Els zombis ataquen

Un dia vaig eixir de la meua casa quan vaig vore a tot el mon córrer jo també vaig apretar a córrer hi havia gent morta per el terra tots anaven a una base militar quan vam aplegar no hi havia ningú però van aparéixer uns helicòpters que ens van arreplegar i ens van donar armes.
Es va fer de nit i vam eixir a matar però ningú sabia a que ens enfrontavem, per això anàvem en pell de gallina. Es va fer de nit es van encendre els llums de les faroles. De sobte, PLAS!!! es van fundir els llums i es va sentir AAAAAAH! va xillar una dona.
Vaig encendre la llanterna i estava ple de zombis, vam començar a disparar i... van morir. Jo vaig sobreviure,
però molta gent no.

Text escrit per Luis Calero. 6èA

El xiquet amb cadira de rodes.

Un dia d'hivern ens van avisar de que venia un xiquet nou a classe. Al dia següent va vindre a primera hora quan va entrar ens vam quedar tots parats. Era un xiquet amb cadira de rodes! .                  
Llàstima, eixe dijous a segona hora teniem Ed.Fisica. Ens vam anar a Ed.Fisica tots sorpresos ningú no anava amb ell, però jo i els meus amics vam decidir anar. Es deia Jordi i li vam suggerir que vinguera a jugar amb nosaltres, encara que... no sabíem a qu. Al final vam parar de pensar i vam dir que podien anar a presentar-lo a tot el col·legi.
Es va fer un muntó d' amics, excepte alguns xiquets que no paraven de ficar-se amb ell. Al final ens va vindre una idea al cap per a divertir-no. Vaig proposar que jugarem a handbol i a basquet des d'eixe dia ho vam pasar genial.

Text escrit per Luis Calero. 5èA Botànic Calduch