Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Dorado. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Dorado. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 d’octubre del 2012

La ciutat morta

Això era una ciutat morta on tots estaven morts. Daniel era un xiquet que li encantava la ciència. Sara era una xiqueta molt rara. Miquel era un bocasses, ho deia tot.
Aquesta ciutat va passar a ser morta quan una ona gegant la va arrasar i van morir tots.
En l´escola, el professor de Daniel va dir que anaven a fer una fira de la ciència. Daniel va fer una maqueta d'una fira. Sara tenia un gat horripilant com ella i Miquel no va fer res perquè no volia. Fins que un dia va vindre una altra ona i es va convertir en una ciutat fantasma.

Text escrit per Jose Dorado. 6èA

dimecres, 21 de març del 2012

Quant tinga 80 anys II


La meva vida serà un poc costosa perquè quan eres major costa més fer les cosses. Espere tindre una bona casa i poder viure bé. Normalment a aquesta edat la gent està jubilada. Espere poder fer algunes de les coses que faig ara com: estar amb els meus amics en família i anar al parc a passejar per no estar molt cansat.

També espere no tindre alguna malaltia, però a eixa edat normalment tots tenen alguna. Espere que gent de la meva família m'ajude a fer alguna cosa si no puc. Per divertir-me espere eixir a pegar alguna volta per alguns llocs.

A eixa edat el dia per a mi el dia seria molt llarg perquè em cansaré les cames. Espere tindre una casa gran i ven neta.

Normalment a eixa edat jugaré igual a cartes amb amics i amb família. Espere passar els Nadals com sempre anant a sopar i després jugar a algun joc de taula i mirar un poc la televisió.

Text escrit per Jose Dorado. 5èA

dimarts, 24 de gener del 2012

Dos pobles sense Pau.

Això eren dos pobles que estaven en guerra, per conquerir uns terrenys. Sempre feien reunions per a vore qui es quedava els terrenys, i no s'aclarien mai. Sempre discutint. Uns xiquets els van dir als dos alcaldes que podrien fer un parc per a tots. Els alcaldes s'ho van pensar. Al final es va decidir fer el parc i des d'aleshores no hi ha guerres, ara són dos pobles en pau. Ara es fa una festa a l'any, de la pau, que es celebra el dia que van fer la pau.

Text escrit per José Dorado. 5èA Botànic Calduch.