al dia següent va fer cap al nostre món però cada vegada que s´aproximava a un humà no podia li tremolava tot el cos i les paraules no les eixia de la boca i un xiquet se va adonar de que davant de ell hi havia un vampir mes o menys de la seva edat el xiquet (Manel) es va emocionar tant que li va dir escolta tu eres un vampir de debò?
 El vampir es va quedar molt aparat i li va dir me estas parlant tu? Un humà i no em tens por? I el xiquet es va quedar molt estrany i es li va preguntar per què te tinc que tindre por? I Jack li va respondre doncs perquè tots em tenen molta por, uy me n'he d'anar, ho sent ja ens vorem. Jack va tornar al seu món hi els va dir a tots els altres vampirs que es va fer un amic al on viuen els humans, i els vampirs com no s´ho van creure van anar al món dels humans i van veure que no es precis ser tan roin que si som un poc més simpàtics amb tot el món la vida es molt millor així que van viure tots molt contents.

Text escrit per Anna Almela. 6èA

La nit dels zombies.

Hi havia una vagada un xiquet que és va quedar atrapat en un cementeri un dia 13 amb lluna plena i amb els udols dels llops. S'atemorí i va anar on fora soterrat el seu avi. De sobte va eixir una mà de pel seu costat... va fugir corrent a saltar la reixa del cementeri, però si va eixir un zombi de la tomba d'un tal Michel que havia mort fea uns dies.
Atemorit s'amagá a dalt d'un arbre i tots els zombis el van acorralar, es va caure del arbre i es va despertar d'un somni seu.
Va anar sa mare a vore que li passava i quan es va anar sa mare... per la finestra va va eixir una mà de zombi.

Text escrit per Jaime Oller. 6èA

Una nit tenebrosa

Un dia en Vila-real un xiquet s'en va anar a un cementeri que va anar a salvar al seu avi, Va agarrar un martell i va colpejar contra la tomba fins que la trencar i va veure el seu avi tot plenet de escarabats i es va desmaiar. Li van fer la autòpsia pensant que estava mort i en veritat estava desmaiat. Als quatre dies d'estar soterrat a sa mare li va donar un atac al cor, abans de morir va dir que la soterraren amb el seu fill. Aleshores, quan van obrir el taüt van veure que el xiquet estava viu. Va ser molt trist veure que el fill estava viu i la mare morta per no haver-se fixat bé abans de soterrar al xiquet.

 Text escrit per Héctor Andrés. 6èA

Bombing Mansion

Ricard i Paloma s' acabaven de casar i ja tenien que mudar-se a Anglaterra. No trobaven treball, i ,encara que no sabien res d'anglés, havien trobat un treball d'oficinista en el que no havien de parlar anglés, sinó espanyol. Van comprar una mansió als afores de la ciutat. Aparcat el cotxe a la cotxera, Ricard i paloma van obrir la gran porta que donava a la casa En el rètol posava: Bombing Mansion.
 - Gnnnyic - grinyolava la porta. Però ells ni s' immutaven. Ells ho veien com algo normal.
Passaren els dies i les coses estranyes, cada vegada ho eren més. Des de finestres que es trencaven a soles fins a aparicions nocturnes de espectres misteriosos. Un dia que Ricard estava malalt, Paloma, al tornar del treball va anar a vore com estava. Ell la va mirar i va dir:
- Ricard no està.
Tot seguit va començar a fer coses estranyes fins que va eixir-li una mà, i va acabant vomitant a la mort. La mort va fer sonar un colp a terra amb la seva arada i la mansió va explotar. Tot el poble es cremà.

Text escrit per Maria Monzó. 6èA

Els zombis ataquen

Un dia vaig eixir de la meua casa quan vaig vore a tot el mon córrer jo també vaig apretar a córrer hi havia gent morta per el terra tots anaven a una base militar quan vam aplegar no hi havia ningú però van aparéixer uns helicòpters que ens van arreplegar i ens van donar armes.
Es va fer de nit i vam eixir a matar però ningú sabia a que ens enfrontavem, per això anàvem en pell de gallina. Es va fer de nit es van encendre els llums de les faroles. De sobte, PLAS!!! es van fundir els llums i es va sentir AAAAAAH! va xillar una dona.
Vaig encendre la llanterna i estava ple de zombis, vam començar a disparar i... van morir. Jo vaig sobreviure,
però molta gent no.

Text escrit per Luis Calero. 6èA

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Companyerisme

Un dia en bàsquet, vaig recuperar el baló i vaig llançar a cistella, però sense voler li vaig espentar a un rival que es va caure a terra. Jo estava davant de cistella, però com sabia que li havia fet mal, vaig deixar el baló a terra, me’l vaig posar a l’esquena i els dos vam anar al poliesportiu per a curar-lo. Quan vam eixir del partit, li vaig demanar perdó i vam quedar per la vesprada, a jugar i després, al restaurant a sopar.

Text escrit per Miquel Albiol. 5èA

Respecte

Un dia ben asolellat de sol calent, com sempre, Maria es dirigia a l'escola molt trista. Espereu, una xiqueta que te amics i que juguen sempre amb ella pot estar molt trista? Doncs, clar, perquè sempre hi havia un grapat de xiquets que no se sap perquè li llevaven l'esmorzar. La raó, perquè Maria portava ulleres. Això no hauria de ser cap motiu, però per a ells sí. Així que un dia, tota decidida, va anar i li ho va contar a la senyoreta Rosa. Rosa, de seguida, va cridar als pares d'aquella colla i els va posar un parte. Quan la mare de Maria se va assabentar es va disculpar per renyir-la. La renyia per no menjar-se l'esmorzar. A partir d'aquell moment Maria ja va contenta a l'escola, aquella colla no ha tornat a molestar-la.

Text escrit per Yaiza Vila. 5èB

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Contes per a Halloween

Anem a preparar un dels treballs que farem per a commemorar Halloween. Es tracta d'escriure contes terrorífics, fer un dibuix i llegir-los a la classe. Després amb ells prepararem un llibre electrònic fet amb els contes de les quatre classes del tercer cicle. Ens quedarà millor que el de l'any passat que podeu llegir ací

Alegria

Aquest estiu com hi ha crisi els meus pares van dir que no podiem anar de vacances. Un dia quan estàvem dinant ma mare va dir que aniríem a la Wartner, un parc d'atraccions, ens va donar una gran alegria.
La meua germana i jo vam estar contents molts dies.

Text escrit per Erik Villajos de 5èB