El vell de l'harmònica

Hi havia una vegada, dos xiquets que estaven molt sols. Un dia van vore un grup de xiquets i els van dir que per a entrar al grup tenien que fer un repte i aquells xiquets com no volien estar més sols el van acceptar. Els van dir que havien d'anar al cementeri i agarrar l'harmònica d'un vell que tenia una casa en mig del cementeri. El vell, que tenia l'ofici d'enterrador de taüts, sempre que s'acostava algú a la seva casa treia una destral i li tallava el coll.

 A les dotze de la nit, que era quan havien de fer el repte van tardar un poc i es van pensar que no anaven a vindre, però de sobte van aparéixer. Van saltar la reixa del cementeri i van anar a la casa del vell. Van buscar i buscar però no la van trobar, un dels xiquets va vore unes petjades d'unes botes grans i les van seguir. Van trobar la casa i van vore per la finestra que el vell estava veient la televisió i l'harmònica estava a la taula del seu costat. Al cp d'uns minuts el vell va anar a beure aigua i els xiquets van aprofitar per agarrar l'harmònica. La van agarrar i se'n van anar, però abans de saltar la reixa el vell ja estava  esperant en la reixa amb la destral i s' els va portar a un forat i els va enterrar vius i mai van tornar.

Text escrit per David Silva. 6èB