dilluns, 31 d’octubre del 2011

Contes Terrorífics

Un llibre terrorífic per celebrar Halloween, de 153 pàgines a partir de 48 històries de por escrites per 48 col·laboradors de cinquè A, cinquè B, sisè A i sisè B.
Com podreu comprovar us ha quedat molt bé. Enhorabona a tots i totes i a llegir-lo.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Un viatge inoblidable. Anècdotes


Quan era xicoteta que tenia 4 anys me'n vaig anar a Astúries de viatge amb tenda de campanya. Els meus pares van començar a muntar la tenda de campanya i jo, com estava avorrida, vaig decidir que podia anar-me'n a passejar per allí, em vaig trobar un esquirol pel bosc molt bonic. Els meus pares no se van adonar. Ma mare va començar a dir: Clàudia vine ací que vull dir-te una cosa, Clàudia!! Clàudia?? i jo no estava per cap lloc. Els meus pares estaven preocupats i buscant-me per tots els llocs. Als dos minuts va arribar una dona dient:-
-PERDONEU! Vosaltres sabeu de qui és esta xiqueta. Es que ha entrat a ma casa i ha començat a jugar am la meua filla! Els meus pares van dir:
-Si! És nostra, estavem muntant la tenda de campanya i se n'ha anat sense dir res . Els meus pares em van renyir i vaig aprendre la lliçò, no me'n tornaré a anar sense dir res a els meus pares! Quin ensurt!

Autora: Claudia de Gregorio. Sisè A

Els meus diners . Anècdotes


                                                                   
El primer dia de vacances,ens anaèvem de mudances.
Carregant,i carregant: coixins, bosses que contenien joguets, olles, cassoles, videojocs i videoconsola...
Peró al caixo de la meua habitació, hi havia 10 $ del meu país.
Quan estàvem baixant li vaig dir :''Pare ,donam  les claus per a pujar pels diners!''
Els vaig recuperar i ara els tinc guardats al caixó de la meua nova habitació.

Autor: Miller Santos. Sisè A

La primera vegada: la guarderia

La primera vegada que vaig anar a la guarderia em vaig trobar a Marina, Elena i Diego que ara són companys meus de classe.
Ens vam disfressar de brasilers, va ser divertidíssim.
Quan anavem a passar al col·legi ens van disfressar també de graduats amb el barret i tot. Sabeu com es deia la guarderia?: “L’esquirol”.


Autora: Paula Rodríguez. Sisè B

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Contes Terrorífics. Selecció

El dilluns publicarem el llibre amb tots els Contes Terrorífics que heu escrit i il·lustrat amb motiu de "Halloween". Per ara una selecció d'alguns d'ells.

About Halloween.

Llegir és bo en qualsevol idioma, en anglès també.

divendres, 28 d’octubre del 2011

El meu poble


El llarg estiu d'Eugènia Mestre

Títol: El llarg estiu d'Eugènia Mestre.
Autor: Pilar Molina Llorente
Editorial: Anaya
Pàgines: 123
Resum: Passar l'estiu al poble amb l'àvia no és un pla molt atractiu per a Geni, però poc a poc va fent amics. Li passaran coses que tindrà ganes de tornar-hi.

A més està convençuda que l'àvia li amaga un secret, una caixa amb diners i una caixa més menuda amb un preciós collar antic.
Comentari: M'ha agradat perquè m'agraden els contes d'amistats.

Puntuació: 9
Llibre llegit per: Luís Roldán 6è B del Botànic Calduch.

El meu poble.


dijous, 27 d’octubre del 2011

Qui llig les nostres publicacions. Estadístiques,

Ara fa un mes que vàrem començar a publicar textos, dibuixos, històries, anècdotes en aquest blog. Segur que hem entrat tots els de les quatre classes del cicle, però... voleu saber qui més ha entrat?
Doncs ací ho podeu veure... fins d'Indonèsia ens han vingut a veure.

El meu poble


El gos perdut. Anècdotes


Una vegada estava en el quiosc i vaig eixir  i vaig vore un gos  xicotet que estava perdut. Me'l vaig  emportar a casa i no va lladrar per tot el camí, què estrany un gos lladra!
Vaig anar a casa  i no va lladrar. Vaig pujar  a canviar-me, i el vaig deixar en el sofà assegut, vaig baixar me'l, el vaig encontrar igual que el vaig deixar, que increïble tindria que moure's un gos!
Vaig anar a donar-li un passeig i no va fer ninguna de les seues necessitats, vaig vore a la meua amiga Elena que té un “caniche” anomenat Doug, ell va lladrar però el meu gos no.
Vam parlar i no vaig sentir ni un lladruc del meu gos. Estava preocupada per si estava malaltat, vam anar a la plaça a que mirara el seu nou poble, vam vore a Gerard, vaig parlar amb ell i n'hi havia molts gossos i el meu gos no anava amb ells, es va quedar  amb mi i amb Gerard.
Vaig tornar a ma casa i vaig fer uns cartells del gos per si els amos l'estaven buscant,vaig anar pel poble a enganxar els cartells en abres.
Vaig anar a la veterinaria i vaig vore molts gosos. Qaun me va tocar a mi i vaig entrar me va atendre i me va dir que el gos era de mentira.
Me vaig quedar de pedra vaig anar a casa i vaig recordar tot lo que havia passat.

Autora: Adriana Fernández. Sisè A

El jardí del papagai. Anècdotes


El dia vint-i-u d'octubre a l'excursió de sisé  vam anar a Peníscola a vore els lloros, hi havia moltes espècies: que si cacatues,tucans,papagais...
Els cangurs a que són curiosos? Donc jo n'hee vist a tres metres: són grans,forts i saltadors. Vam entrar a varies gàbies a donar menjar als pardal, però us recomane no perdre-vos la gàbia gra, allí hi ha lloros enormes de mig metre d'alçada,
que jo li vaig donar de menjar al mes gran de la mà... tenia la llengua "ASQUEROSA"!!
Quan vam anar al SHOW estaba: FLOPY,TIGRE,MARCELITO,MAIGHEERA...
Va eixir un tucà i el xic que feia l'espectacle va dir:
- Qui vol eixir a colaborar?
Tots van alçar la mà, però ell va traure un paperet i va cridar a:
- Luís, Marc i Anna.
En eixe moment jo estava pensant: isc o no isc, soc jo o no a qui ha cridat.
Quan vaig aplegar a l'escenari me va dir:
- Alça la ma esquerra, posat el gra de raïm als llavis i quedat quiet.
Ho vaig fer i el tucà és va passejar pel meu braç es va arrimar a la cara i va agafar delicadament el raïm dels meus llavis.
Us recomane que aneu.

Autor: Marc Gonell. Sisè A

La colònia. Anècdotes


Quan jo era xicoteta ma tia se'n va anar de viatge a Marroc. Allí, li va comprar a ma mare una colònia i quan li la va donar, com era una botella molt, estranya la vaig agafar i quasi se me cau a terra, però per sort la vaig agafar a temps.

Al següent dia encara tenia curiositat i la vaig agarrar i me vaig posar una miqueta, feia bona olor.

Un altra volta li vaig dir a ma mare que si me deixava posar-me'n una miqueta més, però me va dir que no, perquè al final se li gastaria .

Per la vesprada ma mare estava llavant la cuina i els plats i me vaig arrimar a la seua habitació, anava a posar-me'n una miqueta. Como no ho vaig fer bé me la vaig llançar tota damunt i vaig buidar la botelleta.

Autora: Ana Moreno. Sisè A

dimecres, 26 d’octubre del 2011

El mercado


Ayer fui al mercado de la plaza con mi abuela, para comprar verdura. Yo nunca lo había visitado pero me gustó mucho. Era muy grande y vendían de todo: fruta, verdura, zapatos, tazas, flores…todo tipo de cosas!
Mi abuela se dirigió a los puestos de comida para comprar verdura, ella me dijo que era la mejor verdura, porque, estaba recogida directamente del huerto. Luego me compró un racimo de uvas para comer y unas figuritas de barro.
El mercado es un sitio genial, lleno de maravillas!
Autora: Cristina Albella. Sisè B

Les botes roges


Títol: Les botes roges
Autor: Karlos Linazasoro
Editorial: Anaya
Pàgines: 76
Resum: Va d'un xiquet que veu en classe animals estranys que passen. Ajuda a la seua mestra a solucionar el seu problema de fumar clarió i té unes botes roges que el fan volar. Al final li regala les botes a la seua millor amiga.
Comentari: És un llibre original, divertit i poètic. Acaba amb un final feliç. M'ha agradat.
Puntuació: 9,5
Llibre llegit per: Sami Jmel 6è B del Botànic Calduch.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

La muntanyeta. Anècdotes


Quan jo era xicoteta, estava en el meu apartament i hi havia dos arbres molt alts. Havia que  regar-los per a que se feren grans i tapar les vistes dels veïns.

Jo i el meu pare vam  anar a regar-los i vam agafar la mànega, amb la mala sort que eixe dia van llevar l'aigua fins a les 17:00 i quan la vam encendre no anava. Ens va tocar agafar poals plens d'aigua i anar i vindre moltes voltes per a poder regar els arbres.

Havia una muntanyeta de terra, mon pare no la va vore i PUFF!! Va caure i, com va xocar contra mi se me va caure tota l'aigua damunt d'ell. Al dia següent encara estava rient-me.

Autora: Mar Nebot. Sisè A

El sol de tardor. Il·lustració

Dibuix creat per il"lustrar el poema de Carles Cano

El bou. Anècdotes


Una vegada estava en Almenara el poble de ma mare. Estava el barri del meu oncle en festes i, com no!, vam anar a vore el bou pel carrer.
Quan va enfosquir vam sopar, i al cap d'una estona vam vore una espècie de boles de foc, ràpidament vam arreplegar la taula, allí tot es queia al terra. Vam plegar la taula i la vam entrar al garatge. A mi en resultava estrany, per que no van tirar els tres coets. Vam esperar una estona i veient que sempre estava en el mateix lloc, ja estàvem sospitant. Després de deu minuts és va anar apropant i a una distancia de vint-i-cinc metres es podia veure que no era un bou, sinò un bou de carretilla embolat.
Tota la meua familia estava molt furiosa per no poder sopar agust. I torna a muntar la taula, parar taula i com no a sopar.

Autor: Omar Nieto. Sisè A

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Les botes roges


Títol: Les botes roges
Autor: Karlos Linazasoro
Editorial: Anaya
Pàgines: 76
Resum: És un xiquet que es diu Carles que conta el que passa en el seu col·legi. El xiquet té unes botes roges que li permeten experiències fantàstiques. Lo les deixa a Romina, la xiqueta de la que Carles està enamorat.
Comentari: M'ha agradat perquè és una història interessant i diverdida.
Puntuació: 8
Llibre llegit per: Lidia Martín 6è B del Botànic Calduch.

Dia de les biblioteques escolars. Cartell drets dels lectors

El quart dilluns de cada mes d'octubre (24 d'octubre al 2011) se celebrael "Dia de les Biblioteques Escolars". Avuí, per a commemorar aquesta data us presentem el llistat dels drets dels lectors realitzat per l'escriptor francés Daniel Pennac.
Polseu sobre la imatge per a veure-la a grandària natural. Podeu guardar-la polsant el botó dret del ratolí sobre ella i triant "Guardar la imatge..."


diumenge, 23 d’octubre del 2011

El mercado.

Todos los domingos nos levantamos pronto para ir al mercado.

Cuando llegamos siempre damos una vuelta y vamos a la parada de churros.


La parada que más me gusta a mi y a mi madre es la de las pulseras. Siempre me compro alguna.


Cuando nos vamos pasamos por la tienda de ropa y por la de zapatos,nos montamos al coche y nos vamos a casa. Pasamos toda la mañana allí.



Autora: Paula Rodríguez. Sisè B

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Un genio en la tele


Títol: Un genio en la tele.
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Editorial: Anaya
Pàgines: 90
Resum: Llega la televisió a Pampelum, pero el informativo no tiene mucho éxito hasta que llega el señor Tutsi. Como se aburría con el informativo empezó a crear nuevos programas hasta que metió la pata con el último y...
Comentari: Me ha gustado mucho, es muy divertido. Pero no me ha gustado nada que hicieran un programa en el que contaban las intimidades de los demás.
Puntuació: 9.
Llibre llegit per: Lledó Sales. 5è B del Botànic Calduch.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Què li passa a la profe?

Títol: Què li passa a la profe?
Autor: Jo Hoestlandt.
Editorial: Tiroliro.
Pàgines: 45.
Resum: Fa uns quants dies que la professora, la senyoreta Anna, està una mica estranya. Somriu tota l'estona, no sent el que li diuen... La MIla i les seues amigues pensen que està enamorada. Però, de qui? Per averiguar-ho envien la missió secreta al seu company de classe Àngel Corona. Però la investigació no és una cosa gens fàcil.
Comentari: Aquest llibre m'ha agradat molt perquè ajuda a comprendre que les coses no són sempre el que penses. Per exemple, mireu a Mila, Ber, Llum i Mercè que es creien que la mestra estava enamorada i... llegiu el llibre i ho sabreu.
Puntuació: 10
Llibre llegit per: Rocío Castrillo 5è B del Botànic Calduch.

Un esqueleto en el armario


Títol: Un esqueleto en el armario.
Autor: Manuel L. Alonso.
Editorial: Anaya
Pàgines: 92 con ilustraciones
Resum: Este libro trata de un niño que se llama Daniel, su tía Diana y su prima Berta a las que no veía desde hacía 9 años. Le traían tebeos y más tebeos. Se fueron de excursión con su madre y su abuela, cuando llegaron decía que se habían hecho novios. Al día siguiente su prima y su tía se fueron a otro país.
Comentari: Me ha gustado mucho este libro, aunque el final sea un poco triste tiene muchas partes divertidas. Os recomiendo este libro, ¡os encantará!
Puntuació: 7
Llibre llegit per: María Chinchilla 5è B del Botànic Calduch.

dijous, 20 d’octubre del 2011

Cuando tenga 80 años



Cuando tenga 80 años mis nietos comeran casi todos los días en mi casa y yo les haré la comida.
Algunos días les compraré huevos kinder y jugaré con ellos utilizando los juguetes que les salgan y otros dás me los llevaré al parque para que jueguen con sus amigos .
Les compraré a mis nietos unas bicis , monopatines , patinetes , o lo que quieran para hacer deporte .
Si juegan a fútbol iré a ver sus partidos , y cuando juegue el Villarreal iré al campo .
Tendré un hoby , que serà coger trozos de madera y hacer muebles para el maset de mis hijos o para mi casa

Autor: Diego Luque. Sisè B

La música de les Tenebres


Títol: La música de les Tenebres.
Autor: Norma Sturniolo.
Editorial: Anaya.
Pàgines: 80.
Resum: Es tracta d'una xiqueta que té menys o més 11 anys a la que li encanta llegir. Un dia molt calorós es va transportar a un lloc en blanc i negre. Allí no sabien ni jugar, ni ballar, ni cantar... Ella els ensenya als xiquets moltes coses. El més impactant és que els llibres estaven prohibits per una raó molt interessant!
Comentari: M'ha agradat molt el llibre perquè la història és molt emocionant, moltes aventures! Recomane a tots que el llegiu, perquè té molta gràcia i, al mateix temps, misteri.
Puntuació: 10
Llibre llegit per: Alicia Molina 5è B del Botànic Calduch.

Operació Iogurt

Títol: Operació Iogurt.
Autor: Juan Carlos Eguillor.
Editorial: Anaya.
Pàgines: 71.
Resum: A Maria i als seus amics els encanta menjar boques de goma, mans blanes i peus de formatge... Van trobar un iogurt que parla i que els porta a una fàbrica on comença l'aventura.
Comentari: M'ha encantat, us recomane que el llegiu si us agraden les aventures
Puntuació: 10
Llibre llegit per: Irene Barber 5è B del Botànic Calduch.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

La primera vegada: la bici


La primera vegada que vaig anar en bici era quan tenia sis anys, vaig aprendre en el Parc Mayorasaga. Una velleta que estava per allí prenent el sol me va dir:
-Estás aprendiendo a ir en bici? Pues ánimo!
Vaig aprendre ràpid. Quan ja sabia un poc, un dia anava corrent massa, vaig girar molt ràpid i em vaig caure.
Uns setmana després me van comprar una bici nova. Ara ja en tinc una altra més gran perquè he crescut.

Autor: Isam Khali. Sisè B

La primera vegada: el circ.


La primera vegada que vaig anar a un circ tenía 6 anys. Quan vaig entrar els meus pares, el meu germà i jo ens vam sentar en els nostres seients.
Primer van ixir uns pallassos molt divertits que estaven pegant-se, però en veritat no se pegaven.
Després van ixir uns elefants caminant a dues potes, era impressionant.
Mentre els elefants donaven voltes a dues potes, dalt d’ells estaven trapecistes, eren dos i anaven vestits iguals, eren molt bons.
Finalment va ixir el domador dels tigres i, mentre actuaven, passava una senyora amb un bebé tigre i me van fer una foto amb el bebé tigre.
Quan és va acabar la funció del domador de tigres es va acabar, el circ es va acabar i ens vam anar.
Autora: Lucía Gil. Sisè B

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Les botes roges


Títol: Les botes roges
Autor: Karlos Linazasoro
Editorial: Anaya
Pàgines: 76
Resum: En la classe de Carles apareixen uns animals estranys que desapareixien i la professora, quan estava trista pels animals fumava clarió. La companya de Carles sospitava alguna cosa.
Comentari: Imagines unes botes que et facen somniar i t'ajuden a viure experiències fantàstiques?
Carles, el protagonista d'aquest conte té molts secrets a contar-te i unes botes màgiques a compartir.
Puntuació: 4,75
Llibre llegit per: Miguel A Ceforo 6è B del Botànic Calduch.

El dimoni fumador. Rondalles Enric Valor

diumenge, 16 d’octubre del 2011

El cementeri. Anècdotes


Fa molt de temps, quan jo tenia cinc anys vaig anar al cementeri a vore al meu difunt avi.
Era un poc de nit i feia un poc d’aire jo vaig anar a vore al meu avi, però quan vaig tornar amb els meus pares no estaven en el lloc que s'havien quedat.
Vaig donar la volta per tot el cementeri i no els trobava. Quan ja estava enfadat i esglaiat van aparéixer per darrere de mi i em van espantar.
En tornar a casa vam sopar i ens vam anar a dormir. No vaig poder dormir i vaig passar la nit en blanc donant milt voltes al llit.
Autor: Jose Cayuela. Sisè B

dissabte, 15 d’octubre del 2011

La rateta. Anècdotes


Una vegada la meua tia quan era xicoteta li va caure una dent.Quan era de nit se’n va anar a dormír per a que la rateta li portara dineret.
Eixa mateixa nit, mentre el meu iaio pujava les escales va vore una rata, va agafar la granera i la va matar.
Pel matí quan la meua tia es va despertar i es va enterar que havia matat a la rateta que venia a portar els diners, es va posar a plorar i es va enfadar perquè el meu iaio havia matat a la rateta.
Autora: Nerea Duque. Sisè B

divendres, 14 d’octubre del 2011

El meu poble

Palabras de Caramelo


Títol: Palabras de Caramelo
Autor: Gonzalo Moure
Editorial: Anaya
Pàgines: 76
Resum: Kari es un niño de 8 años que solo reconoce las palabras en los movimientos de los labios. Por eso es capaz de saber lo que le dice su mejor amigo, un pequeño camello al que trata de salvar camino de ese desierto con el que siempre ha soñado. Quizá su aventura nunca termine, sobre todo por el mensaje tan especial de Caramelo.
Comentari: A mi me gustan los libros que tienen aventuras pero no en el desierto. Aunque me gusta que haya niños que reconocen las palabras de otra forma. Quiero que leáis este libro porque es muy bonito.
Puntuació: 9.
Llibre llegit per: Rocío Castrillo. 5è B del Botànic Calduch.

La malaltia. Històries d'amistat


Hi havia una vegada un xiquet d'un poble que es va trencar la cama en caure de la bicicleta . Estava jugant amb els amics i es va caure damunt de la cama. Ell estava molt trist perquè no podia jugar amb la bicicleta ni a futbol ni a quasi res.
Tots els seus amics anaven a visitar-lo tots els dies per a que no estiguera trist i no es posara a plorar per no poder jugar.
Un dia qualsevol els seus amics van decidir jugar amb ell a les cartes , al parxís , a l'oca…
Per a distraure’l.
El xiquet es va posar content per que sabia que els seus amics jugaven amb ell i volien que es recuperara prompte per que l’estimaven i el col·legi no era el mateix sense ell .
Es va recuperar i els seus amics i amigues estaven la mar de feliços.
Ell es va alegrar tant que va convidar a tots els seus amics a un gelat per agrair-los el que van fer per ell.
Autor: Aarón Márquez. Sisè B

dimarts, 11 d’octubre del 2011

La història que en Roc Pons no coneixia.


Títol: La història que en Roc Pons no coneixia.
Autor: Jaume Cabré.
Editorial: La Galera
Pàgines: 130
Resum: Un xiquet barceloní anomenat Roc passejava pel port. De sobte li entrà set i va anar a un bar per beure. Se n'adona de que estava en el segle XX i a partir d'aquest moment corre moltes aventures.
Comentari: És un llibre d'aventures molt bo i interessant. M'agrada molt perquè en moment el xiquet està en un compromís i cada compromís és una nova aventura.
Puntuació: 8.
Llibre llegit per: Cristina Albella. 6è B del Botànic Calduch.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

La casa del lleó. Històries d'amistat

Hi havia una vegada en un poble de muntanya una xiqueta que es deia Marta. Un dia va anar a un bosc molt gran per a recollir flors de color roig.

Es va trobar una casa abandonada, com estava molt cansada i amb molta fam va entrar, damunt la taula va vore una pera i se la va menjar, hi havia un llit es va gitar i al segon es va dormir. De sobte va entrar un lleó, la xiqueta es va despertar i quan el va vore es va esglaiar.
El lleó li va donar un got d’aigua, la xiqueta el va agafar però encara estava esglaiada.

Per aquella casa del lleó havia passat molta gent però ningú volia quedar-se perquè tenien por de que el lleó se'ls menjara en qualsevol moment. El lleó estava molt tris per no poder tenir amics.

Quan el lleó es va despistar, la xiquet va eixir sense fer soroll. El lleó pensava que volia fugir i la va seguir. Però ella va anar a recollir flors i tornà per regalar-li-les en agraïment.

El lleó es va posar molt content, ja tenia una primera amistat.

Autora: Eva Gallego. Sisè B

dissabte, 8 d’octubre del 2011

El camaleó. Històries d'amistat.



Hi havia una vegada un camaleó que vivia en una gàbia d'un xiquet que el maltractava tirant-li els joguets a la gàbia. El camaleó ja estava fart i es va escapar de la gàbia i va anar a buscar un nou amo. De sobte es va trobar amb dos esquirols que estaven recollint castanyes per poder menjar durant el proper fort hivern.
El camaleó els va explicar el que li passava i que necessitava un nou lloc on viure. Els esquirols van dir-li que davant del seu arbre hi havia una casa en la que vivia una xiqueta que tenia una camaleó femella molt guapa.
Va anar a buscar a eixa xiqueta per a que l’acollira i viure tots junts i molt feliços.
Autor: Luis Roldán. Sisè B

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Ales de mosca per a l'Àngel

Títol: Ales de mosca per a l'Àngel.
Autor: Fina Casalderrey
Editorial: ANAYA
Pàgines: 144
Resum: Estrella, és una nova alumna de l'últim curs de Primària, és una xiqueta retardada, que rep classes de repàs, però malgrat tot demostrarà als seus companys, a la seua família i ... a tot el món, que el més important és tenir un cor molt gran!
Comentari: M'ha agradat moltíssim, sobretot, perquè m'encanten les històries de xiquets que patixen alguna malaltia i la resolen amb ajuda.
Recomane aquest llibre perquè encara que tinga trossos tristos el final m'ha encantat.
Puntuació: 10.
Llibre llegit per: Nerea Castaño Arderiu. 5è B del Botànic Calduch.