Un dia estàvem en
la fila i un xiquet es va caure. Ningú es va burlar però jo li vaig ajudar a
alçar-se.
Un dia em vaig
anar a Malta, és una illa al sud d'Itàlia. Estava en un poble, quan de sobte vaig veure una
ventrada de 5 gatets a un racó d'un carreró. Vaig cridar als pares i el primer
que vam fer va ser anar a comprar llet per alimentar-los. Com no podíem
portar-los ací en avió, vam ficar un cartell que portava escrit: es regalen
gatets als primers cinc que vinguen a la zona nord de l’illa. Els vam regalar
de seguida. Quan anàvem a tornar ací, de camí a l’aeroport, vam veure un pobre.
Paràrem i li donàrem pa i diners. Ens vam sentir molt bé o als que vam ajudar
també.
Fa temps, en una
escola, hi havia un xiquet nou que era d’un país diferent i tots l’insultaven.
Al principi no tenia amics. Poc a poc tenia amics que ja el defenien. Al pati
sempre jugaven a futbol. Ell era molt bo i va anar fent companys mentre jugava.
A classe era molt graciós. Al final era el millor amic de tots. El xiquet es
deia Daniel.
Un dia anava pel
carrer quan, de sobte, vaig veure un gos solt. Li vaig mirar el collar i
portava la direcció de la seva casa. El vaig portar i la dona en va dir:
-Que et passa? Ell
em va contestar:
Un dia, en bàsquet, vaig recuperar el baló i el vaig llançar
a cistella, però sense voler li vaig espentar i es va caure a terra. Estava
davant de cistella, però com sabia que li havia fet mal, vaig deixar el baló a
terra i vaig córrer a ajudar-li. El vaig alçar de terra, me’l vaig ficar a
l’esquena i els dos va anar al poliesportiu dins per a curar-lo. Quan vam eixir
del partit li vaig demanar perdó i vam quedar per la vesprada a jugar i,
després, al restaurant a sopar.
Hi havia una vegada en el
pati una xiqueta a soles i jo anava amb les meues amigues. A mi i a
la meua amiga ens donava pena. Nosaltres vam anar cap a ella li vam
dir: -Estàs sola? Ella no ens va dir res i nosaltres ens vam anar. Però després vam tornar i li ho vam preguntar. Ella ens va
contestar: -Sí. La meua amiga i jo li vam dir: -Vols vindre a jugar
amb nosaltres? Ella ens va contestar que si i vam començar a jugar.
Un dia estava jugant el
meu equip favorit, el Villarreal, que anava 2 a 1 guanyant. De
moment, estava Marcos Senna apunt de marcar i un defensa de l'altre
equip li va pegar una patada i jo vaig cridar defenent-lo. Van passar
dos dies i a la televisió van dir que estava lesionat i jo li vaig
enviar cartes d'ànims, però ell no em va respondre. A l'endemà jo
estava esperant i tampoc. Un dia li vaig tornar a enviar una altra
carta i tampoc. Al final el vaig veure pel carrer i tenia vergonya.
Ma mare em va ajudar i li va dir que era jo el que li escrivia. I a
més d'uns agraïments i una abraçada, em vaig emportar un autògraf.
Fa dos anys estava al parc
d'Orpesa amb els meus amics i ens vam trobar un gatet. Me'l vaig
quedar jo i li vaig ficar pinso de la meua gossa mullat en llet
perquè era una bebé i no podia mastegar. Aleshores li vam fer un
llit amb cartó, i un coixí i estava molt agust. Fins que un dia la
meua gossa va passar per davant d'ella, li va arrapar, amb sang i
tot. Ho vaig veure i vaig anar a curar-la. A l'acabar de curar-la em
vaig ficar nerviosa però vaig tindre paciència. Vaig contar fins a
deu, li vaig fer una carícia i li vaig dir que no ho tornara a fer.
Finalment ja era diumenge i tenia que anar-me'n. Li vaig comentar als
meus amics si se'l podien quedar. Però al final se'l va quedar el
cosí d'una amiga.
