Però Miquel va bufar buf! I pensà ... sols em queda una casa que estava encantada, quan va tocar el timbre ningú obrí, va tocar la portar i de sobte es va obrir com si res.
Miquel esglaiat, es va envalentonar i va entrar.
Cridà per tota la casa, però ningú no li va contestar, va sonar el rellotge... eren les dotze i mitja de la nit, va escoltar uns passos...
Eren homes-llop i el xiquet va córrer a la porta però no s'obrigué. Corrents es va amagar darrere d'un sofà, de sobte aparegueren mans verdes, va córrer es va tancar en una habitació que estava coberta de foscor i començaren a eixir rates penades.
Al moment es va obrir la porta de l'habitació i entrà un enorme vampir. Ja no se sap res més de Miquel!
Text escrit per Borja Palacios. 6èA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.